dijous, 20 de setembre de 2012

II SAILFISH BERGA TRIATLÓ


Arribo al triatló de Berga a aquesta alçada de l'any amb el propòsit d'afrontar el meu quart triatló i tercer de llarga distancia en format 1/2 IM d'aquesta temporada.

L'objeciu no és un altre que el de sumar i sumar, en lo físic i mental, en el camí cap a l'IM d'Àustria a Klagenfurt.

Tot i ser el primer cop que realitzo aquest triatló, ja vaig tenir l'oportunitat de fer un tast en el training que es va celebrar al juliol. Allí vaig poder constatar que a la Baells és tot un luxe nedar-hi, que la bici és per prendre-se-la amb cap i cames!! i la resta pel segment més exigent, el còrrer.

Pujo el dia abans per fer el check-in de la cervela, allí em trobo amb la megacrack Saleta, xerrem i es fa una foto amb mí, jajaja!!
Encara és massa d'hora per fer el check-in i m'en vaig cap a Berga per recollir les bosses de cursa, swim, bike, run i la meravellosa bossa conmemorativa de la cursa, per cert molt complerta.



Allí em trobo amb en Jordi i en David (CTCB) i comentem els trams i en concret jo em quedo amb que el final de la bici abans d'entrar a la T2, és molt seriòs.

Diumenge al matí arribem família al complert gairebé a dos quarts de deu, molt just, la sortida és a les deu. Li comento a la meva dona que cada cop vaig més tranquil a les curses, cosa que em dona seguretat i no per això menys respecte.

Un cop ja dintre la T1, enfundant-me el neopré, els compis del club em foten la bronca per arribar tant just, certament massa just.

Petons a les meves dones/supporters i amb en David anem cap a l'aigua tot xerrant, de baixada cap a la Baells em trobo amb l'Alberto, tot un crack que ja duu tres IM... més tot el que penja.
Entrem a l'aigua i ens dessitgem sort, cadascú busca el seu lloc i en pocs instants...

- SORTIDA!!!

Em trobo en mig de força gent però hi ha espais, petits cops inevitables.
Miro de trobar la referència de la boia més llunyana i l'únic que veig és tot ple de barrets grocs i no veig la boia, és aleshores que recordo veure un pic a la muntanya que coindidia amb la boia, mentre parlava amb en David instants abans de la sortida. Doncs cap allí intentant trobar el ritme, busco la tècnica i me'n adono que ja estic a la boia, sortejo la boia amb la conseqüent aglomeració que això comporta i cap a la nova referència, passar per sota del pont, segon gir i cap a la sortida.



Després d'una natació força còmode, gas a la sortida cap a la T1, molt llarga, llarguiiiissima!!
Arribo a la bici i allí em trobo a les nenes, petonet a les dues, la mami no està.

Sortida de la T1 i ens trobem amb en Jordi (CTCB) i em recorda que fins a Berga m'ho prengui amb la calma i així ho faig.

- Collo...!! com puja això!!

Un cop arribo a la cruïlla amb la carretera nacional, vaig posant tot el que duc, però amb tacte, no vull donar-ho tot a les baixades.

Primera volta conservadora, menjant bé, hidratant-me, l'Isi (CTCB) em passa com un avió a la pujada. Segona volta, aguantant fins a la baixada d'Espunyola, allí ja començo a mesurar-me les forçes i apreto, última rotonda i cap amunt, i més amunt, apreto les dents en l'últim desnivell que s'acaba junst abans de la T2.

- No em dona temps, a treure'm les zapes!! Ai que me la fotooo!!

Salto de la bici amb les zapes posades, per que no m'ha donat temps a treure els peus, penjo la cervela, saludo al meu club de fans... jajajaja!!

-Corre papa, correeee!!! 

Em calço les bambes, la gorra i a còrrer, primer gir "al final de la rambla" i no em trobo amb "la negra flor" (Radio futura), sinó amb en Marcel Zamora, que passa en vol ras, perseguint a en Cesc Godoy.



Jo en la meva lluita personal i amb molt pocs km acumulats, tinc dubtes per afrontar la 1/2 marató.
Quan arribo a la primera rampa, on es deixa la rambla, veig que serà dur passar-la tres cops i em faig el ferm propòsit de no parar, per poc a poc que vagi.

-Caram, quina pujadota!!

I fins arribar al gir que marca els 7km aprox i mitja volta del total de tres, em trobo amb l'Isi, li pregunto si està bé i em diu que pateix alguna rampa, però que està bé.

Continuo amb el meu ritme i pasat l'avituallament del parc em creuo amb en Txema i en David (CTCB), i ja penso que no trigaré a caure, tots dos són unes gaceles extraordinàries.
A continuació veig a el Jordi i després a en Jose M (CTCB).

Aproximadament a la meitat de la segona volta en David em dona caça, li aguanto el ritme fins l'avituallament del parc i m'adono que si vull acabar sencer, haig de baixar el ritme i deixo que la "locomotora Capera" tiri.
Aguanto com puc, apretant les dents i pensant en no cedir més posicions en el podi del club i no les tinc totes,

-En Txema ve darrera!!

Quan el torno a veure veig que va fent però em diu que pateix de cames, últim apretón i última volta, la rampa de sortida de la rambla és un suplici, la supero i només penso en l'arribada, ja no m'entra ni aigua ni isotònica ni res!!

De tornada cap a la rambla ja penso en la baixada i nar fent, me la trobo i veig la meva dona que m'anima i em fa una foto, giro i em trobo amb les meves nenes que em donen la má i apreten a còrrer com dos coets, arribada tots plegats, moment gloriós!!



Només em queda recordar la trist pèrdua d'un atleta que estimava l'esport, Daniel Arraguz, des d'aquest petit espai vull donar el meu més sentit condol i suport a la familia i amics. Descansa en pau.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada