diumenge, 17 d’abril del 2016

SWIMRUN COSTABRAVA


En la primera edició de la nova disciplina importada dels països nòrdics, em feia molta gràcia participar.

I xerrant amb els "runner's back", nom del grup que li vàrem possar en Marc, Javi i Jo al grup de watsapp per quedar a còrrer entre setmana, ens vàrem engrescar a participar, per què el que és entrenar... ejem, ejem!!!

Doncs com de costum, amb poc entreno, decidim formar equip jo i en Javi, ja que en Marc ja tenia parella.

En Javi, aturat després d'haver preparat el campionat de Catalunya i crec que el d'Espanya d'atletisme de veterans i amb les corresponents medalles en diferents disciplines... Vaig ser jo qui li vaig demanar que em faria ilusió fer la swimrun amb ell.

Ja saps Javi... Vaja encerrona!! jajajaja

El cap de setmana anterior en Javi es lesiona un turmell i em diu que no podrà participar, jo li dic que en una setmana pot recuperar-lo i ahir fent un partit de futbol es torna a fer mal.

Kaguntot Javi, vaja manera de fer repòs!

Bé, al tema... Sortim a les 8 del matí del poble direcció a Platja d'Aro. Arribem, ens trobem amb la família d'en Marc i ens preparem pel desplaçament en autocar fins a La Fosca, lloc on m'haig de trobar amb la meva cosina Nuria.

Un cop arribem, ens expliquen els trams, i allí la Nuria ens diu que ens anirà seguint correns fins a Platja d'Aro, de pas, ens ha fet unes fotacas!!

SORTIDA!!! Correm cap a un extrem de La Fosca, fem un primer tram del camí de ronda amb un desnivell xulo i jo amb el neopré cordat fins dalt. Pensava que petava de calor i quan decideixo treure-me'l ja entrem a l'aigua.

Hem anat fent trams d'una bellesa sense igual. Un de molt dur ha estat el dels espigons de Palamós. Per la perillositat de les roques, però aquesta és la gràcia. Cales i roques i roques i cales...Cops per aquí esgarrinxades per allà.

En Javi a al cursa ha anat de més a menys, fins el punt de fer-me patir,  i hem arribat a anar segons a la cursa, però finalment la fatiga muscular, ens ha fet afluixar, som un equip!!!

Hem arribat tres segons per devant dels quarts. Això si, no ens ho pensàvem.

Javi et dec una encerrona!!! ;)


diumenge, 10 d’abril del 2016

38ª Cursa El Corte Inglés


Amb l'eslogan "TU QUE POTS CORRE LA CURSA"  amb una participació de 64.656 persones, és la cursa oficial més gran d'Europa i la segona del món.

Sense cap pretensió més que la d'introduir el virus de les curses a peu a un amic... Crec que no és poc! jejeje...

M'apunto a la cursa per acompanyar-lo amb l'objectiu real que pugui fer la cursa de cap a peus sense parar, tenint en compte que es puja a Muntjuïc, passant per l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

Quedem a la Plaça Catalunya amb en Nando i Pat, la seva dona que no vol que li tregui la vista d'assobre i li ho prometo.

Sortim desde la part més endarrerida, ja que està classificat amb corredors amb chip propi i els que no. Per tant jo em coloco amb en Nando el més ben posicionats que hem pogut.

SORTIDA!!! Al cap de dos minuts ben bons, arribem al punt de sortida. Hi ha moltissima gent i és gairebé impossible de còrrer.

Ja en Nando em diu que aquest trote jamonero és molt cansat, mirem de no fer gaires ziga- zagues i un cop ben enfilat el carrer Aragó, ja es pot anar fent.

No parem de xerrar tota l'estona i ja ens hem plantat a la pujada de Montjuïc i no hem callat.
Abans d'arribar a l'estadi ens avança una ambulància per a socòrrer un noi que sembla que ha tingut una aturada en ple esforç.

Crec que el meu company de fatigues ha quedat una mica impressionat, però malauradament és un fet que es dona força sovint a les curses.

Fins que no hi hagi consciència de que l'esport és saludable, però que s'ha d'estar en forma per poder practicar-ne. S'ha de ser coherent amb els objectius vers la condició física, que cal anar modulant amb l'edat i de més factors.

Entrem a l'Estadi Luís Companys i és un espectacle còrrer pel tartan olímpic per on ho van fer Carl Lewis i d'altres grans atletes d'arreu del món. Anem molt tranquils i gaudint del dia.

Ja en l'últim tram de pujada, fins que no començem la baixada cap a la font del gat, en Nando em diu que podria apretar més. Arribat aquest punt li dic que ha de ser conservador i cap al final, si vol, apretar.

Baixant pel carrer Lleida es troba amb el seu pare, li dic que va sobrat. En arribar al  Km 9 ja ho tenim i en arribar al carrer Pelai ja fem un bon canvi de ritme fins la meta. Arribada molt emotiva!!!


Felicitats Crack!!! Ja estàs fotut del tot, ara voldràs apretar més :)