Amb sentiment de club, havent ja
tancat temporada el juny en ACABAR i ho dic en majúscules, la triatló de Zarautz,
prova d'una duresa i bellesa especial, em sento amb el deure de
participar-hi.
Sabedor del meu estat de forma paupèrrim, em plantejo l'aquatló com una cursa per a gaudir, va per
davant que mai n'he fet cap, ja que son curtes però molt ràpides.
Arribada al club i tot està en ordre, hi ha bon ambient i el circuit està
ben dissenyat, de fet és un lloc inmillorable.
Ens ajuntem tots els inscrits del club i fem foto
de família abans de sortir. Jo em posiciono al darrera de tot.
SORTIDA!! Veig que a tothom se li escapa l'avió... Jo miro de conservar per
no arribar molt tocat a l'aigua, però finalment em surt un rítme de
4 min/km.
M'ho prenc amb calma a l'hora de fer la transició a l'aigua per tal
de baixar una mica les pulsacions.
Un cop a l'aigua, vaig una mica forçat, però ràpidament trobo el ritme, el que no acabo de trobar és
la primera boia, ja que hi ha una mica de corrent i onades. El viratge de la
primera ha sigut amb una derivació important, la segona amb la corrent a favor, ha estat una mica millor i cap a la sortida.
Posada dempeus a la platja, sempre complicada i cap a
la 2ª transició, el míster i gent del club estan a la sortida
donant ànims.
Bambes i a córrer! Soc
conscient que duc poca gent al darrere i provablement tots els membres del club davant. Les cames estan molt fresques i em sento
còmode per córrer, sensació que
s'esvaeix en un km aproximadament .
Veig més endavant abans de fer el gir, en Gerard, però està lluny. La resta
de components del club ja han passat direcció a meta. En passar-me un aquatleta del
Cerdanyola, m'anima i penso en afegir-me al seu ritme, cosa que no aconsegueixo, però suficient per arribar a contactar
amb en Gerard i arribem junts fins la meta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada