TRIATLÓ DE ST FELIU

Per no variar la tònica, inestabilitat meteorològica per la jornada d'avui. La primavera ja és així,  que hi farem!!
De camí cap a St Feliu de Guixols ja ens ha plogut un parell de cops. En arribar no plou.

Dinar escàs, unes dues hores abans de la cursa. Entrada de material a boxes a les 14 hores aproximadament em trobo amb en David i en Sergi, del club i amb en Jordi, Xavi i Marc (entrenos del diumenge).
Amb una mitja hora escasa per la sortida en David s'en va a trotar amb en Sergi, jo decideixo fer estiraments, en acabar en Jordi em proposa d'anar a tastar l'aigua amb el neopré. Entre que m'el poso i em pringo de crema, en David i en Sergi ja han arribat de escalfar, es posen els neoprens a 10 minuts escassos de la sortida. Nadem per devant de l'espigó que ens separa de la sortida quan deuen quedar breus instants per la mateixa.
Apreto per salvar l'espigó i nedar cap a la sortida, veig molta gent, segurament ens esperen per donar-la, per què tothom ens mira amb cara de:
-Que cony foten aquests, si esperem que ens donin la sortida?
SORTIDA!!! Em col·loco cap al mig del calaix i rebo uns quants cops.
-Collons!! cap a l'aigua un altre cop i a rebre.
Em ve al cap el consell d'un company i gran nedador i em desplaço cap el interior del traçat, desviant-me lleument
del grup, és així com he procurat nedar tota l'estona, tret de les boies que no hi ha més remei que passar per un embut.
Sortida de l'aigua amb la sensació d'haver nedat més del compte.
TR1 ràpida, em concentro en la cadència i desarrollo -Les cames no em van!! Recordo que en David m'ha comentat que hi ha uns 2 km de pujada i després tobogans. Passat aquest primer port em refaig i agafo ritme. En el gir de bici als 10 km veig a en Jordi (C.N.Mataró) em costa atrapar-lo i a les baixades ens comença a ploure. 
-Ojuuu paligru que això rellisca!!
Arribada a St Feliu ràpida. 
TR2 una mica lenta per què està tot moll de la pluja, les bambes no m'entren bé.
Inici de l'últim segment amb prudència per les ràmpes, començo a apretar una mica i quan arribo al far m'entra flato.
Intento modular la respiració, però persisteix. Em concentro en el ritme per què veig que em passen força triatletes, al no pensar-hi més se'm passa.
La pluja apreta de valent en els 2 km últims i ja a la recta final, sento que algú em trepitja els talons, apreto a fondo i no m'atrapa.
Content de fer una de les triatlons més maques i antigues de Catalunya i primera en la que el CTCB puntua desde que en sóc membre.