diumenge, 28 de febrer del 2010

Duatló del Prat ( Equips) Campionat de Catalunya

Sortida amb grans dubtes, per què la setmana d'abans havia estat amb gastroenteritis "cagaleras", però amb moltes ganes.

Arribada al Prat i em trobo amb en Jaime i després amb en Toni, bé, ja sóm tres, posteriorment arriba "el presi" per fí ens coneixem tots els components de l'equip, per allò de les estrategies a seguir.
Recollim dorsals i adhesius. El presi ens comenta que l'Isi i en Marc estan de camí, ja apunt de tancar boxes, el jutge ens diu que entrem i que si no trigan gaire, encara passaran, en aquest moment, ja sento la pressió. Ho preparem tot a boxes i sortim. Ja fora veiem que en Marc i l'Isi han arribat i els han deixat entrar... ja em sento millor.
Concretem estratègia i escalfem, la premissa és sortir tots junts de TR1 que ja és eliminatòria.
Sortida a les 16:11 bon ritme, a la segona volta veig que anem molt forts, en Toni m'ho comfirma "Molt bé nois anem per sota de 4 min." jo els comunico que a aquest ritme no podré acabar i que marxin. En aquest punt en Marc em ve a rescatar 4-5 mts endarrere i em diu que fagi la passa més curta i que augmenti la carència, savi consell, deseguida em sento millor, a la quarta i última volta ja em veig amb forces de solventar els metres que ens separen, aleshores com no podia ser d'una altra forma en Marc em diu que em fixi en ell i no en la resta de l'equip.
Per fi entrem a boxes i em sento enbolcallat per l'equip, l'estratègia funciona. Sortim plegats a la TR1, jo la faig amb gomes de pollastre i em surt bé (2 de 3) estadísticament em funciona. Sortim a bon ritme tots plegats, al final de la primera volta veig que sóm tres o quatre, en un dels relleus en Toni em diu que fagi els relleus més progressius i jo penso: - No se que vol dir amb això!! esclar, jo sóc "el nuvatu" i per això no ho entenc.
Ja en la segona volta me n'adono que el que falta és en Jaime i tot just quan em disposso a donar un relleu, rampes als bessons, primer el dret i després l'esquerre, altre cop en Marc magistralment em diu que em quedi darrera i descansi les cames.
A la TR2 arribem força bé, jo darrera de l'Isi, salto de la bici i rampes als isquiotibials i tríceps sural, em calço les bambes i em trovo molt fort però les rampes no em deixen, veig que l'equip m'espera i penso que ha de tirar a fondo i els hi dic que em deixin. Haig d'aturar-me a estirar i poc a poc a marxa de tortuga, al final de la primera volta, quan Godoy i Zamora em passen com una moto, ja em sento capaç d'apretar, vaja si que apreto.. arribada a meta a uns 15 segons dels companys. Molt content pel resultat de l'equip però amb gànes d'haver creuat la meta plegats.
Triatló Cingles de Bertí 35é classificat.