diumenge, 10 d’abril de 2016

38ª Cursa El Corte Inglés


Amb l'eslogan "TU QUE POTS CORRE LA CURSA"  amb una participació de 64.656 persones, és la cursa oficial més gran d'Europa i la segona del món.

Sense cap pretensió més que la d'introduir el virus de les curses a peu a un amic... Crec que no és poc! jejeje...

M'apunto a la cursa per acompanyar-lo amb l'objectiu real que pugui fer la cursa de cap a peus sense parar, tenint en compte que es puja a Muntjuïc, passant per l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

Quedem a la Plaça Catalunya amb en Nando i Pat, la seva dona que no vol que li tregui la vista d'assobre i li ho prometo.

Sortim desde la part més endarrerida, ja que està classificat amb corredors amb chip propi i els que no. Per tant jo em coloco amb en Nando el més ben posicionats que hem pogut.

SORTIDA!!! Al cap de dos minuts ben bons, arribem al punt de sortida. Hi ha moltissima gent i és gairebé impossible de còrrer.

Ja en Nando em diu que aquest trote jamonero és molt cansat, mirem de no fer gaires ziga- zagues i un cop ben enfilat el carrer Aragó, ja es pot anar fent.

No parem de xerrar tota l'estona i ja ens hem plantat a la pujada de Montjuïc i no hem callat.
Abans d'arribar a l'estadi ens avança una ambulància per a socòrrer un noi que sembla que ha tingut una aturada en ple esforç.

Crec que el meu company de fatigues ha quedat una mica impressionat, però malauradament és un fet que es dona força sovint a les curses.

Fins que no hi hagi consciència de que l'esport és saludable, però que s'ha d'estar en forma per poder practicar-ne. S'ha de ser coherent amb els objectius vers la condició física, que cal anar modulant amb l'edat i de més factors.

Entrem a l'Estadi Luís Companys i és un espectacle còrrer pel tartan olímpic per on ho van fer Carl Lewis i d'altres grans atletes d'arreu del món. Anem molt tranquils i gaudint del dia.

Ja en l'últim tram de pujada, fins que no començem la baixada cap a la font del gat, en Nando em diu que podria apretar més. Arribat aquest punt li dic que ha de ser conservador i cap al final, si vol, apretar.

Baixant pel carrer Lleida es troba amb el seu pare, li dic que va sobrat. En arribar al  Km 9 ja ho tenim i en arribar al carrer Pelai ja fem un bon canvi de ritme fins la meta. Arribada molt emotiva!!!


Felicitats Crack!!! Ja estàs fotut del tot, ara voldràs apretar més :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada