diumenge, 17 de juny de 2012

TRIATLÓ B INTERNACIONAL DE BALAGUER


Arribo d'hora a Balaguer, ja que no hi he estat mai, de pas si, però al triatló no. Un cop veig la T2, m'agrada l'organització del box i l'entrega de la bici. Tenint el cotxe ben aparcat, decideixo anar-m'en fins al pantà de St Llorenç de Montgai en bici amb la calma, m'han dit que són 8km. És allí que m'adono que patiré de valent, el sol crema i l'aire és calent.
Entro a la T1 i un cop ho tinc tot muntat m'adono que les gomes de pollàstre s'han quedat a Balaguer al cotxe. Afortunadament uns nois de l´equip Absolut m'en donen a escollir.

-Gràcies!! a la T2 sense gomes de pollàstre no soc ningú, jajaja!!

En colocar les zapes a la bici amb les gomes em foto una cremada a la plata dels peus considerable, ja que la gespa artificial crema molt.
Me'n vaig cap al pantà a veure l'ambient i relaxar-me un rato, quan queda mitja horeta per la sortida, em poso el meu flamant neopré (sailfish one 2012) i li faig un set considerable a la cama dreta,

-El material de primera és molt fràgil!! i jo un manaces, caguntotloquerremena!!


Un cop dins l'aigua m'adono que al set hi noto una fresqueta bona, faig uns cinc-cents metres d'escalfament i surto, ja hi ha molta gent a l'aigua i preparats per la sortida, en cinc minuts anuncien la sortida.

-SORTIDA!!!!!


Vaig bé, a bon ritme gir a la primera boia, per dins, uns bons cops, i a buscar la segona, un cop la trovo visualment, vaig tocant les plantes/ algues del pantà i en girar la segona boia direcció a la tercera, baixo el ritme i em centro en la tècnica. Inici de la segona volta, ja més relaxat, l'aigua està molt bé, tèrbola però molt agradable pel que fà a temperatura. En direcció a l'última boia, un participant s'em posa al costat a donar-me, diré que unes braçades, canvio una mica la trajectoria i el tio segueix,

-Que collons vol aquest gamarús!!


M'aplico i veig que li trec mig cos i a les hores em pica a les cames, se´m torna a posar al costat i torno a apretar, definitivament l'avanço, surto de l'aigua per devant seu.

- Amb lo tranquil que anava jo!!


Fora neopré, i cap a la T1, em pujo a la cervela una mica fatigat de l'esforç final del primer segment, de deguida se m'asseca el cos i ja noto la pressió del "lorenso",  faig un glop de beguda isotònica.

-PUAGGG!!! Semblen pixats, està bullint!!

Com que és el que tinc, hauré de dosificar fins l'avituallament, encara no ha començat la pujada sèria i m'adono que ja duc el plat petit (39) i només em queden dos pinyons (25-12). En els primers quilòmetres tinc seriosos problemes motivacionals amb el "desarrollo" i a demés no tolero gaire bé la calor excessiva.

Veient el panorama, els primers 30 quilòmetres se'm fan eterns, coronar el port d'Ager és una alegria, forta baixada amb vent perillòs, aprofito per estirar i estovar cames, abans de tornar a coronar el port d'Ager hi ha una pendent del 14% que em fa ser més conservador del que he estat fins ara.

Fa molta calor, però ja penso en que bàsicament és baixada i em vaig refent, només em queda el "coco" del mur de la creu i un cop m'hi trobo trec tota la rabia que puc ajuntar i pujo força airosament, això vol dir que ara m'espera el més dur, la mitja marató.
Fent ziga zagues per dintre de Balaguer, de seguida enfilo el passeig del rio Segre i veig els jutges que em fan el "peu a terra" i agafen la cervela.

-Cap al meu caixó de run!!

Hi deixo el casc, em coloco els mitjons, la gorra i a còrrer. Al primer gir baixant del pont (box), per entrar al riu, hi ha pedres al terra, faig un avançament i quasi me'n vaig de morros, penso en l'últim entreno específic on vaig còrrer 5 quilòmetres després de 90 de bici i ja en vaig tenir prou...
Això em baixa els fums i vaig fent avituallament rere avituallament per refrescar-me.

Primera volta i vaig molt tocat, continuo amb voluntat de ferro sumant quilòmetres, del 10 al 14 tinc problemes per mantenir una marxa fluida i camino fos, en aquest punt aproximadament ens creuem amb en Toni del CTCB em diu que també no va gaire bé.

En tornar a còrrer m'envaeixen ràmpes als bessons, com que duc els mitjons empapats d'aigua de les mangueres de refresc i la que em tiro jo pel damunt, en un avituallament del riu em trec els mitjons, els escorro, estan xops d'aigua. Em noto les cames molt foses, però torno a iniciar la cursa pensant en complertar la tercera volta i vaig fent .

Cada pas pel darrera de meta, veig les banyeres d'aigua gelada i les meves cames ho demanen a crits, em recordo que com a premi motivacional, només em falta una goma més, acreditativa de la quarta i última volta, no sense patiment em trobo a la quarta volta, les rampes em tensen sobtadament la passa i tinc problemes per fer-ho fluidament en els últims quilòmetres, però mantinc el ritme...

-Les cames tenen pressa, o sóc jo!!  l'efecte balsàmic dels últims quilòmetres és lo màxim!!


En els últims metres abans de la meta hi ha un participant que em desafia amb un canvi de ritme, li aguanto i les rampes quasi em fan anar per terra i tot seguit faig un altre canvi i l'avanço.

-PFFFFFF!!

Recupero l'alè i la integritat, vaig a esperar a en Toni que deu estar apunt d'arribar, el felicito en arribar i em diu que ha patit problemes estomacals, ens despedim i jo m'en vaig a les banyeres d'aigua gèlida, un autèntic plaer per les meves cames foses.

Triatló molt ben organitzat, en tots els sentis, amb una gran duresa climàtica bàsicament i pel segment ciclista. Recomanable pels qui els agrada aquest perfil de proves.

2 comentaris:

  1. Enhorabona per superar el repte malgrat Mr. Lorenzo!!!
    I excel.lent crònica !!

    Nota.- venen una cola de neopré que és "mà de Sant" per arreglar talls al neopré.. almenys a mi m'en ha salvat d'uns quants gràcies a la gent d'Esportissim.

    ResponElimina
  2. Gràcies Jordi!!

    Provaré amb la cola que dius

    ResponElimina