diumenge, 24 de febrer del 2019

LA MITJA DE GRANOLLERS

Meteorològicament parlant... (Haig de cambiar la intro de les cròniques) Molt bona temperatura amb un dia radiant.
Tornada al recorregut antic de la cursa, del que en tinc un record personal agredolç de l'any 2010, ja que en el meu ambiciós ritme de pujada fins La Garriga allí mateix vaig petar muscularment tot i fer els 10 k restants coix, recordo un crono de 1:37.

Dit això, ens desplacem amb en Xavi cap a la capital del Vallès Oriental, escalfem i ens coloquem devant del calaix de sortida. Selfie al canto.


SORTIDA!!!
Anem a bon ritme, per devant les llebres de 1:25 que ja han sortit uns minuts abans. Al nostre calaix duem les llebres d' 1:30, 1:35, 1:40, etc...
Miro el GPS i em diu que vaig per sota de 4:30 min/km, fins que no vinguin les pujades miro d'acomodar-me.

Recordo que m'he deixat els gels a casa i m'ho prenc amb calma. Passa la llebre de 1:30 i la deixo passar sabent que no és la meva cursa.
Vaig dosificant ritmes als petits desnivells que van pujant fins a La Garriga, em sento còmode, no vull forçar. Just abans de la pujada al passeig de sorra m'avança pràcticament al meu ritme la llebre d' 1:35  i un company del Tri+9 a qui no reconeixo, és l'Albert.

-El club ha crescut tant que no conec la meitat de la gent. Som més que un club! ;)

Amb el record de la petada muscular de l'any 2010 vaig molt bé i de cardio, les sensacions són boníssimes. Miro que no em marxi molt la llebre d' 1:35. Amb aquesta jugesca, van passant els km i vaig bé als últims 5km, cada cop veig més a prop la llebre. Els últims 2 km miro de fer un petit canvi de ritme per tal d'avançar-la i tinc dubtes, ja he dit en altres ocasions que soc conservador.
Aguanto bé, avanço a l'Albert l'últim km i la llebre també.


Arribada a meta veient al crono una xifra per sota de 1:35 MMP i sobre tot, molt content per la gestió que he fet de la cursa.

Arribada a meta d'en Xavi uns minuts més tard. Ens felicitem, hidratem, selfie post cursa i cap a casa.

ROAD TO FRANKFURT!!!

diumenge, 3 de febrer del 2019

XII DUATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT


Sortim ben d'hora ben d'hora cap a El Prat en la que serà la dotzena edició d'aquesta fantàstica cursa en EQUIP. I ressalto la paraula equip, ja que el multi-esport ens té acostumats a ser llops solitaris tot i què resideixis en un dels més ben parits equips de tot el maresme ;) També comptem amb el triatló per equips del Prat, una altra joia del multi-esport a casa nostra per disfrutar en equip.

Cal dir que amb l'aparició de disciplines com el swimrun, importada dels paisos nòrdics, això ha canviat força i dona un punt de llum a tot plegat, en la meva humil opinió.

Dit tot això, arribem dels primers per anar a recollir els dorsals, esmorzem al bar de davant del parc i comentem ritmes de run, acordem 4'20 i estratègia dels relleus al segment ciclista d'una forma visual, primer amb els cafès amb llet i finalment amb tovallons de paper, tot molt pro! ;)


Escalfem i ens preparem per la sortida. Som l'equip 95.

SORTIDA!!! 

En poca estona  algú canta que anem per sota del ritme pactat, tot i això anem fent, malauradament hem perdut un component de l'equip per què arrossegava una lesió. Fins a entrar al box anem a bon ritme.


T1 força coordinada, sortim plegats i d'un bon principi Salvatore s'acobla a la cabra i comença a castigar. A l'inici de la segona a final de recta l'avanço i li dic:

Jo - Salvattore te puedo dar un relevo corto!
Salvattore - No me hace falta ningún relevo!



Veient el ritme de cursa i les intencions d'en Salvattore em poso a roda i apreto les dents.
Fem algun canvi al llarg de les quatre voltes, ja que pràcticament ens deixa, de fet la lluita és per anar a roda d'en Salvatore, ja que va com un tiro!


Arribem a la segona transició i jo duc els bessons amb alguna contractura, afortunadament la primera mitja volta ha estat d'adaptació per a tots i finalment hem augmentat el ritme.

Ens ha avançat i saludat un antic membre del club en Sam, m'ha fet molta il·lusió, llàstima de no trobar-lo després d'acabar la cursa per conversar-hi ( Jo el feia al Canadà).

Arribada a meta molt emotiva en bloc sense despenjar-se ningú!

Felicitats a tot l'equip, al capità Héctor ( molt bona feina) i a tots i cadascun dels components. També a tots als membres del club que han competit aquest cap de setmana.

ROAD TO FRANKFURT!!!