diumenge, 1 de novembre del 2015

6ª ILLES MEDES PER LA MARATÓ DE TV3


Aquesta travessia, des del seu inici amb neda el món, és una data ineludible al meu calendari i el de les meves supporters.

Cal dir que des d'uns anys, té un valor afegit, que és la recaptació de fons per la causa anual de la marató de TV3. Ja de per si, l'entorn i la zona protegida de les illes Medes és un reclam potentíssim, afegint-hi una excel·lent organització... Doncs és tracta, com us deia, d'una travessia fixe al calendari.

No cal que us digui que aquest any no he entrenat gaire i per tant la meva participació no podia ser atrevida. Doncs tenint això clar, em vaig apuntar a la travessia de 3,4 km, modalitat competitiva.

Arribada a l'Estartit massa just de temps, però suficient per saludar i possar-me el neo, veure el recorregut alternatiu per les condicions meteorològiques. Algo de mar de fons, vent de llevant i unes onades de lo més divertit que apareixen per sobre de l'espigó de l'Estartit.

Escalfo tranquil, ja que la meva onada és la tercera, el gruix més gran està a la primera i segona que són les llargues. Trobada amb tots els del club del poble, saludo a amics i moltes cares conegudes.


SORTIDA!!! Estic posicionat a l'esquerra, em mantinc per l'interior fins la boia groga que indica que els participants estem a mar obert, cosa que ja ens ha mostrat l'estat de la mar. Amb força dificultats miro de trobar les boies, però finalment en un dels cabotejos les veig i miro de no desviar-me gaire agafant una referència fíxe de les Medes.

Fins no estar una mica a recer de la meda gran, ha estat un bon sacseig.

- Això rai, a la tornada volaré!!

En aigues més calmades, ja em dedico a gaudir de l'espectacle que és pot observar. Arribo a la barca on prenc beguda isotònica i en pocs metres ja faig el gir cap a l'Estartit. Ràpidament em trobo sense el recer de la meda gran i ja m'adono que de volar res!

De tant en tant visualitzo un grup de uns vuit nedadors de la meva ona de sortida i miro d'atraparlos, però només aconsegueixo mantenir la distància.

Un cop veig l'espigó amb la boia groga, ja no em guardo gaire i ja havent girat a l'espigo, poso la directa i tot el gas que em queda.

Surto de l'aigua i veig poca gent, me'n vaig a la dutxa i amb la fàmily. Quan pengen resultats, m'adono que he fet l'onzè millor temps i el seté masculí.

-Al loro! Que no estamos tan mal!

Sorpresa! En saber que estan cridant per megafonia a la meva dona per recollir un premi del sorteig que ha fet la botiga de roba de moda Alice in wonderland!!




Cirereta amb el dinar de la gran família de nedaddictes. Salut i nedaddicció!


dissabte, 17 d’octubre del 2015

AQUATLÓ CLUB NÀUTIC EL MASNOU


Amb sentiment de club, havent ja tancat temporada el juny en ACABAR i ho dic en majúscules, la triatló de Zarautz, prova d'una duresa i bellesa especial, em sento amb el deure de participar-hi. 

Sabedor del meu estat de forma paupèrrim, em plantejo l'aquatló com una cursa per a gaudir, va per davant que mai n'he fet cap, ja que son curtes però molt ràpides.

Arribada al club i tot està en ordre, hi ha bon ambient i el circuit està ben dissenyat, de fet és un lloc inmillorable.

Ens ajuntem tots els inscrits del club i fem foto de família abans de sortir. Jo em posiciono al darrera de tot.

SORTIDA!! Veig que a tothom se li escapa l'avió... Jo miro de conservar per no arribar molt tocat a l'aigua, però finalment em surt un rítme de 4 min/km. 
M'ho prenc amb calma a l'hora de fer la transició a l'aigua per tal de baixar una mica les pulsacions.

Un cop a l'aigua, vaig una mica forçat, però ràpidament trobo el ritme, el que no acabo de trobar és la primera boia, ja que hi ha una mica de corrent i onades. El viratge de la primera ha sigut amb una derivació important, la segona amb la corrent a favor, ha estat una mica millor i cap a la sortida.

Posada dempeus a la platja, sempre complicada i cap a la 2ª transició, el míster i gent del club estan a la sortida donant ànims.

Bambes i a córrer! Soc conscient que duc poca gent al darrere i provablement tots els membres del club davant. Les cames estan molt fresques i em sento còmode per córrer, sensació que s'esvaeix en un km aproximadament 

Veig més endavant abans de fer el gir, en Gerard, però està lluny. La resta de components del club ja han passat direcció a meta. En passar-me un aquatleta del Cerdanyola, m'anima i penso en afegir-me al seu ritme, cosa que no aconsegueixo, però suficient per arribar a contactar amb en Gerard i arribem junts fins la meta.




Molt forçat, però alhora content d'allargar la temporada amb bon regust de boca.
Podi merescut de l'equip a la tercera plaça.


PE: Tercer classificat en el meu grup d'edat, jajajaja

dissabte, 13 de juny del 2015

TRIATLÓ DE ZARAUTZ /ZARAUZKO TRIATLOIA



Mala previsió metreológica per la cursa de dissabte, però ja se sap que a Euskadi el temps és així.

Arribem a Zarautz el dijous per la tarda amb un bon temporal, ens instalem a l'hotel i després sortim a passejar amb el paraigües.

-Aquí no te'l pots deixar.

Visualitzo la zona d'arribada a la platja i anem fins a Getaria per veure la zona de sortida, em sembla molt amplia i sense grans complicacions, això si, amb el permís del Cantàbric, cosa que em preocupava de sobremanera. De tornada un cop ja a Zarautz, passegem fins a l'hotel restaurant del nostre campechano cuiner Zarautzarra Karlos Arguiñano, allí reservem taula per a tres per divendres, ja que la meva filla gran aquesta vegada no ha vingut.

L'endemà després d'esmorzar, reconeixement del segment ciclista en cotxe de la primera volta sense problemes i la segona, no vaig saber localitzar l'inici del alto de Aia.

Dinar a ca l'Arguiñano amb molt de gust, bon servei i bon menjar.

Per la tarde reconeixement de la primera volta amb la gent de l' VO2 d'en Santi Pellejero que s'estan al mateix hotel que nosaltres. Sortida cap el alto de Meagas i comença el calabobos, sense gran desnivell, però puja només sortir de la T1. En coronar Meagas comprovo que les rodes de carboni no frenen.

-Això no m'agrada gens!!

Quan girem a Zumaia, comença la zona més ample i de carretera en bon estat, però en poca estona m'adono que la bicicleta no va bé,

- La roda del darrera...

He punxat el tubular que havia posat nou, de fet tots dos son nous. Em venen a donar suport en Santi la Laia i un altre company. Finalment decideixo posar el tubular de recanvi. Els dic que marxin i que  acabin la seva volta de reconeixement.

Un cop posat el tubular, que em porta una estoneta. Gràcies als consells donats per en Pepe, guardava tires amb pega de doble cara pel supòsit que punxés algún cop, per així poder enganxar el tubular de recanvi.

Al dematí de la cursa, esmorzar i cap al box a deixar-hi el material preparat i ja gairebé empalmo amb el dinar. Poc després, cap als autocars que ens duran fins a Getaria. Em despedeixo de les meves supporters.

Un cop a la platja de Getaria ens trobem amb tota la colla trimasnovina, de Montgat i totes les conrades.

Fem un escalfament i tast de l'aigua amb en Dídac que debuta en mitja distancia a la Meca del triatló de la península.

Ens desitgem sort tots plegats moments previs a la sortida.

SORTIDA!!!

Surto des del darrera i em vaig col·locant cap a l'interior del primer gir. Algunes topades inevitables, però vaig buscant els espais. Primer gir molt net, penso que la primera boia està molt lluny.
Al cap d'una bona estona m'adono que un participant que respira per l'esquerra, m´ha agafat el ritme i certament és bo, jo que respiro per la dreta, en tot moment controlo la distancia de costa per no derivar gaire. Tinc dubtes que ell ho faci, el cas és que és un bon company de viatge.


Passo arran d'unes roques i en pocs metres ja es divisa la platja de Zarautz i les boies de l'entrada, un cop superades, haig de trobar l'arc d'arribada al box, el veig i dono el que em resta. Finalment 46:29' no està malament, per sort el Cantàbric ha estat una piscina.

Faig la T1 força ràpida i ja noto la presència d'alguna gota d'aigua, per tant decideixo posar-me un xaleco para-vent.


Pujant l'Alto de Meagas comença el calabobos i de baixada ja un xàfec de ca l'ample, constato que les rodes no frenen gens, m'ho prenc amb molta calma a la primera volta, ja que plou moltissim. En tornar a passar per Zarautz les meves supporters em saluden.

-Això done ales!

En finalitzar la segona volta ens creuem amb en Dídac a la bici, és en aquest tram que les marxes em salten, sense saber de que es tracta, veig que les marxes van amb molla fins al final de la pinyonera.

-Que repunyetes està passant!!! Amb el xàfec d'aigua, només em faltava això...

En repassar-ho visualment tot sense aturar-me,  m'adono que la lleva del selector del canvi s'ha afluixat i estic a punt de perdre el cargol que la subjecta. Ho apreto amb els dits i finalment hi poso l'ungla com si fos un tornavís.



Ja de camí cap a Getaria i després a Zarautz, penso que no haig de conservar gaire, però pensant en les cireres de Aia i Txurruca. Amb força pluja vaig apretant. En arribar a Zarautz és un espectacle la quantitat de gent que hi ha animant, al llarg de tot el recorregut també.


De camí a Orio, va pujant, 1er avituallament on reposto aigua i plàtan i en arribar a baix, trencall a la dreta i comença la festa del Muro de Aia, jo que no havia fet el reconeixement ni mirat l'altimetria, trobo que un 20% acumulat serà dur. A la primera rampa de desnivell la cabra comença a patinar.

-Ai que lleparé...

M'adono que si no m'alço dalt de la bici i vaig assegut, la tracció millora força, però les cames pateixen de valent. Noto que vaig fresc per què he conservat i per l'efecte refrescant de la pluja, per tant... Assegut, apretant les dents i cap a munt!!

Un cop superat el que em pensava que era el alto de Aia em passa un txapeldun que em diu:

Txapeldun  -Venga! Que solo quedan dos más!

Jo - ¿Como que dos mas? Kaguntotloqueremena!

El segon em deixa tocadet, aprofito el descanset i es veu just davant com queda l'últim tram fins dalt de tot, arribo havent-ho donat tot, ara la baixada amb molta prudència ja que no duc frens.

Vaig fent fins al desvio del càmping que ens du fins l'ultim mur de Txurruca, que està en pitjor estat que Aia. En fer les primeres rampes em passa una moto de l'organització que rellisca i queda travessada davant meu ocupant tot l'ample del camí que no és ni carretera, ple de sots i encimentat, els esquivo per l'únic lloc que puc passar i sense caure, cosa que no veia gens clar.

Molt emocionant trobar-te gent donant ànims, amb capelines i paraigües.

- Amb la que està caient... Quina gent més collonuda!!

Baixada amb la prudència que m'ha fet arribar fins aquest punt de la prova i arribada a Zarautz molt emotiva, sense donar-me'n vaig endollat cap a la T2.



Arribo, penjo la bici i penso que he salvat un segment molt complicat, em calço les bambes i a córrer. Primera volta sense notar molt la manca d'entreno, però veig que vaig molt lent. A la segona volta les cames m'abandonen i pateixo lo que no està escrit per acabar, però he vingut a la Meca de la triatló de "mitja distància" per acabar-la, i així ho faig.



ARRIBADA!!!

Amb el temps m'adono que cada cursa és un món i la sensació de l'arribada a meta també, no n'hi ha cap d'igual. Aquest cop em sap a glòria, tot i que he fet un tercer segment paupèrrim.

La manca d'entreno dels últims dos mesos per les competis de les meves filles, que han sigut molt importants per elles, s'ha notat. Però jo no ho he dubtat, tots els caps de setmana han estat seus.

Comfirmat que "Zarautz te un color especial" que recordava de fa uns quinze anys enrrere, quan viatjava en moto amb la que ara és la mare de les meves filles.

dimecres, 20 de maig del 2015

Teià - Montserrat en btt




Moltes ganes de fer aquest trajecte en btt, ja que l'any passat amb motiu del meu desè aniversari de noces amb la meva dona, vàrem fer la travessia a peu, ens va encantar.

Arribada a Teià amb temps per agafar l'acreditació i deixar la bossa a l'organització per poder canviar-me un cop acabada la travessia, allí dalt, al costat de la Moreneta sempre fa fresqueta!!

Trobada amb amics i coneguts Quim, Pitu, Jordi, Josep, Núria i molta més bona gent, tots nosaltres amb ganes de gaudir d'una bona jornada.

Sortim puntuals riera de Teià cap amunt sense presses, crec que som al voltant de vuitanta- cinc participants. Em vaig adaptant als pedals automàtics de la bicicleta que el meu cunyat m'ha deixat, sistema que no enganxo ni a la de tres i per si no n'hi ha prou, encara haig de provar els frens a la primera baixada, això si, tot confiant que el canvi vagi bé...

- Ufff!!! Que arriscat, hauria d'haver-la provat abans, tot just en acabar de greixar la cadena, llimar les pastilles, inflar i posar líquid als túbeless i donar un cop d'ull.

Doncs deixeu- me que us digui que vaig repassar-la la nit prèvia i a les dotze de la nit, en acabar el repàs, no volia sortir a provar-la, encara em quedava preparar-me la beguda, esmorzar, roba i demés cosetes.

Tornant a l'inici de la riera, ja allí provo el canvi que sembla que funciona bé, vaig avançant-me per agafar ritme de pujada i em retrobo amb les bones sensacions en btt, fa molt de temps que no hi vaig, sense adonar-me'n estic amb el jovent que va davant i al costat d'un dels guies. Abans d'arribar a Can Gorguí, ja fem un reagrupament, que serà una de les tòniques de tota la travessia.

Un cop comença el descens cap a Vallromanes provo els frens i veig que fan molt de soroll i poca frenada, us puc garantir que els primers girs vaig patir, ja que per més que apretés, allò no frenava, vaig anar controlant de no agafar velocitat i fent manxades als frens alternament fins que finalment van deixar de fer soroll i recuperar un tacte a l'alçada de les sigles xtr.

Amb un tacte exquisit em deixo anar amb el grup del davant i em trobo en mig d'un grup amb bicis de descens i nanos molt jovenets fent exhibició de cabrioles i salts sobre actuats i penso que amb tanta hormona desbordada puc prendre mal i els deixo fer...  Crec que és una senyal inequívoca de que em faig gran :)

Salvant alguns trossos d'enllaç per Montornès una mica lletjos, anem fent fins la aturada de l'esmorzar.

Engeguem i comencen uns trams de gran bellesa, llevat d'un túnel del terror (foscor absoluta) on la sensació de ceguesa va ser total,  jo vaig pregar per què no hi hagués cap objecte pel mig en apuntar el manillar cap a la llum del final del túnel. Gran part del tram des de l'esmorzar el vaig fer tancant grup amb en Pitu, aquesta era la seva tasca, la de guia cuer. Va haver d'assistir junt amb un altre guia un parell d'aterrissades d'unes noies sense cap incidència.

Com deia, recorregut de gran bellesa. Finalment baixem fins al riu per darrera de Sabadell, allí m'endollo i agafo un ritmet maco, sabent que el grup hormonat deuen estar marcant al guia del devant. Al final del riu, en creuar un pont i on comença ja el tram de pista ample que ens durà fins al bosc, contacto amb el grup del devant que van forts. el cami es fa estret i agafem un trencall a l'esquerre, ja se que em queda uns quants rierols per travessar i la pujada forta abans d'arribar al merendero.

Hi ha dos nois i una noia que apreten fort  i se'n van, un d'ells en arribar les pujades fortes ja fa figa i jo vaig fent, en aquest tram ens creuem amb molta gent que fa la travessia a peu.

Arribo a dalt de tot fent podi "imaginari"amb la canalla, disset, vint, trenta anys...

- jajajaja!!! Jo tot un pureta al darrera donant brega

Bon ambient de germanor al dinar, pasta, butifarra porrons de clara a dojo aigua també, una peça de fruita i sant tornem-hi.

Pujada a la mola i baixada, aturades de reagrupament i hidratació a Vacarisses. Sortim direcció a l'ultim avituallament, Monistrol, després l'ascensió a Montserrat. Un cop arribem a Monistrol ens hidratem, mengem fruita a dojo, fruits secs i llaminadures vàries.

Hem fet una gran xerrrada a estones de la travessia amb molta gent, però en especial amb en Joan.

Comença l'última i definitiva pujada a Montserrat, gairebé tota per pistes i un últim tram fins a Sant Jeroni i arribada a ca la Moreneta per asfalt. Només diré que les rampes pedregoses d'un desnivell de vora el 20%, em van fer sentir la força a les cames i braços arrapades a la bicicleta com si anés a trencar-la. Un cop superat aquest tram vaig haver d'esperar-me uns minutets a que arribés algú per dir-me si havia de seguir la cruïlla a la dreta o a l'esquerre, era esquerre i cap avall.

-Jo m'espero a que arribi algú, no baixo ni un pam, després de lo cara que ha estat la pujada...

Enllaç amb la carretera i a trobar la cadència i el desarrollo apropiat fins dalt de tot. Arribada a dalt amb la rebuda dels timbalers/ diables de Teià molt xula.

Bona experiència a repetir, a peu, ja en parlarem!!

diumenge, 10 de maig del 2015

TRIATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT

Després de molt voltar el tema finalment hi ha hagut quòrum per formar un equip.
Les noves equipacions ens han arribat in extremis el divendres per la tarda abans de la cursa.

- Caram, jo me'l vaig provar que no apretava tant... (uns quilets de més)

Quedem al costat del box a les 7:45 tots els integrants de l'equip Jeroen, Dídac, Sergi, Àlex i servidora de vostè :)
Climatològicament parlant, fa un dia de conya, llevat de que hi ha un xic de vent, però és un dia esplèndid.

Entrem el material al box tot l'equip, per cert se m'oblidava una menció especial per la xicota d'en Dídac, supporter de luxe i gran reportera gràfica :)

Tastem l'aigua i ja ens queda poc temps per a que donin la sortida als primers equips masculins, nosaltres som el número 12.


SORTIDA!!!

Ens posem en formació dos devant, un al mig i dos darrera i anem fent, esperant-nos tot el primer segment. Sortida de l'aigua tots agrupats i anem cap a la T1, ens ho prenem amb la calma i sortim plegats ( no potser de cap altre manera, si no l'equip queda desqualificat)


Iniciem el segment ciclista ben organitzats i ho posem en pràctica, en agafar la primera rotonda després del gir de 180º l'Àlex que acaba de donar el seu relleu entra a tota ostia i es fot una plegada de ca l'ample i acaba pel terra.




-Kaguntotloquerremena!!!

Ens esperem tots, s'aixeca i veig que se li ha sortit la cadena, crec recordar que hi ha amb ell el Sergi ajudant-lo a posar la cadena però després d'una estona intentant-ho no s'en surten, és el propi Àlex que ens diu que marxem. Amb una gran decepció per la baixa, continuem, sabent que només han estat les rascades.

Ens acabem d'organitzar la resta de voltes i ho fem molt bé, arribem al box per fer la T2.

-Hem fet uns quants japos, nois!!!


Sortim en l'últim i més complicat segment, fem la primera volta veient que la podríem fer més ràpida, però es tracta d'una cursa per equips i això és el que som, un equip, no serveix de res despenjar un participant per no optar a res i a demés quedar com uns egoistes, puntualitzo que per no quedar en cap posició que no sigui podi, no val per res.


Gran satisfació en travessar la línia de meta, però amb regust agre-dolç per la caiguda de l'Àlex.


Foto de família i cap a casa!!! Bona feina nois!!!
Per mí ha estat un gran entreno i tot suma de cara a Zarautz


dilluns, 16 de març del 2015

PORTS DEL MARESME




Poca preparació pel que fa al volum, ja que agafant la bici de diumenge a diumenge, si pot ser... Poca cosa es pot pretendre (preàmbul ploraner).

Per altra banda, meteorològicament parlant, ji ji ji ! No pintava gens be, ja que el dia abans ho havia deixat tot enfarinat al Montseny. La nit prèvia mentre estava preparant la bici i la resta d'equipació, uns amics, Jordi i Óscar em diuen per anar plegats en furgo i quedar-nos a dinar després de la cursa.

-Fet!!

Quedem al poble ben d'hora ben d'hora i cap a Arenys que hi falta gent.
Un cop arribem i ho tenim quasi tot llest, veig als companys que es posen el xip.

-katxislapunyeta!! (miro de renegar d'una forma suau)

M'en vaig cap al pavelló d'esports d'Arenys per tal de veure que hi poden fer... Doncs cap a la taula d'incidències, allí em donen un xip de l'organització i llèstos!! Em trobo amb el gran Santi Pellejero, creuem unes paraules i ens dessitjem bona cursa.

Amb el xip ja posat, ens anem cap a la sortida, en uns vint minuts donaran la sortida. Allí ens anuncien que la nit anterior per la perillosistat de la baixada, decideixen retallar la part més alta fins al Montseny (nevada ) i ens comenten que som més de mil inscrits.

SORTIDA!!

Molta sort ens desitgem tots i l'Óscar diu que farà segurament el recorregut curt  per què ha caigut amb la btt fa pocs dies i està baldat, però surt com una moto. Els Jordis decidim pendren´s-ho amb la calma i anar fent la cursa llarga xino-xano, sense estridències.

Rodatge curt però a bon ritme fins a St Pol i no se quina hora és!! Pujada fins a St Cebrià i St Iscle de Vallalta i comença l'ascensió fins a Collsacreu, m'ho prenc amb calma, ja que vindran uns quants ports més i no vull cometre errors que ja he aprés.

En Jordi em confirma que si anem amb la calma ve amb mi, ja noto que ell hauria volgut pujar més ràpid i d'aquí endavant serà la tònica de la cursa. Coronem plegats. A la baixada en un parell de revolts un senyor molt educat, em fot una tallada de ca l'ample per avançar a tres ciclistes i jo que anava per l'esquerre del carril fent l'avançament amb pulcritud. Faig un renec de tres parell de nassos, una mica més avall em demana explicacions i els hi dono, però ni tan sols es disculpa.

-Que hi farem, hi ha d'haver gent per tot!!

Al fals pla cap a Vallgorguina  enllaço un parell de grups, no ho puc evitar m'agrada rodar, però prenc nota per no cometre gaires errors. Ja estem rodant en un nodrit grup cap a Gualba de baix amb el vent en contra, aquí també dono algun relleu.

-Em fa l'efecte que estic gastant cartutxos innecessaris!!

Anem pujant cap a Gualba i en arribar a Campins, la cosa es complica força, algun participant ha anat per terra a la baixada. Desde la carretera de St Celoni fins a Costa del Montseny, tot bé fent l'ascensió.
En començar el descencs fins a la carretera del Monseny, allí també els ciclistes més confiats cauen, en un tram prou complicat. Un cop agafada la carretera cap a Sta Mª de Palautordera la baixada és molt ràpida i els enllaços en falsos plans també.



Un cop estem a la carretea de St Celoni, trobo que el grup és molt ràpid i sense cap mirament el deixo marxar i ens quedem una grupeta guapa, allí reconeixo la Raquel, una ciclista molt potent i Ironwoman. Nar fent fins a la Roca i en iniciar la pujada cap a Òrrius, em vinc avall moralment, però vaig fent. En Jordi comença a pujar i em treu uns quants metres. En coronar gairebé arribo amb ell, fem la baixada i cap Dosrrius, d'allí cap a Can Bordoi, sense gaires ganes pensant en la gran pàjara que vaig agafar fa dos anys.

Deixo marxar a en Jordi pujant Can Bordoi, a la baixada em refaig i un cop a la carretera de St Celoni, engego el rodador que duc dins meu i contacto amb en Jordi, quan ho faig, penso en refer-me una mica baixant el ritme. En aquest punt ens passa un grup a "full gas"

-Jordi!! Aquest grup ens durà fins a Vallgorguina!!

Tinc feina per no perdre la roda, anem molt ràpid i ja fa estona que les rampes em posen a lloc, un cop a Vallgorguina no tinc cames, deixo marxar a en Jordi i faig l'avituallament per demanar aigua, un gel i em miro de reüll els "bonississims" bunyols farcits de la pastisseria Sauleda i com si d'un acte de fe és tractés, no n'agafo cap i confio que l'efecte del gel em durà fins a Collsacreu.

El calvari no és pas petit, fins a travessar Vallgorguina em mantinc amb un ciclista, però fins a collsacreu les ràmpes em castiguen de valent i faig el que puc fins l'última alenada d'aire. En Jordi m'espera a dalt, just després de l'arribada, ens felicitem, jo a ell especialment, ja que és la seva primera cicloturista.

Finalment:
 Pos Cognoms                                  Nom Club           Kms/h TTotal 
 327 JORDI SAMANIEGO MUÑOZ C.Nàutic Masnou 27,58  04:42:47.45

Trobada amb l'Óscar a Arenys, hidratació a l'arribada on puc xerrar amb cares conegudes, dutxa i els tres ens anem a fer un bon homenatge.

Gran ambient i millor organització a la 4ª Ports del Maresme.

Fins la propera... Potser la dessitjada triatloia de Zarautz!!