dilluns, 30 d’abril de 2012

TRIATLÓ B DE BANYOLES


Primer repte triatlètic de l'any, on hi vaig després d'un any replet de lesions i no per això, menys atapeit de grans reptes, com Guardiola va dir en anunciar la seva retirada com a entrenador del Barça "m'he buidat i necessito tornar-me a omplir".
Lluny d'estar en forma, el B de Banyoles ha estat un repte per forçar-me a entrenar, dins d'aquest marc de buidor, on cada dia sortir a entrenar era un suplici. Un cop recuperada l'espatlla dreta, m'apareixen fortes molèsties al còrrer, en el segment més exigent i on un pot posar la cirereta després de fer una bona feina en el dos primers segments. De resultes, varies setmanes sense poder còrrer per unes fortes molèsties al genoll, que acaben implicant una lesió antiga de quàdriceps i em matxaquen el maluc,

-Quina piltrafa!!


Be un cop he plorat una miqueta, em centro en la crònica... jejeje!!

Arribada a Banyoles "Ben d'hora, ben d'hora"on ja sempre trobes cares conegudes, preparant el material per entrar a boxes, ja coincideixo amb en Guillermo company del CTCB, en el seu camí cap a Niça, més tard amb en Toni, del CTCB amb unes marques de somni, amb l'Isi un superklasse, també del CTCB, però que no passa un bon moment després d'una grip, a l'omnipresent Alberto Parra, quin crack i axí infinitat de persones de la família triatlética!!

Ens anem amb l'Isi plegats cap a l'aigua, sense haver-la tastat abans, cosa que jo prefereixo fer, sabent que han escurçat el primer segment per què l'aigua està per sota de 14ºC, ens coloquem a la banda esquerre del calaix i ens dessitjem sort i ens aconsellem no fer bestieses ja que tots dos estem tocats.

SORTIDA!!!
Em tiro de cap cosa que mai havia fet i acabo topant amb un participant només entrar a l'aigua, l'esquivo i em mantinc rumb paral·lel a les boies de l'esquerre del tot, veig que duc una respiració accelerada, i penso...

-És la sortida, amb lo que això comporta!!

Continuo amb la meva trajectòria paral·lela uns quants metres allunyat de la corda que marca la trajectòria óptima, sense agobios de gent i continuo amb la respiració alterada,

-Estic hiperventilant? o és que l'aigua està  molt freda?

Opto per lo segón i em centro en la tècnica, veient que ja duc uns bons mil metres i se m´apropa un caiac per l'esquerre i veig les boies grogues (les grans) bastant lluny, per lo tant dedueixo que ha vingut a orientar-me cap a la dreta, un cop ja amb la respiració i la tècnica a la butxaca em veig amb cor de posar-m'hi, i així ho faig!! en arribar a la boia del gir, giro per l'interior i allí hi ha de tot!!
encaro l'ultim tram amb la sensació de lliscar més que mai, sortida de l'aigua molt apilotonada i amb un cert mareig i volant cap a la T1, són les transicions el quart i cinqué esport on disfruto com un vedell.

Inicio el segon segment pensant en la meva cama dreta i en no fer cap bestiesa, tenint en compte que  a la bici no em fa mal, haig de guardar per la cursa a peu on iniciarà per a mí "la dimensió desconeguda"

Vaig fent, hidratant-me, menjant i dossificant fins a la pujada a Esponellà, gran sorpresa en trobar entre la gen a peu de carretera en Marcel Zamora, el gran nostre triatleta animant a la gent, tot un privilegi!!


Aprofito tot el potencial de la meva cervela a les baixades per descansar les cames, m'adono que el casc aero hauria estat un gran encert, ja que guardat a casa no fa res!!
En Guillermo del club m'avança al principi de la primera volta, està molt fort i també ho fà en Carles un amic del Viladecans, estàn en bona forma, a la segona volta em pasa algú del club que no conec, més endavant m'atrapa l'Isi que jo pensava anava pel devant i complertem la resta del circuit gairebé junts.

Arribada a la T2 enxufat a topeeee!!! em calço les bambes i a còrrer, em sento bé a un ritme molt suau, pensant en lo traumàtic del impacte en el genoll i així complerto la primera volta, on em torna a passar en Guillermo a un molt bon ritme, que no puc ni vull seguir, en iniciar la segona volta, apareixen les molèsties al genoll i m'acobardeixo, camino, canvio l'aigua de les olives, em trec pedres de les bambes i gairebé la faig tota a peu, em plantejo abandonar seriosament i en un cop de fermesa moral em dic que haig d'acabar.

En iniciar la tercera volta em passen en Toni i l'Isi del club, m'animen i els dic que segueixin, que jo vaig caminant, per la meva sorpresa, després agafo un bon ritme i decideixo no dur una marxa tant lenta, deixant anar més les cames. En acabar l'última volta veig l'Isi cap el km 5 i l'atrapo, comentem el patiment particular de cadascun i ens proposem arribar junts a la meta i així ho fem.



Mengem i bebem pels descosits i ens posem d'acord en que la distància és molt maca i a l'hora exigent.
Pensant en un bon final de temporada, ara toca recuperar-se bé i a veure quins reptes puc afrontar...

Salutris!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada