Aquí trobareu el meu camí pel fascinant món de l'esport, aclaparat pel triatló. El virus va fer estralls en mí el setembre del 2008 en provar-ne un.
diumenge, 4 de juliol del 2010
II TRANSFRONTERERA
Grans dubtes i respecte, molt de respecte a l'hora d'afrontar una distància així, 3.300 m.
Tot sigui dit, els ànims per part d'un amic i organitzador, en Lluís, han estat definitius per creure'm
que ho podia fer, al meu ritme que és lent.
Arribada a Portbou i ens reagrupem unes 70 persones, ja veig que gairebé tots són habituals de les travessies, -Que faig jo en mig d'aquestes bèsties de mar...
Em consola el fet que no és competitiva i per tant no hi ha l'agobio de les sortides de les triatlons.
Un cop ens desplaçem cap a Cervera (França), ja puc anar comprovant que la mar està perfecte, més ànims...
Sense cap premisa, em col·loco el neoprè i reclamen als nedadors més lents cap a l'aigua, sense ajustament ni escalfament, SORTIDA!!! Em trobo en un ambient distés, un amic que em saluda, l'altre que desde devant em diu que m'afanyi... Busco el meu ritme i miro d'anar fent i disfrutant del paissatge des del mar i del mar, em trobo tant a gust que ni em plantejo el tema de la distància.
Als pocs minuts, als lents, jo per descomptat, ens avançen com a motos d'aigua un grup ràpid, sense cops ni res per l'estil.
Cap a la meitat de la travessia en Lluís em saluda i em diu que vaig molt bé, en aquest punt veig que em sento còmode i miro de fixar-me en la tècnica i quan estic a punt de girar cap a Portbou, molèsties al genoll dret, -Què estic fent malament?? Miro de fer major rotació del tronc i ràpidament em desapareixen les molèsties i ja cap el final és quan començo a sentir la meva malmesa espatlla dreta, però ja projectant els últims metres de la travessia.
Sortida de l'aigua dura al trobar-me amb la gravetat, però la sensació és que surto prou bé.
Temps final 1h 06m, no està malament però es pot millorar...
-Mmmmm, després 180 km de ciclisme i una marató per acabar?? Hauria d'entrenar molt més, però ja m'ho plantejo, l'Ironman és factible!!!
Després d'arribar a casa em ve el cansanci i unes molèsties estomacals... Aquelles de les que parlen tots els Ironmans, serà per l'aigua o per que no estava gaire fi??
En definitiva, experiència recomanable i molt maca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada