dilluns, 31 de desembre del 2012

SWIMSILVESTRE DE MATARÓ



Bon dia per anar a nedar, de no ser per què l'aigua està una mica freda, segons la informació que he trobat al voltant dels 15º

Arribem la família al complert a Mataró, allí moltes cares conegudes i amics, ens trobem amb tito del Rio i la seva família. Ens assignen número de participant, ens donen el casquet i cap als vestidors del CNM.
Anem a provar l'aigua que certament està freda. Entro i surto de l'aigua un parell de cops per acostumar el cos a la temperatura.



En uns minuts donaran la sortida... veig que al final som molts participants, però en tot cas, pocs comparant-ho amb les sortides triatlètiques, tot i així no em situo al davant de tot, si no al costat dret i una mica enretirat.

SORTIDA!!!

Veig que hi ha un bon grup que ja marca un ritme fort, aquests són els primers i miro d'agafar ritme i acompassar respiració, vaig fent per què l'aigua no permet molt de relax. Localitzo l'espigó i dedueixo on està la boia, un cop hi arribo, faig el gir i enfilo lo més paral·lel que puc a la costa sense visualitzar encara l'última boia.

El GPS m'indica que ja duc els mil cinc-cents metres i encara no hi he arribat, ja penso que em sortiran uns quants més...

Gir a l'última boia i ja enfilo cap a l'arc d'arribada, avanço algun nedador en aquest últim tram i ja em trobo sortint de l'aigua tant ràpid com puc.

Allí estan les meves supporters, la família del Rio i en Lluís que anuncia l'arribada de cadascun dels nedadors.
Bones sensacions en una distancia que ja em comença a ser familiar, uns mil nou-cents metres en un temps de 31'29'' i en la 29ª posició.

A fer un bany d'aigua calenta a les piscines del CNM i un bon esmorzar amb la família del Rio.

Salut i feliç 2013!!


diumenge, 30 de desembre del 2012

Sant Silvestre del Masnou


Després d'un dia de Nadal molt complert culinàriament parlant... Em sento força farcit per còrrer a bon ritme la cursa del poble, que ja fa uns anys que només és de 5k, no per això poc exigent!!

Sortim de casa l'Ariadna i jo a buscar dorsals, mentre a casa dormen. Al carrer, plou poc però per lo poc que plou, plou prou!! ;-)

Tornem a casa i ens canviem la roba i sortim pitant, les peques surten en pocs minuts, abans d'arribar a l'arc de sortida, se sent com donen el tret de sortida.

-Però si encara no hem arribat i ja venen corrent desde casa!!

Ens fem lloc entre la gent que ha quedat per darrera de la sortida i les nenes surten com una bala, l'Ariadna va avançant ràpidament i la Berta ja fatigada desde casa corrent em diu...

-Papa em fan mal les costelles!!

Com no... Acabada de llevar i a gas, te flato, l'Ariadna es gira per veure que passa i li dic que tiri, poc després ens trobem amb la Marta i Laura, amiguetes de les peques, que van amb son pare, en Lluís, corren una estona juntes i l'Ariadna decideix tirar, la Laura que va de la ma de la Berta va fent i la Berta plora del dolor...

-Aneu tirant!!

Finalment arribem, esbroncada de l'Ariadna que em diu que podria haver guanyat si haguéssim sortit més d'hora... 

-Caram quin caràcter!!  És més competitiva del que ella es creu!!

Posteriorment el Lluís i jo anem a escalfar per la nostra cursa, allí em trobo amb gairebé tothom del tri+9 escalfant també.

Anem cap a la sortida ens dessitjem sort i jo em coloco uns 20 metres per darrera dels primers.


SORTIDA!!

Ja veig que serà una cursa ràpida però em costa molt agafar ritme... Fins ben bé el km 2 he anat fent ziga-zagues, i a questa alçada de la cursa ja vaig fos!!
Miro d'acomodarme, però forçant. Veig les gaceles del tri+9 com passen i jo amb proutes feines arribo a meta en 20 minuts, al voltant d'un minut més lent que el meu millor registre, per tant, no estic tant malament com em pensava.

Salut i bon Sant Esteve!!

dimecres, 5 de desembre del 2012

III Travessia Illes Medes (Marató TV3)



Sortim del poble amb la família al complert, hem quedat amb en David, l'Oriol i l'Eduard del Tri +9, per anar a fer la 3ª edició de la travessia de les illes Medes. Baixes importants que no han vingut...

Meteorològicament parlant, de pujada a l'Estartit la temperatura exterior que marca el cotxe no és engrescadora, hem arribat als -3,5ºC

-Això es molt de fred!!

Ens enfundem els neoprens i ens dirigim cap a la platjeta de l'Estartit i comprovem que l'aigua està freda, allí em trobo amb tota la família nedaddicte, moltes cares conegudes i amics.



Instants abans de la sortida parlant amb en Maxi, em fa cinc cèntims del recorregut de la travessia, ja que jo em pensava que anàvem fins a la Meda gran i tornar, però em diu que sortint del port esportiu hem de nedar uns tres-cents metres mar endins, direcció a les Medes i després direcció a la platja de l'Estartit i altre cop cap el port. Vagi per davant en Maxi és dels pocs valents que fa la travessia a pell.

Sortida!! Tots els nedadors/es entrem sense molt entusiasme, o això em sembla percebre per la fresqueta que fa, el cert és que tinc ganes de nedar, i sense ni donar-me´n, estic sortint del port i buscant la boia mar endins, l'onatge és engrescador, amb una longitud molt agradable.

-Ara sóc a dalt i miro, ara sóc a baix i gaudeixo d'aquest puja i baixa!!

Un cop fet el segon gir m'apareixen certs problemes per visualitzar la següent boia i em deixo guiar pels caiaquistes, en aquest punt inicial, la sensació de surfejar és molt agradable, però tot d'una en realitzar l'últim gir per anar direcció cap el port, he tingut problemes per mantenir la trajectòria i el vent i l'onatge s'han tornat empipadors.

Aplicant la tècnica i sense despistar-me gaire, finalment em trobo enfilant l'entrada al port, ja tinc ganes de tornar a nedar una mica més ràpid i veig que l'espatlla dreta és queixa, per tant, amb la feina feta surto en 1:08 minuts i al poc surt l'Oriol, un minut per darrera meu, li pregunto a en David per l'Edu i em diu que ha sortit en 59 minuts.

Gran travessia!! l'Oriol ja se sent més aprop de l'Ironman i l'Eduard confirma que és un excel·lent nedador.

Salut i nedaddició!!! 

diumenge, 11 de novembre del 2012

4x1000



Bon ambient al Club Nàutic El Masnou, amb més de 200 nedadors pel 4x1000 per relleus, un format molt atractiu, amb el brillo de la competi i el bon fer de les travessies a mar obert.

Trobada amb molts nedadors amb qui he compartit metres i metres i que m'han vist crèixer com a nedador, el mal nedador que sóc!!

Molts companys d'entreno del tri+9 col·laborant i participant, això és una festa!! Nedadors de primer nivell desfilen per tot arreu i els del meu equip em diuen que surto en el primer relleu, jo pensava que sortia l'últim.

-Que faig jo enmig d'aquestes bestiotes!!

SORTIDA!! Contra tot pronòstic em trobo molt a gust i no hi ha cops, de fet hi ha molta menys gent que a les sortides de les triatlons i això es nota.



Enfilo cap a la primera boia i veig que duc un bon ritme, un cop deixo de sacsejar-me per les onades, que arriben per l'esquerre, em trobo a la primera boia sense problemes i el gir és molt net.

Un cop faig el 1er gir, busco la 2a boia i no la veig, faig uns quants metres amb el cap fora i finalment la localitzo, ja havia derivat una mica. Veig que no sóc l'únic que va buscant la 2a boia, fins i tot em trobo amb gent parada sense ulleres, mirant de trobar-la.

Segona boia i gir, no veig l'arribada, faig unes quantes braçades amb el cap fora i segueixo sense veure-ho clar, finalment busco el Nàutic i per acabar, la referència del campanar que és ben clara i gasss!!

Surto de l'aigua buscant el relleu i allí està en Sergio, li passo el testimoni de la pulsera i surt a tota pastilla. Em comenten que dels cinc equips del club en aquell instant, som els primers, no dono crèdit!!

Gran participació amb un ambient extraordinari.



Dutxa i cap al Nàutic per veure l'entrega de premis i quedar amb gent del tri+9 per fer sortida BTT a continuació!!


diumenge, 21 d’octubre del 2012

TRIATLÓ DE VILANOVA


Curiosa situació la d'aquesta cursa, avís meteorològic amb inuncat i no se quants més... avís de C. marítima per suspendre activitats, etc, etc...
El dissabte les noies del club del meu poble, tri+9, debutaven al triatló de Vilanova circuit SERTRI, i pel temporal marítim, es va suspendre el primer segment, convertint-se en una duatló. Les fémines del tri+9 ho van fer totes amb nota, FELICITATS NOIES!!

Jo el dissabte per la nit decideixo no anar-hi, ja que la previsió segueix sent la mateixa, és a dir, mal temps. No obstant el dissabte per la nit m'ho deixo tot preparat, neopré, bicicleta, zapes, dorsal, xip
i el despertador a les 6:00 AM.

Sona el despertador i trec el nas per la finestra, el temporal marítim persisteix, però mirant al cel, veig algunes clarianes i no plou.

-Decidit!! Me'n vaig cap a Vilanova amb l'esperança de fer una duatló.

Ja arribant aprop de Vilanova, cau un xàfec de tres parells de... el cotxe no dona l'abast per netejar el vidre i m'adono que vaig a 50 km/h, no m'hi veig de l'aigua que cau!!

Un cop arribo a Vilanova no plou, però el terra és ple de bassals d´aigua.
Aparco i m'apropo a veure el mar, certament no està per bromes tot i que en alguna ocasió he nedat amb el mar en mal estat, El Prat (Campionat de Catalunya per equips 2011) Sitges 2011.

Veig que en una de les carpes hi ha gent de l'organització i pregunto si se sap alguna cosa, em diuen que el primer segment segur que no es fa i el segon quasi que tampoc, ja que hi ha passos subterranis del circuit negats d'aigua. Ens reuneixen als participants i ens confirmen que farem una cursa a peu de tres voltes de uns 9km.

Vaig cap al cotxe a preparar-me i em trobo amb en J. Bertolín del meu club, el CTCB, un autèntic crack, escalfem plegats amb un amic seu i sense gaire temps per més ens apropem a la sortida, estem molt endarrerits... Ens desitgem sort.

SORTIDA!! Vaig fent ziga zagues entremig de la gent, avanço i veig que estic fent molts metres de més, en el primer gir a esquerres del passeig encara vaig esquivant a gent, segon gir a dretes i ja vaig una mica alleugit pel que fa a la aglutinació. Miro el GPS i em marca que vaig per sota de quatre min/km.

-Collons!! Així no acabo sencer!! 

Baixo un pel el ritme i em trobo fent salts esquivant el bassals d'aigua del recorregut per la sorra, que no són ni petits ni pocs, algun participant cau a terra en els girs.

Fa estona que he perdut de vista en "Berto" del CTCB, a la segona volta em passa quan jo pensava que el duia per davant, miro d'aguantar-li el ritme i és un pel fort per les meves intencions del final.

Última volta i noto que he dosificat bé per què vaig forçant la màquina i penso en els participants que puc avançar en el meu sprint final. Gir per enfilar els últims cinc-cents metres i ho dono tot, és aquí on torno a còrrer per sota de quatre min/km i avanço a uns deu participants aprox.

En arribar, felicito en Berto que m'ha tret mig minut ben bó.

Bon sabor de boca per la cursa, i una mica decebut per no haver pogut fer ni tansols una duatló, però en aquests casos la seguretat és el primer i jo ho agraeixo, tot i que donar dates alternatives, seria el més apropiat.

Inici del tant esperat repòs del guerrer, jo el projectava després del half Sailfish Berga triatló i mirant d'allargar la temporada, encara és el moment que ho faci.

Mode... Recharging batery for IM Austria!!


dijous, 20 de setembre del 2012

II SAILFISH BERGA TRIATLÓ


Arribo al triatló de Berga a aquesta alçada de l'any amb el propòsit d'afrontar el meu quart triatló i tercer de llarga distancia en format 1/2 IM d'aquesta temporada.

L'objeciu no és un altre que el de sumar i sumar, en lo físic i mental, en el camí cap a l'IM d'Àustria a Klagenfurt.

Tot i ser el primer cop que realitzo aquest triatló, ja vaig tenir l'oportunitat de fer un tast en el training que es va celebrar al juliol. Allí vaig poder constatar que a la Baells és tot un luxe nedar-hi, que la bici és per prendre-se-la amb cap i cames!! i la resta pel segment més exigent, el còrrer.

Pujo el dia abans per fer el check-in de la cervela, allí em trobo amb la megacrack Saleta, xerrem i es fa una foto amb mí, jajaja!!
Encara és massa d'hora per fer el check-in i m'en vaig cap a Berga per recollir les bosses de cursa, swim, bike, run i la meravellosa bossa conmemorativa de la cursa, per cert molt complerta.



Allí em trobo amb en Jordi i en David (CTCB) i comentem els trams i en concret jo em quedo amb que el final de la bici abans d'entrar a la T2, és molt seriòs.

Diumenge al matí arribem família al complert gairebé a dos quarts de deu, molt just, la sortida és a les deu. Li comento a la meva dona que cada cop vaig més tranquil a les curses, cosa que em dona seguretat i no per això menys respecte.

Un cop ja dintre la T1, enfundant-me el neopré, els compis del club em foten la bronca per arribar tant just, certament massa just.

Petons a les meves dones/supporters i amb en David anem cap a l'aigua tot xerrant, de baixada cap a la Baells em trobo amb l'Alberto, tot un crack que ja duu tres IM... més tot el que penja.
Entrem a l'aigua i ens dessitgem sort, cadascú busca el seu lloc i en pocs instants...

- SORTIDA!!!

Em trobo en mig de força gent però hi ha espais, petits cops inevitables.
Miro de trobar la referència de la boia més llunyana i l'únic que veig és tot ple de barrets grocs i no veig la boia, és aleshores que recordo veure un pic a la muntanya que coindidia amb la boia, mentre parlava amb en David instants abans de la sortida. Doncs cap allí intentant trobar el ritme, busco la tècnica i me'n adono que ja estic a la boia, sortejo la boia amb la conseqüent aglomeració que això comporta i cap a la nova referència, passar per sota del pont, segon gir i cap a la sortida.



Després d'una natació força còmode, gas a la sortida cap a la T1, molt llarga, llarguiiiissima!!
Arribo a la bici i allí em trobo a les nenes, petonet a les dues, la mami no està.

Sortida de la T1 i ens trobem amb en Jordi (CTCB) i em recorda que fins a Berga m'ho prengui amb la calma i així ho faig.

- Collo...!! com puja això!!

Un cop arribo a la cruïlla amb la carretera nacional, vaig posant tot el que duc, però amb tacte, no vull donar-ho tot a les baixades.

Primera volta conservadora, menjant bé, hidratant-me, l'Isi (CTCB) em passa com un avió a la pujada. Segona volta, aguantant fins a la baixada d'Espunyola, allí ja començo a mesurar-me les forçes i apreto, última rotonda i cap amunt, i més amunt, apreto les dents en l'últim desnivell que s'acaba junst abans de la T2.

- No em dona temps, a treure'm les zapes!! Ai que me la fotooo!!

Salto de la bici amb les zapes posades, per que no m'ha donat temps a treure els peus, penjo la cervela, saludo al meu club de fans... jajajaja!!

-Corre papa, correeee!!! 

Em calço les bambes, la gorra i a còrrer, primer gir "al final de la rambla" i no em trobo amb "la negra flor" (Radio futura), sinó amb en Marcel Zamora, que passa en vol ras, perseguint a en Cesc Godoy.



Jo en la meva lluita personal i amb molt pocs km acumulats, tinc dubtes per afrontar la 1/2 marató.
Quan arribo a la primera rampa, on es deixa la rambla, veig que serà dur passar-la tres cops i em faig el ferm propòsit de no parar, per poc a poc que vagi.

-Caram, quina pujadota!!

I fins arribar al gir que marca els 7km aprox i mitja volta del total de tres, em trobo amb l'Isi, li pregunto si està bé i em diu que pateix alguna rampa, però que està bé.

Continuo amb el meu ritme i pasat l'avituallament del parc em creuo amb en Txema i en David (CTCB), i ja penso que no trigaré a caure, tots dos són unes gaceles extraordinàries.
A continuació veig a el Jordi i després a en Jose M (CTCB).

Aproximadament a la meitat de la segona volta en David em dona caça, li aguanto el ritme fins l'avituallament del parc i m'adono que si vull acabar sencer, haig de baixar el ritme i deixo que la "locomotora Capera" tiri.
Aguanto com puc, apretant les dents i pensant en no cedir més posicions en el podi del club i no les tinc totes,

-En Txema ve darrera!!

Quan el torno a veure veig que va fent però em diu que pateix de cames, últim apretón i última volta, la rampa de sortida de la rambla és un suplici, la supero i només penso en l'arribada, ja no m'entra ni aigua ni isotònica ni res!!

De tornada cap a la rambla ja penso en la baixada i nar fent, me la trobo i veig la meva dona que m'anima i em fa una foto, giro i em trobo amb les meves nenes que em donen la má i apreten a còrrer com dos coets, arribada tots plegats, moment gloriós!!



Només em queda recordar la trist pèrdua d'un atleta que estimava l'esport, Daniel Arraguz, des d'aquest petit espai vull donar el meu més sentit condol i suport a la familia i amics. Descansa en pau.






diumenge, 1 de juliol del 2012

TRIATLÓ SPRINT MUNTANYA DELS ARENYS


Bona cursa a introduir al calendari de la FCT. Nedant 750m al mar, amb un circuit de btt molt maco de 16,5 km i 4,5 km de la cursa a peu.
Des de fà un any ben bé, que l'Àngel (cuñaooo) amb btt de 29 i anys també, juas, juas!! Em venia dient que volia debutar en triatló i com tot esportista que no vingui de la natació, aquest és el punt feble. Ell s'hi ha posat desde fa un temps i la veritat és que ho fa molt bé.

Jo que el segueixo d'aprop, quan em deixa, ja que la btt la fa anar molt i molt bé, he trobat en aquest triatló dels Arenys, en format btt, distància sprint i primera edició amb participació no massificada, el lloc ideal per a debutar.

Com he dit, per a tothom que no sigui del planeta dels nedadors, la part de llençar-se al mar amb tota una colla de gent que vol anar pel mateix lloc per on tu has d'anar, no fa gràcia i dins del cap sona... 
el mar, el mar, el mar...

Sense ser res de l'altre món, algú t'ha de mostrar la cara amable del tema i normalitzar-ho.
El dissabte per la tarde, el dia d'abans, ens anem a la platja amb l'Angel amb l'objectiu de nedar uns 500m, un cop superada la por de nedar mar endins, nedem de través i finalment en fem uns 800m, en els últims metrs busco una mica el cos a cos per que no se li fagi extrany l'endemà, a la cursa.

-Prova superada, ens treiem el coco de nedar al mar!!

Ens llevem, ben d'hora, ben d'hora!! jajajaja i arribem a Arenys amb temps. Deixem tot el material al box, tastem l'aigua que està molt bona i aconsello a l'Àngel colocar-nos al final del calaix de sortida per visionar a tothom a l'hora d'entrar a l'aigua.

-SORTIDA!!! Angel, tu coloca't darrera meu i anem fent!!

Em vaig situant, fent ziga zagues entre participants i mirant que em segueixi, procurant que  mantingui contacte visual amb mí. Arribem a la primera boia prou bé, girem per buscar la segona boia li demano que la localitzi i al tornar-li a demanar que la localitzi em diu que ha de parar.

-No et paris, si vols pots fer braça!!

Li dic que anem molt bé, i el cert és que estem al bell mig d'un bon grup de nedadors i ràpidament ens hi tornem a posar.

Segón gir molt net, li torno a demanar que localitzi la sortida de l'aigua (arc d'arribada) que ens situa en la direcció correcte, un cop m'ho comfirma, m'estiro una miqueta, el deixo en un bon lloc i vaig cap a la sortida. Surto de l'aigua per veure com arriba al box, quan ho tinc tot, espero que ell estigui llest.

Quan ja ho té, anem cap a la sortida de la T1 i abans de la catifa del chip, li diu a un jutge que el dorsal el té a la samarreta per còrrer. Li diu que no que l'ha de dur possat al darrera, a part del dorsal de la bici. Torna enrrere i es posa la samarreta del revés (dorsal al darrera) i sortim, ell devant i jo darrera, jo em trobo un petit tap de participants amb problemes per pujar a la bici!!

-Ja tremolo, amb el tap de la T1, l'Àngel m'ha tret uns quants metres!!

Penso que pot ser un problema, ja que amb la btt és un fiera, medalla de plata a la Transcatalunya i per què anava esperant a gent , que sinó...

Passant el pont de la via del tren, enfilant la riera, l'atrapo, però haig de seguir el ritme, que va impossant. No parem d'avançar a gent, va molt bé, és el seu plat fort, es nota i jo m'identifico amb ell.

La cursa va avançant i el recorregut de btt cada cop és més maco, però arriba un punt que ja voldria baixada, i és aleshores quan arribem a una part tècnica, on veig que la btt de 29 i les maneres del cuñaaaao, són molt bones. M'haig d'aplicar a fondo i sobretot a la baixada.

-Coll...!!! com es nota que ha fet descens de més jovenet, me l'haig de jugar per anar al darrera.

 Arribem al final de la riera i duem una bona estona amb un participant avançant-nos constantment, apreto de valent i la rockrider 8.1 ( una bèstia de 14 kg) vola, jajaja!!

Entrem a la T2 i sortim, aquest cop l'espero fora de la T2, fins que arriba a atrapar-me. En aquest punt, començo amb l'estira i arronsa, un cop veig que duu el ritme, em suggereix que apreti jo sol.

-No, anem bé!! A aquest rítme, podriem fer un entreno de 10k de sobres, de fet és ritme de marató!! 5'/km

Segueixo estirant, i el deixo que m'agafi, de fet ens van passar pocs participants i en un moment d'ànims fora de lloc, li dic que els que ens passen són uns marietes, pel ritme que duen. (lleig però em serveix per animar-lo)

Aconsegueixo ficar-li al cap que els últims metres, vull que esprinti, m'ho nega, però un cop veiem l'arribada, uns dos-cents metres, l'encoratjo i el crido.

J -Va vinga, a tope!!

A -No puc!
J -Si que pots!! apreta!!
A -No puc! (ho està fent)

Arribada a meta i em sento molt content pel repte que ha assolit i d'haver-lo pogut ajudar.
Li pregunto si està cansat i em diu que no.

-Ho veus no has corregut ni esprintat prou!!

Mengem, bebem, recollim la samarreta conmemorativa i la bossa de productes.
Felicitacions a l'organització i anem a recollir el material al box tan bon punt l'obren, ja que ha començat a ploure. Carreguem les bicis el material al cotxe i cap a casa.

-Felicitats Àngel, això no ha fet més que començar!!





diumenge, 17 de juny del 2012

TRIATLÓ B INTERNACIONAL DE BALAGUER


Arribo d'hora a Balaguer, ja que no hi he estat mai, de pas si, però al triatló no. Un cop veig la T2, m'agrada l'organització del box i l'entrega de la bici. Tenint el cotxe ben aparcat, decideixo anar-m'en fins al pantà de St Llorenç de Montgai en bici amb la calma, m'han dit que són 8km. És allí que m'adono que patiré de valent, el sol crema i l'aire és calent.
Entro a la T1 i un cop ho tinc tot muntat m'adono que les gomes de pollàstre s'han quedat a Balaguer al cotxe. Afortunadament uns nois de l´equip Absolut m'en donen a escollir.

-Gràcies!! a la T2 sense gomes de pollàstre no soc ningú, jajaja!!

En colocar les zapes a la bici amb les gomes em foto una cremada a la plata dels peus considerable, ja que la gespa artificial crema molt.
Me'n vaig cap al pantà a veure l'ambient i relaxar-me un rato, quan queda mitja horeta per la sortida, em poso el meu flamant neopré (sailfish one 2012) i li faig un set considerable a la cama dreta,

-El material de primera és molt fràgil!! i jo un manaces, caguntotloquerremena!!


Un cop dins l'aigua m'adono que al set hi noto una fresqueta bona, faig uns cinc-cents metres d'escalfament i surto, ja hi ha molta gent a l'aigua i preparats per la sortida, en cinc minuts anuncien la sortida.

-SORTIDA!!!!!


Vaig bé, a bon ritme gir a la primera boia, per dins, uns bons cops, i a buscar la segona, un cop la trovo visualment, vaig tocant les plantes/ algues del pantà i en girar la segona boia direcció a la tercera, baixo el ritme i em centro en la tècnica. Inici de la segona volta, ja més relaxat, l'aigua està molt bé, tèrbola però molt agradable pel que fà a temperatura. En direcció a l'última boia, un participant s'em posa al costat a donar-me, diré que unes braçades, canvio una mica la trajectoria i el tio segueix,

-Que collons vol aquest gamarús!!


M'aplico i veig que li trec mig cos i a les hores em pica a les cames, se´m torna a posar al costat i torno a apretar, definitivament l'avanço, surto de l'aigua per devant seu.

- Amb lo tranquil que anava jo!!


Fora neopré, i cap a la T1, em pujo a la cervela una mica fatigat de l'esforç final del primer segment, de deguida se m'asseca el cos i ja noto la pressió del "lorenso",  faig un glop de beguda isotònica.

-PUAGGG!!! Semblen pixats, està bullint!!

Com que és el que tinc, hauré de dosificar fins l'avituallament, encara no ha començat la pujada sèria i m'adono que ja duc el plat petit (39) i només em queden dos pinyons (25-12). En els primers quilòmetres tinc seriosos problemes motivacionals amb el "desarrollo" i a demés no tolero gaire bé la calor excessiva.

Veient el panorama, els primers 30 quilòmetres se'm fan eterns, coronar el port d'Ager és una alegria, forta baixada amb vent perillòs, aprofito per estirar i estovar cames, abans de tornar a coronar el port d'Ager hi ha una pendent del 14% que em fa ser més conservador del que he estat fins ara.

Fa molta calor, però ja penso en que bàsicament és baixada i em vaig refent, només em queda el "coco" del mur de la creu i un cop m'hi trobo trec tota la rabia que puc ajuntar i pujo força airosament, això vol dir que ara m'espera el més dur, la mitja marató.
Fent ziga zagues per dintre de Balaguer, de seguida enfilo el passeig del rio Segre i veig els jutges que em fan el "peu a terra" i agafen la cervela.

-Cap al meu caixó de run!!

Hi deixo el casc, em coloco els mitjons, la gorra i a còrrer. Al primer gir baixant del pont (box), per entrar al riu, hi ha pedres al terra, faig un avançament i quasi me'n vaig de morros, penso en l'últim entreno específic on vaig còrrer 5 quilòmetres després de 90 de bici i ja en vaig tenir prou...
Això em baixa els fums i vaig fent avituallament rere avituallament per refrescar-me.

Primera volta i vaig molt tocat, continuo amb voluntat de ferro sumant quilòmetres, del 10 al 14 tinc problemes per mantenir una marxa fluida i camino fos, en aquest punt aproximadament ens creuem amb en Toni del CTCB em diu que també no va gaire bé.

En tornar a còrrer m'envaeixen ràmpes als bessons, com que duc els mitjons empapats d'aigua de les mangueres de refresc i la que em tiro jo pel damunt, en un avituallament del riu em trec els mitjons, els escorro, estan xops d'aigua. Em noto les cames molt foses, però torno a iniciar la cursa pensant en complertar la tercera volta i vaig fent .

Cada pas pel darrera de meta, veig les banyeres d'aigua gelada i les meves cames ho demanen a crits, em recordo que com a premi motivacional, només em falta una goma més, acreditativa de la quarta i última volta, no sense patiment em trobo a la quarta volta, les rampes em tensen sobtadament la passa i tinc problemes per fer-ho fluidament en els últims quilòmetres, però mantinc el ritme...

-Les cames tenen pressa, o sóc jo!!  l'efecte balsàmic dels últims quilòmetres és lo màxim!!


En els últims metres abans de la meta hi ha un participant que em desafia amb un canvi de ritme, li aguanto i les rampes quasi em fan anar per terra i tot seguit faig un altre canvi i l'avanço.

-PFFFFFF!!

Recupero l'alè i la integritat, vaig a esperar a en Toni que deu estar apunt d'arribar, el felicito en arribar i em diu que ha patit problemes estomacals, ens despedim i jo m'en vaig a les banyeres d'aigua gèlida, un autèntic plaer per les meves cames foses.

Triatló molt ben organitzat, en tots els sentis, amb una gran duresa climàtica bàsicament i pel segment ciclista. Recomanable pels qui els agrada aquest perfil de proves.

dilluns, 30 d’abril del 2012

TRIATLÓ B DE BANYOLES


Primer repte triatlètic de l'any, on hi vaig després d'un any replet de lesions i no per això, menys atapeit de grans reptes, com Guardiola va dir en anunciar la seva retirada com a entrenador del Barça "m'he buidat i necessito tornar-me a omplir".
Lluny d'estar en forma, el B de Banyoles ha estat un repte per forçar-me a entrenar, dins d'aquest marc de buidor, on cada dia sortir a entrenar era un suplici. Un cop recuperada l'espatlla dreta, m'apareixen fortes molèsties al còrrer, en el segment més exigent i on un pot posar la cirereta després de fer una bona feina en el dos primers segments. De resultes, varies setmanes sense poder còrrer per unes fortes molèsties al genoll, que acaben implicant una lesió antiga de quàdriceps i em matxaquen el maluc,

-Quina piltrafa!!


Be un cop he plorat una miqueta, em centro en la crònica... jejeje!!

Arribada a Banyoles "Ben d'hora, ben d'hora"on ja sempre trobes cares conegudes, preparant el material per entrar a boxes, ja coincideixo amb en Guillermo company del CTCB, en el seu camí cap a Niça, més tard amb en Toni, del CTCB amb unes marques de somni, amb l'Isi un superklasse, també del CTCB, però que no passa un bon moment després d'una grip, a l'omnipresent Alberto Parra, quin crack i axí infinitat de persones de la família triatlética!!

Ens anem amb l'Isi plegats cap a l'aigua, sense haver-la tastat abans, cosa que jo prefereixo fer, sabent que han escurçat el primer segment per què l'aigua està per sota de 14ºC, ens coloquem a la banda esquerre del calaix i ens dessitjem sort i ens aconsellem no fer bestieses ja que tots dos estem tocats.

SORTIDA!!!
Em tiro de cap cosa que mai havia fet i acabo topant amb un participant només entrar a l'aigua, l'esquivo i em mantinc rumb paral·lel a les boies de l'esquerre del tot, veig que duc una respiració accelerada, i penso...

-És la sortida, amb lo que això comporta!!

Continuo amb la meva trajectòria paral·lela uns quants metres allunyat de la corda que marca la trajectòria óptima, sense agobios de gent i continuo amb la respiració alterada,

-Estic hiperventilant? o és que l'aigua està  molt freda?

Opto per lo segón i em centro en la tècnica, veient que ja duc uns bons mil metres i se m´apropa un caiac per l'esquerre i veig les boies grogues (les grans) bastant lluny, per lo tant dedueixo que ha vingut a orientar-me cap a la dreta, un cop ja amb la respiració i la tècnica a la butxaca em veig amb cor de posar-m'hi, i així ho faig!! en arribar a la boia del gir, giro per l'interior i allí hi ha de tot!!
encaro l'ultim tram amb la sensació de lliscar més que mai, sortida de l'aigua molt apilotonada i amb un cert mareig i volant cap a la T1, són les transicions el quart i cinqué esport on disfruto com un vedell.

Inicio el segon segment pensant en la meva cama dreta i en no fer cap bestiesa, tenint en compte que  a la bici no em fa mal, haig de guardar per la cursa a peu on iniciarà per a mí "la dimensió desconeguda"

Vaig fent, hidratant-me, menjant i dossificant fins a la pujada a Esponellà, gran sorpresa en trobar entre la gen a peu de carretera en Marcel Zamora, el gran nostre triatleta animant a la gent, tot un privilegi!!


Aprofito tot el potencial de la meva cervela a les baixades per descansar les cames, m'adono que el casc aero hauria estat un gran encert, ja que guardat a casa no fa res!!
En Guillermo del club m'avança al principi de la primera volta, està molt fort i també ho fà en Carles un amic del Viladecans, estàn en bona forma, a la segona volta em pasa algú del club que no conec, més endavant m'atrapa l'Isi que jo pensava anava pel devant i complertem la resta del circuit gairebé junts.

Arribada a la T2 enxufat a topeeee!!! em calço les bambes i a còrrer, em sento bé a un ritme molt suau, pensant en lo traumàtic del impacte en el genoll i així complerto la primera volta, on em torna a passar en Guillermo a un molt bon ritme, que no puc ni vull seguir, en iniciar la segona volta, apareixen les molèsties al genoll i m'acobardeixo, camino, canvio l'aigua de les olives, em trec pedres de les bambes i gairebé la faig tota a peu, em plantejo abandonar seriosament i en un cop de fermesa moral em dic que haig d'acabar.

En iniciar la tercera volta em passen en Toni i l'Isi del club, m'animen i els dic que segueixin, que jo vaig caminant, per la meva sorpresa, després agafo un bon ritme i decideixo no dur una marxa tant lenta, deixant anar més les cames. En acabar l'última volta veig l'Isi cap el km 5 i l'atrapo, comentem el patiment particular de cadascun i ens proposem arribar junts a la meta i així ho fem.



Mengem i bebem pels descosits i ens posem d'acord en que la distància és molt maca i a l'hora exigent.
Pensant en un bon final de temporada, ara toca recuperar-se bé i a veure quins reptes puc afrontar...

Salutris!!


diumenge, 22 d’abril del 2012

Masnou-piscifactoria-Masnou



No tinc per costum relatar els entrenos al blog, però aquest n'és un dels que s'ho mereix.
Quedem amb en Marc del CTCB a les 9 del matí per fer un tast de mar indeterminat, es a dir sense una distància previa i amb l'intenció de nedar a través, no mar endins.
Quan estem a ran de platja, veiem un grup de nedadors amb neopré que s'apropen cap a on estém, i de lluny em sembla reconeixer a en Jorge de Neda el Món, ens saludem i m'explica que amb la gent que prepara l'Estret de Gibraltar faràn un entreno fins a la piscifactoria i tornar.

-Ens apuntem!!


En Jorge ens diu que en Marc de Neda el Món ha de venir amb caiac i una zodiac també.
Ens llancem i gaudim d'un mar espectacular, en Marc se sent una mica forçat, ja que no era lo previst i encara no ha començat a entrenar, però amb un parell (de lo que s'ha de tenir) arribem a la piscifactoria.
Ens comenten que la llanxa ha de tornar al port, en Marc molt sensatament s'hi puja i jo amb la resta de nedaddictes m'en torno cap a El Masnou, pel que vaig entenent no guardo la formació que per fer l'estret, sembla que és important. Val a dir que aquest era el meu repte pel 2012, però amb la lessió de l'espatlla dreta, el vaig descartar.

Arribada a la platja, foto de família, dutxa a les instal·lacions del Club Nàutic i cap a casa!!
Jo que pensava que lo més a prop que estaria de la piscifactoria, va ser amb un laser de l'escola de vela i resulta que ha estat nedant ni més ni menys!!
Si tot va bé, el repte de l'estret pot ser factible al 2013.

Salut i nedaddició!!

dissabte, 7 de gener del 2012

1a trobada de la Comissió de Nedaddictes

Molt bon dia per retrobar-me amb el mar, després d'estar més de dos mesos en dic sec en acabar el meu primer ironman el 2 d'octubre. Tot i la recomanació d'aturar l'activitat natatoria amb tres tendons tocats en l'espatlla dreta, m'he adonat que el que realment és lesiu per mí, és un gest laboral i aquest és indipensable per anar endavant i fer "bullir la cassola".

Surto de casa amb tot lo indispensable per nedar però sense neopré  (trencat en l'ironman) per lo tant disposat a no nedar però amb tot lo demés per si les mosques. Amb en Marc ja aviem quedat que si feia falta algún caiac jo m'oferia ja que no podia nedar, però lo cert és que en Jorge es va oferir per deixar-me un neopré que ara utilitza la Mònica, per lo tant ara no tenia excusa.

Un cop a l'Estartit i vist l'estat del mar, amb onades de mes d'un metre i amb tramuntana jo no em veig amb cor de llençar-m'hi i forçar l'espatlla.

Tothom enfundant-se el neopré, excepte un valent, en James que ho farà a pel, arriba l'embarcació de seguretat i un caiac, aquest últim inseparable d'en Xavier. Un cop tots a l'aigua, en Marc en Toni i jo pujem a l'embarcació patronejada pel Miki, és en aquest punt quan m'adono que voldria estar a l'aigua, en sortir del port torno a adonar-me'n que el mar no està per rebre'm en l'estat que estic, peró en aturar-nos a l'arribar a la Meda Gran i fer el primer avituallament dels nedadors, ja no puc més i m'hi llenço, anem nedant en direcció a la Meda Xica i em faig un fart de veure peixos i gaudeixo com un nen del regal sensorial que és tot plegat, ens tornem a reagrupar a la Meda Xica i en Marc, coneixedor del meu estat, em pregunta si vull continuar o no, i li confirmo que vull seguir nedant, ja a l'alçada de la travessia que ens trobem, hi ha nedadors/es que mostren signes d'hipotèrmia i pujen a la embarcació, però n'hi ha que agobiats pel neopré decideixen treure-se'l, com en Quim, intrèpid i valent com el que més.

Sortint a mar obert sense recer de les Medes, les onades són importants però amb el corrent a favor, miro d'arribar fins el port de l'Estartit, se m'apropa dos cops l'embarcació per preguntar-me si puc acabar i ho vull fer, l'analgèsic ha fet efecte!!

Despistada pel que fà a l'orientació en arribar a l'espigó del port, ja que gairebé m'en vaig al que delimita el port i platja, arribada a l'Estartit, dutxa i cap a la primera trobada de la comisió de Neda el Món. Un cop allí, van fer-nos balanç del 2011 i propostes pel 2012, on tothom que va voler, va poder dir-hi la seva.

Salut i nedaddicció!!

diumenge, 1 de gener del 2012

PRIMER BANY DE L'ANY 2012


Per no perdre les bones costums ni els bons presagis, com l'any passat i en bona companyia, inicio la temporada a l'aigua amb ganes, però amb ganes de treure el nas per les bones sensacions que no acaben d'arribar després d'un any replet de grans reptes, on no he tingut temps d'escoltar el cos.

El 2012 me'l plantejo per refer la integritat física i la motivació sense cap repte a l'horitzó, això si, esperant trobar-lo pel camí en un any olímpic, on els nostres atletes/as s'han deixat la pell per demostrar de quina pasta estem fets i sens dubte que ho donaran tot per les millors posicions a Londres.

Sense més,  ja només em resta desitjar-vos un feliç i atlètic 2012!!