diumenge, 1 de juliol del 2012

TRIATLÓ SPRINT MUNTANYA DELS ARENYS


Bona cursa a introduir al calendari de la FCT. Nedant 750m al mar, amb un circuit de btt molt maco de 16,5 km i 4,5 km de la cursa a peu.
Des de fà un any ben bé, que l'Àngel (cuñaooo) amb btt de 29 i anys també, juas, juas!! Em venia dient que volia debutar en triatló i com tot esportista que no vingui de la natació, aquest és el punt feble. Ell s'hi ha posat desde fa un temps i la veritat és que ho fa molt bé.

Jo que el segueixo d'aprop, quan em deixa, ja que la btt la fa anar molt i molt bé, he trobat en aquest triatló dels Arenys, en format btt, distància sprint i primera edició amb participació no massificada, el lloc ideal per a debutar.

Com he dit, per a tothom que no sigui del planeta dels nedadors, la part de llençar-se al mar amb tota una colla de gent que vol anar pel mateix lloc per on tu has d'anar, no fa gràcia i dins del cap sona... 
el mar, el mar, el mar...

Sense ser res de l'altre món, algú t'ha de mostrar la cara amable del tema i normalitzar-ho.
El dissabte per la tarde, el dia d'abans, ens anem a la platja amb l'Angel amb l'objectiu de nedar uns 500m, un cop superada la por de nedar mar endins, nedem de través i finalment en fem uns 800m, en els últims metrs busco una mica el cos a cos per que no se li fagi extrany l'endemà, a la cursa.

-Prova superada, ens treiem el coco de nedar al mar!!

Ens llevem, ben d'hora, ben d'hora!! jajajaja i arribem a Arenys amb temps. Deixem tot el material al box, tastem l'aigua que està molt bona i aconsello a l'Àngel colocar-nos al final del calaix de sortida per visionar a tothom a l'hora d'entrar a l'aigua.

-SORTIDA!!! Angel, tu coloca't darrera meu i anem fent!!

Em vaig situant, fent ziga zagues entre participants i mirant que em segueixi, procurant que  mantingui contacte visual amb mí. Arribem a la primera boia prou bé, girem per buscar la segona boia li demano que la localitzi i al tornar-li a demanar que la localitzi em diu que ha de parar.

-No et paris, si vols pots fer braça!!

Li dic que anem molt bé, i el cert és que estem al bell mig d'un bon grup de nedadors i ràpidament ens hi tornem a posar.

Segón gir molt net, li torno a demanar que localitzi la sortida de l'aigua (arc d'arribada) que ens situa en la direcció correcte, un cop m'ho comfirma, m'estiro una miqueta, el deixo en un bon lloc i vaig cap a la sortida. Surto de l'aigua per veure com arriba al box, quan ho tinc tot, espero que ell estigui llest.

Quan ja ho té, anem cap a la sortida de la T1 i abans de la catifa del chip, li diu a un jutge que el dorsal el té a la samarreta per còrrer. Li diu que no que l'ha de dur possat al darrera, a part del dorsal de la bici. Torna enrrere i es posa la samarreta del revés (dorsal al darrera) i sortim, ell devant i jo darrera, jo em trobo un petit tap de participants amb problemes per pujar a la bici!!

-Ja tremolo, amb el tap de la T1, l'Àngel m'ha tret uns quants metres!!

Penso que pot ser un problema, ja que amb la btt és un fiera, medalla de plata a la Transcatalunya i per què anava esperant a gent , que sinó...

Passant el pont de la via del tren, enfilant la riera, l'atrapo, però haig de seguir el ritme, que va impossant. No parem d'avançar a gent, va molt bé, és el seu plat fort, es nota i jo m'identifico amb ell.

La cursa va avançant i el recorregut de btt cada cop és més maco, però arriba un punt que ja voldria baixada, i és aleshores quan arribem a una part tècnica, on veig que la btt de 29 i les maneres del cuñaaaao, són molt bones. M'haig d'aplicar a fondo i sobretot a la baixada.

-Coll...!!! com es nota que ha fet descens de més jovenet, me l'haig de jugar per anar al darrera.

 Arribem al final de la riera i duem una bona estona amb un participant avançant-nos constantment, apreto de valent i la rockrider 8.1 ( una bèstia de 14 kg) vola, jajaja!!

Entrem a la T2 i sortim, aquest cop l'espero fora de la T2, fins que arriba a atrapar-me. En aquest punt, començo amb l'estira i arronsa, un cop veig que duu el ritme, em suggereix que apreti jo sol.

-No, anem bé!! A aquest rítme, podriem fer un entreno de 10k de sobres, de fet és ritme de marató!! 5'/km

Segueixo estirant, i el deixo que m'agafi, de fet ens van passar pocs participants i en un moment d'ànims fora de lloc, li dic que els que ens passen són uns marietes, pel ritme que duen. (lleig però em serveix per animar-lo)

Aconsegueixo ficar-li al cap que els últims metres, vull que esprinti, m'ho nega, però un cop veiem l'arribada, uns dos-cents metres, l'encoratjo i el crido.

J -Va vinga, a tope!!

A -No puc!
J -Si que pots!! apreta!!
A -No puc! (ho està fent)

Arribada a meta i em sento molt content pel repte que ha assolit i d'haver-lo pogut ajudar.
Li pregunto si està cansat i em diu que no.

-Ho veus no has corregut ni esprintat prou!!

Mengem, bebem, recollim la samarreta conmemorativa i la bossa de productes.
Felicitacions a l'organització i anem a recollir el material al box tan bon punt l'obren, ja que ha començat a ploure. Carreguem les bicis el material al cotxe i cap a casa.

-Felicitats Àngel, això no ha fet més que començar!!