dilluns, 20 de maig del 2013

ETU HALF CHALLENGE



Trobada matinera amb en Sergi i en Pol al meeting point, devant de casa de l'Uri, que tot i no ser-hi, està a Lanzarote gaudint del seu recent debut a la categoria reina del multiesport, ens segueix reunint.

-Felicitats FINISHER!!! Ja ets un IRONMAN

Sortim a les 5 del matí cap a Calella i meteorològicament parlant, a petició d'en Pol, parlo del temps... jajajaja!!!

Temporal de dissabte a Calella

El dissabte onades descomunals s'emporten les boies que marquen el trajecte del primer segment, això em comenta en Marc, un crack del Calella Team i fill de dos cracks. Resulta que a can Romea, en Xavier i la Neus, són Ironmans i han transmès a la perfecció moltes coses al seu fill.

-Desde aquest petit espai, vull felicitar-vos per ser tant ben parits!!

 Tornant a les inclemències del dia anterior, la carpa on han d'anar les street bags, tancada per motius de seguretat, ja que el temporal de vent aixeca la carpa de terra, em comenta un responsable que està barrant el pas a tothom.
Amb en Javi el dissabte

El Diumenge ens trobem amb en Sim i l'Afri a l´arribar a Calella, ells han passat la nit allí.

Entrem el material que manca i preparem la resta de detalls per a la T1 i T2, el mar està mes calmat i no bufa gaire vent. Ens desitgem sort amb en Pol al box, ja que tots fem diferents sortides, en Sim i Pol estan a l'europeu, en Sergi en Toni i jo a l'open per grups d'edat i l'Afri competeix per relleus fent el segón segment.

De camí cap a la sortida, deuen ser quarts de set, anem en Sergi, l'Afri i jo, buscant l'street bags area, no entenc res quan ens duen lluny de la carpa i és que el dissabte van decidir traslladar-la fora per motius de seguretat, un cop localitzada la zona, l'Afri s'en va a buscar el seu equip i ens desitgem sort.

Bags area de la T1/T2

En Sergi i jo com que sortim plegats al calaix, anem a fer un tast de l'aigua, que no ve gens de gust amb el fred que fa. Sortim i anem cap el calaix, ja que han donat com tres o quatre sortides i a nosaltres no ens queda gaire, anem passant i el calaix es tanca i deu n'hi do la quantitat de gent que som!! Ens desitgem sort amb en Sergi.

SORTIDA!!!  Sense temps per pensar on em col·loco em trobo força devant i ja buscant un bon ritme, m'adono que no duc gaire gent al voltant i nedo molt còmode fins a la primera boia nedant per l'interior, gir prou net sense cap incidència, busco referència visual i no veig res, menys encara despuntant el sol de cara, agafo una referència de costa que em sembla raonable i vaig fent, en una de les avistades, m'adono que vaig bé he vist la boia groga i quan m'apropo veig que és una de les que delimita la zona de banyistes a les platges i la de cursa, es troba bastants metres mar endins.

-Kaguntotloquerremenaaaaaa!!!

Rectifico la trajectòria i un cop sortejo la segona boia, m'asseguro d'agafar una bona referència visual, en pocs metres em trobo enmig d'una bona cridòria, molts nedadors demanen assistència, entenc que hi ha algú amb problemes, veig que les embarcacions de suport s'han adonat i venen, esperant que no sigui res greu, continuo amb la cursa, tercera boia i cap a la quarta, el GPS ja em marca els dos mil metres, enfilo cap a la sortida amb bones sensacions.

T1 força ràpida però decideixo posar-me paravent de màniga llarga i les zapes me les poso abans de pujar a la bici, pensant en eixugar be els peus i no dur-hi sorra o pedres, ja que tot el box està xop i un tros de la sortida te sorra. En sortir i pujar a la bici em trobo amb l'Afri que comença també el segon segment.

Començo la bike pensant en no forçar, ja que el desnivell pot passar-me factura i sense donar-me conte ja estic pujant a Sant Cebrià, al poc coronant Collsacreu i dosificant molt, estirant cames a la baixada de Vallgorguina i pensant en la llarga ascensió de St Celoni fins al Montseny, mentalitat patidora i amunt!!

Baixada del Mortirolo i avanço a força gent, dosificant a l'enllaç fins iniciar Vallgorguina, allí en Sergi em passa a un molt bon rítme i decideixo no agafar-lo i fer la meva cursa, sabent que no tindré cames al tercer segment. Corono Collsacreu sense dificultats i és quan m'adono que he dosificat bé, per tant el que queda ja no em guardo gairebé res, això si, l'entrada a Calella la faig amb prudència, tot i que faig alguns avançaments.

T2 ràpida i...

-Cames ajudeu-me!!

Inicio el tercer segment sense bones sensacions que espero vindran. Em creuo amb en Sim que va endollat, faig la volta a la grada i muntatge de meta i "Gallina de piel" em sembla que ja duc uns dos quilòmetres en sortir-ne i passat els cinc em dic que ja tinc prop d'un quart de cursa a peu a la butxaca. Fa una estona que vaig amb un francés i un espanyol i anem a bon ritme a 4:50 aprox, jo en cursa no ho miro mai, però ells m'ho canten. Fins el quilòmetre 12 vaig fent i les bones sensacions desapareixen de cop quan em ve un dolor claudicant al maluc dret, allí em trobo amb en Paco, Lucas, Santi, Blanca i les meves incondicionals supporters, les hi faig un petó i la meva dona em diu...

-Anem cap a l'arribada a esperar-te!!

I jo en plena crisi física i mental, molt petat, li dic que no crec que acabi, acte seguit penso en la profunda impressió que els dec haver creat a les meves filles i en l'inmediat avituallament, agafo taronja a dojo, un gel i aigua. Segueixo caminant i m'adono que gairebé no coordino el pas, em proposo que fins que no camini ràpid i coordinat no començo a córrer i així ho faig, aprofito per canviar l'aigua de les olives! jajajaja

Ja em sento millor, començo el CACO, ara corro, ara camino i de tornada ja cap el quilòmetre divuit inicio la marxa final a un bon ritme buscant les sensacions i apreto les dents, sento en Sergio que em diu que tinc en  Pol davant, acte seguit sento la meva dona que em crida i li diu a la meva filla...

-Corre, ves amb el papa!! 
Entrada emotiva a meta amb l'Ariadna

Fem els últims metres i avancem a en Pol, el convido a entrar amb nosaltres i diu que tirem, per què deu ni do com tira l'Ariadna, a la baixada a meta, gairebé em foto de lloros i recordo l'arribada a meta el 2011 en el debut en distància IM a Calella, sento com l'spiker anuncia l'arribada de l'Ariadna de la ma del poc que queda de mí.

Tots els tri+9 que ja són finisher estan a meta i ens felicitem, només falta en Pol, que arriba en breus instants, moments molt emotius, ens congratulem tots plegats, ens rehidratem i mengem a dojo i fem foto de família, per cert, Toni faltes tu!!



Gran tri+9!! Els que heu debutat aquest cap de setmana en el multiesport, Iban, Adri i els que heu vingut a animar a Calella, a St Feliu i Lanzarote.



Objectiu assolit, ja que volia prendre-m'ho com un entreno i el meu pensament era fer-ho en sis hores, però amb bones sensacions, no petant!

Es temps d'afinar les cames per anar a Klagenfurt i trobar les bones sensacions!!

diumenge, 12 de maig del 2013

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TRIATLÓ PER EQUIPS


Després de banyar-me a les cristallines aigües de les cales de Menorca el pont de maig, arrossego un gran refredat que ha acabat en sinusitis i febre.

Mal presagi per donar-ho tot a l'equip A del tri+9, em passo tota la setmana fent bondat i finalment me la jugo i me´n vaig cap al Prat.

Ens trobem l'equip B i l'A... hi ha molta pressió, ja que hi ha grans triatletes als dos equips. A mi no deixa de venir-me al cap que hauria d'estar al llit.

SORTIDA!! Ànims a tope al B, ho fan molt bé, fins que ells no surten de l'aigua, no anem a provar-la nosaltres. No està gaire freda, i hi ha prou onatge, però sense problemes per trobar referències visuals.

SORTIDA!! Sortim amb la premissa de nedar tres davant i dos a peus, jo de seguida em trobo nedant i posant-me be les ulleres per què m'entra aigua, l'Edu que ens controla fins la primera boia nedant d'esquenes.

- Sobrat, que vas sobrat! jejeje

Un cop allí, decideix quedar-se amb l'últim nedador i ens diu que anem fent, ens reagrupem en sortir de l'aigua i gasss cap al box, T1 i a pedalar.

En Sergi dona un relleu inicial massa llarg i els comento que hem de fer relleus més curts, certament ens en sortim molt bé.

Entrem a la T2 tots junts, aquí comencen els meus dubtes, fins ara m'he trobat força bé. Fem la transició tots molt ràpida, ens trobem corrent en un tres i no rés. En aquest sector, ens passen vàries cosses, flato, problemes amb el ritme, però tots anem amb els dents apretats i aguantant, en Sim que ha estat conservador al segon segment està tirant del grup. Primera volta prou ràpida, la segona és fa llarga i algú demana ajuda i ja ens queden un parell de quilòmetres, el coratge sura en l'ambient l´èpica s'apodera de nosaltres i lluny de defallir, augmentem el ritme, acabem atrapant un equip que duem davant i arribem a meta en un bon esprint.

Bona feina d'equip i el més important, recupero les bones sensacions i la motivació.
Proper repte 1/2 IM de Calella. (si no recaic del refredat)