diumenge, 21 de novembre del 2010

TRAVESSIA PREMIÀ DE MAR - MASNOU


En principi bon dia per a nedar amb una previssió meteorològica de marejol i vent força 2-4 SW i així ha estat fins a la meitat de la travessia. Sortint de Premià, onades que trencaven a la platja i surfistes fent de les seves...
Un cop entrat mar en dins fins a les boies, les onades s'han esvait, he provat de trobar un ritme còmode i he anat fent, a estones ho he fet a peus d'algú altre, però bàsicament ho he fet sol. Durant la primera meitat del trajecte he anat jugant amb la tècnica i disfrutant molt, sobretot quan ha sortit el sol, he variat la banda de respiració només per contemplar l'espectacle.
En arribar a la que representava la meitat, m'he adonat que el vent cambiava de força, ja que en cada respiració el vent xiulava i les mans ja topaven amb les onades, a partir d'aquí ja he variat per força la técnica, per uns instants, pels vols dels tres mil metres, m'he sentit esgotat pel sobre-esforç, a partir d'aquí la espatlla dreta m'ha començat a fer mal. Ha estat aquí on he vist un caiac i uns quants nedadors aturats (Jordi, Joan i algú altre) i m'he apropat, ens hem fet una foto i a continuar.
El marejol cada cop més intens, entre onada i onada veia els màstils del port, més tard el C.Nàutic del Masnou i la sensació era que no avançava, la potència de remada cada cop menor, en aquest punt un caiac se m'ha apropat per oferir-me beguda i suport i ho he declinat tot ja pensant en l'arribada. Per fí he visualitzat les banderoles de la platja, al cap d'una estona he tocat terra i he sortit com si d'un triatló es tractés, salutacions dels Marcs, Lluïs, les meves filles, les d'en Marc, la meva dona i la d'en Marc. Em diuen que hi ha hagut gent amb hipotèrmia i qui ha hagut de sortit de l'aigua abans d'hora. Per tant, confirmat que la sensació estranya que tenia a la boca, mans i peus, era principi d'hipotèrmia, de fet fins que no m'he dutxat, vestit i esmorzat una bona estona al sol, no he recuperat la boca, mans i peus.
Content i orgullòs d'haver assolit un nou repte, però és evident que la meva espatlla dreta no està per festes, a veure com afronto la nova temporada:

- Sant Silvestre Masnou: 26/12/2010
- Cursa dels Nassos: 31/12/2010
- Cursa de St. Antoni: 23/01/1011
- Mitja Marató de Granollers: 06/02/2011
- Mitja Marató de Calella: 20/03/2011 *
- Triatló del Prat: 24/04/2011
- 1/2 IM (Half Callenge): 29/05/2011
- Triatló de Pont de Suert: 03/07/2011*
- Triatló olímpic de Banyoles: 03/09/2011
- IM (Challenge): 02/10/2011

* Pendent de confirmar

diumenge, 14 de novembre del 2010

TEIALADA


Mala setmana... Molt encostipat amb medicació i mal estar.
La nit anterior a la pedalada, sopar de germanor amb gent de la uni, a dormir cap a les 2:30

- Que ja tinc una edat... i això, és anar tard!!

Dempeus a les 7:30 per estar a les 8:30 aprox. a Teià, punt de trobada amb tota la colla de les rodalies. La premissa és la de fer el recorregut vermell d'uns 29 km. Ja fent uns estiraments ajupint-me, males sensacions, em balla el cap i duc una fàbrica de mocs assobre

- Això no pinta bé...

Sortida!! la gent campa per tot arreu i ja en menys d'un km, veig que hi ha qui agafa dreceres,

- Però això què és?? 

Anem pujant i baixant per dintre de Teià i m'imposo una cadència còmode i que em resulti familiar, abans d'arribar al km 10 ja em fà mal el pit i les cames es fonen.
El 1er avituallament, altre punt on els espabilats agafen dreceres,

- Kguntot!!

pujada amb desnivell inhumà fins unes vinyes, allí he decidit que amb el dolor respiratori junt amb la manca de brillo físic, no afrontaria amb garanties el recorregut vermell fins a l'hermita de Sant Mateu. Els comisaris a la cruïlla de la riera, em màrquen el dorsal amb blau, indicatiu del recorregut d'uns 15 km i cap a la plaça a pel meu trofeu "la botifarra" les noies que hi ha a l´arribada em pregunten pel recorregut i jo els hi contesto que llastimosament pel meu estat físic, he fet el recorregut blau,

- Molt bé, ets el segón!!

em diuen elles, i per la meva sorpresa, ni m'ha fet il·lusió, he buscat un lloc per arrepenjar la bici i al banc més proper m'he assegut derrotat, no m'he dignat ni en agraïr la congratulació de les noies.
La lliçó d'avui ha estat clara, si no estic bé físicament, no cal fer l'indio, per molt que ho vulgui...