diumenge, 29 de maig del 2016

VI MARCHA ALBERTO CONTADOR


Poc volum acumulat, per no dir gens, però mesos abans, quan amb la colla ciclista de les conrades natals de la meva familia materna, Conca, em proposen fer la marcha Contador, no em podia pensar pas que seria incapaç de treure temps lliure per a entrenar.

Petit stage per setmana santa i dos caps de setmana comptats amb els "mandrils" ha estat el meu entrenament, això si, el divendres pel matí previ a la cursa, aprofitant que havia de fer unes gestions familiars, quedem amb en David que també es al poble, per fer una volteta de 52k.

-Tot el peix ja està venut! Ja m'enteneu...

Amb en David decidim anar a recollir els dorsals el dia d'abans, ja que a la resta de la colla els hi recull en Gonzalo que hi va directe amb les respectives autoritzacions, per retirar-los.
Aprofitem per planificar on deixarem el cotxe i veure la zona de sortida que a l'hora és arribada.

Diumenge pel matí i la previsió meteorològica s'està confirmant, pluja i vent... Amb en David hem fet tot tipus de elucubracions per tal de vaticinar el que ens agradaria que passés i en certa manera, així ha estat.

Ens coloquem ben endavant, de fet, prèvia arengada de les autoritats locals, podem veure al propi Contador.

SORTIDA!!! Sembla que s'aguanta i no plou. La gent surt força ràpida, tothom vol estar al costat de l'Alberto, jo he arribat a posar-me un parell de ciclistes pel darrera d'ell, per cantó esquerre. En començar l'ascenssió pels carrers adoquinats, ja he vist un parell d'incidents provocats pel nerviosisme de la sortida i de la dificultat afegida dels adoquins, passant per la Catedral fins que deixem la muralla enrrere.

Extramuro estant, ja comenca la carretera sinuosa i la pluja, bé, també haig de dir que la carretera està plena de pinyes que s'han de sortejar. Provant la pista de frenada, que és de carboni, constato que si ha de ploure... 

-De bona frenada res nano!!! 

Hauré de tenir la previsió de secar la pista amb antelació i no apurar gaire.

Fins a la zona de les Majadas, tot més o menys bé, un cop allí, el paratge és meravellòs pero la refotuda pluja ja fa una estoneta que apreta de valent, allí he coincidit amb l'Edu, un ciclista de Guadalajara amb el que hem gaudit d'un descens controlat, a un molt bon ritme. 
De camí a Beteta passem per un poble que es diu Lagunaseca, i em ve una conya motera al cap.

-On és el "saca corchos"?

Crec que a Masegosa hi ha el segón avituiallament, el primer no l'he fet. Decideixo omplir un bidó d'aigua i tirar, però m'adono que estic congelat i no paro de tremolar, em ve gana i menjo un pàtan i mig sandwich de pernil i formatge que m'entra sol.

Per uns moments, haig de reconèixer que se m'ha passat pel cap abandonar, però crec recordar que estem aprop del 90k, i ràpidament em fixo els objectius, acabar-la, assolir la distància Ironman i la resta.

Miro el GPS i em diu que al 100k, ja fa unes 4:40 hores que pedalo sota la pluja i miro de buscar motivació dels racons més amagats.

Fent una de les ascensions, abans d'arribar a Uña, que literalment és tradueix com a ungla ;) Em passa un ciclista que em recorda que després d' Uña, tot és plà.

Vaig fent el que puc als ports i als falsos plans imprimeixo bon ritme. En l'ascensió a Uña, perdo la grupeta on anava, però en fer la baixada hi ha l'últim avituallament, allí ràpidament em prenc un parell de taronjes i torno a agafar el grup, ja momès ens queden 20k, però el vent és molt fort.

Dono la resta de les forces per tal de no perdre roda i quedar sol lluitant contra el vent, que finalment, és el que em passa a l'ùltim desnivell que ens du fins a Conca.

Doncs així em trobo, sense una roda, sense forces però amb la mirada al final de la pujada i amb el ferm propòsit d'arribar-hi. Quan em queden uns cent metres per coronar, em passen un parell de ciclistes que m'ofereixen la roda i em sento com si he anat rebutjant l'auxili d'un nàufreg, que no té forces ni per deixar-se rescatar. A les hores, em ve al cap que les cicloturistes són proves on el drafting està permès cosa que està taxativament prohibit a les proves de LLD de triatlò i "me vengo parriba", mossego la roda que m'ofereixen i junts anem fins a meta.

Tots dos em diuen d'entrar amb ells a meta, però els deixo el moment de glòria per a ells i em posiciono pel darrera, previ agraiment pel rescat.

Ens trobem a l'arribada amb en Rafa, David i em comenten que en Gonzalo ha tingut la mala fortuna de retirar-se. Jalem i marxem cap al poble. Queda pendent tornar a fer la ruta amb calma i bon temps a l'estiu amb la colla.

Proper objectiu... Potser un swimrun i un triatló!