diumenge, 1 de novembre de 2015

6ª ILLES MEDES PER LA MARATÓ DE TV3


Aquesta travessia, des del seu inici amb neda el món, és una data ineludible al meu calendari i el de les meves supporters.

Cal dir que des d'uns anys, té un valor afegit, que és la recaptació de fons per la causa anual de la marató de TV3. Ja de per si, l'entorn i la zona protegida de les illes Medes és un reclam potentíssim, afegint-hi una excel·lent organització... Doncs és tracta, com us deia, d'una travessia fixe al calendari.

No cal que us digui que aquest any no he entrenat gaire i per tant la meva participació no podia ser atrevida. Doncs tenint això clar, em vaig apuntar a la travessia de 3,4 km, modalitat competitiva.

Arribada a l'Estartit massa just de temps, però suficient per saludar i possar-me el neo, veure el recorregut alternatiu per les condicions meteorològiques. Algo de mar de fons, vent de llevant i unes onades de lo més divertit que apareixen per sobre de l'espigó de l'Estartit.

Escalfo tranquil, ja que la meva onada és la tercera, el gruix més gran està a la primera i segona que són les llargues. Trobada amb tots els del club del poble, saludo a amics i moltes cares conegudes.


SORTIDA!!! Estic posicionat a l'esquerra, em mantinc per l'interior fins la boia groga que indica que els participants estem a mar obert, cosa que ja ens ha mostrat l'estat de la mar. Amb força dificultats miro de trobar les boies, però finalment en un dels cabotejos les veig i miro de no desviar-me gaire agafant una referència fíxe de les Medes.

Fins no estar una mica a recer de la meda gran, ha estat un bon sacseig.

- Això rai, a la tornada volaré!!

En aigues més calmades, ja em dedico a gaudir de l'espectacle que és pot observar. Arribo a la barca on prenc beguda isotònica i en pocs metres ja faig el gir cap a l'Estartit. Ràpidament em trobo sense el recer de la meda gran i ja m'adono que de volar res!

De tant en tant visualitzo un grup de uns vuit nedadors de la meva ona de sortida i miro d'atraparlos, però només aconsegueixo mantenir la distància.

Un cop veig l'espigó amb la boia groga, ja no em guardo gaire i ja havent girat a l'espigo, poso la directa i tot el gas que em queda.

Surto de l'aigua i veig poca gent, me'n vaig a la dutxa i amb la fàmily. Quan pengen resultats, m'adono que he fet l'onzè millor temps i el seté masculí.

-Al loro! Que no estamos tan mal!

Sorpresa! En saber que estan cridant per megafonia a la meva dona per recollir un premi del sorteig que ha fet la botiga de roba de moda Alice in wonderland!!




Cirereta amb el dinar de la gran família de nedaddictes. Salut i nedaddicció!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada