diumenge, 14 de novembre de 2010

TEIALADA


Mala setmana... Molt encostipat amb medicació i mal estar.
La nit anterior a la pedalada, sopar de germanor amb gent de la uni, a dormir cap a les 2:30

- Que ja tinc una edat... i això, és anar tard!!

Dempeus a les 7:30 per estar a les 8:30 aprox. a Teià, punt de trobada amb tota la colla de les rodalies. La premissa és la de fer el recorregut vermell d'uns 29 km. Ja fent uns estiraments ajupint-me, males sensacions, em balla el cap i duc una fàbrica de mocs assobre

- Això no pinta bé...

Sortida!! la gent campa per tot arreu i ja en menys d'un km, veig que hi ha qui agafa dreceres,

- Però això què és?? 

Anem pujant i baixant per dintre de Teià i m'imposo una cadència còmode i que em resulti familiar, abans d'arribar al km 10 ja em fà mal el pit i les cames es fonen.
El 1er avituallament, altre punt on els espabilats agafen dreceres,

- Kguntot!!

pujada amb desnivell inhumà fins unes vinyes, allí he decidit que amb el dolor respiratori junt amb la manca de brillo físic, no afrontaria amb garanties el recorregut vermell fins a l'hermita de Sant Mateu. Els comisaris a la cruïlla de la riera, em màrquen el dorsal amb blau, indicatiu del recorregut d'uns 15 km i cap a la plaça a pel meu trofeu "la botifarra" les noies que hi ha a l´arribada em pregunten pel recorregut i jo els hi contesto que llastimosament pel meu estat físic, he fet el recorregut blau,

- Molt bé, ets el segón!!

em diuen elles, i per la meva sorpresa, ni m'ha fet il·lusió, he buscat un lloc per arrepenjar la bici i al banc més proper m'he assegut derrotat, no m'he dignat ni en agraïr la congratulació de les noies.
La lliçó d'avui ha estat clara, si no estic bé físicament, no cal fer l'indio, per molt que ho vulgui...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada