TEIALADA

Mala setmana... Molt encostipat amb medicació i mal estar.
La nit anterior a la pedalada, sopar de germanor amb gent de la uni, a dormir cap a les 2:30

- Que ja tinc una edat... i això, és anar tard!!

Dempeus a les 7:30 per estar a les 8:30 aprox. a Teià, punt de trobada amb tota la colla de les rodalies. La premissa és la de fer el recorregut vermell d'uns 29 km. Ja fent uns estiraments ajupint-me, males sensacions, em balla el cap i duc una fàbrica de mocs assobre

- Això no pinta bé...

Sortida!! la gent campa per tot arreu i ja en menys d'un km, veig que hi ha qui agafa dreceres,

- Però això què és?? 

Anem pujant i baixant per dintre de Teià i m'imposo una cadència còmode i que em resulti familiar, abans d'arribar al km 10 ja em fà mal el pit i les cames es fonen.
El 1er avituallament, altre punt on els espabilats agafen dreceres,

- Kguntot!!

pujada amb desnivell inhumà fins unes vinyes, allí he decidit que amb el dolor respiratori junt amb la manca de brillo físic, no afrontaria amb garanties el recorregut vermell fins a l'hermita de Sant Mateu. Els comisaris a la cruïlla de la riera, em màrquen el dorsal amb blau, indicatiu del recorregut d'uns 15 km i cap a la plaça a pel meu trofeu "la botifarra" les noies que hi ha a l´arribada em pregunten pel recorregut i jo els hi contesto que llastimosament pel meu estat físic, he fet el recorregut blau,

- Molt bé, ets el segón!!

em diuen elles, i per la meva sorpresa, ni m'ha fet il·lusió, he buscat un lloc per arrepenjar la bici i al banc més proper m'he assegut derrotat, no m'he dignat ni en agraïr la congratulació de les noies.
La lliçó d'avui ha estat clara, si no estic bé físicament, no cal fer l'indio, per molt que ho vulgui...

GARMIN BARCELONA TRIATHLON

Última triatló de la temporada en la que tenia moltes ganes de participar, ja que l'any passat vaig quedar-me fora de la olímpica per inscriure'm tard.

M'hauria agradat arribar amb més temps per poder veure els élit acabar la seva cursa, ja que ha coincidit amb la meva entrada / embut als boxes.

Meteorològicament... molt de fred al matí, entre 11-12ºC, -Que bé!!, sense dubtes, avui natació amb neopré.

Abans d'entrar al poliesportiu ens hem trobat amb l'Isi i en Marc, del club, un cop a dins de l'estadi amb el material col·locat, allí ens hem trobat amb en Jordi R, Marc C, LLuis S, aquests dos últims a part d'amics i triatletes, són els organitzadors de la travessa del cap de Norfeu. Ens dessitjem tots sort i amb l'Isi quedem deu minuts abans de la sortida per anar a provar l'aigua i així ho fem fet.

SORTIDA!! Avui m'he col·locat per la banda interior per què hi havia menys gent, de seguida he trobat el meu ritme, (confirmat que és 2:10/ 100m) el mateix en 750 m que en 1500 m. Els petits problemes han estat a les boies, allí massa gent, sorprenentment he avançat a gent i gent del calaix anterior, això sempre em motiva. Sortida de l'aigua A GASSS!!! Volia fer les transicions ràpides i la T1 ho ha estat.

Fins a la sortida de la bici, en la T1, m'he matxacat els peus, - On estan els km de catifes? 

Comença la meva lluita particular per referme del sempre llarg primer segment. Començo a pedalar sense pietat, que sempre és un gust en la nova montura. Passo petits grups i molta gent sola, però en passar un grup molt gran, en el que no em volia quedar, tres m'agafen la roda. Així hem rodat la resta del tram ciclista plegats. T2 ràpida, en incorporar-me a l'estadi per sortir-ne iniciant el tercer segment en Guillermo del club em crida i sortim junts, més endavant avancem l'Isi  i ens diu que té flato, espero que s'enganxi amb nosaltres però no ho fà, jo em col·loco darrera d'en Guillermo per veure si sóc capaç d'aguantar i deseguida m'adono que vaig bé i lo cert és que hem anat xerrant durant 9 km, 

-Collons!! hem anat de patxanga excepte en l'últim km. 

Molt content pel temps i posició 190é d'un total d'uns 1804 participants en distància quasi olímpica, i lo millor per a mí, és que el crono diu que l' S2 la faig volar fins al 34é millor temps de bike.

Ara toca reposar, reposar i reposar, per poder afrontar els nous reptes per la temporada vinent.

1/2 IRONMAN!!! I ja veurem...

TRIATLÓ DE CALAFELL

Bon dia per a la triatló, tot i que el temps vaticinava possibilitat de ruixats, jo mantenia l'esperança que fes fred per nedar amb neopré i no ha estat possible, -A patir un puntet més. 

Quan arribem la família a Calafell, descarreguem amb el temps just i cap a boxes, entro el material i m'ubico, allí ens trobem amb en Jordi R. decidim anar a escalfar a l'aigua, allí m'adono que farem més de 750 m. del primer segment. De camí cap a la primera boia rebo un impacte important al cap, mig estabornit alço el cap i veig que un altre triatleta i jo em picat de cap, (tots dos nedant en sentit contrari i fent la respiració dreta) amb en Jordi decidim tornar cap a la sortida.

Un cop a la sortida em trobo amb l'Alberto P. un crack i lider a la seva categoria, veig que ell sortirà amb els mísils i jo em col·loco cap al darrera i a un lateral.

SORTIDA!!! Primer cop que surto tant lluny de l'aigua i a la carrera. Acollonit i rebent per tot arreu vaig fent fins a la primera boia, en girar ja em trobo amb unes quantes medusses, entremig d'una maror de participants, fins la segona boia se m'ha fet llarg, a partir d'allí miro de fer-ho millor, entre medusses que no ajuda gaire.

T1 ràpida i ja començo a gaudir, de seguida em veig avançant a gent, -És la única manera que tinc de recuperar tot el temps que perdo a la natació. Al final de la primera volta contacto amb un grup que va bé, a la segona volta ens atrapa el grup on van els líders, d'entre ells Xavi Llovet, Parreño, Pellejero, etc... Decideixo apretar en el grup que vaig, ja que la èlit ja han entrat a boxes, em donen relleus i veig que pot anar bé, tant que a l'ultima volta atrapem a un grup que està quasi a un minut i ho dono tot.

T2 ràpida també i és aquí on em noto les cames molt foses, vaig progressant poc a poc sense grans festes, però em reservo per l'últim km i allí he avançat més d'una desena de participants.

Content pel resultat tenit en conte que hem nedat més del que tocava, m'ho ha comfirmat en Xavi Llovet amb qui he tingut oportunitat de parlar al final de la cursa, Quin tio més trempat!!

Temps final: 1:09:55  221 é de 605 i 54 é de 124 a la categoria.

CICLOTURISTA DE PINEDA DE MAR

De bon matí, ens hem agrupat a Alella amb en Pepe, Marc, Javi i Manel, en Jordi R. ha anat directament a Pineda on ens hem trobat.
Tot sigui dit, molta incertesa meteorològica, ja que tota la setmana ha estat plovent a bots i barrals, de fet estàvem en alerta 2 per risc de plujes fortes. Afortunadament, tret del fred que ha fet fins arribar a Riells, al voltant d'uns 16-17º, ha fet un dia magnífic.

En la que ha estat la meva primera cicloturista he disfrutat molt, els agraeixo a en Marc i en Javi que no hagin deixat d'insistir que hi participés.
Abans de sortir, últims preparatius a la màquina, regar les plantes també, jejejeje.
Sortida puntual amb uns 170 participants, la sensació es molt agradable amb cotxe devant i spiker, autoritats obrint carretera, assistència médica i mecànica. M'he sentit com un professional, o això m'ha semblat amb tanta perafernàlia, però sobre tot m'he sentit segur.
Rodatge molt còmode i a l'hora tens, ja que en un grup tant voluminós es perillós anar tant junts, crec que no hi ha hagut cap caiguda.
Abans d'arribar a Hostalric, em venen unes ganes de regar les plantes... Em surto de la carretera i ho faig,

-Uffff!! que a gust m'he quedat...

En tornar a la cursa he hagut d'apretar les dents per què el pas entre el trànsit ja no és el mateix i fins a contactar amb el pilot de ciclistes m'ha costat. Al poc temps l'spiker anunciava un gir de 180 º i onze km de cronoescalada fins a Riells.

-Collons!! si encara esbufego de l'apretada que he fet i el cotxe de cap de cursa està lluny.

Amb aquesta distància per salvar i en pujada, he hagut de deixar-me la pell fins els últims metres, finalment 29é classificat amb un temps de 28:45 minuts.
A dalt, entrepà, beguda, fruita i entrega de trofeus dels primers per categories i cap a vall que hi falta gent, per cert... a tota pastillaaaa!!

Arribada a Pineda, fent una passejada pels carrers fins arribar al poliesportiu, beguda, fruita, entrega d'obsequi i cap a casa amb les cames ben carregades, quasi 100 km!!
Felicitacions a la organització per aquesta experiència tant positiva i recomanable.

TRIATLÓ DE BANYOLES

Molts dubtes sobre la distància en la que debutava, ja que a aquestes alçades de la temporada, jo ja vaig cap avall i estic molt cascat!!

Bé, deixant les ploramiques de banda, diré que el dia, meteorológicament parlant... jejeje. Prometia bones temperatures tot i que quan la família ens hem baixat del cotxe hi havien 30.5 ºC, això no m'ha agradat gaire, però al llarg de les hores i amb el cel encapotat, la sensació ha estat agradable.
Anant cap a la zona de boxes ens hem trobat la gran majoria de dels components del club, presi inclós, ens hem fet foto de família i cap a la sortida que hi falta gent!!
Jo abans de la sortida volia tastar l'aigua i gratuitament he fet un tast de uns 200-300 mts de l'aigua

-Jo que vaig tant sobrat a l'aigua... ja he sortit cansat.

Sortida!!! Veig que la gent es tira de peus, i jo ho faig també, mirant de buscar la horitzontalitat, m'acabo col·locant, ens veiem als pocs metres amb en Marc, miro de seguir-lo una bona estona a peus però l'acabo perdent, contra tot pronòstic em trobo força còmode amb pocs cops i acabo trobant la corda que uneix les boies. Fins al gir se m'ha fet una mica llarg però arribat aquest punt ja he projectat el final del primer segment. T1 relativament ràpida, ja que en pujar-me a la bici,

-Per cert, estrenada en distància olímpica de la flamant S2, que bé que va!! 

em topo amb un participant que està parat en mig, quan estava en plena "operació gomes de pollastre" he saltat de la bici i ja se m'ha contracturat tot el grup posterior de la cama dreta, això si, sense caure ni res per l'estil, 

-Buffff!!! ja començo malament el segón segment...

Primeres pujades, on la cama em fà mal, però em dosifico i vaig fent, aprofito les baixades per descarregar, en la primera cruïlla, abans de la pujada a Esponellà, em creuo amb en Marc que va molt bé, un cop en plena pujada, les cames van tocades però em segueixo barallant amb el nou dessarrollo de la bici,

-Si es que encara no fà dues setmanes que la tinc!! (excuses)

Ja a la baixada i trams finals, veig que un participant no em deixa la roda i vaig molt cardat, li dono pas i em contesta verbalment que si estic boig, que al km 43 no em dona relleu, la meva resposta a la segona vegada que li dono pas i es fa el boig, és que deixo de pedalar, i quan em passa em pregunta si tot està bé,

-Serà kgntot el tio paràssit!! 

A tot això arribem a boxes, hi arribo com una fletxa i entro sense problemes a boxes. T2 relativament lenta per què les cames van malament, em poso a correr i em ve un flato fulminant que gairebé no em deixa córrer, m'adono que vaig tant a poc a poc que algú caminant ràpid em passaria, així fins el km 5. Poc després em passa en David cantant-me que va a 4´30 i jo encara vaig molt cardat, aconsegueixo anar augmentant el ritme i en els últims km em passa el Guillermo, m'hi enganxo i faig un petit canvi i veig que es despenja, finalment els últims metres em passa un participant i en l'esprint final el puc avançar.
Debut molt dur però content per haver introduït la distancia al meu cap i cos.
Propera cita a la Barcelona Garmin, distància olímpica també, a veure si sóc capaç d'afinar-me una mica...

TRIATLÓ DE LA VILA

Cursa al costat de casa però molt matinera, ja que m'ha tocat sortir en el primer calaix de les vuit del matí.
Es a dir, m'he aixecat a les sis per què l'entrada de material a boxes era de les sis trenta a les set cinquanta.
Les sensacions són horribles, la cama dreta no està per moltes festes, de fet participo per què ja hi estava inscrit, si nó, m'hauria quedat a casa. La temporada ha estat molt llarga i encara queda debutar en la distància olímpica al setembre a Banyoles, espero fer una recuperació activa a l'estiu. Bé, ara que ja he plorat una mica, jejejeje!!! Em centro en la crònica.

Meteorològicament, com no... parlo del temps, el dia promet, al carregar la bici al cotxe la roda del devant punxada, decideixo canviar la càmara al arribar a Barcelona, i així ho faig sense problemes.
A l'entrada de boxes em trobo amb en Lluís, ens dessitgem sort, un cop el material ja és a boxes, un terrabastall intestinal em doblega i als banys hi una cua que no s'acaba, enfilant les terraces del passeig direcció a la sortida, ningú m'ofereix el seu bany, finalment veig que estic a l'alçada de l'Hospital del Mar,

-Es tracta d'una emergència!! que utilitzant els seus serveis, queda solventada, ufff!!!

Em dirigeixo cap a la sortida ja amb certa tranquil·litat, tasto l'aigua mar en dins i allí comprovo que hi ha onades cap a la costa i que nedaré amb corrent en contra fins la primera boia i lateral dret.
Quan surto de l'aigua em trobo amb en Sergi del club i ens dessitgem bona sort.

SORTIDA!! els primers cops, són inevitables, fins a la primera boia s'ha fet etern i fins a l'arribada també, la sensació és d'haver nedat més del compte, sortida de l'aigua i veig algú del club, em sembla que és en Sergi, arribada a la llarga T1 i em perdo,

-Quina rabia, amb lo just que sóc nedant, només em falta perdre el temps per boxes buscant la bici.

Inici del segón segment amb moltes ganes de refer-me de la despistada a boxes. Començo en un grup que no va malament però li veig més possibilitats, tiro amb força i veig que em donen relleus i per tant en continuo donant, veig que el grup creix i quan crec que pot tirar encara, m'adono que estic per entrar a boxes, entrada sense problemes ni despistades, T2 llarga i l'inici del tercer segment el faig amb dubtes, el maluc dret em fà mal, vaig progressant i em passa en Sergi i em convida a segir-lo, però ho deixo per la meitat del recorregut, és allà on m'adono que m'ha tret una distancia per a mí insalvable, en l'últim km faig un canvi de ritme i encara puc esprintar els metres finals, temps a meta 1:14:14. Classificat el 234 de la categoria i 314 de la general i 2 del club.

  P. gen.    Nombre y apellidos                  T. oficial        Categoría      P. cat. 
   283        SERGI COLOM I JACOB             01:13:30      M-SENIOR M    212 
   314        JORDI SAMANIEGO MUÑOZ      01:14:16      M-SENIOR M    234 
   469        ANDREU BARTUI CASANOVAS  01:16:54      M-VET 1 M        59 
   529        ENRIC BALAGUE ORDUÑA         01:17:52      M-VET 1 M       72 
   1526      EULÀLIA LORES OTZET              01:38:38      F-VET 1 F        16


Patint però content i amb ganes de fer vacances. La propera cita esportiva i social del club a Banyoles.

Bon estiu a tothom!!

II TRANSFRONTERERA

Grans dubtes i respecte, molt de respecte a l'hora d'afrontar una distància així, 3.300 m.
Tot sigui dit, els ànims per part d'un amic i organitzador, en Lluís, han estat definitius per creure'm
que ho podia fer, al meu ritme que és lent.
Arribada a Portbou i ens reagrupem unes 70 persones, ja veig que gairebé tots són habituals de les travessies, -Que faig jo en mig d'aquestes bèsties de mar...
Em consola el fet que no és competitiva i per tant no hi ha l'agobio de les sortides de les triatlons.
Un cop ens desplaçem cap a Cervera (França), ja puc anar comprovant que la mar està perfecte, més ànims...

Sense cap premisa, em col·loco el neoprè i reclamen als nedadors més lents cap a l'aigua, sense ajustament ni escalfament, SORTIDA!!! Em trobo en un ambient distés, un amic que em saluda, l'altre que desde devant em diu que m'afanyi... Busco el meu ritme i miro d'anar fent i disfrutant del paissatge des del mar i del mar, em trobo tant a gust que ni em plantejo el tema de la distància.
Als pocs minuts, als lents, jo per descomptat, ens avançen com a motos d'aigua un grup ràpid, sense cops ni res per l'estil.
Cap a la meitat de la travessia en Lluís em saluda i em diu que vaig molt bé, en aquest punt veig que em sento còmode i miro de fixar-me en la tècnica i quan estic a punt de girar cap a Portbou, molèsties al genoll dret, -Què estic fent malament?? Miro de fer major rotació del tronc i ràpidament em desapareixen les molèsties i ja cap el final és quan començo a sentir la meva malmesa espatlla dreta, però ja projectant els últims metres de la travessia.
Sortida de l'aigua dura al trobar-me amb la gravetat, però la sensació és que surto prou bé.

Temps final 1h 06m, no està malament però es pot millorar...
-Mmmmm, després 180 km de ciclisme i una marató per acabar?? Hauria d'entrenar molt més, però ja m'ho plantejo, l'Ironman és factible!!!
Després d'arribar a casa em ve el cansanci i unes molèsties estomacals... Aquelles de les que parlen tots els Ironmans, serà per l'aigua o per que no estava gaire fi??
En definitiva, experiència recomanable i molt maca.