Primera cursa de l'any amb poc entrenament acumulat.
Corro a terres "Cingleres" del meu antic club de triatló, Triatló Cingles de Bertí. Vaig sota avís que no és una cursa plana i que és principalment d´asfalt.
Arribada a St Feliu de Codines quaranta minuts abans, aparco sortint del poble als marges de la carretera, passada la cruïlla de la carretera de St Miquel del Fai.
Baixem la família al complert i anem caminat fins a la sortida de la cursa, on recullo el dorsal i deixo la bossa al guarda-roba.
Em trobo amb en Guillermo, Cinglero i un IM dels que fa escola, local de SFC, és a dir, corre a casa.
Sense temps per escalfar em poso a la sortida i diuen que en un minut donaran la sortida, fan una breu descripció del recorregut, anunciant que en l'edició d'enguany, si que s'entra a St Miquel del Fai i que per tant es converteix en una cursa d'un quilòmetre més.
SORTIDA!! Veig com la gent surt a fondo, d'entre ells, en Guillermo em passa com una bala. En poca estona s'acaba la baixada i comença una de les llargues pendents que es va suavitzant fins que esdevé un lleuger pla per tornar a baixar, òbviament ja vaig tocat i reservo pensant en poder acabar.
La baixada és prou pronunciada en un revolt que acaba en un fals pla per ràpidament tornar-se en una pujada que finalment baixa molt pedregós, fins creuar el pont del Rossinyol, ja entrant a St Miquel baixa i puja fins vorejar l'ermita de St Martí. Una estona abans em creuo amb en Guillermo que ja va de tornada i un cop he girat l'ermita em creuo amb en Jordi, Presi dels Cingleros.
Be, doncs només dir que això ha estat la meitat de la cursa i ja estic fós!!!
Arribo a l'avituallament, em mullo la gola i bec una mica d'aigua. Penso en tot el que em queda per devant i de sobte em ve al cap una cançó del Boss "No Surrender" i carregat de força i amb poques cames, faig la resta de la cursa, especialment dura en el seu final. A l'arribada estava en Guillermo i la meva família. Quasi em plego en arribar, al límit de les meves forces.
Cursa molt maca i recomanable, això si, un autèntic trencacàmes per fer-la sense entreno o a full gas i com podeu veure lo meu ha estat lo primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada