Molt bon dia per retrobar-me amb el mar, després d'estar més de dos mesos en dic sec en acabar el meu primer ironman el 2 d'octubre. Tot i la recomanació d'aturar l'activitat natatoria amb tres tendons tocats en l'espatlla dreta, m'he adonat que el que realment és lesiu per mí, és un gest laboral i aquest és indipensable per anar endavant i fer "bullir la cassola".
Surto de casa amb tot lo indispensable per nedar però sense neopré (trencat en l'ironman) per lo tant disposat a no nedar però amb tot lo demés per si les mosques. Amb en Marc ja aviem quedat que si feia falta algún caiac jo m'oferia ja que no podia nedar, però lo cert és que en Jorge es va oferir per deixar-me un neopré que ara utilitza la Mònica, per lo tant ara no tenia excusa.
Un cop a l'Estartit i vist l'estat del mar, amb onades de mes d'un metre i amb tramuntana jo no em veig amb cor de llençar-m'hi i forçar l'espatlla.
Tothom enfundant-se el neopré, excepte un valent, en James que ho farà a pel, arriba l'embarcació de seguretat i un caiac, aquest últim inseparable d'en Xavier. Un cop tots a l'aigua, en Marc en Toni i jo pujem a l'embarcació patronejada pel Miki, és en aquest punt quan m'adono que voldria estar a l'aigua, en sortir del port torno a adonar-me'n que el mar no està per rebre'm en l'estat que estic, peró en aturar-nos a l'arribar a la Meda Gran i fer el primer avituallament dels nedadors, ja no puc més i m'hi llenço, anem nedant en direcció a la Meda Xica i em faig un fart de veure peixos i gaudeixo com un nen del regal sensorial que és tot plegat, ens tornem a reagrupar a la Meda Xica i en Marc, coneixedor del meu estat, em pregunta si vull continuar o no, i li confirmo que vull seguir nedant, ja a l'alçada de la travessia que ens trobem, hi ha nedadors/es que mostren signes d'hipotèrmia i pujen a la embarcació, però n'hi ha que agobiats pel neopré decideixen treure-se'l, com en Quim, intrèpid i valent com el que més.
Sortint a mar obert sense recer de les Medes, les onades són importants però amb el corrent a favor, miro d'arribar fins el port de l'Estartit, se m'apropa dos cops l'embarcació per preguntar-me si puc acabar i ho vull fer, l'analgèsic ha fet efecte!!
Despistada pel que fà a l'orientació en arribar a l'espigó del port, ja que gairebé m'en vaig al que delimita el port i platja, arribada a l'Estartit, dutxa i cap a la primera trobada de la comisió de Neda el Món. Un cop allí, van fer-nos balanç del 2011 i propostes pel 2012, on tothom que va voler, va poder dir-hi la seva.
Salut i nedaddicció!!
Surto de casa amb tot lo indispensable per nedar però sense neopré (trencat en l'ironman) per lo tant disposat a no nedar però amb tot lo demés per si les mosques. Amb en Marc ja aviem quedat que si feia falta algún caiac jo m'oferia ja que no podia nedar, però lo cert és que en Jorge es va oferir per deixar-me un neopré que ara utilitza la Mònica, per lo tant ara no tenia excusa.
Un cop a l'Estartit i vist l'estat del mar, amb onades de mes d'un metre i amb tramuntana jo no em veig amb cor de llençar-m'hi i forçar l'espatlla.
Tothom enfundant-se el neopré, excepte un valent, en James que ho farà a pel, arriba l'embarcació de seguretat i un caiac, aquest últim inseparable d'en Xavier. Un cop tots a l'aigua, en Marc en Toni i jo pujem a l'embarcació patronejada pel Miki, és en aquest punt quan m'adono que voldria estar a l'aigua, en sortir del port torno a adonar-me'n que el mar no està per rebre'm en l'estat que estic, peró en aturar-nos a l'arribar a la Meda Gran i fer el primer avituallament dels nedadors, ja no puc més i m'hi llenço, anem nedant en direcció a la Meda Xica i em faig un fart de veure peixos i gaudeixo com un nen del regal sensorial que és tot plegat, ens tornem a reagrupar a la Meda Xica i en Marc, coneixedor del meu estat, em pregunta si vull continuar o no, i li confirmo que vull seguir nedant, ja a l'alçada de la travessia que ens trobem, hi ha nedadors/es que mostren signes d'hipotèrmia i pujen a la embarcació, però n'hi ha que agobiats pel neopré decideixen treure-se'l, com en Quim, intrèpid i valent com el que més.
Sortint a mar obert sense recer de les Medes, les onades són importants però amb el corrent a favor, miro d'arribar fins el port de l'Estartit, se m'apropa dos cops l'embarcació per preguntar-me si puc acabar i ho vull fer, l'analgèsic ha fet efecte!!
Despistada pel que fà a l'orientació en arribar a l'espigó del port, ja que gairebé m'en vaig al que delimita el port i platja, arribada a l'Estartit, dutxa i cap a la primera trobada de la comisió de Neda el Món. Un cop allí, van fer-nos balanç del 2011 i propostes pel 2012, on tothom que va voler, va poder dir-hi la seva.
Salut i nedaddicció!!