XV DUATLÓ DE MUNTANYA SBR MATARÓ

Bon dia per debutar a la duatló de muntanya!!
Tot i que fa una setmana que no entreno i després dels excessos del Nadal...
Bé, ja he plorat una miqueta!! jajajaja

Arribem la família al complert, entro material al box i fa un fred considerable, veig a gent del club per allí escalfant, jo haig de tornar al cotxe per dur el DNI,

-qui no te cap te cames!!!

Me'n torno cap al box, m'acredito i em dona temps a fer una volta de reconeixement del circuit de córrer, just abans de la sortida.

SORTIDA!! M'he colocat massa endarrere, dels últims, però pel meu estat de forma ja està bé, vaig fent ziga zagues, fins que ja veig quin és el meu lloc, tot pensant que són dues voltes i després toca la btt.

Arribada a la T1 amb força cames, surto amb la btt a gass, ja a les primeres rampes sem surt la cadena

-Kguntotloqueremenaaaaaa!!

Però tranquils... que això no s'acaba aquí, la cadena se m'ha sortit tres cops més!! I per si no n'hi ha prou el primer cop que se m´ha sortit la cadena, ja he començat amb les contractures als bessons que ja no m'han deixat en tota la prova.

Circuit de btt molt guapo i exigent a l'hora, en algun corriol he hagut de fer cua. Cap a la meitat del segment ciclista ha començat a ploure i això que ja estava regadet de la nit anterior!! Un parell d'ensurts pel nivell d'exigència però sense tastar el terra en cap moment.

Quan ja enfilava els últims quilòmetres, en un tram de baixada forta i llarga per l'asfalt, allí a terra he vist en Víctor d'On Veló, desencaixat de dolor amb l'ambulància ja davant

-Collons quina putada!!

Últimes rampes fins l'arribada al box, hi entro tant ràpid com puc, els bessons no em respecten. Penjo la bici, em calço les bambes i surto com una fletxa, passo per sobre de la catifa del xip i sento que em criden...

-EL CASC!!

Des d'allí mateix el llenço al costat de la meva bici, que és la segona de la cantonada, d'on sóc jo hi ha uns deu metres aproximadament. Però un jutge em diu que això és abandonament de material i em fa entrar i tocar el casc, ja que ha quedat on està la meva bici.

-Això si que ho tinc, tinc una punteria... jajajaja

Sant tornem-hi, els bessons em martiritzen i en uns cinc-cents metres, m'haig d'aturar per estirar, durant la btt aprofitava les baixades, finalitzo el més dignament que puc i per fi acabo el meu patiment.
Molt bona organització en un lloc ideal per la família en el segment a peu.

Gràcies a les meves supporters que han aguantat estoicament sota el fred i la pluja!!

P.E. Victor a recuperar ràpid nano!!

SWIMSILVESTRE DE MATARÓ

Bon dia per anar a nedar, de no ser per què l'aigua està una mica freda, segons la informació que he trobat al voltant dels 15º

Arribem la família al complert a Mataró, allí moltes cares conegudes i amics, ens trobem amb tito del Rio i la seva família. Ens assignen número de participant, ens donen el casquet i cap als vestidors del CNM.
Anem a provar l'aigua que certament està freda. Entro i surto de l'aigua un parell de cops per acostumar el cos a la temperatura.

En uns minuts donaran la sortida... veig que al final som molts participants, però en tot cas, pocs comparant-ho amb les sortides triatlètiques, tot i així no em situo al davant de tot, si no al costat dret i una mica enretirat.

SORTIDA!!!

Veig que hi ha un bon grup que ja marca un ritme fort, aquests són els primers i miro d'agafar ritme i acompassar respiració, vaig fent per què l'aigua no permet molt de relax. Localitzo l'espigó i dedueixo on està la boia, un cop hi arribo, faig el gir i enfilo lo més paral·lel que puc a la costa sense visualitzar encara l'última boia.

El GPS m'indica que ja duc els mil cinc-cents metres i encara no hi he arribat, ja penso que em sortiran uns quants més...

Gir a l'última boia i ja enfilo cap a l'arc d'arribada, avanço algun nedador en aquest últim tram i ja em trobo sortint de l'aigua tant ràpid com puc.

Allí estan les meves supporters, la família del Rio i en Lluís que anuncia l'arribada de cadascun dels nedadors.
Bones sensacions en una distancia que ja em comença a ser familiar, uns mil nou-cents metres en un temps de 31'29'' i en la 29ª posició.

A fer un bany d'aigua calenta a les piscines del CNM i un bon esmorzar amb la família del Rio.

Salut i feliç 2013!!

Sant Silvestre del Masnou

Després d'un dia de Nadal molt complert culinàriament parlant... Em sento força farcit per còrrer a bon ritme la cursa del poble, que ja fa uns anys que només és de 5k, no per això poc exigent!!

Sortim de casa l'Ariadna i jo a buscar dorsals, mentre a casa dormen. Al carrer, plou poc però per lo poc que plou, plou prou!! ;-)

Tornem a casa i ens canviem la roba i sortim pitant, les peques surten en pocs minuts, abans d'arribar a l'arc de sortida, se sent com donen el tret de sortida.

-Però si encara no hem arribat i ja venen corrent desde casa!!

Ens fem lloc entre la gent que ha quedat per darrera de la sortida i les nenes surten com una bala, l'Ariadna va avançant ràpidament i la Berta ja fatigada desde casa corrent em diu...

-Papa em fan mal les costelles!!

Com no... Acabada de llevar i a gas, te flato, l'Ariadna es gira per veure que passa i li dic que tiri, poc després ens trobem amb la Marta i Laura, amiguetes de les peques, que van amb son pare, en Lluís, corren una estona juntes i l'Ariadna decideix tirar, la Laura que va de la ma de la Berta va fent i la Berta plora del dolor...

-Aneu tirant!!

Finalment arribem, esbroncada de l'Ariadna que em diu que podria haver guanyat si haguéssim sortit més d'hora... 

-Caram quin caràcter!!  És més competitiva del que ella es creu!!

Posteriorment el Lluís i jo anem a escalfar per la nostra cursa, allí em trobo amb gairebé tothom del tri+9 escalfant també.

Anem cap a la sortida ens dessitjem sort i jo em coloco uns 20 metres per darrera dels primers.

SORTIDA!!

Ja veig que serà una cursa ràpida però em costa molt agafar ritme... Fins ben bé el km 2 he anat fent ziga-zagues, i a questa alçada de la cursa ja vaig fos!!
Miro d'acomodarme, però forçant. Veig les gaceles del tri+9 com passen i jo amb proutes feines arribo a meta en 20 minuts, al voltant d'un minut més lent que el meu millor registre, per tant, no estic tant malament com em pensava.

Salut i bon Sant Esteve!!

III Travessia Illes Medes (Marató TV3)

Sortim del poble amb la família al complert, hem quedat amb en David, l'Oriol i l'Eduard del Tri +9, per anar a fer la 3ª edició de la travessia de les illes Medes. Baixes importants que no han vingut...

Meteorològicament parlant, de pujada a l'Estartit la temperatura exterior que marca el cotxe no és engrescadora, hem arribat als -3,5ºC

-Això es molt de fred!!

Ens enfundem els neoprens i ens dirigim cap a la platjeta de l'Estartit i comprovem que l'aigua està freda, allí em trobo amb tota la família nedaddicte, moltes cares conegudes i amics.

Instants abans de la sortida parlant amb en Maxi, em fa cinc cèntims del recorregut de la travessia, ja que jo em pensava que anàvem fins a la Meda gran i tornar, però em diu que sortint del port esportiu hem de nedar uns tres-cents metres mar endins, direcció a les Medes i després direcció a la platja de l'Estartit i altre cop cap el port. Vagi per davant en Maxi és dels pocs valents que fa la travessia a pell.

Sortida!! Tots els nedadors/es entrem sense molt entusiasme, o això em sembla percebre per la fresqueta que fa, el cert és que tinc ganes de nedar, i sense ni donar-me´n, estic sortint del port i buscant la boia mar endins, l'onatge és engrescador, amb una longitud molt agradable.

-Ara sóc a dalt i miro, ara sóc a baix i gaudeixo d'aquest puja i baixa!!

Un cop fet el segon gir m'apareixen certs problemes per visualitzar la següent boia i em deixo guiar pels caiaquistes, en aquest punt inicial, la sensació de surfejar és molt agradable, però tot d'una en realitzar l'últim gir per anar direcció cap el port, he tingut problemes per mantenir la trajectòria i el vent i l'onatge s'han tornat empipadors.

Aplicant la tècnica i sense despistar-me gaire, finalment em trobo enfilant l'entrada al port, ja tinc ganes de tornar a nedar una mica més ràpid i veig que l'espatlla dreta és queixa, per tant, amb la feina feta surto en 1:08 minuts i al poc surt l'Oriol, un minut per darrera meu, li pregunto a en David per l'Edu i em diu que ha sortit en 59 minuts.

Gran travessia!! l'Oriol ja se sent més aprop de l'Ironman i l'Eduard confirma que és un excel·lent nedador.

Salut i nedaddició!!! 

4x1000

Bon ambient al Club Nàutic El Masnou, amb més de 200 nedadors pel 4x1000 per relleus, un format molt atractiu, amb el brillo de la competi i el bon fer de les travessies a mar obert.

Trobada amb molts nedadors amb qui he compartit metres i metres i que m'han vist crèixer com a nedador, el mal nedador que sóc!!

Molts companys d'entreno del tri+9 col·laborant i participant, això és una festa!! Nedadors de primer nivell desfilen per tot arreu i els del meu equip em diuen que surto en el primer relleu, jo pensava que sortia l'últim.

-Que faig jo enmig d'aquestes bestiotes!!

SORTIDA!! Contra tot pronòstic em trobo molt a gust i no hi ha cops, de fet hi ha molta menys gent que a les sortides de les triatlons i això es nota.

Enfilo cap a la primera boia i veig que duc un bon ritme, un cop deixo de sacsejar-me per les onades, que arriben per l'esquerre, em trobo a la primera boia sense problemes i el gir és molt net.

Un cop faig el 1er gir, busco la 2a boia i no la veig, faig uns quants metres amb el cap fora i finalment la localitzo, ja havia derivat una mica. Veig que no sóc l'únic que va buscant la 2a boia, fins i tot em trobo amb gent parada sense ulleres, mirant de trobar-la.

Segona boia i gir, no veig l'arribada, faig unes quantes braçades amb el cap fora i segueixo sense veure-ho clar, finalment busco el Nàutic i per acabar, la referència del campanar que és ben clara i gasss!!

Surto de l'aigua buscant el relleu i allí està en Sergio, li passo el testimoni de la pulsera i surt a tota pastilla. Em comenten que dels cinc equips del club en aquell instant, som els primers, no dono crèdit!!

Gran participació amb un ambient extraordinari.

Dutxa i cap al Nàutic per veure l'entrega de premis i quedar amb gent del tri+9 per fer sortida BTT a continuació!!

TRIATLÓ DE VILANOVA

Curiosa situació la d'aquesta cursa, avís meteorològic amb inuncat i no se quants més... avís de C. marítima per suspendre activitats, etc, etc...
El dissabte les noies del club del meu poble, tri+9, debutaven al triatló de Vilanova circuit SERTRI, i pel temporal marítim, es va suspendre el primer segment, convertint-se en una duatló. Les fémines del tri+9 ho van fer totes amb nota, FELICITATS NOIES!!

Jo el dissabte per la nit decideixo no anar-hi, ja que la previsió segueix sent la mateixa, és a dir, mal temps. No obstant el dissabte per la nit m'ho deixo tot preparat, neopré, bicicleta, zapes, dorsal, xip
i el despertador a les 6:00 AM.

Sona el despertador i trec el nas per la finestra, el temporal marítim persisteix, però mirant al cel, veig algunes clarianes i no plou.

-Decidit!! Me'n vaig cap a Vilanova amb l'esperança de fer una duatló.

Ja arribant aprop de Vilanova, cau un xàfec de tres parells de... el cotxe no dona l'abast per netejar el vidre i m'adono que vaig a 50 km/h, no m'hi veig de l'aigua que cau!!

Un cop arribo a Vilanova no plou, però el terra és ple de bassals d´aigua.
Aparco i m'apropo a veure el mar, certament no està per bromes tot i que en alguna ocasió he nedat amb el mar en mal estat, El Prat (Campionat de Catalunya per equips 2011) Sitges 2011.

Veig que en una de les carpes hi ha gent de l'organització i pregunto si se sap alguna cosa, em diuen que el primer segment segur que no es fa i el segon quasi que tampoc, ja que hi ha passos subterranis del circuit negats d'aigua. Ens reuneixen als participants i ens confirmen que farem una cursa a peu de tres voltes de uns 9km.

Vaig cap al cotxe a preparar-me i em trobo amb en J. Bertolín del meu club, el CTCB, un autèntic crack, escalfem plegats amb un amic seu i sense gaire temps per més ens apropem a la sortida, estem molt endarrerits... Ens desitgem sort.

SORTIDA!! Vaig fent ziga zagues entremig de la gent, avanço i veig que estic fent molts metres de més, en el primer gir a esquerres del passeig encara vaig esquivant a gent, segon gir a dretes i ja vaig una mica alleugit pel que fa a la aglutinació. Miro el GPS i em marca que vaig per sota de quatre min/km.

-Collons!! Així no acabo sencer!! 

Baixo un pel el ritme i em trobo fent salts esquivant el bassals d'aigua del recorregut per la sorra, que no són ni petits ni pocs, algun participant cau a terra en els girs.

Fa estona que he perdut de vista en "Berto" del CTCB, a la segona volta em passa quan jo pensava que el duia per davant, miro d'aguantar-li el ritme i és un pel fort per les meves intencions del final.

Última volta i noto que he dosificat bé per què vaig forçant la màquina i penso en els participants que puc avançar en el meu sprint final. Gir per enfilar els últims cinc-cents metres i ho dono tot, és aquí on torno a còrrer per sota de quatre min/km i avanço a uns deu participants aprox.

En arribar, felicito en Berto que m'ha tret mig minut ben bó.

Bon sabor de boca per la cursa, i una mica decebut per no haver pogut fer ni tansols una duatló, però en aquests casos la seguretat és el primer i jo ho agraeixo, tot i que donar dates alternatives, seria el més apropiat.

Inici del tant esperat repòs del guerrer, jo el projectava després del half Sailfish Berga triatló i mirant d'allargar la temporada, encara és el moment que ho faci.

Mode... Recharging batery for IM Austria!!

II SAILFISH BERGA TRIATLÓ

Arribo al triatló de Berga a aquesta alçada de l'any amb el propòsit d'afrontar el meu quart triatló i tercer de llarga distancia en format 1/2 IM d'aquesta temporada.

L'objeciu no és un altre que el de sumar i sumar, en lo físic i mental, en el camí cap a l'IM d'Àustria a Klagenfurt.

Tot i ser el primer cop que realitzo aquest triatló, ja vaig tenir l'oportunitat de fer un tast en el training que es va celebrar al juliol. Allí vaig poder constatar que a la Baells és tot un luxe nedar-hi, que la bici és per prendre-se-la amb cap i cames!! i la resta pel segment més exigent, el còrrer.

Pujo el dia abans per fer el check-in de la cervela, allí em trobo amb la megacrack Saleta, xerrem i es fa una foto amb mí, jajaja!!
Encara és massa d'hora per fer el check-in i m'en vaig cap a Berga per recollir les bosses de cursa, swim, bike, run i la meravellosa bossa conmemorativa de la cursa, per cert molt complerta.

Allí em trobo amb en Jordi i en David (CTCB) i comentem els trams i en concret jo em quedo amb que el final de la bici abans d'entrar a la T2, és molt seriòs.

Diumenge al matí arribem família al complert gairebé a dos quarts de deu, molt just, la sortida és a les deu. Li comento a la meva dona que cada cop vaig més tranquil a les curses, cosa que em dona seguretat i no per això menys respecte.

Un cop ja dintre la T1, enfundant-me el neopré, els compis del club em foten la bronca per arribar tant just, certament massa just.

Petons a les meves dones/supporters i amb en David anem cap a l'aigua tot xerrant, de baixada cap a la Baells em trobo amb l'Alberto, tot un crack que ja duu tres IM... més tot el que penja.
Entrem a l'aigua i ens dessitgem sort, cadascú busca el seu lloc i en pocs instants...

- SORTIDA!!!

Em trobo en mig de força gent però hi ha espais, petits cops inevitables.
Miro de trobar la referència de la boia més llunyana i l'únic que veig és tot ple de barrets grocs i no veig la boia, és aleshores que recordo veure un pic a la muntanya que coindidia amb la boia, mentre parlava amb en David instants abans de la sortida. Doncs cap allí intentant trobar el ritme, busco la tècnica i me'n adono que ja estic a la boia, sortejo la boia amb la conseqüent aglomeració que això comporta i cap a la nova referència, passar per sota del pont, segon gir i cap a la sortida.

Després d'una natació força còmode, gas a la sortida cap a la T1, molt llarga, llarguiiiissima!!
Arribo a la bici i allí em trobo a les nenes, petonet a les dues, la mami no està.

Sortida de la T1 i ens trobem amb en Jordi (CTCB) i em recorda que fins a Berga m'ho prengui amb la calma i així ho faig.

- Collo...!! com puja això!!

Un cop arribo a la cruïlla amb la carretera nacional, vaig posant tot el que duc, però amb tacte, no vull donar-ho tot a les baixades.

Primera volta conservadora, menjant bé, hidratant-me, l'Isi (CTCB) em passa com un avió a la pujada. Segona volta, aguantant fins a la baixada d'Espunyola, allí ja començo a mesurar-me les forçes i apreto, última rotonda i cap amunt, i més amunt, apreto les dents en l'últim desnivell que s'acaba junst abans de la T2.

- No em dona temps, a treure'm les zapes!! Ai que me la fotooo!!

Salto de la bici amb les zapes posades, per que no m'ha donat temps a treure els peus, penjo la cervela, saludo al meu club de fans... jajajaja!!

-Corre papa, correeee!!! 

Em calço les bambes, la gorra i a còrrer, primer gir "al final de la rambla" i no em trobo amb "la negra flor" (Radio futura), sinó amb en Marcel Zamora, que passa en vol ras, perseguint a en Cesc Godoy.

Jo en la meva lluita personal i amb molt pocs km acumulats, tinc dubtes per afrontar la 1/2 marató.
Quan arribo a la primera rampa, on es deixa la rambla, veig que serà dur passar-la tres cops i em faig el ferm propòsit de no parar, per poc a poc que vagi.

-Caram, quina pujadota!!

I fins arribar al gir que marca els 7km aprox i mitja volta del total de tres, em trobo amb l'Isi, li pregunto si està bé i em diu que pateix alguna rampa, però que està bé.

Continuo amb el meu ritme i pasat l'avituallament del parc em creuo amb en Txema i en David (CTCB), i ja penso que no trigaré a caure, tots dos són unes gaceles extraordinàries.
A continuació veig a el Jordi i després a en Jose M (CTCB).

Aproximadament a la meitat de la segona volta en David em dona caça, li aguanto el ritme fins l'avituallament del parc i m'adono que si vull acabar sencer, haig de baixar el ritme i deixo que la "locomotora Capera" tiri.
Aguanto com puc, apretant les dents i pensant en no cedir més posicions en el podi del club i no les tinc totes,

-En Txema ve darrera!!

Quan el torno a veure veig que va fent però em diu que pateix de cames, últim apretón i última volta, la rampa de sortida de la rambla és un suplici, la supero i només penso en l'arribada, ja no m'entra ni aigua ni isotònica ni res!!

De tornada cap a la rambla ja penso en la baixada i nar fent, me la trobo i veig la meva dona que m'anima i em fa una foto, giro i em trobo amb les meves nenes que em donen la má i apreten a còrrer com dos coets, arribada tots plegats, moment gloriós!!

Només em queda recordar la trist pèrdua d'un atleta que estimava l'esport, Daniel Arraguz, des d'aquest petit espai vull donar el meu més sentit condol i suport a la familia i amics. Descansa en pau.