dilluns, 23 de setembre del 2019

XIX Triatló Ciutat de Mataró (C. Catalunya Clubs)


El presi contacta amb mí per a fer equip a Mataró un parell de dies abans de la cursa. Li dic que estic en hores baixes i sense fer res des de l'IM de Frankfurt. Només accepto si els hi falta algú per a completar un mínim de quatre i finalment m'enreda tot i jo ser el comodí "per si de cas"
El dia d'abans German, Oriol i Adrian fan l'aquatló del Masnou i l'endemà doblen a Mataró ( els meus respectes i admiració).
Ens afegim a l'equip per a la triatló en Sergi i jo, es a dir, cinc trimasnovins.



Arribada a Mataró després del temporal de dissabte al migdia, el mar està molt malament, tant és així, que els organitzadors de la prova no han pogut posar les boies al segment natatori ja que les onades se les enduria.
Per afegir emoció, jo em deixo el neoprè a l'armari i està permès...

- Molt bé nano, ara estàs fotut!

Miro de relaxar-me i un cop estem tots a platja, molt pocs sense neoprè!!! I em decideixo a tastar l'aigua i veure com gestiona l'entrada a mar amb onades de més dos metres i veure si visualitzo les boies grogues de costa, ja que son força més petites que les de cursa.

Primer intent de salvar la primera onada a través i em sacseja prou fort, mig estabornit miro d' aixecar-me i encarar la propera que em sembla més gran encara i provant d'estirar-me per travessar-la m'impacta, em rebolca i m'escup cap a la sorra molt més enrrere d' on estava. Surto decidit i no ho veig factible i menys encara sense neoprè.

Em reuneixo amb els trimasnovins i miro de relaxar-me, parlo amb ells mentre analitzo les onades i la simetríada. En Sergi que també és "surfero" em diu que m'ho prengui amb calma i que entri quan cregui oportú.
Veure sortir els equips de les noies cinc minuts abans de nosaltres em reconforta i ja estic plenament decidit.


SORTIDA!!!

Deixo que els més ràpids i enfundats en neoprè facin el camí, jo miro de travessar les primeres onades amb tota la calma que soc capaç de gestionar. Ja em trobo uns metres mar endins i les onades són gegants, un cop veig que no derivo gaire, localitzo la boia i miro de traçar, primer gir i nedo força còmode fins al següent gir, enfilo i visualitzo la costa i sense donar-me'n estic surfejant, tal i com m'apropo a la platja les onades són més violentes, una d' elles em fa caure però em permet mantenir la braçada, una de les últimes m'estiro sense braçada i em trobo engolit i centrifugat crec recordar un parell de voltes sense tenir clar si estava cap a munt o cap a vall, finalment surto cap a munt i recupero la braçada per sortir i mirant de reüll la següent onada que ja pràcticament m'atrapa mig nedant i contactant amb els peus a la sorra i m'estampa contra la sorra i em torna a engolir i veig voluntaris a la sorra ajudant a sortir, la següent em catapulta cap a un voluntari que em dona la ma i surto corrents cap a la T1.

-Segona triatló que faig a Mataró amb natació crítica!
(La primera va ser com a debutant i aquesta amb mar infernal i sense neoprè!)



T1 relativament ràpida i a pedalar. Només sortir del port, ja coincideixo amb un triatleta del Cornellà amb el que ens posem d'acord ràpidament pels relleus. En poca estona el grup creix i fem una bona mitja, finalment de 36 km/h.
Arribada a la T2 i ens donem la ma per la bona feina amb el mateix triatleta  i gas cap al tercer segment.

Surto del box i sempre la mateixa sensació dels bessons cap a munt! Faig la primera volta regulant.
Segona volta i ja penso en reservar-me pels últims metres, tornem a coincidir amb el triatleta del Cornella i creuem un encaix de mans. ja només queda fer un petit canvi de ritme i meta!!!

Content de retrobar-me amb la distància, no en les millors condicions... Però content d'ajudar a l'equip en el rànquing.

Mesos de reflexió per si renovo llicència, desprès d'onze anys federat.
El  full de ruta pel 2020 passa per mirar de fer una marató de cap a peus sense multiesportivitat de per mig, tot i els cants de sirena de l'IM de Vitoria.

Salut i Km!!!

diumenge, 7 de juliol del 2019

IRONMAN FRANKFURT EUROPEAN CHAMPIONSHIP


Desplaçament en cotxe fins a Frankfurt amb arribada un dia abans de la reserva. Com fa un any que vaig fer la reserva... jajajaja
El mateix personal de l'hotel Mercure ens busca allotjament a uns cent metres, en un Ibis hotel.
Trobada amb la resta de trimasnovins tal com van arribant a l´hotel que crec que som 22 més els/les respectius/ves supporters.

El dia d'abans de la cursa, quedem uns per anar a deixar la bici a la T1 que està a uns 14 km de la ciutat, els altres aniran en els autobusos que l'organització posa a disposició dels atletes i acompanyants.

Finalment hi anem en German, Oscar, Jack i servidora.

Som dels primers en entrar les bicis al box al costat del llac, una espècie de embassament privat que fan servir de platja artificial. Un cop col·locat tot, quedem per a tastar l'aigua, és sabut que per la temperatura de l'aigua el neopré estarà prohibit. Jo que he comprat un rebel de sailfish que vull tastar, un cop som a peu d'aigua me n'adono que tinc les ulleres de natació al box. Marxo corrents fins a la swim bag i mentre corro sobre les catifes del box puc comprobar que sota les catifes hi ha de tot, branques, pedres, etc... Doncs com a perseguit pel dimoni me'n torno cap el llac correts amb les ulleres a la ma i trepitjo amb el taló esquerre un pedrusco del tamany d'una pilota de pim pom i veig les estrelles i la via làctea!!!

-Kaguntotloqueremena!!!

Coix i amb els peus escaldats d'anar descalç per la sorra que crema de nassos, faig el tast de l'aigua.
Amb el rebel, em sento com un llonganissa! Força embutit però d'una forma subjectiva em sento ràpid.

Anem a l'hotel i dinem a una pizzeria del costat. La bossa de la T2 la deixo per la tarda, ja està tot el peix venut i ja només em queda hidratar-me i cuidar els detalls que són importants ;-)

Amb els trimasnovins quedem a la recepció de l'hotel a les 4:30 per anar cap a la sortida.

Diumenge em sona el despertador a les 4:00 i lo primer és endrapar l'arròs amb tonyina, que tot sigui dit, no passa gaire bé, però el cos ja s'activa sabent que és el que això significa.

Ens trobem al hall de l'hotel tots amb cara d'animal que espera l'escorxador, la tensió és total!!!

Trasllat amb bus fins al llac i ja no hi ha marxa enrere, últims preparatius a la bike. Allí mateix em trobo amb en Carles amic de l'adolescència amb qui hem progressat de les tri sprins, fins a l'Ironman en paral·lel, tot i que cal dir que ell és un molt bon corredor, cosa que jo no he lograt en aquests anys!

Ens desitgem sort i al lio!

Ens trobem amb gran part dels trimasnovins a l'aigua i els/les supporters que ja han arribat (sortien una hora més tard de l'hotel) ens fem foto i ens col·loquem als calaixos de sortida.
Veiem com surten els pros, en poca estona ja comencen a sortir els calaixos més ràpids, allí hi ha en German.
Jo que em poso al calaix 1:25-30. coincideixo amb el calaix del costat, allí hi ha en Miki, Hector i  Dani, em convencen i faig el canvi.

-Jo em penso sortir per la tangent i fer la meva cursa.

Ens desitgem sort i en poca estona ja ens donen la sortida.

SORTIDA!!!

Amb el rolling start és força còmode i hi ha força espais, però el meu subconscient fa que em surti per la tangent i en poca estona em trobo nedant sol a una distància considerable de les boies.
Així vaig fent fins al primer gir de boies i a la que em dono compte ja estic sortint de l'aigua amb bones sensacions. Volta Australiana feta, una parida però em feia molta il·lusió fer-la, ja que no havia fet mai cap triatló amb la famosa volta.

Tornada a l'aigua força bé i segueixo preocupat per apartar-me del gruix de nedadors i torno a apartar-me. Aquest últim tram, de uns dos mil tres-cents metres, se'm fa especialment llarg, cosa que entenc al mirar el GPS.

-Collons!!! La meva excursió natatòria ha estat amb un regal de quatre-cents metres de més!!!


Sortida de l'aigua i vaig cap a la  tenda, allí em trec el rebel i em poso crema solar i tota la suplementació alimentària entre tritraje i bicicleta. El taló em fa un mal de ca l'ample, però confio en que a la bici se'm calmi i en l'ibuprofé que tinc planificat prendre al final de la bici.

Sortint de la T1 veig la padrina en posar el peu a terra, sense donar-me´n compte ja en surto. Saltironet i ja soc dalt de la bici, el meu segment favorit dels tres. Em relaxo, planifico la estratègia alimentària i tot va molt bé fins a completar la primera volta, al llarg d'aquesta coincidim amb l'Oriol en  Miki i l'Angel.
Al final de la primera, inici de la segona ens creuem amb una triatleta del Rayo team que va molt bé i anem coincidint tota l'estona. La Daniela em diu que va per whats i jo li faig la conya...

-Pues yo voy a Julios!!! :))

Vaig regulant tota la volta i m'adono que la beguda energètica està super calenta i no m'entren les barretes que duia per menjar, a la primera volta m'han entrat, però ara ja no m'entra ni la beguda que està rebullida ni les barretes, el cos només em demana aigua per dins i per fora.

Fa una calor de mil dimonis. Hi ha triatletes tirats per la carretera i ambulàncies amunt i avall, la magnitud de la tragèdia és considerable!

Així vaig fent aproximadament fins el km 160 on la Daniela marxa i jo soc atrapat pel bo d'en Dani que m'anima però vaig fos, sense l'alimentació que pertoca i super acalorat a uns 15 Km de l'arribada, li dic que marxi i fagi la seva cursa ja que el veig molt bé! Verbalitzo l'abandonament i en Dani m'anima a no fer-ho, però no ho tinc clar.

Sense forces a les cames faig l'últim desnivell que està muntat a l'estil de les grans voltes, amb moltíssima gent animant i molt animada, ja que tot és ple de bars al llarg de la pujada. També diré que a la segona volta amb la calor que fà, no hi ha ni la meitat de gent.

-Pels meus collons pujo fins dalt en bici!!!

Està ple de gent que puja a peu i jo pujo arrossegant-me fins dalt on hi ha l'avituallament. Allí és l'únic avituallament on poso el peu a terra, bidó d'aigua per sobre i l'altre me´l bec i reservo per la T2.

Se'm fa un calvari arribar a Frankfurt estic desllorigat, no se com posar -me a la bici, cada sotrac i pas de vies de tramvia em fa veure la padrina. Arribo a la zona de la T1 on quasi bé em menjo als comissaris que m'indiquen el conegut "peu a terra" suposo que m'ho diuen en kartofen, però no estic gaire per la feina.

Peu a terra i quedo doblegat del dolor que em propina el taló.

Arribo al box i la bici me la fan deixar no se a on, allí hi ha algú que em fa aturar-me i deixar-la. Agafo el bidó d'aigua, l'Ibuprofé i la bike bag, de sobte sento una veu familiar que crida el meu nom!!

-Jordi, Jordi!!! Vinga Papa que tu pots!!!

És la meva filla Ariadna que m'anima des del pou on estic ficat i penso que no es mereix veure'm malament, si ho puc gestionar!
Invocant a sant Ibuprofé em poso dret i camino coix.

De tot el que havia de prendre a la  marató, només em prenc un sobre de sals i començo a córrer/ caminar amb un gel a la butxaca. Al passeig veig a en Rafa, l'Oriol i en Santi, sense ni donar-me'n compte, no ho analitzo fins una bona estona més endavant que es deuen haver retirat, decisió molt recomananable, ja que estem a l'esgarrifosa temperatura de 40º C, el sol crema, l'aire és calent, literalment és un infern! En arribar al km 5 em saluda en Sergi que vé endollat en la seva primera Ironman.

Vaig fent com bonament puc, motivant-me pam a pam, completar la primera volta és un balsàmic, però em fa veure que me'n queden tres encara!!! Ufff...

La tònica no ha canviat, segueixo veient gent tirada per terra, amb assistència, això si!
Cada cop que travesso un pont, la calor és tant agobiant que sembla que hi hagi un malparit amb un soplet escalfant l'aire.

La segona volta, un calvari! Veig a en German amb en Jou i algú més que no identifico. Ja em projecto amb la mitja marató al sarró. La tercera i millor volta la faig amb l'Edu que també debuta en la LLD i el veig molt bé a un rítme assumible i fem un bon tàndem tota la tercera volta, on només parem als avituallaments i seguim corrent.
Finalment a l'última volta li dic que marxi, el veig molt bé fent una marató sólida al ritme que du.

Jo engego la calculadora pels últims 10 Km, miro el crono i tot just marca 12h i algun minut.
Penso que en condicions normals faria un 10k en menys d'una hora, però no és el cas.

No tenint-ho clar, veient el panorama Dantesc de cursa, penso que serà la primera ironman per sobre de 13 h i no m'importa en absolut, només penso en acabar!

Les supporters han estat situades sota del pont que dona pas a l'inici de volta de la marató i final cap a meta.
Em reservo per l'últim km i arribo emocionat pensant on seran les supporters, ja que he quedat amb elles que em donin l'estelada per entrar-hi.
Entro a la recta final i me la donen tan ben plegada, tant, que pràcticament soc incapaç de desfer-la fins travessar la línia de meta!!!!

Collons no podia estar plegada més petita!!! ;P

Repte consumat!!! 6 x Ironman finisher.


Aquesta última molt lluitada en un any molt complicat en lo personal. Agrair a tothom que m'ha donat un cop de mà, on tot tenia un caire mental fora de mida, he anat a nedar a la piscina amb situacions complicades, per no parlar dels entrenaments a mar i d'alguna competició prèvia a l'Ironman.

Gràcies a tots els trimasnovins/es per una experiència inoblidable a Frankfurt i molt més enllà. A tots i cadascun que d'una manera o altre m'heu posat a la línia de sortida a la que no tenia clar si havia d'anar i finalment fer una cursa intel·ligent. Als Mandrils, als Pavoos, a la colla Nafent i a la família que sempre està allí.

GRÀCIES A TOTS!!!

dimarts, 7 de maig del 2019

XV TRIATLÓ B DE BANYOLES



Compartim apartament a Banyoles gràcies a la gestió del bo d'en Rafa. Serem amb ell, l'Angel, Sergi, Edu i servidora. També està a Banyoles amb la seva parella en Miki i l'Oscar.

Al Briefing i arribem tard però suficient per a saber que per fred ( previsió de 7 ºC pel matí) es retallarà el primer segment.

Sopem i anem a dormir, a mí em costa especialment.

Sona el despertador ben d'hora, el meu a les 5 del matí per a esmorzar sense gana i molta son.

Mica en mica es van llevant la resta de trimasnovins fins que a les 6:45 hem d'estar al box per tal d'entrar el material. En poca estona ens confirmen que sortirem de l'aigua, els rumors i el fred diuen que una duatló seria el correcte.

Ens enfundem el neo i anem cap a l'aigua, certament s'hi està millor dintre que fora.

SORTIDA!!!

Jo que vull evitar el contacte, em surto per la tangent i faig la meva particular natació, tant és així que fins que no surto de l'aigua no em trobo amb ningú.


T1 llarga, ja que em trec el neo mirant de no trencar-lo, que a està cascadillo... Em poso manguitos i xaleco paravent i cap a fora.

Inicio la bici desconeixent el nou recorregut i en pocs quilòmetres ja em trobo amb una rampa d'un desnivell acumulat del 10% que em fa recordar el muro de Haya de la triatló de Zarautz i un cop superat aquest punt, vaig fent sense passar-me de voltes, ja que la resta és una mitja marató.

Cap al final del sector de ciclisme, en una banda sonora al voltant del llac perdo el bidó aero.

-kaguntotloqueremena!!!

Aturo la bici quan puc i em baixo per anar a recollir el bidó aero d'specialized!

Aquest fet a part de fer-me perdre més temps del que ja he perdut a la T1( 4 minuts) em fa reflexionar sobre la configuració per a Frankfurt.



Inicio la marxa cap al box i la T2 ja és una mica més ràpida, li retallo 3 minuts.

Comença l'últim segment i em faig el ferm propòsit de no aturar-me més que per hidratar-me quan em toqui el gel.

Contemplo el paissatge que és una meravella i disfruto dintre del patiment, marxo mentalment i a l'hora m'estructuro però la pixera em fa parar a la segona volta! ;-)
Carregat amb l'últim gel inicio la darrera volta on faig un petit canvi de ritme per entrar a meta havent-ho donat tot.

Entrada a meta on les emocions esclaten, em reservo per a recuperar-me i retrobar-me amb els companys de fatigues.



Sou molt grans trimasnovins!!! Road to Frankfurt!!!

dilluns, 6 de maig del 2019

TRIATLÓ DEL PRAT PER EQUIPS


El tri+9 te equips per fer un  A (èlit ), un B (open ) i un altre femení (open )
primer surten les fèmines, després el B masculí on participo jo i passat el migdia l'èlit.



Ens trobem amb l'Angel, l'IVo, en Jose Antonio i jo; Els integrants del B masculí. Entrem el material a boxes i ens enfundem neoprens per tastar l'aigua. Confirmem que està fresqueta. En pocs minuts donaran la sortida en format contra rellotge de l'equip nª 78, que és el nostre.

SORTIDA!!!



Decidim anar J. Antonio i jo devant i l'Angel i l'Ivo darrera. Un cop arribem a la primera boia veig que anem l'Angel, l'Ivo i jo.

Jo - En J.Antonio ens ha avançat?
Angel -No l'hem vist passar!

Al cap d'una estona apareix en J. Antonio amb les ulleres al cap i em diu que està hiperventilant.
Els dic a l'Angel i l'Ivo que tirin fins a la platja i que ens esperin allí. Jo em quedo amb en J.Antonio per calmar-lo i treure'l de l'aigua si és precís.

En aquest punt crític de l'aigua coincidim amb Sam que participa i també te problemes amb un component de l'equip. Gran persona i atleta!

Mica en mica, li dic a J. Antonio que nedi d'esquenes, que acompassem braçada... En definitiva, li vaig parlant tota la estona, fins que al final ens plantem a la platja.

-Bufff! Quin patir!!!

Quan sortim tots de l'aigua plegats, requisit indispensable a l'entrada i sortida del box en tots els segments i meta, li dic a en J. Antonio:

-Ara amb la cabra que dus no et fotis a tirar com un boig, que hem d'anar plegats!

Doncs això és el que passa, l'Angel se li enganxa a la roda i jo veig com l'Ivo es queda despenjat i per tant s'ha trencat l'Equip.

Miro de frenar a J.Antonio i rescatar a l'Ivo que no va bé en bici. Finalment aconsegueixo que entrem junts al box.

T2 lenta de nassos i cap a còrrer, en J. Antonio i l'Angel es posen devant i torno a veure com l'Ivo no te ritme degut al flat que em diu que te. Els demano que baixin un punt.

Finalment acompassem ritmes i arribem a meta fent un petit sprint.

Cursa molt maca de fer a la que si puc, sempre m'agrada participar.

Propera parada Triatló B de Banyoles!!!


diumenge, 24 de febrer del 2019

LA MITJA DE GRANOLLERS

Meteorològicament parlant... (Haig de cambiar la intro de les cròniques) Molt bona temperatura amb un dia radiant.
Tornada al recorregut antic de la cursa, del que en tinc un record personal agredolç de l'any 2010, ja que en el meu ambiciós ritme de pujada fins La Garriga allí mateix vaig petar muscularment tot i fer els 10 k restants coix, recordo un crono de 1:37.

Dit això, ens desplacem amb en Xavi cap a la capital del Vallès Oriental, escalfem i ens coloquem devant del calaix de sortida. Selfie al canto.


SORTIDA!!!
Anem a bon ritme, per devant les llebres de 1:25 que ja han sortit uns minuts abans. Al nostre calaix duem les llebres d' 1:30, 1:35, 1:40, etc...
Miro el GPS i em diu que vaig per sota de 4:30 min/km, fins que no vinguin les pujades miro d'acomodar-me.

Recordo que m'he deixat els gels a casa i m'ho prenc amb calma. Passa la llebre de 1:30 i la deixo passar sabent que no és la meva cursa.
Vaig dosificant ritmes als petits desnivells que van pujant fins a La Garriga, em sento còmode, no vull forçar. Just abans de la pujada al passeig de sorra m'avança pràcticament al meu ritme la llebre d' 1:35  i un company del Tri+9 a qui no reconeixo, és l'Albert.

-El club ha crescut tant que no conec la meitat de la gent. Som més que un club! ;)

Amb el record de la petada muscular de l'any 2010 vaig molt bé i de cardio, les sensacions són boníssimes. Miro que no em marxi molt la llebre d' 1:35. Amb aquesta jugesca, van passant els km i vaig bé als últims 5km, cada cop veig més a prop la llebre. Els últims 2 km miro de fer un petit canvi de ritme per tal d'avançar-la i tinc dubtes, ja he dit en altres ocasions que soc conservador.
Aguanto bé, avanço a l'Albert l'últim km i la llebre també.


Arribada a meta veient al crono una xifra per sota de 1:35 MMP i sobre tot, molt content per la gestió que he fet de la cursa.

Arribada a meta d'en Xavi uns minuts més tard. Ens felicitem, hidratem, selfie post cursa i cap a casa.

ROAD TO FRANKFURT!!!

diumenge, 3 de febrer del 2019

XII DUATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT


Sortim ben d'hora ben d'hora cap a El Prat en la que serà la dotzena edició d'aquesta fantàstica cursa en EQUIP. I ressalto la paraula equip, ja que el multi-esport ens té acostumats a ser llops solitaris tot i què resideixis en un dels més ben parits equips de tot el maresme ;) També comptem amb el triatló per equips del Prat, una altra joia del multi-esport a casa nostra per disfrutar en equip.

Cal dir que amb l'aparició de disciplines com el swimrun, importada dels paisos nòrdics, això ha canviat força i dona un punt de llum a tot plegat, en la meva humil opinió.

Dit tot això, arribem dels primers per anar a recollir els dorsals, esmorzem al bar de davant del parc i comentem ritmes de run, acordem 4'20 i estratègia dels relleus al segment ciclista d'una forma visual, primer amb els cafès amb llet i finalment amb tovallons de paper, tot molt pro! ;)


Escalfem i ens preparem per la sortida. Som l'equip 95.

SORTIDA!!! 

En poca estona  algú canta que anem per sota del ritme pactat, tot i això anem fent, malauradament hem perdut un component de l'equip per què arrossegava una lesió. Fins a entrar al box anem a bon ritme.


T1 força coordinada, sortim plegats i d'un bon principi Salvatore s'acobla a la cabra i comença a castigar. A l'inici de la segona a final de recta l'avanço i li dic:

Jo - Salvattore te puedo dar un relevo corto!
Salvattore - No me hace falta ningún relevo!



Veient el ritme de cursa i les intencions d'en Salvattore em poso a roda i apreto les dents.
Fem algun canvi al llarg de les quatre voltes, ja que pràcticament ens deixa, de fet la lluita és per anar a roda d'en Salvatore, ja que va com un tiro!


Arribem a la segona transició i jo duc els bessons amb alguna contractura, afortunadament la primera mitja volta ha estat d'adaptació per a tots i finalment hem augmentat el ritme.

Ens ha avançat i saludat un antic membre del club en Sam, m'ha fet molta il·lusió, llàstima de no trobar-lo després d'acabar la cursa per conversar-hi ( Jo el feia al Canadà).

Arribada a meta molt emotiva en bloc sense despenjar-se ningú!

Felicitats a tot l'equip, al capità Héctor ( molt bona feina) i a tots i cadascun dels components. També a tots als membres del club que han competit aquest cap de setmana.

ROAD TO FRANKFURT!!!


diumenge, 20 de gener del 2019

IX Duatló de Granollers Circuit Barcelona


Meteorològicament parlant... Dia lleig per practicar multiesport, molt plujós i fred.

Ens trobem els trimasnovins convocats per recollir punts pel club. Entrem el material al box i anem a escalfar ja que en breus minuts donen la sortida als prop de cinc-cents participants.
Ens fem foto d'equip i cap a la sortida.



SORTIDA!!!
La gent surt com una bala, jo vaig fent fins a final de recta i pensant en la pujada fins la curva Repsol i la de la masia.
Arribo a la T1 amb ganes de bici. Primera volta d'adaptació, però sense entretindre'm. Segona volta més forta i a la tercera els bessons em recorden que vaig forçant.

-Colló ara hauré d'afluixar...

Aprofito la baixada de l'estadi per estovar cames, però perdo velocitat a l'entrada de recta.
Última volta i decididament els bessons estan contracturats i em fan mal.

Arribo a la T2 i tal com posso peu a terra la fiblada que m'etziben els bessons em fan veure la padrina.

Soc incapaç de fer ni un trote "cotxineru" tot just sortir de la catifa del final del box, he hagut d'aturar-me tres cops per estirar els malmesos bessons.
 


Cridant de dolor i arrossegant sobretot la cama esquerre, faig el que semblaria una marxa de "garfio o pata palo" fins ben bé passat el primer quilòmetre, és aleshores que puc mantenir un rítme decent, fins i tot puc fer un canvi de ritme els últims metres!

Molt bé per tots els trimasnovins que han competit el cap de setmana. 

Sumant entrenos de camí a l' Ironman de Frankfurt.