dissabte, 28 de desembre del 2013

SwimSilvestre 2013 powered by Sailfish


Molta mandra al llevar-me i saber que l'aigua estarà freda. M'activo a casa amb un suc de fruites i unes torrades i cap a Mataró!!

En arribar-hi, tot de gent del mundillo amics i amigues de l'organització i participants. Un cafetó abans de posar-nos el neopré els representants del tri+9, en Sergio i jo.

Anem a tastar l'aigua que està molt freda i ja ens adonem que les boies no estan dretes i per tant no són tant visibles pels nedadors, un cop localitzades a mar estant, ens preparem per la sortida. Avui som prop de 150 nedadors.

Un cop fet el petit briefing, estem llestos per fer la foto prèvia que ens demana l'organització i esperem la sortida.


SORTIDA!! Sense adonar-me'n estic molt al davant i corro en línia recta cap a l'aigua veient mes o menys on es troba la primera boia, ja que nedem contra la llum del sol, que tot just surt davant nostre.

Gir a la primera boia prou net i enfilo cap a la segona amb no gaires bones sensacions, segona boia i a buscar la tercera que es on fem l'últim gir ja buscant l'arc d'arribada. És en aquest tram on em trobo millor, ja tinc ritme i de fet el veure l'arribada em dona un plus.

Faig l'última apretada abans de sortir de l'aigua i ja en contacte amb la sorra apreto fins l'arribada en un meritori 35e lloc.


Bona manera de fer l´última remullada de l'any al mar!! BON ANY NOU A TOTS/ES!!!



dijous, 26 de desembre del 2013

La Sansi del Masnou

Gran matí per la meva família!!

Un cop apuntats tots a la cursa, les nenes, la meva dona (1ª cursa) i jo. Ens desplacem al port, allí hem quedat amb uns amics i les seves filles.

SORTIDA!! Les petites, que fan 800 metres!! Les acompanyo des del principi fins al final i en arribar a meta veig que estan fent dues cues que impedeixen que els nens arribin lliurement a meta. Punt a millorar l'any vinent!!

L'Ariadna arriba amb poques energies, ja que no ha esmorzat, la Berta cansada però amb bones sensacions.

-Be noies bé, així m'agrada!!

Ara toca acompanyar a la mestressa de casa, que no les te totes...

SORTIDA!! Vaig al seu costat gairebé tota la cursa i la vaig informant dels trajectes, una volta al port, etc...
Ja em diu en un parell de quilòmetres que ella no corre mai.

-Va carinyo, que gairebé és com si caminéssim ràpid, si vols en sortir del port et planteges com vas!!
En sortir del port, gairebé 2,5 km va sobrada i la duc tant motivada que penso que la farà sencera. Veiem el km 3 i ja es veu acabant-la, la animo a tope i continuem, entrant al port ho tinc clar que acabarà sense caminar. Últims metres en girar a la part de baix del port i es veu la meta, està super motivada, les nenes i uns amics l'esperen, jo faig la volta a l'arc d'arribada i l'abraço i la felicito.

Increïble!! Jo pensava que faria uns 40 min i ho ha fet en 37:19

-Felicitats per finalitzar la teva primera cursa Carinyo!!

Bé, crec que ja he escalfat prou i me'n vaig cap a la sortida, allí ens trobem molts membres del tri+9 i més gent, tots amb els objectius dibuixats a les cares, els més ambiciosos, els que lluitan contra el crono i jo allí enmig, amb l'objectiu assolit, les nenes la dona i jo... Tant se me'n dona, a cremar els torrons!!

SORTIDA!! Sempre m'adono que no és el mateix que t'esquivin que anar esquivant, aveure si un any em posiciono al davant. Primers 2 km fent ziga zagues i un cop ja corro pel passeig vaig molt forçat, continuo i veig com em va passant força gent, reconec un parell del club que veig que han fet els deures, van molt forts!!

Apreto les dents en tornar a entrar al port i en l'últim gir que du a la meta, faig l'esforç de canviar de ritme i crec que me'n surto, això si, estic fos completament!!

Finalment 20:15 en arribar a meta, lluny del 19:09 del 2010 però molt content del resultat amb poc entreno i més pes del que voldria. És temps per afinar-me!!

Propers reptes del 2014 la mitja de BCN i l'IRONCAT!!

dissabte, 21 de desembre del 2013

100 x 100m amb Neda el Món


Proposta per part del mestre Jonhy de fer el 100x100. Un repte clàssic entre els nedadors per despedir l'any, fent cent piscines de cent metres.

-Ja em sona dur només de nombrar-ho!! jejeje

Doncs us haig de dir, que m'apunto amb poc convenciment de poder-ho assolir. Primer per què en sessions de 2.000 metres, ja tinc problemes amb el clor de les piscines i per altra banda, estic entrenant un sol cop a la setmana, no cal que us digui que és molt poc, oi?

Un cop a les Picornell, allí saludo la gran família de Neda el Món, mica en mica saludant a molts amics/gues i cares conegudes, un cop allí el míster ens explica com funcionarà. Blocs de 2.500 metres fins assolir els 10.000 metres, en tres grups, uns sortint cada 1:45, uns altres cada 2:00 i per últim cada 2:15.


Jo mirant de creure que no estic tant malament, em col·loco al grup de 2:00, greu error!! Ja que neden per sota d'1:50 els 2.500 metres. Els completo dignament i m'adono que el repte és poder acabar, no anar ràpid i en el següent bloc em situo al grup de 2:15. Avituallament i sant tornem-hi.

Inic del segon bloc, més relaxat físicament i mentalment, tinc temps d'aturar-me uns segons entre sèrie i sèrie. Acabo el segon bloc amb 5.000 metres a les espatlles i vaig bé, tret que ja noto l'espatlla dreta una mica carregada.

Avituallament i cap a l'aigua. És aquí on m'adono que patiré de valent, en iniciar aquest bloc, veig que l'espatlla em castiga amb dolor fort cap a la cinquena sèrie aproximadament. Decideixo posar-me les aletes per veure si el dolor baixa. Efectivament puc concentrar-me més en la tècnica i en definitiva, m'adono que vull dur el meu cos fins als 10.000 si o si!!


Em sorgeixen certs dubtes en veure que tot i que ha minvat el dolor, persisteix al llarg dels metres i em vull veure al finalitzar el tercer bloc. Un cop fora parlant amb la gent ja em veig acabant el quart bolc.

Inici de l'últim bloc amb dolor i certa dificultat respiratòria, crec que pel clor, però pensant en acabar. Un cop fets els 1.000 primers penso que ja ho tinc i en els 2.000 tinc una crisi mental molt dura i és quan em repeteixo...

-Va Jordi que ja ho tens, només 500 metres per aconseguir el teu repte!!


Un cop acabat m'adono que formo part d'algo molt gran, del que em sento molt orgullós.
En sortir amb els més lents, les bèsties més bèsties i més ràpides, ens esperen, ens felicitem els uns als altres, foto de família i brindis per acabar l'any aquàtic.

Tot i que haig de fer més metres i més força, ja veig més proper el meu repte natatori pel 2014.

Salut, nedaddicció i BON ANY!!

divendres, 1 de novembre del 2013

L'ESTARTIT MEDES PER LA MARATÓ DE TV3


Sortim la família al complert, amb un ambientador especial al cotxe, que fa olor de coca de forner ;-)

Meteorológicament parlant... el tarannà del dia, vaticina cel parcialment enteranyinat, poc vent pel matí i  mar mogut al voltar la meda gran.

Breus instants per saludar l'Olivia, Marc, Jonhy i posar-me el neoprè. En menys d'un minut ja em col·loco en un lateral de l'arc de sortida.

SORTIDA!!! Deixo els primers participants que passin i em tiro sense preses, vaig fent i veig alguna medusa, abans de sortir a mar obert, un cop enfilo direcció a les medes, a uns mil metres de la meda gran, veig unes quantes meduses grosses i ja no puc relaxar-me tant com voldria. Vaig pendent de la visió frontal i les boies.

El pas entre la meda gran i la xica, ha estat espectacular per la varietat d'espècies que he vist, acte seguit, quan el mar ha començat a remenar-me amb el puja i baixa i alguna coseta més, he vist força meduses i no he pogut gaudir del meravellòs espectacle natural per sobre del nivell del mar.

En el gir de la meda gran, m´he obert una mica, buscant la costa, i he patit una mica més intensament l'onatge, ja que no he buscat recer.

En aquest punt m´he adonat que ens seguia una embarcació turística una mica més allunyada i per uns moments, a la meva esquerre m'ha semblat veure una silueta grisa de cert tamany, però no he donat importància. (Més tard he sabut que era un peix lluna, que han avistat des del vaixell en el mateix tram que jo)


Ja un cop veig la referència de costa intento anar en linia recte i veig que el paddelsurf que duc devant no para d'indicar-me  l'esquerre. Faig cas de les indicacions i la seguent és que anem fins l'avituallament, aquí faig cas omís i no arribo a fer l'avituallament, tot i que m'apropo a tocar i sense avituallar-me, segueixo cap a l'Estartit.

A la segona boia, ja em pensava que arribava, i quan he vist que m'en quedaven dues més, m'he desmoralitzat, pel dolor intens que duia a l'espatlla dreta. Però com el Fénix, he resorgit amb voluntat de ferro, això si, amb el braç tocat!!

Gir a l'última boia que entra al port i per la sorpresa de tots, el port de l'Estartit està minat de meduses.

Faig l'últim esforç i arribo. Molt adolorit però molt content de per fi, amb bones condicions meteorològicament parlant... fer la volta a les medes, ha estat un èxit de participació amb uns 550 nedadors/es per una bona causa, la marató de TV3 i les malalties neurodegeneratives.

Salut i nedaddició!!!

Si el cos aguanta, el  meu proper repte natatori pel 2014... la travessia illes Medes- Formigues!!!

diumenge, 20 d’octubre del 2013

DUO SWIM RACE

Em llevo d'hora, esmorzo una mica i cap a la platja.
Allí ens trobem amb en Lluís, bon amic i gran nedador, a ell li dec la meva passió per les aigües obertes.
Tota l'organització de Life for events, ja fa estona que treballa pels nedadors que mica en mica van arribant. Moltes cares conegudes i molts amics, gent de travesses, del Tri+9, del món de la triatló, cracks de la natació, etc...
Amb en Lluís comentem estratègia i li dic que no tiri molt fort, de fet, no em trobo gaire bé i se que en Lluís pot tirar molt en els 3000 metres.




SORTIDA!!! En Lluís em fa d'escuder, en arribar a la primera boia per girar paral·lels a la costa es posa un nedador entremig i això fa que m'obri en excés i perdo referència visual amb ell, als pocs metres me'l trobo esperant-me, aquest petit entrebanc m´ha fet perdre confiança, però en Lluís constantment m´ha dut molt ben guiat.

No ha estat fins els 1500 metres que no m'he trobat a gust i he pogut anar a un cert ritme, sempre sentint el cop de timó i suport del meu "Duoracer", poc a poc m'he anat creixent i agafant peus, cosa que he pagat en algun moment, en tocar-li els peus posava el turbo.


- On vaaaas!! La propera no et toco els peus.


A partir dels 2000 metres ja m'he sentit be del tot i he notat el canvi de ritme que hem fet, últim gir a la boia groga i ho hem donat tot fins l'arribada.


En arribar, ens felicitem amb en Lluís, en Sergio i molta gent.
Mentre esperem a l'entrega de premis, em ve a dir el gran Jonhy, que ha competit amb en Santi Pellejero i han fet podi, que pugi al podi a recollir el trofeu d'en Santi, accedeixo amb molt de gust. Us haig de dir que he tingut una sensació estranya en trobar-me en mig de tant de nivell, però molt orgullós de sentir-me envoltat de gent tan ben parida a dalt i a baix del podi!!
Gran satisfacció de fer aquesta cursa, en aquest format tant original i ben organitzada.

Felicitats a tots els Duoracers!!

diumenge, 30 de juny del 2013

IRONMAN AUSTRIA ( KLAGENFURT )


Gran montage de la organización de la marca de la "M" con el punto encima, en un entorno espectacular en la zona de Carintia en Austria.

Reconocimiento de mil metros del primer segmento de la prueba en el lago Wörthersee el dia anterior, con unos amigos que me han traido las zapatillas de ciclismo que habia olvidado en casa. Nos informan que el traje de neopreno estará permitido.

Comentamos estrategias de salida y hay disparidad  de opiniones, yo soy partidario de decidirlo sobre la marcha. Nos deseamos suerte para el Ironman.

Ironname, con el nombre de todos los parcicipantes.

Hago acto de presencia en el briefing, donde todo o casi todo queda claro.
Realizo el check in con las bolsas roja y azul fuera de la tienda donde haré la T1 y la T2, todo el mundo tiene su ubicación, no hay pérdida, eso si, somos 3000 participantes en el 15º aniversario de la prueba y hay bolsas y bicicletas por doquier, en el parquing de la universidad de Klagenfurt.



5:00 AM y ya estoy en marcha, almuerzo y voy hacia la zona de transición a dejar un chaleco impermeable por si llueve en el segundo segmento ya que la noche anterior ha llovido.

Vuelvo para ponerme el neopreno y a las 6:20 voy hacia la zona de salida. Los pros salen a las 6:45 y el resto a las 7:00.
Me acompañan mis hijas y mi mujer. Entramos a la zona de baño privada del lago, que es desde donde se da la salida y que puntualmente está abierto con motivo del ironman de Austria.

Busco donde colocarme para que mis supporters me vean, pero hay tanta gente que decido despedirme de ellas i colocarme. Solo quedan unos minutos, los pros ya han salido. Me coloco hacia la derecha de la salida y el paso es imposible, decido quedarme a la izquierda que finalmente es donde parece que hay menos gente y es el trayecto interior hasta el primer virage.

SALIDA!!! Voy buscando mis espacios y veo que la gente en general se lo toma con calma. Buen ritmo hasta la 3ª boya y en el primer giro cierta tensión y algunos golpes por el aglutinamiento, peró muy limpio. Segundo giro y aquí empiezan los problemas, ya que se nada hacia levante con el sol de cara y nado sin referéncia hacia donde me parece, hasta la entrada del canal, ahí es donde veo que he derivado un poco ya que entro por la izquierda, bastante en diagonal. Trato de apretar el ritmo y avanzo a bastante gente, son los últimos 1000 metros y salgo en 1:01 hora con 3950 metros según mi GPS.

Primer segmento mejor de lo que yo creia.

T1 larga, donde me pongo maillot de ciclista para acceder a la alimentación y no sufrir las inclemencias del sol, me seco un poco y me pongo los calcetines compresivos, relajada T1 de 6:56 min.

Primera vuelta de ciclismo muy bonita con un paisaje espectacular, los primeros 20 quilometros al lado del lago, voy acumulando desnivel de los 800 metros por vuelta, parte de ellos, entre el quilometro 60 y 70 en una rampa bastante dura en medio de un segmento muy rápido. 
Circuito ciclista de gran belleza.


La segunda vuelta decido bajar el ritmo para conservar, en el que será mi calvario, la maratón!!


En plena faena de los escasos repechos


Me bajo de la bici en 6:46 horas, con la T1 incluida, la cosa no va mal, de no ser por... Que no llevo buenas piernas para correr!!


Momentos duros en la maratón.

Empiezo la maratón con mucho optimismo, hasta ahora todo ha ido como una seda y pienso que en otras circunstancias correría hasta pasada la media maratón sin problemas. Sin prisa pero sin pausa, ya me he plantado en una cuarta parte de la maratón y voy muy fresco, pero las piernas empiezan a doblarme la cabeza, ya veo que se me va a hacer largo! Tocar la campana de Klagenfurt es un balsámico para la cabeza, pensando ya en la mitad de la maratón y así, entre los avituallamientos y una vez completada la primera vuelta, el resto es pundonor.

Mirando el crono y lo entero que estoy al finalizar, me quedo con la miel en la boca del IM sub 11 horas, pero no puedo remediarlo, soy conservador!!


Emoción en estado puro!!

Llegada a meta de la mano de mis incondicionales supporters muy emotiva.

Al finalizar la prueba me doy cuenta que todo el mundo lleva un chip entregado por la organización que al parecer en el check-in deberían haberme dado y al no hacerlo, no consta mi tiempo en los resultados.

Me quedo con la experiencia, el resultado y con ganas de más!!

dilluns, 20 de maig del 2013

ETU HALF CHALLENGE



Trobada matinera amb en Sergi i en Pol al meeting point, devant de casa de l'Uri, que tot i no ser-hi, està a Lanzarote gaudint del seu recent debut a la categoria reina del multiesport, ens segueix reunint.

-Felicitats FINISHER!!! Ja ets un IRONMAN

Sortim a les 5 del matí cap a Calella i meteorològicament parlant, a petició d'en Pol, parlo del temps... jajajaja!!!

Temporal de dissabte a Calella

El dissabte onades descomunals s'emporten les boies que marquen el trajecte del primer segment, això em comenta en Marc, un crack del Calella Team i fill de dos cracks. Resulta que a can Romea, en Xavier i la Neus, són Ironmans i han transmès a la perfecció moltes coses al seu fill.

-Desde aquest petit espai, vull felicitar-vos per ser tant ben parits!!

 Tornant a les inclemències del dia anterior, la carpa on han d'anar les street bags, tancada per motius de seguretat, ja que el temporal de vent aixeca la carpa de terra, em comenta un responsable que està barrant el pas a tothom.
Amb en Javi el dissabte

El Diumenge ens trobem amb en Sim i l'Afri a l´arribar a Calella, ells han passat la nit allí.

Entrem el material que manca i preparem la resta de detalls per a la T1 i T2, el mar està mes calmat i no bufa gaire vent. Ens desitgem sort amb en Pol al box, ja que tots fem diferents sortides, en Sim i Pol estan a l'europeu, en Sergi en Toni i jo a l'open per grups d'edat i l'Afri competeix per relleus fent el segón segment.

De camí cap a la sortida, deuen ser quarts de set, anem en Sergi, l'Afri i jo, buscant l'street bags area, no entenc res quan ens duen lluny de la carpa i és que el dissabte van decidir traslladar-la fora per motius de seguretat, un cop localitzada la zona, l'Afri s'en va a buscar el seu equip i ens desitgem sort.

Bags area de la T1/T2

En Sergi i jo com que sortim plegats al calaix, anem a fer un tast de l'aigua, que no ve gens de gust amb el fred que fa. Sortim i anem cap el calaix, ja que han donat com tres o quatre sortides i a nosaltres no ens queda gaire, anem passant i el calaix es tanca i deu n'hi do la quantitat de gent que som!! Ens desitgem sort amb en Sergi.

SORTIDA!!!  Sense temps per pensar on em col·loco em trobo força devant i ja buscant un bon ritme, m'adono que no duc gaire gent al voltant i nedo molt còmode fins a la primera boia nedant per l'interior, gir prou net sense cap incidència, busco referència visual i no veig res, menys encara despuntant el sol de cara, agafo una referència de costa que em sembla raonable i vaig fent, en una de les avistades, m'adono que vaig bé he vist la boia groga i quan m'apropo veig que és una de les que delimita la zona de banyistes a les platges i la de cursa, es troba bastants metres mar endins.

-Kaguntotloquerremenaaaaaa!!!

Rectifico la trajectòria i un cop sortejo la segona boia, m'asseguro d'agafar una bona referència visual, en pocs metres em trobo enmig d'una bona cridòria, molts nedadors demanen assistència, entenc que hi ha algú amb problemes, veig que les embarcacions de suport s'han adonat i venen, esperant que no sigui res greu, continuo amb la cursa, tercera boia i cap a la quarta, el GPS ja em marca els dos mil metres, enfilo cap a la sortida amb bones sensacions.

T1 força ràpida però decideixo posar-me paravent de màniga llarga i les zapes me les poso abans de pujar a la bici, pensant en eixugar be els peus i no dur-hi sorra o pedres, ja que tot el box està xop i un tros de la sortida te sorra. En sortir i pujar a la bici em trobo amb l'Afri que comença també el segon segment.

Començo la bike pensant en no forçar, ja que el desnivell pot passar-me factura i sense donar-me conte ja estic pujant a Sant Cebrià, al poc coronant Collsacreu i dosificant molt, estirant cames a la baixada de Vallgorguina i pensant en la llarga ascensió de St Celoni fins al Montseny, mentalitat patidora i amunt!!

Baixada del Mortirolo i avanço a força gent, dosificant a l'enllaç fins iniciar Vallgorguina, allí en Sergi em passa a un molt bon rítme i decideixo no agafar-lo i fer la meva cursa, sabent que no tindré cames al tercer segment. Corono Collsacreu sense dificultats i és quan m'adono que he dosificat bé, per tant el que queda ja no em guardo gairebé res, això si, l'entrada a Calella la faig amb prudència, tot i que faig alguns avançaments.

T2 ràpida i...

-Cames ajudeu-me!!

Inicio el tercer segment sense bones sensacions que espero vindran. Em creuo amb en Sim que va endollat, faig la volta a la grada i muntatge de meta i "Gallina de piel" em sembla que ja duc uns dos quilòmetres en sortir-ne i passat els cinc em dic que ja tinc prop d'un quart de cursa a peu a la butxaca. Fa una estona que vaig amb un francés i un espanyol i anem a bon ritme a 4:50 aprox, jo en cursa no ho miro mai, però ells m'ho canten. Fins el quilòmetre 12 vaig fent i les bones sensacions desapareixen de cop quan em ve un dolor claudicant al maluc dret, allí em trobo amb en Paco, Lucas, Santi, Blanca i les meves incondicionals supporters, les hi faig un petó i la meva dona em diu...

-Anem cap a l'arribada a esperar-te!!

I jo en plena crisi física i mental, molt petat, li dic que no crec que acabi, acte seguit penso en la profunda impressió que els dec haver creat a les meves filles i en l'inmediat avituallament, agafo taronja a dojo, un gel i aigua. Segueixo caminant i m'adono que gairebé no coordino el pas, em proposo que fins que no camini ràpid i coordinat no començo a córrer i així ho faig, aprofito per canviar l'aigua de les olives! jajajaja

Ja em sento millor, començo el CACO, ara corro, ara camino i de tornada ja cap el quilòmetre divuit inicio la marxa final a un bon ritme buscant les sensacions i apreto les dents, sento en Sergio que em diu que tinc en  Pol davant, acte seguit sento la meva dona que em crida i li diu a la meva filla...

-Corre, ves amb el papa!! 
Entrada emotiva a meta amb l'Ariadna

Fem els últims metres i avancem a en Pol, el convido a entrar amb nosaltres i diu que tirem, per què deu ni do com tira l'Ariadna, a la baixada a meta, gairebé em foto de lloros i recordo l'arribada a meta el 2011 en el debut en distància IM a Calella, sento com l'spiker anuncia l'arribada de l'Ariadna de la ma del poc que queda de mí.

Tots els tri+9 que ja són finisher estan a meta i ens felicitem, només falta en Pol, que arriba en breus instants, moments molt emotius, ens congratulem tots plegats, ens rehidratem i mengem a dojo i fem foto de família, per cert, Toni faltes tu!!



Gran tri+9!! Els que heu debutat aquest cap de setmana en el multiesport, Iban, Adri i els que heu vingut a animar a Calella, a St Feliu i Lanzarote.



Objectiu assolit, ja que volia prendre-m'ho com un entreno i el meu pensament era fer-ho en sis hores, però amb bones sensacions, no petant!

Es temps d'afinar les cames per anar a Klagenfurt i trobar les bones sensacions!!

diumenge, 12 de maig del 2013

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TRIATLÓ PER EQUIPS


Després de banyar-me a les cristallines aigües de les cales de Menorca el pont de maig, arrossego un gran refredat que ha acabat en sinusitis i febre.

Mal presagi per donar-ho tot a l'equip A del tri+9, em passo tota la setmana fent bondat i finalment me la jugo i me´n vaig cap al Prat.

Ens trobem l'equip B i l'A... hi ha molta pressió, ja que hi ha grans triatletes als dos equips. A mi no deixa de venir-me al cap que hauria d'estar al llit.

SORTIDA!! Ànims a tope al B, ho fan molt bé, fins que ells no surten de l'aigua, no anem a provar-la nosaltres. No està gaire freda, i hi ha prou onatge, però sense problemes per trobar referències visuals.

SORTIDA!! Sortim amb la premissa de nedar tres davant i dos a peus, jo de seguida em trobo nedant i posant-me be les ulleres per què m'entra aigua, l'Edu que ens controla fins la primera boia nedant d'esquenes.

- Sobrat, que vas sobrat! jejeje

Un cop allí, decideix quedar-se amb l'últim nedador i ens diu que anem fent, ens reagrupem en sortir de l'aigua i gasss cap al box, T1 i a pedalar.

En Sergi dona un relleu inicial massa llarg i els comento que hem de fer relleus més curts, certament ens en sortim molt bé.

Entrem a la T2 tots junts, aquí comencen els meus dubtes, fins ara m'he trobat força bé. Fem la transició tots molt ràpida, ens trobem corrent en un tres i no rés. En aquest sector, ens passen vàries cosses, flato, problemes amb el ritme, però tots anem amb els dents apretats i aguantant, en Sim que ha estat conservador al segon segment està tirant del grup. Primera volta prou ràpida, la segona és fa llarga i algú demana ajuda i ja ens queden un parell de quilòmetres, el coratge sura en l'ambient l´èpica s'apodera de nosaltres i lluny de defallir, augmentem el ritme, acabem atrapant un equip que duem davant i arribem a meta en un bon esprint.

Bona feina d'equip i el més important, recupero les bones sensacions i la motivació.
Proper repte 1/2 IM de Calella. (si no recaic del refredat)


dilluns, 8 d’abril del 2013

ICAN MALAGA



Representació espectacular del Tri+9 en aquesta prova!

Uns han baixat un dia abans a Màlaga i d'altes ho hem fet més tard. El dissabte pel matí fem un volta en bici, aprofitant per veure el recorregut del segment natatori, ens fem alguna foto a la Malagueta i cap a dinar. A la tarde/ vespre tenim el briefing de la prova, check in a boxes i el pasta party després.

Tot sigui dit, no només hem vingut a entrenar/ competir...

El dia de cursa ha arribat, tot a boxes preparat, neoprè enfundat i ja tinc ganes de nedar. Finalment ho fem en Edu i jo, després ens reunim amb tots del club i més amics del tri for fun i del fast triatlon instants abans de la sortida.

Com no podia ser d'una altre manera, per l'ocasió la música èpica no falta i sona la banda sonora d' Star wars. En breus estarem en plena feina, primer els pros i després la resta, però tots alhora.



SORTIDA!!! M'he situat a l'esquerre de la sortida, es a dir a l'interior del recorregut, fins a la primera boia, com una seda, primer gir i ja veig com la gent retalla a les boies. Jo vaig fent la meva, buscant el meu ritme i penso que ja he passat el pitjor, però tot d'un plegat m'he trobat al bell mig d'un grup nombrós i he mirat d'evitar els cops i mentre esquiva a un nedador, m'he endut una parada descomunal a la boca i he vist com sagnava, he quedat una mica trasbalsat per una estona, però ràpidament m'he posat a trobar el meu ritme i fer la meva cursa. Completo el primer segment satisfet amb el meu ritme, no amb el cop, que m'ha tallat llavi superior i interior.

T1 tant ràpida com puc, a la zona de bosses coincidim amb en Edu, Paco, Santi i Gerix.

Comença el Segon segment amb molts dubtes sobre les lesions que porto acumulades i m'han tingut fora de joc unes setmanes. No surto gaire convençut amb els primers metres/ quilòmetres, adoquins, ferm en mal estat, pas a nivell del tren i passos de peatons que no respecten als voluntaris que estan per controlar, tot això em fa començar poc a poc, veig que l'Edu em passa i poc després ho fa també en Gerix, això em motiva i vaig fent.



Hem anat creuant-nos tots els components de l'equip en cursa i ha estat una passada, l'última volta m'ha donat caça en Paco i a la tornada volia donar caça a en Gerix i per últim a l'Edu i si que ho he aconseguit, pensant que potser no podria córrer al tercer segment, ho he donat tot.

Arribada a la T2 força ràpid, però tot s'ha esvaït quan he iniciat el tercer segment, no em fan mal les articulacions però tinc els quàdriceps molt fosos i així he hagut de trampejar la 1/2 marató, sense res que hem fes claudicar però amb les cames molt fosses.

He gaudit del paisatge i he aguantat un ritme baix pel meu gust, però no hi ha secrets, l'entreno ho es tot. He sigut rebassat per la locomotora Oriol, pel gran Sergi i en Paco i per descomptat en Gerix que ja només sortir de la T2 ja m'ha plantat.


Arribada emotiva, gran entreno introduït i sumant de cara al objectiu de l'any... ROAD TO IM AUSTRIA!!

dimarts, 19 de març del 2013

XXIII DUATLÓ DE BANYOLES



Quedem ben d'hora amb en Juanpe i en Gerard i cap a Banyoles que hi falta gent!
Arribem i duem les bicis al box, escalfem breus instants i cap a la sortida.

Ens desitgem sort i en breus ja han donat la sortida i estem corrent. Em trobo be de cames, tenint en conte que una setmana enrere, vaig tenir una aparatosa caiguda a la neu que em va deixar en dic sec amb gran dolor i el genoll esquerre inflamat.

Primer segment conservant pel segon, T1 tant ràpida com puc, però abans de sortir-ne, m'ha caigut el gel i la barreta energètica que duia a la bici i he hagut de tornar enrere!!

Inici del segon segment molt conservador, per què les cames no van gaire fines, de fet a les primeres pujades   ja tinc els bessons contracturats i vaig fent com puc. La pujada a Esponellà la faig com puc amb les dues cames contracturades pensant en la baixada per estirar les cames.

Arribada al box molt ràpid amb les cames foses, penjo la bici i veig en Juanpe que ja està corrent i ens saludem.
Inici del calvari, "amb les cames de fusta" apretant les dents i mirant de no baixar el ritme, que finalment ha sigut molt lent, ens creuem amb en Gerard quan em disposo a fer la "punyetera" serp del final.
La setmana d'inactivitat amb el test a fondo del dia abans, 36 km bike + 5 km run, m'han passat factura.

Arribada a meta ultra trinxat, allí m'espera en Juanpe, que ha disfrutat de valent en una disciplina on ell es mou com peix a l'aigua, al cap d'una estona arriba en Gerard. Ens hidratem mengem i ens fem la foto de rigor el gladiadors del club.

El Tri+9 agafant punts molt valuosos!

diumenge, 3 de març del 2013

CICLOTURISTA PORTS DEL MARESME


Amb moltes ganes de fer aquesta cursa, però tenint en conte que vinc d'un gran refredat, no les tinc totes...
Gran ambient en arribar a Arenys, el fet que sigui puntuable pel campionat de llarga distancia i obri el calendari, es nota.

Ens fem foto amb la filla de l'Alex i la Gemma que ens ha preparat un cartell especial i la seva família ha tingut moltes deferències amb nosaltres, fent una demostració d'hospitalitat.


SORTIDA!!! Molt densa fins que no arribem a la NII, allí la gent va molt ràpida i no em quedo molt enrrera fins a St Pol, allí ja comença la pujada i em dosifico, ja que la festa acaba a Collsacreu i fins allí vaig fent, passo per la catifa del chip i no marca. 

- Vaja si ho se em dosifico més!!

Ara toca anar cap a St Celoni i el ritme és fort, mentre tant vaig fent neteja de mocs, que deu n'hi do
el que arriba a sortir-me.
Un cop a St Celoni em menjo un plàtan i tot això anar bevent, ara ja comença lo seriós... Però ens han avisat que per seguretat retallaven el circuit uns 20 km per neu al Montseny i en contes de pujar a Sta Helena hem fet costes del Montseny, prou dur!!

A la Baixada, m´he adonat que les mordaces que he estrenat de cautxú, no frenen res i fan soroll.
Tornem a planejar fins a la carretera de St Celoni cap a la Roca, allí en el grup que anava, per cert, molt ràpid, ha imposat un ritme molt fort i jo encontres de posar-me al darrera, davant i donant relleus a tort i a dret.

En començar Parpers, ja he notat la presència de l'home del mall, però no he fet cas, ha estat quan he començat l'ascensió de Dosrius que he vist com les forces s'esvaien per moments, he buscat el meu ritme, que en aquell moment era molt baix i m'ha passat moltíssima gent.

Així nar fent, fins a la desviació per iniciar Vallgorguina cap a Collsacreu, únic avituallament que he fet. He vist bunyols i me n'he menjat tres com un descosit, he omplert el bidó d'aigua i m'he pres un gel.



Apalí... "The walking dead on bike"  les cames per més que volia, no anaven.  Passat vallgorguina veig l'Alex "Keniata" que ve per darrera i m'anima, faig el que puc i m'enganxo, arribo just darrera seu a Collsacreu.

Un cop allí ens diuen que hem acabat, no m'ho puc creure, jo em pensava que encara ens feien anar cap a St  Pol, fer la NII i pujar a Arenys de Munt.

- Quina alegria, m'han fet un home, per què estic buit!!

Gran organització i excel·lent companyia amb el TRi+9 i amics del poble.


diumenge, 24 de febrer del 2013

DUATLÓ D'IGUALADA


Quedem amb en Vicenç i en Gerard a tres quarts de vuit al poble i sortim un pel més tard per alguna inpuntualitat... Ho sento nois!!

Matí molt fred després de la nevada d'ahir, al poble 2º C pelats i sortim la representació del club cap a Igualada.

En arribar a Igualada la temperatura no és engrescadora, 0º C, però el pitjor és el ventet gelat, encara hi ha neu d'ahir i trams gelats.

Entrem el material al box i un parell de voltes ala pista d'atletisme són suficients per escalfar, petit briefing instants abans de la sortida per dir-nos que anem amb compte amb el gel a la carretera.

Ens desitgem sort en Vins en Gerard i jo.

SORTIDA!!!

Surto còmode, vaig buscant el meu ritme i ja surto de la pista petita pujada i cap al bosc a fer ziga zagues pel mig, tornada a la pista i segona volta. M'apropo al box i apreto, faig la transició tant ràpid com puc i em pujo a la bici i veig uns quants per terra en aquest punt crític. Enfilo la baixada i en començar a pujar...

-No me'n surto amb el canvi, o sóc jo, a demés les cames no van com és degut!!

En pocs segons, contra vent gelat i la pujada, em passen uns quants duatletes a bon ritme i no estic disposat a renunciar-hi, m'hi enganxo i sorgeix un bon enteniment.

En fer el gir i tornar cap a Igualada, fa baixada i les cames volen, tothom va ràpid hi ha un parell de revolts perillosos i el grup va molt llençat, de baixada he vist una ambulància i algú a terra,

-Espero que no hagi pres molt mal!!

En arribar a les rotondes d'Igualada ja em trec les zapes i en veure el que em queda encara veig que m'he precipitat, però logro entrar pel davant del grup al box.
T2 a full!! I les cames no van...

-Més entreno no aniria malament!!

Aguanto com puc i veig com la Sara del fast m'ha passat com una bala perseguint a la seva companya,  ziga zagues pel bosc i cap a la pista, arribada en 1:02:37



Wow!! Quina duatló més ràpida, felicito a la Sara i al Lucas que també és a l'arribada. Espero a en Gerard i a en Vins i per acabar ens fem foto per immortalitzar el moment.



diumenge, 10 de febrer del 2013

DUATLÓ DE LA NOGUERA



Sortim del poble una bona representació de l'equip, Àlex, David, Oriol, Edu i servidora!! Amb el míster, en German, han vingut dos megacracks el Carlos del Mataró i la Sara del Fast.

Arribem una mica justos de temps i no vull nombrar a ningú... Entrem el material a box i gairebé sense poder escalfar, en breus instants ens donen el tret.

SORTIDA!!!

Veig com en Oriol, d'es d'ara Gómez, tira com un descosit i penso que ja l'atraparé en bici. Miro de trobar el meu ritme i tot i així vaig un pel forçat, però no vull endarrerir-me gaire.

Inici de la T1, tant ràpid com puc, em pujo a la bici i no veig en Gómez a les rectes que ens duen fins a  Gerb. Em dosifico pujant, ja tinc l'experiència del B de Balaguer i se que puja prou. Aquest cop ja he anat una mica més preparat amb una pinyonera 12-27 amb els 54-39 i finalment no he necessitat el 27, però saber que el duia, em tranquilitzava.

En el falsos plans ja començo a apretar i abans del gir de 180º ja veig que m'hauré d'aplicar a fons a la baixada i així ho faig!! Controlant els revolts que he memoritzat per tenir en compte, ho he fet a sac!! Només hem quedat un del triatló Lleida i un altre de no se quin club, però el cas és que ens hem entès molt bé.

T2 encara més a sac!! M'he espantat i tot, els talons hem tocaven al cul i les zapes de la bici no paraven de picar a terra. Penjo la cervela, em trec el casc, em poso les bambes i gasss!!

Quan surto del box, fins que no faig el gir per encarar el tercer segment i últim, veig a en Gómez.

-Collons, si el tinc davant meu!!

Conscient de que ho donarà tot, miro que no marxi gaire i en els últims metres, quan ja he vist l'arc d'arribada he fet l'últim sprint i finalment m'ha tret 18 segons.

-Gomeeeeez vaig a per tu!! ;-)



Ens felicitem a l'arribada i esperem a en David, l'Edu i l'Àlex, felicitacions a el míster que ha quedat el 19 de la general i a la Sara que ha fet podi, darrera de la guanyadora l'Eva Ledesma.

Primers punts pel tri+9 a les duatlons de carretera.

-GO, GO tri+9!!!

dimarts, 5 de febrer del 2013

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS


Matí mes ben aviat frescot i amb molt de vent.
Les cames estan una mica ressentides de la duatló del Prat d'ahir.
Vaig a buscar a un bon amic, en Marc i ens anem cap a Granollers.
De camí em pregunta per les meves intencions a la mitja i li dic que vull córrer per sota de 5'/km sense grans pretensions, ja que varies setmanes abans en un treno pla de 16 km anant a 4:30 em vaig fondre viu.

Arribem a Granollers i ja es respira un ambient que et va entrant com un cuquet, anem cap a la zona de sortida i veig que els calaixos estan per davant de la rotonda d'on es feia abans, (l'any passat no vaig participar).

Escalfem i ens col·loquem al calaix corresponent, tercer calaix i quarta sortida. Allí ens trobem amb en Pol del tri+9 ens dessitjem sort i en uns minuts al quart tret...

SORTIDA!!!

Vaig fent força ziga zagues, fins que decideixo anar lo més recte possible sense fer canvis de ritme bruscs, anem junts amb en Pol fins el km 3-4 aproximadament.

Jo el cert és que em trobo còmode corrent entre 4:50 i 4:30 i em mantinc.
Comprovo que hi ha una variació del recorregut molt més suau fins a la arribada a la Garriga i un cop sortim de la garriga ja les cames i el cap funcionen d'una altre forma, em sento alleugit i amb ganes, vaig allargant la passa i els quilòmetres van passant molt agradablement, el cert és que m'ho estic passant pipa, tota l'estona xerrant amb en Marc i fent conya!!

Últims dos quilòmetres i no només vull mantenir el ritme, si no que en l'últim vull fer un canvi, aquí en Marc que és una autèntica gasela, apreta de valent i em deixa enrere, i ens trobem a meta.

Gran cursa per la retrobada amb les bones sensacions i el millor de tot, acabant amb ganes de més.