divendres, 31 de desembre del 2010

CURSA DELS NASSOS



Com no podia ser d'una altre manera... he acabat l'any fent allò que més m'agrada.
Hem sortit plegats del poble amb en Lluís i ens hem trobat a BCN a la sortida amb en David i en Sergi, del meu club de Triatló. 

En David em comenta que tenia intencions de baixar de 40 min els 10 km, abans d'estar encostipat. La meva intenció és la pendre'm-ho com un entreno i acumular km.

SORTIDA!! la nº1 calaix blau, això vol dir que devant tenia a força gent. Engego el crono en passar per sobre la catifa i vaig esquivant a gent, sempre em proposo no fer-ho... al km 2 miro el crono i em diu que vaig a 4 min/km i això fent ZIGA, ZAGA, ZIGUI... ZAGA... jejeje. En resumides contes veig que vaig molt ràpid per acabar sencer i haig de frenar fins a 4:10 aprox. i ho he fet prou bé a 4:14
El resultat ha estat molt bó i el millor les bones sensacions. 

Trobada al final de la cursa amb tots i com ja ens havia passat amb en David en altres ocasions, hem clavat els nostres cronos 42:15.

Salut i Km i FELIÇ 2011!!

diumenge, 26 de desembre del 2010

31a SANT SILVESTRE DEL MASNOU

Matí geladet 4º C a les 9 del matí, per sort amb un cel ben net, el sol ha anat escalfant.
Lo millor del dia és que l'Ariadna amb set anys ha debutat amb moltes ganes "Papa a partir d'ara m'apunto a totes" Això és lo més gran de tota aquesta temporada, tot sigui dit, ha tingut motivació extra ja que ha corregut amb la seva cosina Raquel, -Ja anem posant el granet de sorra a les futures generacions!!
SORTIDA!!Allí erem en Lluis i Jose Manuel "pare de la Maia" amb qui ens hem dessitjat sort. Al cap d'uns quants segons, com uns 20, passo per la catifa del chip. Primer km i vaig sobre 5 min/km. Deixo el crono de banda i provo d'apretar buscant sensacions, gir al km 3 i vaig forçat, km 4 i segueixo forçat però aguanto pensant que és l'últim km, s'em fà etern, gir al final del port i veig l'arc de l'arribada, ho dono tot i em poso devant del grup en el que anava.
Aturo el crono a 19:23 -Estic molt content ho he fet per sota del temps previst, que era per sobre de 20 min, corrent a 4:10.
Propera cita Cursa dels nassos i primer bany de l'any el dia 1/1/11 a Mataró.

diumenge, 12 de desembre del 2010

TRAVESSIA ILLES MEDES ( MARATÓ TV3)


Bona previsió meteorológica del dia abans. Sortint de casa el termòmetre del cotxe ha arribat als zero graus, arribant a l'Estartit 2,5º C i pujant, afortunadament.
En arribar al parquing de l'Estartit, ja m'he trobat amb en Marc, Jordi i Lluís de Neda el Mon i colabs.
Per l'ocasió m'havia comprat uns mitjons i guants de neopré, per recomanació d'en Lluís, un cop he contactat amb l'aigua he quedat sorprés per què als peus ni me n'he adonat del canvi de temperatura - Bon invent això!!
SORTIDA!! mentre parlo amb en Jordi, veig que tothom ha seguit als nedadors que sortien primers, els que ho feien a pel i després ho haviem de fer la resta que duiem neopré. -Collons ja m'he queda't l'últim...
Em col·loco els guants, les ulleres i engego el crono, quatre o cinc braçades són suficiènts per adonar-me'n que els guants no em van bé, -Se m'inflen com dos globos i nedar aixì és impossible.
Els hi dono a l' últim caiac que hi ha, que està just al darrera meu i surto veient com tothom ja va uns quants metres per endavant. - Tant se val!! he vingut a nedar i d'una forma no competitiva, a veure com respón l'espatlla dreta...
Un cop superat l'espigó veig que l'aigua és "més calenta" i que el mar m'engresca a seguir nedant. Sense grans pretensions m'he adonat que anava avançant a gent fins arribar a l'embarcador de la Meda Gran, avituallament, 1/2 beguda isotònica i a seguir nedant, ha estat de tornada que realment he vist clar la referència visual del turons de l'Estartit i on he tingut unes sensacions nedant extraordinàries. Gir a la boia d'entrada al port i han estat aquests últims metres que se m'han fet eterns i amb l'aigua gelada.
Arribada a l'Estartit i el crono diu que ho he fet en 1h 10min, - No està malament, però el mes important, èxit de participació, més de 100 participants, contribuint amb la causa de la Marató de TV3!!
Per acabar-ho d'adobar ens hem fotut un bon àpat de germanor al restaurant Robert de l'Estartit.

diumenge, 21 de novembre del 2010

TRAVESSIA PREMIÀ DE MAR - MASNOU


En principi bon dia per a nedar amb una previssió meteorològica de marejol i vent força 2-4 SW i així ha estat fins a la meitat de la travessia. Sortint de Premià, onades que trencaven a la platja i surfistes fent de les seves...
Un cop entrat mar en dins fins a les boies, les onades s'han esvait, he provat de trobar un ritme còmode i he anat fent, a estones ho he fet a peus d'algú altre, però bàsicament ho he fet sol. Durant la primera meitat del trajecte he anat jugant amb la tècnica i disfrutant molt, sobretot quan ha sortit el sol, he variat la banda de respiració només per contemplar l'espectacle.
En arribar a la que representava la meitat, m'he adonat que el vent cambiava de força, ja que en cada respiració el vent xiulava i les mans ja topaven amb les onades, a partir d'aquí ja he variat per força la técnica, per uns instants, pels vols dels tres mil metres, m'he sentit esgotat pel sobre-esforç, a partir d'aquí la espatlla dreta m'ha començat a fer mal. Ha estat aquí on he vist un caiac i uns quants nedadors aturats (Jordi, Joan i algú altre) i m'he apropat, ens hem fet una foto i a continuar.
El marejol cada cop més intens, entre onada i onada veia els màstils del port, més tard el C.Nàutic del Masnou i la sensació era que no avançava, la potència de remada cada cop menor, en aquest punt un caiac se m'ha apropat per oferir-me beguda i suport i ho he declinat tot ja pensant en l'arribada. Per fí he visualitzat les banderoles de la platja, al cap d'una estona he tocat terra i he sortit com si d'un triatló es tractés, salutacions dels Marcs, Lluïs, les meves filles, les d'en Marc, la meva dona i la d'en Marc. Em diuen que hi ha hagut gent amb hipotèrmia i qui ha hagut de sortit de l'aigua abans d'hora. Per tant, confirmat que la sensació estranya que tenia a la boca, mans i peus, era principi d'hipotèrmia, de fet fins que no m'he dutxat, vestit i esmorzat una bona estona al sol, no he recuperat la boca, mans i peus.
Content i orgullòs d'haver assolit un nou repte, però és evident que la meva espatlla dreta no està per festes, a veure com afronto la nova temporada:

- Sant Silvestre Masnou: 26/12/2010
- Cursa dels Nassos: 31/12/2010
- Cursa de St. Antoni: 23/01/1011
- Mitja Marató de Granollers: 06/02/2011
- Mitja Marató de Calella: 20/03/2011 *
- Triatló del Prat: 24/04/2011
- 1/2 IM (Half Callenge): 29/05/2011
- Triatló de Pont de Suert: 03/07/2011*
- Triatló olímpic de Banyoles: 03/09/2011
- IM (Challenge): 02/10/2011

* Pendent de confirmar

diumenge, 14 de novembre del 2010

TEIALADA


Mala setmana... Molt encostipat amb medicació i mal estar.
La nit anterior a la pedalada, sopar de germanor amb gent de la uni, a dormir cap a les 2:30

- Que ja tinc una edat... i això, és anar tard!!

Dempeus a les 7:30 per estar a les 8:30 aprox. a Teià, punt de trobada amb tota la colla de les rodalies. La premissa és la de fer el recorregut vermell d'uns 29 km. Ja fent uns estiraments ajupint-me, males sensacions, em balla el cap i duc una fàbrica de mocs assobre

- Això no pinta bé...

Sortida!! la gent campa per tot arreu i ja en menys d'un km, veig que hi ha qui agafa dreceres,

- Però això què és?? 

Anem pujant i baixant per dintre de Teià i m'imposo una cadència còmode i que em resulti familiar, abans d'arribar al km 10 ja em fà mal el pit i les cames es fonen.
El 1er avituallament, altre punt on els espabilats agafen dreceres,

- Kguntot!!

pujada amb desnivell inhumà fins unes vinyes, allí he decidit que amb el dolor respiratori junt amb la manca de brillo físic, no afrontaria amb garanties el recorregut vermell fins a l'hermita de Sant Mateu. Els comisaris a la cruïlla de la riera, em màrquen el dorsal amb blau, indicatiu del recorregut d'uns 15 km i cap a la plaça a pel meu trofeu "la botifarra" les noies que hi ha a l´arribada em pregunten pel recorregut i jo els hi contesto que llastimosament pel meu estat físic, he fet el recorregut blau,

- Molt bé, ets el segón!!

em diuen elles, i per la meva sorpresa, ni m'ha fet il·lusió, he buscat un lloc per arrepenjar la bici i al banc més proper m'he assegut derrotat, no m'he dignat ni en agraïr la congratulació de les noies.
La lliçó d'avui ha estat clara, si no estic bé físicament, no cal fer l'indio, per molt que ho vulgui...

diumenge, 17 d’octubre del 2010

GARMIN BARCELONA TRIATHLON


Última triatló de la temporada en la que tenia moltes ganes de participar, ja que l'any passat vaig quedar-me fora de la olímpica per inscriure'm tard.
M'hauria agradat arribar amb més temps per poder veure els élit acabar la seva cursa, ja que ha coincidit amb la meva entrada / embut als boxes.
Meteorològicament... molt de fred al matí, entre 11-12ºC, -Que bé!!, sense dubtes, avui natació amb neopré.
Abans d'entrar al poliesportiu ens hem trobat amb l'Isi i en Marc, del club, un cop a dins de l'estadi amb el material col·locat, allí ens hem trobat amb en Jordi R, Marc C, LLuis S, aquests dos últims a part d'amics i triatletes, són els organitzadors de la travessa del cap de Norfeu. Ens dessitjem tots sort i amb l'Isi quedem deu minuts abans de la sortida per anar a provar l'aigua i així ho fem fet.
SORTIDA!! Avui m'he col·locat per la banda interior per què hi havia menys gent, de seguida he trobat el meu ritme, (confirmat que és 2:10/ 100m) el mateix en 750 m que en 1500 m. Els petits problemes han estat a les boies, allí massa gent, sorprenentment he avançat a gent i gent del calaix anterior, això sempre em motiva. Sortida de l'aigua A GASSS!!! Volia fer les transicions ràpides i la T1 ho ha estat.
Fins a la sortida de la bici, en la T1, m'he matxacat els peus, - On estan els km de catifes? 
Comença la meva lluita particular per referme del sempre llarg primer segment. Començo a pedalar sense pietat, que sempre és un gust en la nova montura. Passo petits grups i molta gent sola, però en passar un grup molt gran, en el que no em volia quedar, tres m'agafen la roda. Així hem rodat la resta del tram ciclista plegats. T2 ràpida, en incorporar-me a l'estadi per sortir-ne iniciant el tercer segment en Guillermo del club em crida i sortim junts, més endavant avancem l'Isi  i ens diu que té flato, espero que s'enganxi amb nosaltres però no ho fà, jo em col·loco darrera d'en Guillermo per veure si sóc capaç d'aguantar i deseguida m'adono que vaig bé i lo cert és que hem anat xerrant durant 9 km, 
-Collons!! hem anat de patxanga excepte en l'últim km. 
Molt content pel temps i posició 190é d'un total d'uns 1804 participants en distància quasi olímpica, i lo millor per a mí, és que el crono diu que l' S2 la faig volar fins al 34é millor temps de bike.
Ara toca reposar, reposar i reposar, per poder afrontar els nous reptes per la temporada vinent.
1/2 IRONMAN!!! I ja veurem...

diumenge, 3 d’octubre del 2010

TRIATLÓ DE CALAFELL


Bon dia per a la triatló, tot i que el temps vaticinava possibilitat de ruixats, jo mantenia l'esperança que fes fred per nedar amb neopré i no ha estat possible, -A patir un puntet més. 
Quan arribem la família a Calafell, descarreguem amb el temps just i cap a boxes, entro el material i m'ubico, allí ens trobem amb en Jordi R. decidim anar a escalfar a l'aigua, allí m'adono que farem més de 750 m. del primer segment. De camí cap a la primera boia rebo un impacte important al cap, mig estabornit alço el cap i veig que un altre triatleta i jo em picat de cap, (tots dos nedant en sentit contrari i fent la respiració dreta) amb en Jordi decidim tornar cap a la sortida.
Un cop a la sortida em trobo amb l'Alberto P. un crack i lider a la seva categoria, veig que ell sortirà amb els mísils i jo em col·loco cap al darrera i a un lateral.
SORTIDA!!! Primer cop que surto tant lluny de l'aigua i a la carrera. Acollonit i rebent per tot arreu vaig fent fins a la primera boia, en girar ja em trobo amb unes quantes medusses, entremig d'una maror de participants, fins la segona boia se m'ha fet llarg, a partir d'allí miro de fer-ho millor, entre medusses que no ajuda gaire.
T1 ràpida i ja començo a gaudir, de seguida em veig avançant a gent, -És la única manera que tinc de recuperar tot el temps que perdo a la natació. Al final de la primera volta contacto amb un grup que va bé, a la segona volta ens atrapa el grup on van els líders, d'entre ells Xavi Llovet, Parreño, Pellejero, etc... Decideixo apretar en el grup que vaig, ja que la èlit ja han entrat a boxes, em donen relleus i veig que pot anar bé, tant que a l'ultima volta atrapem a un grup que està quasi a un minut i ho dono tot.
T2 ràpida també i és aquí on em noto les cames molt foses, vaig progressant poc a poc sense grans festes, però em reservo per l'últim km i allí he avançat més d'una desena de participants.
Content pel resultat tenit en conte que hem nedat més del que tocava, m'ho ha comfirmat en Xavi Llovet amb qui he tingut oportunitat de parlar al final de la cursa, Quin tio més trempat!!
Temps final: 1:09:55  221 é de 605 i 54 é de 124 a la categoria.


diumenge, 19 de setembre del 2010

CICLOTURISTA DE PINEDA DE MAR


De bon matí, ens hem agrupat a Alella amb en Pepe, Marc, Javi i Manel, en Jordi R. ha anat directament a Pineda on ens hem trobat.
Tot sigui dit, molta incertesa meteorològica, ja que tota la setmana ha estat plovent a bots i barrals, de fet estàvem en alerta 2 per risc de plujes fortes. Afortunadament, tret del fred que ha fet fins arribar a Riells, al voltant d'uns 16-17º, ha fet un dia magnífic.

En la que ha estat la meva primera cicloturista he disfrutat molt, els agraeixo a en Marc i en Javi que no hagin deixat d'insistir que hi participés.
Abans de sortir, últims preparatius a la màquina, regar les plantes també, jejejeje.
Sortida puntual amb uns 170 participants, la sensació es molt agradable amb cotxe devant i spiker, autoritats obrint carretera, assistència médica i mecànica. M'he sentit com un professional, o això m'ha semblat amb tanta perafernàlia, però sobre tot m'he sentit segur.
Rodatge molt còmode i a l'hora tens, ja que en un grup tant voluminós es perillós anar tant junts, crec que no hi ha hagut cap caiguda.
Abans d'arribar a Hostalric, em venen unes ganes de regar les plantes... Em surto de la carretera i ho faig,

-Uffff!! que a gust m'he quedat...

En tornar a la cursa he hagut d'apretar les dents per què el pas entre el trànsit ja no és el mateix i fins a contactar amb el pilot de ciclistes m'ha costat. Al poc temps l'spiker anunciava un gir de 180 º i onze km de cronoescalada fins a Riells.

-Collons!! si encara esbufego de l'apretada que he fet i el cotxe de cap de cursa està lluny.


Amb aquesta distància per salvar i en pujada, he hagut de deixar-me la pell fins els últims metres, finalment 29é classificat amb un temps de 28:45 minuts.
A dalt, entrepà, beguda, fruita i entrega de trofeus dels primers per categories i cap a vall que hi falta gent, per cert... a tota pastillaaaa!!

Arribada a Pineda, fent una passejada pels carrers fins arribar al poliesportiu, beguda, fruita, entrega d'obsequi i cap a casa amb les cames ben carregades, quasi 100 km!!
Felicitacions a la organització per aquesta experiència tant positiva i recomanable.

diumenge, 5 de setembre del 2010

TRIATLÓ DE BANYOLES


Molts dubtes sobre la distància en la que debutava, ja que a aquestes alçades de la temporada, jo ja vaig cap avall i estic molt cascat!!
Bé, deixant les ploramiques de banda, diré que el dia, meteorológicament parlant... jejeje. Prometia bones temperatures tot i que quan la família ens hem baixat del cotxe hi havien 30.5 ºC, això no m'ha agradat gaire, però al llarg de les hores i amb el cel encapotat, la sensació ha estat agradable.
Anant cap a la zona de boxes ens hem trobat la gran majoria de dels components del club, presi inclós, ens hem fet foto de família i cap a la sortida que hi falta gent!!
Jo abans de la sortida volia tastar l'aigua i gratuitament he fet un tast de uns 200-300 mts de l'aigua

-Jo que vaig tant sobrat a l'aigua... ja he sortit cansat.

Sortida!!! Veig que la gent es tira de peus, i jo ho faig també, mirant de buscar la horitzontalitat, m'acabo col·locant, ens veiem als pocs metres amb en Marc, miro de seguir-lo una bona estona a peus però l'acabo perdent, contra tot pronòstic em trobo força còmode amb pocs cops i acabo trobant la corda que uneix les boies. Fins al gir se m'ha fet una mica llarg però arribat aquest punt ja he projectat el final del primer segment. T1 relativament ràpida, ja que en pujar-me a la bici,

-Per cert, estrenada en distància olímpica de la flamant S2, que bé que va!! 

em topo amb un participant que està parat en mig, quan estava en plena "operació gomes de pollastre" he saltat de la bici i ja se m'ha contracturat tot el grup posterior de la cama dreta, això si, sense caure ni res per l'estil, 

-Buffff!!! ja començo malament el segón segment...

Primeres pujades, on la cama em fà mal, però em dosifico i vaig fent, aprofito les baixades per descarregar, en la primera cruïlla, abans de la pujada a Esponellà, em creuo amb en Marc que va molt bé, un cop en plena pujada, les cames van tocades però em segueixo barallant amb el nou dessarrollo de la bici,

-Si es que encara no fà dues setmanes que la tinc!! (excuses)

Ja a la baixada i trams finals, veig que un participant no em deixa la roda i vaig molt cardat, li dono pas i em contesta verbalment que si estic boig, que al km 43 no em dona relleu, la meva resposta a la segona vegada que li dono pas i es fa el boig, és que deixo de pedalar, i quan em passa em pregunta si tot està bé,

-Serà kgntot el tio paràssit!! 

A tot això arribem a boxes, hi arribo com una fletxa i entro sense problemes a boxes. T2 relativament lenta per què les cames van malament, em poso a correr i em ve un flato fulminant que gairebé no em deixa córrer, m'adono que vaig tant a poc a poc que algú caminant ràpid em passaria, així fins el km 5. Poc després em passa en David cantant-me que va a 4´30 i jo encara vaig molt cardat, aconsegueixo anar augmentant el ritme i en els últims km em passa el Guillermo, m'hi enganxo i faig un petit canvi i veig que es despenja, finalment els últims metres em passa un participant i en l'esprint final el puc avançar.
Debut molt dur però content per haver introduït la distancia al meu cap i cos.
Propera cita a la Barcelona Garmin, distància olímpica també, a veure si sóc capaç d'afinar-me una mica...

diumenge, 18 de juliol del 2010

TRIATLÓ DE LA VILA

Cursa al costat de casa però molt matinera, ja que m'ha tocat sortir en el primer calaix de les vuit del matí.
Es a dir, m'he aixecat a les sis per què l'entrada de material a boxes era de les sis trenta a les set cinquanta.
Les sensacions són horribles, la cama dreta no està per moltes festes, de fet participo per què ja hi estava inscrit, si nó, m'hauria quedat a casa. La temporada ha estat molt llarga i encara queda debutar en la distància olímpica al setembre a Banyoles, espero fer una recuperació activa a l'estiu. Bé, ara que ja he plorat una mica, jejejeje!!! Em centro en la crònica.

Meteorològicament, com no... parlo del temps, el dia promet, al carregar la bici al cotxe la roda del devant punxada, decideixo canviar la càmara al arribar a Barcelona, i així ho faig sense problemes.
A l'entrada de boxes em trobo amb en Lluís, ens dessitgem sort, un cop el material ja és a boxes, un terrabastall intestinal em doblega i als banys hi una cua que no s'acaba, enfilant les terraces del passeig direcció a la sortida, ningú m'ofereix el seu bany, finalment veig que estic a l'alçada de l'Hospital del Mar,

-Es tracta d'una emergència!! que utilitzant els seus serveis, queda solventada, ufff!!!

Em dirigeixo cap a la sortida ja amb certa tranquil·litat, tasto l'aigua mar en dins i allí comprovo que hi ha onades cap a la costa i que nedaré amb corrent en contra fins la primera boia i lateral dret.
Quan surto de l'aigua em trobo amb en Sergi del club i ens dessitgem bona sort.

SORTIDA!! els primers cops, són inevitables, fins a la primera boia s'ha fet etern i fins a l'arribada també, la sensació és d'haver nedat més del compte, sortida de l'aigua i veig algú del club, em sembla que és en Sergi, arribada a la llarga T1 i em perdo,

-Quina rabia, amb lo just que sóc nedant, només em falta perdre el temps per boxes buscant la bici.

Inici del segón segment amb moltes ganes de refer-me de la despistada a boxes. Començo en un grup que no va malament però li veig més possibilitats, tiro amb força i veig que em donen relleus i per tant en continuo donant, veig que el grup creix i quan crec que pot tirar encara, m'adono que estic per entrar a boxes, entrada sense problemes ni despistades, T2 llarga i l'inici del tercer segment el faig amb dubtes, el maluc dret em fà mal, vaig progressant i em passa en Sergi i em convida a segir-lo, però ho deixo per la meitat del recorregut, és allà on m'adono que m'ha tret una distancia per a mí insalvable, en l'últim km faig un canvi de ritme i encara puc esprintar els metres finals, temps a meta 1:14:14. Classificat el 234 de la categoria i 314 de la general i 2 del club.

  P. gen.    Nombre y apellidos                  T. oficial        Categoría      P. cat. 
   283        SERGI COLOM I JACOB             01:13:30      M-SENIOR M    212 
   314        JORDI SAMANIEGO MUÑOZ      01:14:16      M-SENIOR M    234 
   469        ANDREU BARTUI CASANOVAS  01:16:54      M-VET 1 M        59 
   529        ENRIC BALAGUE ORDUÑA         01:17:52      M-VET 1 M       72 
   1526      EULÀLIA LORES OTZET              01:38:38      F-VET 1 F        16


Patint però content i amb ganes de fer vacances. La propera cita esportiva i social del club a Banyoles.

Bon estiu a tothom!!

diumenge, 4 de juliol del 2010

II TRANSFRONTERERA


Grans dubtes i respecte, molt de respecte a l'hora d'afrontar una distància així, 3.300 m.
Tot sigui dit, els ànims per part d'un amic i organitzador, en Lluís, han estat definitius per creure'm
que ho podia fer, al meu ritme que és lent.
Arribada a Portbou i ens reagrupem unes 70 persones, ja veig que gairebé tots són habituals de les travessies, -Que faig jo en mig d'aquestes bèsties de mar...
Em consola el fet que no és competitiva i per tant no hi ha l'agobio de les sortides de les triatlons.
Un cop ens desplaçem cap a Cervera (França), ja puc anar comprovant que la mar està perfecte, més ànims...
Sense cap premisa, em col·loco el neoprè i reclamen als nedadors més lents cap a l'aigua, sense ajustament ni escalfament, SORTIDA!!! Em trobo en un ambient distés, un amic que em saluda, l'altre que desde devant em diu que m'afanyi... Busco el meu ritme i miro d'anar fent i disfrutant del paissatge des del mar i del mar, em trobo tant a gust que ni em plantejo el tema de la distància.
Als pocs minuts, als lents, jo per descomptat, ens avançen com a motos d'aigua un grup ràpid, sense cops ni res per l'estil.
Cap a la meitat de la travessia en Lluís em saluda i em diu que vaig molt bé, en aquest punt veig que em sento còmode i miro de fixar-me en la tècnica i quan estic a punt de girar cap a Portbou, molèsties al genoll dret, -Què estic fent malament?? Miro de fer major rotació del tronc i ràpidament em desapareixen les molèsties i ja cap el final és quan començo a sentir la meva malmesa espatlla dreta, però ja projectant els últims metres de la travessia.
Sortida de l'aigua dura al trobar-me amb la gravetat, però la sensació és que surto prou bé.
Temps final 1h 06m, no està malament però es pot millorar...
-Mmmmm, després 180 km de ciclisme i una marató per acabar?? Hauria d'entrenar molt més, però ja m'ho plantejo, l'Ironman és factible!!!
Després d'arribar a casa em ve el cansanci i unes molèsties estomacals... Aquelles de les que parlen tots els Ironmans, serà per l'aigua o per que no estava gaire fi??
En definitiva, experiència recomanable i molt maca.

diumenge, 27 de juny del 2010

TRIATLÓ DE PUIGCERDÀ

Tot apunta per un gran dia (ja sabeu, començo parlant del temps), però just abans d'arribar al tunel del Cadí, ja comença a caure un xàfec de tres parells... Be, sortint-ne, fa sol. Arribada a Puigcerdà sobre les 13h.
La familia al complert dinem tranquil·lament i ens desplacem cap al llac. Sondeig del primer segment al llac,

- No em fá cap gràcia i a de més tinc molèsties a la cama dreta.

També em preocupa no haver dut protecció solar i finalment ha plogut a bots i barrals!!
Entrada del material a boxes i ja noto la pressió/emoció de la competició, em col·loco el neopré just a la banda oposada de la sortida per fer un escalfament i sento per megafonia: Deu minuts per la sortida.
I en aquest moment, m'ha vingut al cap la sortida/ escalfament de la triatló de St Feliu de Guixols,

- Ufff!! quin agobio. 

Em tiro a l'aigua, comprovant que està freda i nedo força ràpid (al meu ritme) fins al cantó de la sortida. Per sort, encara quedaven uns minuts per organitzar calaixos i donar la sortida.

SORTIDA!!! Ja la meva premisa, és nedar per fora sense agobios, en la primera volta he agafat el meu ritme i ha sigut quan he sentit els petits cops a cap i braços i una remor estranya a l'aigua de la calamarsada que queia.

Segona volta i ja veig l'arc de sortida, noto que he fet uns quants metres de més, però força tranquil. Sortida de l'aigua i sorpresa,

- La meva reportera/ dona està al peu del canó, amb la que està caient...

Pel segment de ciclisme per megafonia demanan precaució, la meva dona: Jordi!! no continuis.
A tot això, jo penso...

Ara que he fet el pitjor, no em retiro ni de conya!!

T1 lenta, però segura, a la baixada de Puigcerdà ja m'adono que el terra està molt relliscòs i m'ho prenc amb calma, la resta, tot pla i pujada fins la volta a uns 5 km de la cruïlla de Queixants fins passat Urtx.
De baixada... comprovo que tot vagi bé, per què no ha parat de diluviar, i veig que s'han acabat les opcions de fer un bon paper...

-Però si no tinc frens del darrera!!

Em reservo pel pla i la pujada de Puigcerdà.
Arribada a la T2 i segueix plovent.
A l'inici del tercer segment, es forma un grupet d'uns cinc triatletes, dos d'ells marxen massa fort per la meva progressió, a la resta, els mantinc a ratlla i finalment en l'últim km... HACHASSOOO!!

Content pel resultat, empipat pels frens, -Seran dolents??

diumenge, 6 de juny del 2010

CLÍNIC DE NATACIÓ OW

Curs de formació en técnica natatoria, seguretat, equipació i organització en aigües obertes.
Punt àlgid de la part teòrica quan s'explica la presa de referències visuals, tècnica de natació en grup i a peus, com afrontar l'onatge i les corrents.
Explicació de les diferents formacions en funció del tipus de travesses. Protocol de comunicació amb els caiacs i tècniques de suport i rescat.
Un cop acabada la part teòrica, desplaçament a la platja amb demostració i aplicació de la tècnica amb una petita travessa d'uns 1500 mts.
Experiència molt recomanable, on m'han injectat el cuc per fer alguna travessa.
Transfronterera??  Potser la faré...  ;-)

diumenge, 30 de maig del 2010

TRIATLÓ DE MATARÓ


Arribada a Mataró i la meva filla gran pregunta: -Papa ja hem arribat?
Jo respong: -Si, filla ja hem arribat
I ella em diu: -Es que sempre anem tan lluny...
Ja començen a estar una mica fartes. Lo bó del tema és que amb l'excusa de les curses, fem més turisme per  Catalunya, ja que St Guim de Freixenet jo no sabia on era fins que vaig fer la duatló.
Entrada de material a boxes i abans em trobo amb en Marc Castanyer que m'ajuda a preparar el material de boxes mentre arriba la família. Entro a boxes i allí em trobo amb l'Isi, també del club, més tard em trobo amb en Marc un company del poble amb qui compartim entrenos de tant en tant.
Marxem cap a l'aigua amb l'Isi i en Marc. Allí l'Isi em fa una "master class" de com s'ha de posar el neopré a l'aigua, un cop fet el  tast, cap a la sortida. (amb temps, no com a St Feliu, ehhhh!!!)
Un cop a la sortida ens recorden que hem de fer un minut de silenci per la mort d'un company a la tri de Gavà, -Amb la poca gràcia que em fà a mí l'aigua... m'expliquen que va palmar al segment de natació :(
L'Isi em diu que per fora es neda més a gust. Ja em relaxo més.
SORTIDA!! Em coloco cap a l'exterior i certament hi força espais, quan m'apropo a la primera boia, traço fins a l'inerior d'aquesta, aquí ja rebo unes quates "clecas" però m'enfilo i ràpidament torno a trobar el meu lloc amb espais, aquesta vegada per l'interior fins a la sortida.
TR1 relativament ràpida, el neopré s'enganxa. Pujada a la bici sense incidències i ja es forma un grupet d'uns 10-15 que més endavant creix. Primera volta ràpida donant-nos relleus, a la segona, més preocupats per neutralitzar un participant que ens passa rapidissim, però el neutralitzem.
TR2 ràpida, inici del tercer segment amb prudència i de menys a més i amb la sensació de poder fer-ho millor.
Temps final 1:08:51 Lo millor és que en natació progresso, poc però rascant els 13 min.
Classificació del club a la Triatló de Mataró:

                                        1er:   Isi Flores                01:05:12
                                        2on:  Jordi Samaniego   01:08:51
                                        3er:   Sergi Colom           01:09:45
                                        4rt:    Enric Balague       01:12:32




















Foto de família, Sergi!! No t'hem trobat...


Quim, descansa en pau. La comunitat triatlètica està de dol.

diumenge, 23 de maig del 2010

CABRERÈS BTT



Quart any consecutiu, que faig aquesta cursa/ pedalada, com sempre el recorregut sorprenent per la seva duresa i bellesa.
L'edició d'enguany ha tingut una nota malsonant i ha estat que no hi ha hagut cronometratge
-Vaja per un any que m'ho prenc en serio...
Jo, sóc habitual del recorregut curt, uns 40 km i aquest any no he parat per res més que per omplir-me el bidó de beguda isotónica, consigna previa a la sortida amb uns amics, en Jandro, Conrad i Oriol, aquest últim ex triatleta als 90'
El velocímetre i crono a zero a les 8:30 hores, a 9,5º de temperatura i una boira que mullava. Començo a baixar alegrement i en el primer gir cap amunt, ja pujo com un isard
-Caram, entre les ganes que tinc i les cames com van...
Durant les primeres baixades també agafo ritme, però amb prudència, ja que el dia d'abans ha plogut i tot rellisca força.
Primers embussaments en zones una mica tècniques, fet que m'ha fet perde força temps, però no per això he deixat de tenir en compte que es tracta d'una pedalada a la que hi  ve gent d'arreu de la península i de tots els nivells.
Arribada a meta, el crono marca 2:38:37
-De conya!! he anat a sac, però no se en quina posició he quedat. 
Bé, en tot cas primer de casa meva :))   És clar que qui no es comforma és per què no vol.

dissabte, 15 de maig del 2010

TRIATLÓ DE ST FELIU

Per no variar la tònica, inestabilitat meteorològica per la jornada d'avui. La primavera ja és així,  que hi farem!!
De camí cap a St Feliu de Guixols ja ens ha plogut un parell de cops. En arribar no plou.
Dinar escàs, unes dues hores abans de la cursa. Entrada de material a boxes a les 14 hores aproximadament em trobo amb en David i en Sergi, del club i amb en Jordi, Xavi i Marc (entrenos del diumenge).
Amb una mitja hora escasa per la sortida en David s'en va a trotar amb en Sergi, jo decideixo fer estiraments, en acabar en Jordi em proposa d'anar a tastar l'aigua amb el neopré. Entre que m'el poso i em pringo de crema, en David i en Sergi ja han arribat de escalfar, es posen els neoprens a 10 minuts escassos de la sortida. Nadem per devant de l'espigó que ens separa de la sortida quan deuen quedar breus instants per la mateixa.
Apreto per salvar l'espigó i nedar cap a la sortida, veig molta gent, segurament ens esperen per donar-la, per què tothom ens mira amb cara de:
-Que cony foten aquests, si esperem que ens donin la sortida?
SORTIDA!!! Em col·loco cap al mig del calaix i rebo uns quants cops.
-Collons!! cap a l'aigua un altre cop i a rebre.
Em ve al cap el consell d'un company i gran nedador i em desplaço cap el interior del traçat, desviant-me lleument
del grup, és així com he procurat nedar tota l'estona, tret de les boies que no hi ha més remei que passar per un embut.
Sortida de l'aigua amb la sensació d'haver nedat més del compte.
TR1 ràpida, em concentro en la cadència i desarrollo -Les cames no em van!! Recordo que en David m'ha comentat que hi ha uns 2 km de pujada i després tobogans. Passat aquest primer port em refaig i agafo ritme. En el gir de bici als 10 km veig a en Jordi (C.N.Mataró) em costa atrapar-lo i a les baixades ens comença a ploure. 
-Ojuuu paligru que això rellisca!!
Arribada a St Feliu ràpida. 
TR2 una mica lenta per què està tot moll de la pluja, les bambes no m'entren bé.
Inici de l'últim segment amb prudència per les ràmpes, començo a apretar una mica i quan arribo al far m'entra flato.
Intento modular la respiració, però persisteix. Em concentro en el ritme per què veig que em passen força triatletes, al no pensar-hi més se'm passa.
La pluja apreta de valent en els 2 km últims i ja a la recta final, sento que algú em trepitja els talons, apreto a fondo i no m'atrapa.
Content de fer una de les triatlons més maques i antigues de Catalunya i primera en la que el CTCB puntua desde que en sóc membre.