diumenge, 21 de març del 2010

DUATLÓ DE LA GARROTXA

Temperatura agradable, 13º C amb un cel tapat i amb molta boira.
Faig estiraments i escalfament com és degut. Avui no hi ha ningú del grup ni del club.
Minuts abans de la sortida, ens adverteixen que tingem molta cura amb l'asfalt per la humitat.
Sortida!! m'ho prenc amb molta calma ja que encara tinc els bessons tocats de la Du de la Segarra.
Faig el primer segment sense apretar 21min, TR1 bona i tranquil, em sento bé assobre de la bici i és en el que jo diria "segón port" que els bessons m'avisen, primer el dret i després l'esquerre, aprofito les baixades per estitar assobre de la bici. Això ha estat definitiu per arribar a Castellfollit pujant i sense molèsties. A la TR2 vaig bé i en l'avituallament, l'aigua fresqueta és pels meus bessons "aigua del Carme" es a dir, em va de conya i al final puc apretar amb bones sensacions.

diumenge, 14 de març del 2010

DUATLÓ DE LA SEGARRA

Dia molt fred, -1.5º C en arribar a St Guim de Freixenet i amb la sensació que vaig a participar a una triatló d'hivern.
Descarrego la bici i la familia surt del cotxe, les nenes s'ho passen pipa, hi ha molta neu.
Jo, encara no em trobo recuperat del refredat que vaig agafar en l'entreno nocturn del dimarts per la nit, després de "la gran nevada"
Avui no hi ha ningú del club, però hem quedat amb gent del poble i habituals companys de fatiga, Marc,Pepe,Lluis i Jordi.
Sortida!! ens dessitgem sort.
Em sento mentalment fort en els 2,5 km primers i vaig fort però a la pujada restant, 2,5 km, el meu pit em diu que he forçat la màquina, tot i això 94 é millor parcial del 1er segment.
Segon segment amb una TR1 desastrosa, s'em surten els velcros de les "zapas" però les "gomes de pollastre" surten bé.
En els 10 km primers del segon segment, fem un grup compacte d'uns deu ciclistes, donant-nos relleus, en fer la volta i iniciar els 10 restants, dos ciclistes s'escapen, els intento neutralitzar i aquí comença el meu calvari, rampes als bessons i em veig obligat a afluixar, la pendent de tornada és forta i en la meva situació em veig obligat a sacrificar posicions molt bones, tot i així, 99 é millor parcial en bici.
A la TR2 segona part del calvari, només sortir del box, m'haig d'aturar per estirar els meus dolguts bessons.
Faig els 1,25 km de baixada com puc gairebé aturant-me i de tornada en pujada, les cames ja van alleugides i em sento amb força per apretar quan em passa un corredor del Triatló Probike Intemperie, em fa dos canvis de ritme i els hi aguanto, ja em sento còmode de cames i ja arribem, sprint final emparellats i finalment li trec el cos, felicitació esportiva en travessar la meta.
Finalment em sento "Jodido pero contento" ;-)