diumenge, 13 de gener de 2013

XV DUATLÓ DE MUNTANYA SBR MATARÓ



Bon dia per debutar a la duatló de muntanya!!
Tot i que fa una setmana que no entreno i després dels excessos del Nadal...
Bé, ja he plorat una miqueta!! jajajaja

Arribem la família al complert, entro material al box i fa un fred considerable, veig a gent del club per allí escalfant, jo haig de tornar al cotxe per dur el DNI,

-qui no te cap te cames!!!

Me'n torno cap al box, m'acredito i em dona temps a fer una volta de reconeixement del circuit de córrer, just abans de la sortida.

SORTIDA!! M'he colocat massa endarrere, dels últims, però pel meu estat de forma ja està bé, vaig fent ziga zagues, fins que ja veig quin és el meu lloc, tot pensant que són dues voltes i després toca la btt.

Arribada a la T1 amb força cames, surto amb la btt a gass, ja a les primeres rampes sem surt la cadena

-Kguntotloqueremenaaaaaa!!

Però tranquils... que això no s'acaba aquí, la cadena se m'ha sortit tres cops més!! I per si no n'hi ha prou el primer cop que se m´ha sortit la cadena, ja he començat amb les contractures als bessons que ja no m'han deixat en tota la prova.

Circuit de btt molt guapo i exigent a l'hora, en algun corriol he hagut de fer cua. Cap a la meitat del segment ciclista ha començat a ploure i això que ja estava regadet de la nit anterior!! Un parell d'ensurts pel nivell d'exigència però sense tastar el terra en cap moment.

Quan ja enfilava els últims quilòmetres, en un tram de baixada forta i llarga per l'asfalt, allí a terra he vist en Víctor d'On Veló, desencaixat de dolor amb l'ambulància ja davant

-Collons quina putada!!

Últimes rampes fins l'arribada al box, hi entro tant ràpid com puc, els bessons no em respecten. Penjo la bici, em calço les bambes i surto com una fletxa, passo per sobre de la catifa del xip i sento que em criden...

-EL CASC!!

Des d'allí mateix el llenço al costat de la meva bici, que és la segona de la cantonada, d'on sóc jo hi ha uns deu metres aproximadament. Però un jutge em diu que això és abandonament de material i em fa entrar i tocar el casc, ja que ha quedat on està la meva bici.

-Això si que ho tinc, tinc una punteria... jajajaja

Sant tornem-hi, els bessons em martiritzen i en uns cinc-cents metres, m'haig d'aturar per estirar, durant la btt aprofitava les baixades, finalitzo el més dignament que puc i per fi acabo el meu patiment.
Molt bona organització en un lloc ideal per la família en el segment a peu.

Gràcies a les meves supporters que han aguantat estoicament sota el fred i la pluja!!

P.E. Victor a recuperar ràpid nano!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada