diumenge, 12 de desembre del 2010

TRAVESSIA ILLES MEDES ( MARATÓ TV3)


Bona previsió meteorológica del dia abans. Sortint de casa el termòmetre del cotxe ha arribat als zero graus, arribant a l'Estartit 2,5º C i pujant, afortunadament.
En arribar al parquing de l'Estartit, ja m'he trobat amb en Marc, Jordi i Lluís de Neda el Mon i colabs.
Per l'ocasió m'havia comprat uns mitjons i guants de neopré, per recomanació d'en Lluís, un cop he contactat amb l'aigua he quedat sorprés per què als peus ni me n'he adonat del canvi de temperatura - Bon invent això!!
SORTIDA!! mentre parlo amb en Jordi, veig que tothom ha seguit als nedadors que sortien primers, els que ho feien a pel i després ho haviem de fer la resta que duiem neopré. -Collons ja m'he queda't l'últim...
Em col·loco els guants, les ulleres i engego el crono, quatre o cinc braçades són suficiènts per adonar-me'n que els guants no em van bé, -Se m'inflen com dos globos i nedar aixì és impossible.
Els hi dono a l' últim caiac que hi ha, que està just al darrera meu i surto veient com tothom ja va uns quants metres per endavant. - Tant se val!! he vingut a nedar i d'una forma no competitiva, a veure com respón l'espatlla dreta...
Un cop superat l'espigó veig que l'aigua és "més calenta" i que el mar m'engresca a seguir nedant. Sense grans pretensions m'he adonat que anava avançant a gent fins arribar a l'embarcador de la Meda Gran, avituallament, 1/2 beguda isotònica i a seguir nedant, ha estat de tornada que realment he vist clar la referència visual del turons de l'Estartit i on he tingut unes sensacions nedant extraordinàries. Gir a la boia d'entrada al port i han estat aquests últims metres que se m'han fet eterns i amb l'aigua gelada.
Arribada a l'Estartit i el crono diu que ho he fet en 1h 10min, - No està malament, però el mes important, èxit de participació, més de 100 participants, contribuint amb la causa de la Marató de TV3!!
Per acabar-ho d'adobar ens hem fotut un bon àpat de germanor al restaurant Robert de l'Estartit.

diumenge, 21 de novembre del 2010

TRAVESSIA PREMIÀ DE MAR - MASNOU


En principi bon dia per a nedar amb una previssió meteorològica de marejol i vent força 2-4 SW i així ha estat fins a la meitat de la travessia. Sortint de Premià, onades que trencaven a la platja i surfistes fent de les seves...
Un cop entrat mar en dins fins a les boies, les onades s'han esvait, he provat de trobar un ritme còmode i he anat fent, a estones ho he fet a peus d'algú altre, però bàsicament ho he fet sol. Durant la primera meitat del trajecte he anat jugant amb la tècnica i disfrutant molt, sobretot quan ha sortit el sol, he variat la banda de respiració només per contemplar l'espectacle.
En arribar a la que representava la meitat, m'he adonat que el vent cambiava de força, ja que en cada respiració el vent xiulava i les mans ja topaven amb les onades, a partir d'aquí ja he variat per força la técnica, per uns instants, pels vols dels tres mil metres, m'he sentit esgotat pel sobre-esforç, a partir d'aquí la espatlla dreta m'ha començat a fer mal. Ha estat aquí on he vist un caiac i uns quants nedadors aturats (Jordi, Joan i algú altre) i m'he apropat, ens hem fet una foto i a continuar.
El marejol cada cop més intens, entre onada i onada veia els màstils del port, més tard el C.Nàutic del Masnou i la sensació era que no avançava, la potència de remada cada cop menor, en aquest punt un caiac se m'ha apropat per oferir-me beguda i suport i ho he declinat tot ja pensant en l'arribada. Per fí he visualitzat les banderoles de la platja, al cap d'una estona he tocat terra i he sortit com si d'un triatló es tractés, salutacions dels Marcs, Lluïs, les meves filles, les d'en Marc, la meva dona i la d'en Marc. Em diuen que hi ha hagut gent amb hipotèrmia i qui ha hagut de sortit de l'aigua abans d'hora. Per tant, confirmat que la sensació estranya que tenia a la boca, mans i peus, era principi d'hipotèrmia, de fet fins que no m'he dutxat, vestit i esmorzat una bona estona al sol, no he recuperat la boca, mans i peus.
Content i orgullòs d'haver assolit un nou repte, però és evident que la meva espatlla dreta no està per festes, a veure com afronto la nova temporada:

- Sant Silvestre Masnou: 26/12/2010
- Cursa dels Nassos: 31/12/2010
- Cursa de St. Antoni: 23/01/1011
- Mitja Marató de Granollers: 06/02/2011
- Mitja Marató de Calella: 20/03/2011 *
- Triatló del Prat: 24/04/2011
- 1/2 IM (Half Callenge): 29/05/2011
- Triatló de Pont de Suert: 03/07/2011*
- Triatló olímpic de Banyoles: 03/09/2011
- IM (Challenge): 02/10/2011

* Pendent de confirmar

diumenge, 14 de novembre del 2010

TEIALADA


Mala setmana... Molt encostipat amb medicació i mal estar.
La nit anterior a la pedalada, sopar de germanor amb gent de la uni, a dormir cap a les 2:30

- Que ja tinc una edat... i això, és anar tard!!

Dempeus a les 7:30 per estar a les 8:30 aprox. a Teià, punt de trobada amb tota la colla de les rodalies. La premissa és la de fer el recorregut vermell d'uns 29 km. Ja fent uns estiraments ajupint-me, males sensacions, em balla el cap i duc una fàbrica de mocs assobre

- Això no pinta bé...

Sortida!! la gent campa per tot arreu i ja en menys d'un km, veig que hi ha qui agafa dreceres,

- Però això què és?? 

Anem pujant i baixant per dintre de Teià i m'imposo una cadència còmode i que em resulti familiar, abans d'arribar al km 10 ja em fà mal el pit i les cames es fonen.
El 1er avituallament, altre punt on els espabilats agafen dreceres,

- Kguntot!!

pujada amb desnivell inhumà fins unes vinyes, allí he decidit que amb el dolor respiratori junt amb la manca de brillo físic, no afrontaria amb garanties el recorregut vermell fins a l'hermita de Sant Mateu. Els comisaris a la cruïlla de la riera, em màrquen el dorsal amb blau, indicatiu del recorregut d'uns 15 km i cap a la plaça a pel meu trofeu "la botifarra" les noies que hi ha a l´arribada em pregunten pel recorregut i jo els hi contesto que llastimosament pel meu estat físic, he fet el recorregut blau,

- Molt bé, ets el segón!!

em diuen elles, i per la meva sorpresa, ni m'ha fet il·lusió, he buscat un lloc per arrepenjar la bici i al banc més proper m'he assegut derrotat, no m'he dignat ni en agraïr la congratulació de les noies.
La lliçó d'avui ha estat clara, si no estic bé físicament, no cal fer l'indio, per molt que ho vulgui...

diumenge, 17 d’octubre del 2010

GARMIN BARCELONA TRIATHLON


Última triatló de la temporada en la que tenia moltes ganes de participar, ja que l'any passat vaig quedar-me fora de la olímpica per inscriure'm tard.
M'hauria agradat arribar amb més temps per poder veure els élit acabar la seva cursa, ja que ha coincidit amb la meva entrada / embut als boxes.
Meteorològicament... molt de fred al matí, entre 11-12ºC, -Que bé!!, sense dubtes, avui natació amb neopré.
Abans d'entrar al poliesportiu ens hem trobat amb l'Isi i en Marc, del club, un cop a dins de l'estadi amb el material col·locat, allí ens hem trobat amb en Jordi R, Marc C, LLuis S, aquests dos últims a part d'amics i triatletes, són els organitzadors de la travessa del cap de Norfeu. Ens dessitjem tots sort i amb l'Isi quedem deu minuts abans de la sortida per anar a provar l'aigua i així ho fem fet.
SORTIDA!! Avui m'he col·locat per la banda interior per què hi havia menys gent, de seguida he trobat el meu ritme, (confirmat que és 2:10/ 100m) el mateix en 750 m que en 1500 m. Els petits problemes han estat a les boies, allí massa gent, sorprenentment he avançat a gent i gent del calaix anterior, això sempre em motiva. Sortida de l'aigua A GASSS!!! Volia fer les transicions ràpides i la T1 ho ha estat.
Fins a la sortida de la bici, en la T1, m'he matxacat els peus, - On estan els km de catifes? 
Comença la meva lluita particular per referme del sempre llarg primer segment. Començo a pedalar sense pietat, que sempre és un gust en la nova montura. Passo petits grups i molta gent sola, però en passar un grup molt gran, en el que no em volia quedar, tres m'agafen la roda. Així hem rodat la resta del tram ciclista plegats. T2 ràpida, en incorporar-me a l'estadi per sortir-ne iniciant el tercer segment en Guillermo del club em crida i sortim junts, més endavant avancem l'Isi  i ens diu que té flato, espero que s'enganxi amb nosaltres però no ho fà, jo em col·loco darrera d'en Guillermo per veure si sóc capaç d'aguantar i deseguida m'adono que vaig bé i lo cert és que hem anat xerrant durant 9 km, 
-Collons!! hem anat de patxanga excepte en l'últim km. 
Molt content pel temps i posició 190é d'un total d'uns 1804 participants en distància quasi olímpica, i lo millor per a mí, és que el crono diu que l' S2 la faig volar fins al 34é millor temps de bike.
Ara toca reposar, reposar i reposar, per poder afrontar els nous reptes per la temporada vinent.
1/2 IRONMAN!!! I ja veurem...

diumenge, 3 d’octubre del 2010

TRIATLÓ DE CALAFELL


Bon dia per a la triatló, tot i que el temps vaticinava possibilitat de ruixats, jo mantenia l'esperança que fes fred per nedar amb neopré i no ha estat possible, -A patir un puntet més. 
Quan arribem la família a Calafell, descarreguem amb el temps just i cap a boxes, entro el material i m'ubico, allí ens trobem amb en Jordi R. decidim anar a escalfar a l'aigua, allí m'adono que farem més de 750 m. del primer segment. De camí cap a la primera boia rebo un impacte important al cap, mig estabornit alço el cap i veig que un altre triatleta i jo em picat de cap, (tots dos nedant en sentit contrari i fent la respiració dreta) amb en Jordi decidim tornar cap a la sortida.
Un cop a la sortida em trobo amb l'Alberto P. un crack i lider a la seva categoria, veig que ell sortirà amb els mísils i jo em col·loco cap al darrera i a un lateral.
SORTIDA!!! Primer cop que surto tant lluny de l'aigua i a la carrera. Acollonit i rebent per tot arreu vaig fent fins a la primera boia, en girar ja em trobo amb unes quantes medusses, entremig d'una maror de participants, fins la segona boia se m'ha fet llarg, a partir d'allí miro de fer-ho millor, entre medusses que no ajuda gaire.
T1 ràpida i ja començo a gaudir, de seguida em veig avançant a gent, -És la única manera que tinc de recuperar tot el temps que perdo a la natació. Al final de la primera volta contacto amb un grup que va bé, a la segona volta ens atrapa el grup on van els líders, d'entre ells Xavi Llovet, Parreño, Pellejero, etc... Decideixo apretar en el grup que vaig, ja que la èlit ja han entrat a boxes, em donen relleus i veig que pot anar bé, tant que a l'ultima volta atrapem a un grup que està quasi a un minut i ho dono tot.
T2 ràpida també i és aquí on em noto les cames molt foses, vaig progressant poc a poc sense grans festes, però em reservo per l'últim km i allí he avançat més d'una desena de participants.
Content pel resultat tenit en conte que hem nedat més del que tocava, m'ho ha comfirmat en Xavi Llovet amb qui he tingut oportunitat de parlar al final de la cursa, Quin tio més trempat!!
Temps final: 1:09:55  221 é de 605 i 54 é de 124 a la categoria.


diumenge, 19 de setembre del 2010

CICLOTURISTA DE PINEDA DE MAR


De bon matí, ens hem agrupat a Alella amb en Pepe, Marc, Javi i Manel, en Jordi R. ha anat directament a Pineda on ens hem trobat.
Tot sigui dit, molta incertesa meteorològica, ja que tota la setmana ha estat plovent a bots i barrals, de fet estàvem en alerta 2 per risc de plujes fortes. Afortunadament, tret del fred que ha fet fins arribar a Riells, al voltant d'uns 16-17º, ha fet un dia magnífic.

En la que ha estat la meva primera cicloturista he disfrutat molt, els agraeixo a en Marc i en Javi que no hagin deixat d'insistir que hi participés.
Abans de sortir, últims preparatius a la màquina, regar les plantes també, jejejeje.
Sortida puntual amb uns 170 participants, la sensació es molt agradable amb cotxe devant i spiker, autoritats obrint carretera, assistència médica i mecànica. M'he sentit com un professional, o això m'ha semblat amb tanta perafernàlia, però sobre tot m'he sentit segur.
Rodatge molt còmode i a l'hora tens, ja que en un grup tant voluminós es perillós anar tant junts, crec que no hi ha hagut cap caiguda.
Abans d'arribar a Hostalric, em venen unes ganes de regar les plantes... Em surto de la carretera i ho faig,

-Uffff!! que a gust m'he quedat...

En tornar a la cursa he hagut d'apretar les dents per què el pas entre el trànsit ja no és el mateix i fins a contactar amb el pilot de ciclistes m'ha costat. Al poc temps l'spiker anunciava un gir de 180 º i onze km de cronoescalada fins a Riells.

-Collons!! si encara esbufego de l'apretada que he fet i el cotxe de cap de cursa està lluny.


Amb aquesta distància per salvar i en pujada, he hagut de deixar-me la pell fins els últims metres, finalment 29é classificat amb un temps de 28:45 minuts.
A dalt, entrepà, beguda, fruita i entrega de trofeus dels primers per categories i cap a vall que hi falta gent, per cert... a tota pastillaaaa!!

Arribada a Pineda, fent una passejada pels carrers fins arribar al poliesportiu, beguda, fruita, entrega d'obsequi i cap a casa amb les cames ben carregades, quasi 100 km!!
Felicitacions a la organització per aquesta experiència tant positiva i recomanable.

diumenge, 5 de setembre del 2010

TRIATLÓ DE BANYOLES


Molts dubtes sobre la distància en la que debutava, ja que a aquestes alçades de la temporada, jo ja vaig cap avall i estic molt cascat!!
Bé, deixant les ploramiques de banda, diré que el dia, meteorológicament parlant... jejeje. Prometia bones temperatures tot i que quan la família ens hem baixat del cotxe hi havien 30.5 ºC, això no m'ha agradat gaire, però al llarg de les hores i amb el cel encapotat, la sensació ha estat agradable.
Anant cap a la zona de boxes ens hem trobat la gran majoria de dels components del club, presi inclós, ens hem fet foto de família i cap a la sortida que hi falta gent!!
Jo abans de la sortida volia tastar l'aigua i gratuitament he fet un tast de uns 200-300 mts de l'aigua

-Jo que vaig tant sobrat a l'aigua... ja he sortit cansat.

Sortida!!! Veig que la gent es tira de peus, i jo ho faig també, mirant de buscar la horitzontalitat, m'acabo col·locant, ens veiem als pocs metres amb en Marc, miro de seguir-lo una bona estona a peus però l'acabo perdent, contra tot pronòstic em trobo força còmode amb pocs cops i acabo trobant la corda que uneix les boies. Fins al gir se m'ha fet una mica llarg però arribat aquest punt ja he projectat el final del primer segment. T1 relativament ràpida, ja que en pujar-me a la bici,

-Per cert, estrenada en distància olímpica de la flamant S2, que bé que va!! 

em topo amb un participant que està parat en mig, quan estava en plena "operació gomes de pollastre" he saltat de la bici i ja se m'ha contracturat tot el grup posterior de la cama dreta, això si, sense caure ni res per l'estil, 

-Buffff!!! ja començo malament el segón segment...

Primeres pujades, on la cama em fà mal, però em dosifico i vaig fent, aprofito les baixades per descarregar, en la primera cruïlla, abans de la pujada a Esponellà, em creuo amb en Marc que va molt bé, un cop en plena pujada, les cames van tocades però em segueixo barallant amb el nou dessarrollo de la bici,

-Si es que encara no fà dues setmanes que la tinc!! (excuses)

Ja a la baixada i trams finals, veig que un participant no em deixa la roda i vaig molt cardat, li dono pas i em contesta verbalment que si estic boig, que al km 43 no em dona relleu, la meva resposta a la segona vegada que li dono pas i es fa el boig, és que deixo de pedalar, i quan em passa em pregunta si tot està bé,

-Serà kgntot el tio paràssit!! 

A tot això arribem a boxes, hi arribo com una fletxa i entro sense problemes a boxes. T2 relativament lenta per què les cames van malament, em poso a correr i em ve un flato fulminant que gairebé no em deixa córrer, m'adono que vaig tant a poc a poc que algú caminant ràpid em passaria, així fins el km 5. Poc després em passa en David cantant-me que va a 4´30 i jo encara vaig molt cardat, aconsegueixo anar augmentant el ritme i en els últims km em passa el Guillermo, m'hi enganxo i faig un petit canvi i veig que es despenja, finalment els últims metres em passa un participant i en l'esprint final el puc avançar.
Debut molt dur però content per haver introduït la distancia al meu cap i cos.
Propera cita a la Barcelona Garmin, distància olímpica també, a veure si sóc capaç d'afinar-me una mica...