dimecres, 5 d’octubre del 2011

IRONMAN CHALLENGE CALELLA

Bones previsions metereològiques per diumenge, sembla que el mar estarà bé i això és un consol tenint en compte que duc dues setmanes rabiant de dolor a l'espatlla dreta i sense nedar desde Neda Marcelona, el que si em preocupa és el poc volum de còrrer acumulat degut a la lessió de quàdriceps patida després del 1/2 Ironman de Calella. Bé ara que ja he plorat... em centraré en la crònica :)


Arribem a Calella tota la família al complert (avui hi són les tres) cap a les 6:45 i a les 7:00 obren el bike park on haig de comprovar que tot estigui bé, omplo els bidons de beguda i canvio les bambes ja que decideixo no jugar-me-la en la marató i preparo les més còmodes que tinc amb mitjons compressius. A tot això ja són les 7:45 es tanca el bike park i la bags area. M'he col·locat el neopré i saludo a les nenes que m'han vingut a dessitjar sort i molta calma, abans de posar-me la part de dalt del neopré comprovo que el kinesitape que m'ha posat el fisioterapèuta (Vital ets un crack) estigui al seu lloc i m'empastifo de vaselina els llocs de fricció i vaig a tastar l'aigua cap a les 8:00  i en uns deu minuts ja torno a ser a la sortida ja que els PRO surten d'hora i jo surto al calaix de les 8:50, contra tot pronòstic estic molt tranquil, trobar-me el mar en bon estat i no haver de forçar l'espatlla, haurà tingut alguna cosa a veure.
Estiraments previs ja dintre del calaix de sortida amb les meves nenes al costat, genial!!


SORTIDA!! Deixo que els ràpids fagin la feina i jo, en posició còmode per no rebre molts cops al braç dret, ràpidament vaig fent via. Primera boia entre algún que altre cop i ja visualitzo les boies del tram de 1450 m. en aquest tram he tingut alguna estrabada dolorosa de l'espatlla dreta, tracciono més fort amb l'esquerra i miro de fer-ho el més suau possible amb la dreta. Segón gir molt net i negociant el tercer gir he rebut alguns pals, "fairplay" si no hi entres, no reps. En el tram llarg de 1750 m. hi ha onades i vent de Garbí que és un regal per la tornada. Eufòric pel segment natatori tan còmode, arribo a l'última boia i en els metres finals imprimeixo un ritme viu. Trobada amb la gravetat i a còrrer!!

-Coll...!! El neopré no se'm descorda.


Faig una estrabada forta i per fí baixa la cremallera, entrant a la bags area les meves nenes m'esperen.
En treure'm el neopré observo que el kinesitape s'ha arrencat, m'empastifo de protecció solar, em poso el casc aero que em vaig comprar el dia abans sense haver provat (cosa que no s'ha de fer mai en cursa) mitjons en ma per què la bags area és una piscina i cap a la bici.

-Jordi no tinguis pressa, tens tot el dia pel devant.


T1 de Ironman debutant, 5 min... juas juas juas!!
Em pujo a la bicicleta i ja em sento salvat, el casc es molt còmode i el bidó aero també (aquest últim si que l'havia provat).
Primera volta molt conservadora em menjo una barreta, un plàtan i un gel. Segona volta més conservadora, segona barreta, més plàtan, isotònica i començo la tercera i última volta i ja em noto les cames cansades i la pressió de la calor, segón gel i penso en el que em queda encara per venir. La magnitud de la tragèdia (Monzonià) em fa afluixar, sabent del poc volum acumulat i el no haver fet mai una marató, tot i això em plantejo el tercer segment d'una forma ferma fins el km 21.


T2 molt agradable i molt lenta!! Els debutants a part del dorsal enganxat per tot arreu, de la mateixa manera que els PRO duen un distintiu en els seus dorsals, als "nuvatus" s'ens hauria de posar una "L"
ben visible... juas juas juas!!
Penjo la Cervela, companya de fatigues i em calço mitjons compressius, les bambes, un gel, la gorra i a còrrer!!

Només sortir de la zona de transició em trobo amb les nenes i uns amics Miquel, Mònica i la seva filla Paula, amiga de la meva filla Ariadna.


-Quina il·lusió que hagin vingut!!


Animació a tope dels supporters i endavant amb l'objectiu de fer-ho amb calma, en el primer km em trobo amb en David del CTCB que m'anima a tope.

-Caram, això dona ales, però hauré de gestionar la motivació!!


Primera volta de menys a més, inici de la segona volta ja forçat, però em mantinc en el ritme i l'objectiu, em torno a trobar amb les nenes i els amics, això em dona força, continuo i en un km en  David em diu que vaig molt bé i que duc bon ritme per fer la marató en 4 hores i que no se'm passi pel cap aturar-me a caminar, tenint en compte que patiré. Sense negar-li res em centro en completar la primera 1/2 marató sense aturar-me, no sense dolor... ho faig. Inici de la tercera i pitjor volta, la faig estil CACO, ara camino ara corro, un autèntic calvari. Em trobo amb l'Alberto Parra un autèntic crack, donant suport i allí al seu costat l'Álex i Josep Mª del CTCB, això m'anima, bec isotònica, prenc fruita, em prenc un gel i complerto la tercera volta molt cardat, en Miquel (una bèstia parda en bicicleta i maratonià) m'ha recollit al final de la tercera volta per dir-me que no em deixi. Animació de la família i amics que han cambiat de lloc.

-IUJUUU!! També han vingut en Jandro i la Laura amb els peques en Guillem (el meu fillol) i l'Oriol!! 


Miro el crono i veig que inicio la quarta i última volta en 11 hores.

-Vinga Jordi que 10 km els fas en menys d'una hora. I un raba!! Això en condicions normals i lo d'avui no és normal. Corre, corre!!

Ho intento i no puc amb el dolor de cames, no em deixa pensar amb claredat, vull però no puc i vaig fent, definitivament desde l'últim avituallament em poso a còrrer, arribo al km 40 i al poc miro el crono i veig 11:57 hores, vaig completament fos i no paro pensant en l'arribada, en el privilegi de la gent que m'ha animat, les meves nenes a l'arribada!! i com si d'un miratge es tractés, entro ens els últims metres de catifa i sense donarme'n em trobo envoltat de la dona i les nenes, em donen la ma dreta l'Ariadna i l'esquerre la Berta i la Conxi de la ma de l'Ariadna, l'emoció brolla sobtadament per les grans escletxes del cansament, però ràpidament haig de posar en marxa el control de tracció!! Les petufes tiren de mí com dos bèsties, emocionades a tope com estàn, em veig obligat a fer un sprint final per no sortir a la foto de l'arribada de morros a terra... jajajajajaja!!



Experiència indescriptible en paraules, però el que si us puc dir és que és molt dur, la prova fa honor al seu nom, IRONMAN.

Per enèsima vegada, agraïr a tots els que heu vingut a donar suport, als amics pels sacrificis que això ha comportat, a la família per aguantar lo que no està escrit i als que heu cregut que seria capaç i m'ho heu fet creure. Gràcies per formar part del meu somni!!

diumenge, 11 de setembre del 2011

NEDA MARCELONA


Bona travessia amb una excel·lent organització, com ja es habitual en l'equip de Neda el Món.
No les tenia totes per anar-hi, ja que dies abans em despertava pel dolor d'espatlla i a tres setmanes de l'Ironman, potser no tocava.
Diumenge pel matí... Bon dia Catalunya!! i bona diada.
Em llevo amb l'intenció de retirar-me, si el dolor així m'ho indica. Ja de camí cap els banys del Fórum, em vaig trobant amb les bèsties de mar, tots plegats nedaddictes!! Cares mes conegudes que d'altres i amics.
Estiraments ineludibles
SORTIDA!! Com és habitual en mí, em coloco en un lateral i surto molt poc a poc, mirant d'escalfar l'espatlla sense forçar-la, cap els mil metres ja he notat molèsties, però coneixedor de que quan s'escalfa pot anar endavant, m'espero al primer avituallament situat als dos-mil cinc-cents metres. Hi arribo, bec isotònica i en penjar-me de la zodiac noto cremor a l'espatlla dreta.
- Això vol dir que ja està calenta!! O potser és un dolor urent? En qualsevol cas tiraré fins el següent avituallament.
Mica en mica vaig avançant, veig algún peixet i alguna medusa i de tant en tant alterno la respiració per gaudir de l'skyline de Barcelona.
Sense ni donar-me'n em planto al segón avituallament.
- Ja tinc quatre-mil cinc-cents metres al sarró!! Ara per dos-cents metres no l'acabaré?
Amb Luís Moya
M'he endinsat en l'aigua escàs de convicció, que amb els metres s'ha tornat ferma i així, reforçat, he continuat fins el final.
ARRIBADA!! Salutacions cordials d'amics i cares conegudes. Tots fem cara de cansats, però l'il·lusió per la feina ben feta s'empelta.
Satisfet pel repte consumat, acte seguit contacto amb en Marc del CTCB que es prepara per un 1/2 Ironman i quedem per acumular uns setanta km de bike, trenta-cinc dells amb un vent terrible en contra. Un altre entreno de qualitat de cara a l'Ironman del 2 d'octubre i a seguir sumant!!

divendres, 2 de setembre del 2011

XXVI TRIATLÓ DE BANYOLES

Molt males sensacions a la cama i espatlla dreta, durant l'última setmana.
La nit d'abans canvio les rodes de carboni i les mordaces, ja que la previssió és d'aiguats amb alerta gairebé per mitja Catalunya. Això em representa dur 1/2 kg més de pes a la bici i un desarrollo més curt.
Arribada a Banyoles amb la família al complert i a demés em ve a veure el meu cunyat petit (29 anys), qui els pillés ara!! que es vol aficionar.

En entrar al box, salutacions amb el Jordi (presi del club), Guillermo i dos nous components, benvinguts al club!!
Marxem a tastar l'aigua pocs minuts abans de la sortida, el primer contacte és positiu. Arribem i ens trobem amb la resta de companys del club, excepte dos campanes destacables, Isi i Marc!!
Obren el calaix i jo decideixo col·locar-me cap a l'esquerra, primer any que se surt desde l'aigua, per motius de seguretat, ja era hora!!

SORTIDA!! Em trobo força comode sense cops, veig en Sergi que està al meu costat i poc després el perdo, segueixo nedant i al cap d'una estona m'adono que la primera boia groga està molt allunyada de la meva trajectòria i com que nedo tant agust sense cops, rectifico lleument, veig tot el gruix de nedadors molt lluny de mí, però només de pensar en els cops, mantinc una trajectòria allunyada del grup. En arribar a la primera boia i contactar amb el grup m'he adonat que ha estat agradable, per què ha estat progressiu i en la mesura que jo he volgut, fins que he anat per la corda cos a cos amb la resta de nedadors fins a sortir de l'aigua. Nedar tant a gust m'ha costat un temps preciós, però he vingut a fer un entreno!!

T1 molt ràpida i sense incidències, començo la pujada una mica forçat, penso que les rodes lleugeres m'haurien anat molt bé, ja que de pluja res de res. Inmediatament em venen les desagradables molèsties al quàdriceps dret, però sense dolor i vaig fent. En un tram molt ràpid em noto una vibració estranya del dorsal a l'esquena, m'adono que el cinturó s'ha desfet i estic apunt de perdre'l, faig un nus al cinturó i GASSS!!
Abans de la pujada a Esponellà ja hem fet un grup molt homogeni donant-nos relleus, a partir del km 30, vaig amb molta vista per què ningú s'escapi i a l'hora no haver d'anar davant en l'últim km.

T2 "enxufat" a tope, arribo sense les cames carregades, em calço les bambes i a còrrer!! El meu ritme és conservador, ja que fer-ho per sota de 5'/km la setmana anterior era un suplici. Cap el km 4 veig en Guillermo i m'hi enganxo i hem anat junts fins el km 8-9, últims metres i ho dono tot!!
Content d'haver fet una de les triatlons més maques i dura del Circuit Català, prenent-me'l com entreno de l'IM que faré el 2 d'octubre i deixeu-me que us digui que em queda menys d'un mes per fer algo de volúm de còrrer, que fins ara no he pogut fer!! :(

Foto de família a l'arribada amb les noves equipacions, que fan molta patxoca!!

diumenge, 12 de juny del 2011

VOLTA NEDANT A SA DRAGONERA

Desplaçament de la família complerta a Mallorca sortint el dissabte i tornant el dilluns, petites vacances!!
El dissabte briefing de Neda el Món al club de vela del Port d'Andraix.


Sensació imponent en la presentació de la part organitzativa i técnica de la volta a l'illa, detalls que ja et possen a lloc, on jo tinc dubtes seriosos de les meves possibilitats a l'hora d'assumir la distància, amb en Lluís i en Marc, ja els vaig dir que faria la llarga 9500m pensant en la retirada per problemes físics a partir dels 5000m. (paletilla dreta defectuosa i trencament fibrilar del recte anterior del quadriceps dret, el diventres nit)
-Collons nano quin panorama!! :-)
Dissabte a la nit bona càrrega de carbohidrats "pastaparty" i força hidratació durant el dia i a dormir.
Ens llevem la família a les 7:00 esmorzar mitja hora més tard i cap a al Port d'Andraix, on ens traslladen amb vaixell fins a Sa Dragonera.
De camí cap a l'illa amb bona mar, un seguit de dofins ens venen a fer companyia fins a Sa Dragonera, nedadors i familiars ja ens contagiem i l'emoció es respira en l'ambient.


Només trepitjar l'illa, els habitants autòctons fan acte de presencia, recordant-nos el per què del nom de l'illa, Sa Dragonera. En donar quatre passes, dracs de pam campen per tot arreu com si de formigues és tractés. Entre tot aixó la tribu dels nedaddictes ocupem l'embarcadero de neoprens i demés, la germanor és total, petons a la família i a l'aigua. Les sortides per diferents nivells es donen en tres onades, jo evidentment en la primera onada, on en principi estem els més lents, l'emoció a un minut de la sortida és total.
SORTIDA!! Ens posem en marxa sortint en direcció sudoest en direcció al Cap de Lleveig, primer objectiu, avituallament dels 2000m. Les sensacions són inmillorables, fem un grupet on anem uns quatre nedadors, dels quals finalment quedem dos, avituallament i veig al crono 32 min, vaig bé, bec isotònica i continuo, sense donar-me'n m'he despenjat i nedo sol, arribant al Cap de Lleveig, la recomanació era passar-lo alegrement per la confluencia de les corrents.


-Jordi apreta que això és aquí mateix!! (encara em quedava un bon tros)
Abans de girar el Cap de Lleveig, massa a l'avora de les roques, sense donar-me'n m'apropo a una boia vermella i quan miro cap a baix veig un submarinista amb un harpó i quan veig que em mira i no només això, si no que m'apunta... m'acolloneixo molt, superat aquest punt, vario una mica més en meu traç i ja noto que la fondària és una altre cosa i les corrents fan acte de presència. Sense ni donar-me'n un cop vist el far del Cap de Lleveig, en entrar a la cara nordoest i hombrívola de l'illa, com s'ens van dir al Briefing, l'aigua estava més fresqueta i a l'hora calmada, gaudeixo de la calma i em trobo amb el segón avituallament.
-Caram Jordi ja t'has plantat als 4000m!!


Surto de l'avituallament i començo amb dubtes de saber fins on podré arribar... En pocs metres ja em posso a lloc, una estrabada del quadriceps dret em diu que no faci servir les cames i per força ho faig.
Sense més plantejament que anar sumant metres i deixant d'una forma acompasada les cames, vaig fent.
M'enduc algún ensurt amb bosses de plàstic que es veuen amb claredat.
-Jordi no t'amoïnis, són bosses de plàstic, o nó!!
Amb la coseta d'anar fent em planto en els 8000m (distància on crec recordar el tercer i últim avituallament), no em puc creure que hagi nedat tal distància.
En apropar-me al Cap de Tramuntana, ja em volta pel cap que el nom és prou sugerent i encara no m'ho plantejo que ja em trobo en els últims 1500m, on la Tramuntana i corrent en contra no permeten gairebé avançar i menys amb tres hores i pico de travessia amb l'espatlla i cama dreta tocades. En Lluís des d'una llanxa m'anima, trec forces d'on no n'hi ha i continuo, en poca estona em trobo realment fatigat lluitant contra els elements i em sento petit, molt petit.
Em replantejo la forma de nedar i aixó en poca estona, agreuja el mal d'espatlla i començo a tenir mal de cap. M'aturo i veig que el vent i l'onatge em fa recular, se m'apropa una llanxa i m'ofereix fruita i em diu que ja ho tinc, que quan vegi la boia vermella, entro a l'embarcadero.
Arribat aquest punt veig que l'únic que vull és acabar el més aviat possible i això comporta traccionar tant com pugui, per no dir que les cames han de funcionar.
Mirant les roques del fons m'adono que l'esforç brutal que faig és inapreciable ja que pràcticament no avanço, al cap d'una estona ja veig el petit castell que hi ha abans d'entrar a l'embarcadero, i m'aplico al màxim i no avanço ni a tiros... (desmoralització absoluta) continuo projectant-me a l'arribada, en la família i amics i com si d'un miracle es tractés, veig la boia vermella i entro a l'embarcadero, sobrepaso el vaixell que ens ha dut fins l´illa i ja veig en Marc que em recull amb paraules de benvinguda i en tocar de peus a terra, en Jorge, que em recomana que no em posi dempeus de cop. 


Veig la meva dona les nenes, en Maxi i tota la gran família de nedadors. Retirada de neopré i cap al Port d'Andraix a menjar.
Un cop a la base nàutica del port felicito a tots i cada un dels components de Neda el Món per l'organització i capacitat d'oferir suport i seguretat i el més important, caliu.
Només em resta dessitjar-vos salut i nedaddicció!!

diumenge, 29 de maig del 2011

1/2 IRONMAN DE CALELLA



Bon dia per a debutar en la distància, ja que en llevar-me, lo primer que he fet és mirar el mar...
-Molt planer, això pinta bé Jordi!!
El dissabte pel matí a Calella, el mar era un infern, recollida del dorsal i briefing, per la tarda entrada de material al box i petita passejada per la fira i el mar seguia igual de malament.
Diumenge entrada de la resta de material a la Bags area i posada a punt de la bici a les 6:30, això significa que a casa ens hem llevat a les 5:30 i cap a Calella -BUFFF!!
Per sort i com a teràpia anti debut en 1/2 IM, pel vespre abans d'anar a dormir, a casa vàrem cantar la victoria de Champions, -OLE LE, OLA LA, SER DEL BARÇA ÉS, EL MILLOR QUE HI HA!!
Un cop m'enfundo el neopré cap a les 7:15 +/- ja faig petons a les meves incondicionals supporters i cap a provar l'aigua. La temperatura és molt bona i el mar convida a nedar, el recorregut es pot veure a peu de platja. Un cop surto del tast de l'aigua, em trobo amb en Pepe (Sailfish-Hed) un crack en tots els sentits.
Veig unes quantes sortides, els pro homes i dones, paratriatló (impressionant) i ja vaig cap a la part posterior per què a l'aigua no hi ha cap casquet de color gris, que és el meu calaix.
Un cop els jutges de la FETRI, amb molta contundencia, ens han cridat al calaix, ja he notat un pessigolleig a la panxa, aquesta és una d'aquelles coses a les que no t'hi acabes d'acostumar, per més vegades que t'hi hagis trobat... Juntament amb la música épica de Vangelis"1492 La conquesta del paradís" a tot drap, tancadets com si de bestiar és tractés, et fot la "gallina de piel" com a poc.
SORTIDA!!! Tots en manada uns 240 del calaix on estic amb en Pep del club, tot i que no ens coneixem encara. Arribat aquest punt, l'objectiu és trobar el meu lloc, abans d'arribar a la primera boia ja em sento còmode, cap a la segona, ja duc 700m i m'he desviat una mica, amb la pèrdua de metres que això comporta, gir a la tercera i segueixo molt còmode i ja fins en els 1000m finals he dut un especialista del drafting aquàtic enganxat, això juntament amb que he avançat a participants del calaix anterior (medusses grogues) com un amic meu diu, m'ha donat molta moral.
Surto de l'aigua molt fresc, (el crono m'ho confirma 34 min.) jejeje... Cap a la T1 on m'ho prenc amb massa calma, fins i tot em poso protecció solar.
-A aquestes alçades de l'any si haig d'anar a la platja, semblo un zebra!!
Surto volant a buscar la cervéla i entre zona de bosses i la bici sento la meva dona...
-Vinga Jordi que vas molt bé!!

Surto del box sense problemes, i em centro en la cadència, pujada del far de Calella i ja comença la baixada, -La cervéla va com una seda !!
Miro de planificar la hidratació, menjar bé, no excedir-me a la bici per no pagar-ho després. Primer gir a Mataró i ja menjo plàtan, xarrup d'isotònica i anar fent, crec que ho vaig fent bé.
Arribada a Calella i en la baixada a la rotonda sento la veu de la meva principal supporter (la meva dona)


-Molt bé Jordi, molt bé!!
Inici de la segona volta amb més cap que a la segona, però les cames em funcionen bé, avançant paulatinament a gent, arribo a la segona volta de Mataró, on veig en Pedro (SBR) al punt d'assistència mecànica, animant a tope i a la tornada de la segona volta encara van més les cames. Arribada a Calella  fent la baixada del far i entrada al costat de la via fins el box a GASSSS!!

-Com vas Jordi? vas bé?
Sorprenentment contesto a la meva dona que vaig molt bé, ignorant el que m'espera encara, faig la T2 molt ràpida i amb xispa a les cames, em calço les bambes, gorra i surto amb bones sensacions que en menys d'un km, s'han esvait. Em plantejo la cursa d'una forma minimament motivadora, d'avituallament en avituallament. Km 2,5 bec i em tiro aigua per sobre, fa una calor important, els km passen molt lents, gir a Santa Susana i ja penso en el següent avituallament, més aigua, isotònica i arribant al km 7 aprox. em trobo en Marc del CTCB corrent en sentit contrari buscant-me (em va dir que vindria a correr una estona amb mí)

Jo -Eo Marc!!
Marc -Ostres no t'havia conegut (equipació no oficial), vas molt bé!!
Jo -He anat millor (motivació escasa)
Marc -Tot bé, Jordi tot bé!!


Arribant ja a la indicació del km 19 (pels que complerten la 2ª volta...)

Marc -Vinga Jordi que ja ho tens!!
Jo -No, que em queda la segona volta (moc, moc!!)


Pensant en l'equador de la cursa, a peu de platja el pas és estret i ens posem en fila, li dic a en Marc que és quedi fora de la zona tancada de box/meta, on s'ha de completar la primera volta, faig el gir i noto la pressió de l'enemic silenciós (el Lorenso)

-Quina calorrrr!! (pajara important)


La meva dona està animant-me i no la sento. En sortir, en l'avituallament, gel, cola, aigua per sobre i "palante" en Marc em dona tot el que em feia falta, ha carregat de tot.
fins el km 12 aprox li comento a en Marc que m'apareixen lleus molèsties al maluc dret.

Marc -Tot bé Jordi, tot bé!!
Jo -Potser també em fa mal el genoll...
Marc -No, tot bé, tot bé, pensament positiu, com un tantra!!


Ja pensant en el gir a Santa Susana i últim quart, m'animo a tope (motivació continguda), en arribar al km 19 en Marc em comenta que no em deixi anar en la baixada i pujada (pas del tren), últim km a ran de platja i ja veig la zona del box i arribada.


L'emoció brolla com gorg d'aigua gèlida que no deixa de rajar... Just abans d'entrar a la zona tancada piquem de mans amb en Marc, entra amb mí i seguim endavant, veig que ningú li diu res, tornem a picar de mans i en l'últim gir abans de meta sento la meva dona que em crida i em convida a fer més gran el moment gloriòs.
-Jordi, vols entrar amb la Berta?



Torno a picar de mans amb en Marc i li dono la ma a la meva petita que corre com una bala i en arribar a meta el director de cursa em dona la medalla de finisher i em felicita, jo a ell per l'organització, acte seguit la meva petufa em diu...
-Papa t'he guanyat!!
A lo que li contesto...
-I tant carinyo, la medalla és per tú (trofeu penjat al coll, més contenta que un xinxo)
Amb en Marc i la peque, cap a menjar i beure a dojo, un cop sadollada la set i la gana, cap a fora a felicitar a l'altre Finisher de casa... Conxi!! La meva dona, ja que sense ella, cada braçada, pedalada i passa donada, en dies lluents i d'altres no tant, tot això no seria possible.
Gràcies a tots els amics, família i gent que em dona empenta per seguir endavant en cada repte que em plantejo. GRÀCIES!!!

Properes bestieses majúscules:

  -Volta nedant a l'illa de Sa Dragonera el 12 de juny ( ho intentaré)
  - IM de Calella el 2 d'octubre ( lo mateix :)
Temps i posició de la classificació en arribar a meta


Temps i posició de la categoria d'en Pep i jo 

diumenge, 15 de maig del 2011

DISTÀNCIA IM 180km BIKE



Molts dubtes el dia anterior de si podríem fer la sortida, ja que va estar diluviant fins la matinada.
Em llevo a les 6:45 per estar al Casino a les 7:00 i ja veig que tot el terre és moll i el cel encapotat, però no plou.
Arribo al casino i em trobo amb en Joan més tard arriba en Pepe i el mestre de cerimònia no arriba, bé, ha arribat una mica tard, per lo tant l'Oscar paga l'esmorzar!!
Sortim a les 7:30 direcció cap a Sant Feliu de Guixols, ja a l'alçada de Canet de Mar, l'Oscar em para els peus...
-Sempre vas així? Aquesta és la teva manera de pedalar?
Jo li contesto que per una distància mitja ho puc fer, anàvem a més de 40 km/h, en mirar el meu pulsómetre, vaig a 170 ppm, evidentment no és un bon plantejament per fer 180 km. Només amb aquestes paraules i amb la conseqüent devallada del ritme, les pulsacions per sota de 150 ppm.


Fins a Lloret tot bé, per cert, allí hi feien una triatló sprint. Iniciem l'ascensió de Lloret cap a Tossa de Mar i tot bé. En arribar-hi, divisió d'opinions per esmorzar i decidim arribar fins a St Feliu de Guixols, tram d'una bellesa espectacular i força dur.
Arribem i ens aturem a esmorzar en un temps de 3:14:32 amb les pulsacions 142 ppm  de mitjana.


Sortim de St Feliu amb els bidons buits, preguntant per una font, que no hem trobat, només de pensar el que queda, ja tremolo.
A dalt del port ens hem aturat en un hotel on molt amablement ens han proporcionat aigua mineral de franc i cap a vall fins a Tossa, d'aquí a Lloret l'Oscar m'apreta i jo em deixo, li agafo la roda, coronem plegats i la baixada la fem a sac!! cosa que he pagat fins a Pineda, les cames anaven un pel tocades.
En arribar a la NII desde Pineda fins a El Masnou el vent fort en contra no ens a deixat.


Sortint de Canet avancem una dona que roda molt bé, és la Carmen que torna de Tordera i va cap a Mataró. Jo a l'alçada de Caldes d'Estrac noto la presència de l'home del mazo, en arribar a Mataró ens aturem en un semàfor i ens mirem tots, qui més qui menys, va cardat!!



Consens d'aturar-nos a la benzinera de Mataró per pendre un refrigeri de cola i cap a casa.

Tornada en 3:30:40 una mica més fos i a 141 ppm de mitja.
Arribada al poble, felicitacions i cap a casa, dutxa d'aigua freda, plat de macarrons, cames enlaire i a la piltra una estona.
Ja veig assumible la distància IM però amb un ritme més moderat per què sinó la marató no la faré amb garanties.

diumenge, 8 de maig del 2011

TRIATLÓ DE SITGES

La família Samaniego ens llevem d'hora, al Maresme està diluviant... -Ja ho vaticinaven, que pel matí pluja i bon dia a mesura que avançés el dia :(
Ens enfilem al cotxe, i cap a Sitges que segueix plovent. Un cop hem arribat, no plovia, tranquil·litat relativa, el terra és moll.
Trobo un bon lloc pel cotxe i a la vora de boxes, desplegament de patracols i cap a boxes...
Entrada molt agradable amb unes catifes dignes d'una cursa d'un altre nivell.
FELICITATS A LA ORGANITZACIÓ!!
Això no és tot, col·loco la Cervéla al box i em trobo amb un espai extraordinari entre participants, un altre "Gallifante" per ells. Amb tot preparat i controlat el circuit d'entrada i sortida del box, decideixo posar-me el neopré (Isi, el sabó fora del box jejejeje) i cap al punt de sortida, pel camí saludo a  Amand Redondo, un autèntic crack!! Comentem que l'aigua està una mica millor que a la tri del Prat a lo que em contesta que no m'en refii gaire, que l'organització es planteja coses serioses. Escalfament a l'aigua fent un tast i ja veig que no està per moltes bromes. Ja estic llest per la sortida i no he fet estiraments ni res, tret del tast a l'aigua.
SORTIDA!!! M'he posat a l'exterior del calaix i cap a l'aigua, en pocs metres m'he fotut un cop brutal amb una roca -Collons quin cop!! 
Continuo el meu periple aquàtic amb força tensió, algún pajarú em fot cops pel darrera, al poc un altre o el mateix que em trinca el turmell on duc el xip, -Caram, jo que soc un gentleman a l'aigua (no em queda més remei) no m'agrada aquest tipus de joc :(
Gir a la primera boia vermella i ja em sento còmode, segueixo el traçat de les boies grogues fins arribar a la segona boia vermella, estrabada del bessó esquerre en rebre les onades de popa i ja enfilo el final aquàtic, quasi surfejant. Tot i que és un medi que no controlo, els ritmes amb mala mar m'engresquen (16:36 min.)
T1 ràpida, just abans de sortir del box, me n'adono que duc el dorsal penjat a la bici, m'aturo i m'el poso, l'spiker ho canta pel micro. -EING??
Inici del segón segment amb el bessó esquerre fos, a l'estona... s'afegeix el dret. M'enganxo a un grup on va un del Prat triatló, ens enfilem cap a la primera rotonda de gir de les tres voltes del circuit i veig que van amb plat gran i jo decideixo esperar-me a la segona volta, en fer el gir a la rotonda de dalt, enfilem la baixada i en un parell de revolts rebassem un ciclista que s'aparta cap el marge i se surt de la carretera i es fot de cap a una velocitat considerable.
Segona volta, plat gran i donant relleus, en el segón gir i de baixada veig el ciclista que s'ha fotut de cap, incorporat, per lo tant dedueixo que està bé. Tercera volta i a sac en la pujada i en la baixada.
T2 bona, però ja em noto els bessons carregats i el dit del peu dret amb un mal fora de mida.
Ja sortint veig les dones de casa i després a en Guillermo del club, que m'anima a apretar, però no puc vaig tocat.
Ens saludem amb en Jaime del club, en el tercer segment. Em plantejo fer la primera volta d'adaptació i a la segona apretar, així ho faig i amb sprint final.
Bon entrenament de cara al Half Ironman de Calella, on he notat la manca de volum de còrrer.
Moltes cares conegudes en arribar, Carles, Alberto, Laia... La comunitat triatlética creix!!

dissabte, 30 d’abril del 2011

TRIATLÓ DEL PRAT X EQUIPS

Arribada al Prat una mica tard amb la família i ens han fet aparcar molt lluny del box.
Fent cua per entrar el material a box em trobo amb l'Isi i en Marc, ens comenten que hauriem d'haver recollit els dorsals en el briefing del matí. Els deixo la bici i vaig a buscar els dorsals, allí em trobo amb en Berto -Bé , ja hi som tots!! 
Col·loquem el material a boxes i ens decidim a provar l'aigua que està per poques bromes.
Fent el simulacre ja veiem que la corrent és molt forta degut al vent (de uns 25-36 km/h) ens tirem i comprovem que no visualitzem les boies ni aprofitant les onades, decidim sortir i comentar estrategia.
Ha estat arribat aquest moment que nedava a uns 5-6 m d'en Berto, direcció a la costa, quan ens ha caçat una onada que ens ha regirat amb força fins al punt que no sabia on era el dalt i el baix, he notat un impacte i m'he adonat que he caigut a sobre d'en Berto.
-Collons quin mar més picat!!
Un cop fora de l'aigua, tots fem cara d'amoinats, no n'hi ha per menys. Divisió d'opinions a l'hora de decidir si ens atreu o no l'aigua en aquest estat, el que tenim clar és que hem de nedar junts.
Per més diversió, les ulleres noves no acaben d'encaixar amb la meva cara i m'entra aigua.
SORTIDA!!! Ens hem desplaçat uns 50 metres cap al nord per la sorra i els Cingleros de cap a l'aigua, ens hem anat reagrupant fins a la primera boia, a partir d'aquí ens hem barrejat amb altres grups, ja que han donat totes les sortides del final molt seguides per què capitania marítima ha recomanat suspendre la prova de l'aigua. Fins a la segona boia m'ha semblat que l'equip feia un gran canvi de ritme, no els podia seguir.
-Jordi... tu neda amb la referència de costa i fes el que puguis!!
Sortida de l'aigua i ens trobem amb en Berto, posterioment amb l'Isi i en Marc, es clar que ens hem perdut.
Camí cap a la T1, anem tots una mica tocats per l'aigua tan brava, en Berto i en Marc surten els primers bici en ma i a pedalar...
Segon segment amb molt de vent i força incomode per mí, ja que la Cervéla anava vestida amb les sabates de diumenge (perfil de 60) tal i com ha bufat el vent em demanava agafar-me fort al manillar. Molt cohesionats tot l'equip en aquest segon segment.
Arribada al box, inici de la T2 sense problemes en Berto i en Marc surten devant, l'Isi i jo transicions caribenyes... jajajaja
Inici del tercer segment de menys a més, capitanejats per en Berto, primera volta d'adaptació per a tots i segona volta a bon ritme i acabant fort.
ENHORABONA CINGLES!!! 1:21:16 a 20 min de l'equip guanyador. Bona experiència en el primer triatló contrarrellotge per equips de Catalunya.