TRIATLÓ DE BANYOLES

Molts dubtes sobre la distància en la que debutava, ja que a aquestes alçades de la temporada, jo ja vaig cap avall i estic molt cascat!!

Bé, deixant les ploramiques de banda, diré que el dia, meteorológicament parlant... jejeje. Prometia bones temperatures tot i que quan la família ens hem baixat del cotxe hi havien 30.5 ºC, això no m'ha agradat gaire, però al llarg de les hores i amb el cel encapotat, la sensació ha estat agradable.
Anant cap a la zona de boxes ens hem trobat la gran majoria de dels components del club, presi inclós, ens hem fet foto de família i cap a la sortida que hi falta gent!!
Jo abans de la sortida volia tastar l'aigua i gratuitament he fet un tast de uns 200-300 mts de l'aigua

-Jo que vaig tant sobrat a l'aigua... ja he sortit cansat.

Sortida!!! Veig que la gent es tira de peus, i jo ho faig també, mirant de buscar la horitzontalitat, m'acabo col·locant, ens veiem als pocs metres amb en Marc, miro de seguir-lo una bona estona a peus però l'acabo perdent, contra tot pronòstic em trobo força còmode amb pocs cops i acabo trobant la corda que uneix les boies. Fins al gir se m'ha fet una mica llarg però arribat aquest punt ja he projectat el final del primer segment. T1 relativament ràpida, ja que en pujar-me a la bici,

-Per cert, estrenada en distància olímpica de la flamant S2, que bé que va!! 

em topo amb un participant que està parat en mig, quan estava en plena "operació gomes de pollastre" he saltat de la bici i ja se m'ha contracturat tot el grup posterior de la cama dreta, això si, sense caure ni res per l'estil, 

-Buffff!!! ja començo malament el segón segment...

Primeres pujades, on la cama em fà mal, però em dosifico i vaig fent, aprofito les baixades per descarregar, en la primera cruïlla, abans de la pujada a Esponellà, em creuo amb en Marc que va molt bé, un cop en plena pujada, les cames van tocades però em segueixo barallant amb el nou dessarrollo de la bici,

-Si es que encara no fà dues setmanes que la tinc!! (excuses)

Ja a la baixada i trams finals, veig que un participant no em deixa la roda i vaig molt cardat, li dono pas i em contesta verbalment que si estic boig, que al km 43 no em dona relleu, la meva resposta a la segona vegada que li dono pas i es fa el boig, és que deixo de pedalar, i quan em passa em pregunta si tot està bé,

-Serà kgntot el tio paràssit!! 

A tot això arribem a boxes, hi arribo com una fletxa i entro sense problemes a boxes. T2 relativament lenta per què les cames van malament, em poso a correr i em ve un flato fulminant que gairebé no em deixa córrer, m'adono que vaig tant a poc a poc que algú caminant ràpid em passaria, així fins el km 5. Poc després em passa en David cantant-me que va a 4´30 i jo encara vaig molt cardat, aconsegueixo anar augmentant el ritme i en els últims km em passa el Guillermo, m'hi enganxo i faig un petit canvi i veig que es despenja, finalment els últims metres em passa un participant i en l'esprint final el puc avançar.
Debut molt dur però content per haver introduït la distancia al meu cap i cos.
Propera cita a la Barcelona Garmin, distància olímpica també, a veure si sóc capaç d'afinar-me una mica...