diumenge, 18 de juliol del 2010

TRIATLÓ DE LA VILA

Cursa al costat de casa però molt matinera, ja que m'ha tocat sortir en el primer calaix de les vuit del matí.
Es a dir, m'he aixecat a les sis per què l'entrada de material a boxes era de les sis trenta a les set cinquanta.
Les sensacions són horribles, la cama dreta no està per moltes festes, de fet participo per què ja hi estava inscrit, si nó, m'hauria quedat a casa. La temporada ha estat molt llarga i encara queda debutar en la distància olímpica al setembre a Banyoles, espero fer una recuperació activa a l'estiu. Bé, ara que ja he plorat una mica, jejejeje!!! Em centro en la crònica.

Meteorològicament, com no... parlo del temps, el dia promet, al carregar la bici al cotxe la roda del devant punxada, decideixo canviar la càmara al arribar a Barcelona, i així ho faig sense problemes.
A l'entrada de boxes em trobo amb en Lluís, ens dessitgem sort, un cop el material ja és a boxes, un terrabastall intestinal em doblega i als banys hi una cua que no s'acaba, enfilant les terraces del passeig direcció a la sortida, ningú m'ofereix el seu bany, finalment veig que estic a l'alçada de l'Hospital del Mar,

-Es tracta d'una emergència!! que utilitzant els seus serveis, queda solventada, ufff!!!

Em dirigeixo cap a la sortida ja amb certa tranquil·litat, tasto l'aigua mar en dins i allí comprovo que hi ha onades cap a la costa i que nedaré amb corrent en contra fins la primera boia i lateral dret.
Quan surto de l'aigua em trobo amb en Sergi del club i ens dessitgem bona sort.

SORTIDA!! els primers cops, són inevitables, fins a la primera boia s'ha fet etern i fins a l'arribada també, la sensació és d'haver nedat més del compte, sortida de l'aigua i veig algú del club, em sembla que és en Sergi, arribada a la llarga T1 i em perdo,

-Quina rabia, amb lo just que sóc nedant, només em falta perdre el temps per boxes buscant la bici.

Inici del segón segment amb moltes ganes de refer-me de la despistada a boxes. Començo en un grup que no va malament però li veig més possibilitats, tiro amb força i veig que em donen relleus i per tant en continuo donant, veig que el grup creix i quan crec que pot tirar encara, m'adono que estic per entrar a boxes, entrada sense problemes ni despistades, T2 llarga i l'inici del tercer segment el faig amb dubtes, el maluc dret em fà mal, vaig progressant i em passa en Sergi i em convida a segir-lo, però ho deixo per la meitat del recorregut, és allà on m'adono que m'ha tret una distancia per a mí insalvable, en l'últim km faig un canvi de ritme i encara puc esprintar els metres finals, temps a meta 1:14:14. Classificat el 234 de la categoria i 314 de la general i 2 del club.

  P. gen.    Nombre y apellidos                  T. oficial        Categoría      P. cat. 
   283        SERGI COLOM I JACOB             01:13:30      M-SENIOR M    212 
   314        JORDI SAMANIEGO MUÑOZ      01:14:16      M-SENIOR M    234 
   469        ANDREU BARTUI CASANOVAS  01:16:54      M-VET 1 M        59 
   529        ENRIC BALAGUE ORDUÑA         01:17:52      M-VET 1 M       72 
   1526      EULÀLIA LORES OTZET              01:38:38      F-VET 1 F        16


Patint però content i amb ganes de fer vacances. La propera cita esportiva i social del club a Banyoles.

Bon estiu a tothom!!

diumenge, 4 de juliol del 2010

II TRANSFRONTERERA


Grans dubtes i respecte, molt de respecte a l'hora d'afrontar una distància així, 3.300 m.
Tot sigui dit, els ànims per part d'un amic i organitzador, en Lluís, han estat definitius per creure'm
que ho podia fer, al meu ritme que és lent.
Arribada a Portbou i ens reagrupem unes 70 persones, ja veig que gairebé tots són habituals de les travessies, -Que faig jo en mig d'aquestes bèsties de mar...
Em consola el fet que no és competitiva i per tant no hi ha l'agobio de les sortides de les triatlons.
Un cop ens desplaçem cap a Cervera (França), ja puc anar comprovant que la mar està perfecte, més ànims...
Sense cap premisa, em col·loco el neoprè i reclamen als nedadors més lents cap a l'aigua, sense ajustament ni escalfament, SORTIDA!!! Em trobo en un ambient distés, un amic que em saluda, l'altre que desde devant em diu que m'afanyi... Busco el meu ritme i miro d'anar fent i disfrutant del paissatge des del mar i del mar, em trobo tant a gust que ni em plantejo el tema de la distància.
Als pocs minuts, als lents, jo per descomptat, ens avançen com a motos d'aigua un grup ràpid, sense cops ni res per l'estil.
Cap a la meitat de la travessia en Lluís em saluda i em diu que vaig molt bé, en aquest punt veig que em sento còmode i miro de fixar-me en la tècnica i quan estic a punt de girar cap a Portbou, molèsties al genoll dret, -Què estic fent malament?? Miro de fer major rotació del tronc i ràpidament em desapareixen les molèsties i ja cap el final és quan començo a sentir la meva malmesa espatlla dreta, però ja projectant els últims metres de la travessia.
Sortida de l'aigua dura al trobar-me amb la gravetat, però la sensació és que surto prou bé.
Temps final 1h 06m, no està malament però es pot millorar...
-Mmmmm, després 180 km de ciclisme i una marató per acabar?? Hauria d'entrenar molt més, però ja m'ho plantejo, l'Ironman és factible!!!
Després d'arribar a casa em ve el cansanci i unes molèsties estomacals... Aquelles de les que parlen tots els Ironmans, serà per l'aigua o per que no estava gaire fi??
En definitiva, experiència recomanable i molt maca.