TRIATLÓ DEL PRAT PER EQUIPS

El tri+9 te equips per fer un  A (èlit ), un B (open ) i un altre femení (open )
primer surten les fèmines, després el B masculí on participo jo i passat el migdia l'èlit.

Ens trobem amb l'Angel, l'IVo, en Jose Antonio i jo; Els integrants del B masculí. Entrem el material a boxes i ens enfundem neoprens per tastar l'aigua. Confirmem que està fresqueta. En pocs minuts donaran la sortida en format contra rellotge de l'equip nª 78, que és el nostre.

SORTIDA!!!

Decidim anar J. Antonio i jo devant i l'Angel i l'Ivo darrera. Un cop arribem a la primera boia veig que anem l'Angel, l'Ivo i jo.

Jo - En J.Antonio ens ha avançat?
Angel -No l'hem vist passar!

Al cap d'una estona apareix en J. Antonio amb les ulleres al cap i em diu que està hiperventilant.
Els dic a l'Angel i l'Ivo que tirin fins a la platja i que ens esperin allí. Jo em quedo amb en J.Antonio per calmar-lo i treure'l de l'aigua si és precís.

En aquest punt crític de l'aigua coincidim amb Sam que participa i també te problemes amb un component de l'equip. Gran persona i atleta!

Mica en mica, li dic a J. Antonio que nedi d'esquenes, que acompassem braçada... En definitiva, li vaig parlant tota la estona, fins que al final ens plantem a la platja.

-Bufff! Quin patir!!!

Quan sortim tots de l'aigua plegats, requisit indispensable a l'entrada i sortida del box en tots els segments i meta, li dic a en J. Antonio:

-Ara amb la cabra que dus no et fotis a tirar com un boig, que hem d'anar plegats!

Doncs això és el que passa, l'Angel se li enganxa a la roda i jo veig com l'Ivo es queda despenjat i per tant s'ha trencat l'Equip.

Miro de frenar a J.Antonio i rescatar a l'Ivo que no va bé en bici. Finalment aconsegueixo que entrem junts al box.

T2 lenta de nassos i cap a còrrer, en J. Antonio i l'Angel es posen devant i torno a veure com l'Ivo no te ritme degut al flat que em diu que te. Els demano que baixin un punt.

Finalment acompassem ritmes i arribem a meta fent un petit sprint.

Cursa molt maca de fer a la que si puc, sempre m'agrada participar.

Propera parada Triatló B de Banyoles!!!

LA MITJA DE GRANOLLERS

Meteorològicament parlant... (Haig de cambiar la intro de les cròniques) Molt bona temperatura amb un dia radiant.
Tornada al recorregut antic de la cursa, del que en tinc un record personal agredolç de l'any 2010, ja que en el meu ambiciós ritme de pujada fins La Garriga allí mateix vaig petar muscularment tot i fer els 10 k restants coix, recordo un crono de 1:37.

Dit això, ens desplacem amb en Xavi cap a la capital del Vallès Oriental, escalfem i ens coloquem devant del calaix de sortida. Selfie al canto.


SORTIDA!!!
Anem a bon ritme, per devant les llebres de 1:25 que ja han sortit uns minuts abans. Al nostre calaix duem les llebres d' 1:30, 1:35, 1:40, etc...
Miro el GPS i em diu que vaig per sota de 4:30 min/km, fins que no vinguin les pujades miro d'acomodar-me.

Recordo que m'he deixat els gels a casa i m'ho prenc amb calma. Passa la llebre de 1:30 i la deixo passar sabent que no és la meva cursa.

Vaig dosificant ritmes als petits desnivells que van pujant fins a La Garriga, em sento còmode, no vull forçar. Just abans de la pujada al passeig de sorra m'avança pràcticament al meu ritme la llebre d' 1:35  i un company del Tri+9 a qui no reconeixo, és l'Albert.

-El club ha crescut tant que no conec la meitat de la gent. Som més que un club! ;)

Amb el record de la petada muscular de l'any 2010 vaig molt bé i de cardio, les sensacions són boníssimes. Miro que no em marxi molt la llebre d' 1:35. Amb aquesta jugesca, van passant els km i vaig bé als últims 5km, cada cop veig més a prop la llebre. Els últims 2 km miro de fer un petit canvi de ritme per tal d'avançar-la i tinc dubtes, ja he dit en altres ocasions que soc conservador.
Aguanto bé, avanço a l'Albert l'últim km i la llebre també.

Arribada a meta veient al crono una xifra per sota de 1:35 MMP i sobre tot, molt content per la gestió que he fet de la cursa.

Arribada a meta d'en Xavi uns minuts més tard. Ens felicitem, hidratem, selfie post cursa i cap a casa.

ROAD TO FRANKFURT!!!

XII DUATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT

Sortim ben d'hora ben d'hora cap a El Prat en la que serà la dotzena edició d'aquesta fantàstica cursa en EQUIP. I ressalto la paraula equip, ja que el multi-esport ens té acostumats a ser llops solitaris tot i què resideixis en un dels més ben parits equips de tot el maresme ;) També comptem amb el triatló per equips del Prat, una altra joia del multi-esport a casa nostra per disfrutar en equip.

Cal dir que amb l'aparició de disciplines com el swimrun, importada dels paisos nòrdics, això ha canviat força i dona un punt de llum a tot plegat, en la meva humil opinió.

Dit tot això, arribem dels primers per anar a recollir els dorsals, esmorzem al bar de davant del parc i comentem ritmes de run, acordem 4'20 i estratègia dels relleus al segment ciclista d'una forma visual, primer amb els cafès amb llet i finalment amb tovallons de paper, tot molt pro! ;)

Escalfem i ens preparem per la sortida. Som l'equip 95.

SORTIDA!!! 

En poca estona  algú canta que anem per sota del ritme pactat, tot i això anem fent, malauradament hem perdut un component de l'equip per què arrossegava una lesió. Fins a entrar al box anem a bon ritme.

T1 força coordinada, sortim plegats i d'un bon principi Salvatore s'acobla a la cabra i comença a castigar. A l'inici de la segona a final de recta l'avanço i li dic:

Jo - Salvattore te puedo dar un relevo corto!
Salvattore - No me hace falta ningún relevo!

Veient el ritme de cursa i les intencions d'en Salvattore em poso a roda i apreto les dents.
Fem algun canvi al llarg de les quatre voltes, ja que pràcticament ens deixa, de fet la lluita és per anar a roda d'en Salvatore, ja que va com un tiro!

Arribem a la segona transició i jo duc els bessons amb alguna contractura, afortunadament la primera mitja volta ha estat d'adaptació per a tots i finalment hem augmentat el ritme.

Ens ha avançat i saludat un antic membre del club en Sam, m'ha fet molta il·lusió, llàstima de no trobar-lo després d'acabar la cursa per conversar-hi ( Jo el feia al Canadà).

Arribada a meta molt emotiva en bloc sense despenjar-se ningú!

Felicitats a tot l'equip, al capità Héctor ( molt bona feina) i a tots i cadascun dels components. També a tots als membres del club que han competit aquest cap de setmana.

ROAD TO FRANKFURT!!!

IX Duatló de Granollers Circuit Barcelona

Meteorològicament parlant... Dia lleig per practicar multiesport, molt plujós i fred.

Ens trobem els trimasnovins convocats per recollir punts pel club. Entrem el material al box i anem a escalfar ja que en breus minuts donen la sortida als prop de cinc-cents participants.

Ens fem foto d'equip i cap a la sortida.

SORTIDA!!!

La gent surt com una bala, jo vaig fent fins a final de recta i pensant en la pujada fins la curva Repsol i la de la masia.

Arribo a la T1 amb ganes de bici. Primera volta d'adaptació, però sense entretindre'm. Segona volta més forta i a la tercera els bessons em recorden que vaig forçant.

-Colló ara hauré d'afluixar...

Aprofito la baixada de l'estadi per estovar cames, però perdo velocitat a l'entrada de recta.

Última volta i decididament els bessons estan contracturats i em fan mal.

Arribo a la T2 i tal com posso peu a terra la fiblada que m'etziben els bessons em fan veure la padrina.

Soc incapaç de fer ni un trote "cotxineru" tot just sortir de la catifa del final del box, he hagut d'aturar-me tres cops per estirar els malmesos bessons.

 

Cridant de dolor i arrossegant sobretot la cama esquerre, faig el que semblaria una marxa de "garfio o pata palo" fins ben bé passat el primer quilòmetre, és aleshores que puc mantenir un rítme decent, fins i tot puc fer un canvi de ritme els últims metres!

Molt bé per tots els trimasnovins que han competit el cap de setmana. 

Sumant entrenos de camí a l' Ironman de Frankfurt.

39 Sant Silvestre del Masnou

Escalfament per anar cremant torrons acompanyant a la Conxi a la segona meitat de cursa femenina.
En pocs minuts engega la masculina... Ens trobem uns quants trimasnovins a la sortida, ens dessitgem sort i al lio!

SORTIDA!!!
Vaig fent ziga zagues fins que no surto del port, allí s'estira un poc més i tothom ja està al seu lloc.
Miro de mantenir el rítme a 4 min/km i em costa molt. Finalment 20:19 a meta, sense guardar-me  res!

Triatló St. Vicenç de Montalt (TRICIRCUIT)

Amb un amic xerrant, decidim que tenim ganes de fer un triatló sprint com en els vells temps per acabar la temporada amb bon gust de boca.

Doncs dit i fet, ens apuntem a l'última prova del calendari del 2018, a prop de casa i és el dia del meu aniversari!

Quan veig el desnivell que hi ha a la bici, quedo parat. Un circuit molt dur a tres voltes un total de 20k.

Arriba el dia de la cursa i ha plogut lo que no està escrit i amenaça amb ploure més. Amb en Marc arribem que fa un fred de nassos estem a 9 ºC.

- Coll... quin fred!!!

Els jutges ens confirmen que serà una duatló, per tant la bici queda suspesa.

Ens enfundem el neoprè i a nedar en breus instants, però el valent d'en Marc ha vingut sense neo i és obligatori pel fred ambiental, tot i que l'aigua ho permetia. Al capdavall és una decisió dels jutges. Parlant amb ells li permeten la llicència!

SORTIDA!!!!

Deixo que tothom sigui a l'aigua i aleshores començo a nedar, vaig fent sense topades, finalment algun energumen m'agafa del turmell,

-Sempre hi ha algun marrano!!!

Primer gir sense topades, segon també i cap a la platja, ja noto que he baixat el ritme.

Surto de l'aigua pensant que el tercer segment el duc molt poc entrenat, T1 normaleta, últimament m'enganxo amb el neo sempre ( dos cops aquest any, que són les curses que he fet jajajaja )

Començo a córrer motivat i en veure com passen els joves triatletes i veterans in combustibles ( Veure Cano) em desmoralitzo, però faig la meva.

Al final de la primera volta se'm descorda una bamba!!!

-OMG!!! Com m'he deixat les de competi... Em faig doble llaç a les dues i continuo.

Per rematar-ho al final de l'última volta se'm cau el dorsal de paper ( ja que m'he deixat el dorsal de federat) Un com m'avisen uns triatletes que duia al darrere, haig de recular uns bons metres i acabar cap a meta perdent unes bones posicions!

Entrada a meta del crack d'en Marc! Ens felicitem pel regal que ens hem fet, pleguem veles i marxem a fer-nos un bon homenatge!

XXX TRIATLÓN HOCES DE CUENCA

En mi décimo año con licencia federativa de triatlón  y ya de capa caída, decido no retirarme sin antes hacer la mítica triatlón de Cuenca donde tengo el 50% de mi locus genético (Moya).

Pues dicho esto, con muchas ganas y poca preparación llegamos mis supporters y yo justo antes del brefing, comemos y vamos a dejar el material en la T2 y T1 en este orden, ya que la primera se encuentra a unos tres kilometros de la segunda.

Una vez llegamos a la playa de Cuenca (río Jucar), recinto privado y abierto para la ocasión, ya me enfundo el neopreno y pruebo el agua hasta el pequeño peñón y compruebo que me siento muy incómodo y me cuesta mover el neopreno.

SALIDA!!!

Golpes típicos de los primeros metros buscando ritmo y espacios.

- No voy ni pa trás y sin ritmo!

Voy acumulando metros pensando en el giro que hay mas adelante pasado el peñón y se me hace eterno, una vez allí hago el giro por el interior e inmediatamente me contracturo de ambos gemelos y un quádriceps, hago toda la vuelta intentando estirar los gemelos flexionando los pies y esto me agrava la contractura del quádriceps. Al llegar a la playa completando la primera vuelta, me planteo la retirada, pero mi espíritu luchador me empuja a probar en la segunda i última vuelta. Este segundo tramo contra corriente y con ambas piernas contracturadas es un auténtico calvario. Último giro hacia la T1 y voy peor que nunca.

Por fin llego y a duras penas me puedo poner de pié de lo contracturadas que llevo las piernas. T1 agónica no puedo quitarme el neo de lo fundido que voy.

Una vez cogida la bici en el intento de lo que siempre ha sido un salto y a pedalear, se convierte en gatillazo muscular y soy incapaz de subirme ágilmente, finalmente al segundo intento lo logro.

En este mismo instante veo que mi participación es crítica.

Me tomo el gel que una

chica de Valencia me ha dado en la entrada de material al box de la T1. 

- Gracias guapa! Por cierto campeona de categoría en IM de Vitoria! 

Inicio el segundo segmento sin apretar lo mas mínimo, no tengo piernas y confío que el gel isotónico haga su efecto. Aprovecho las pocas bajadas para estirar.

Finalmente llego entero a la T2, me calzo las bambas y al

"tran tran"  acumulando Km, en cada avituallamiento me tiro un poco de agua el los quadriceps que me duelen horrores de las contracturas y continuo.

De las tres vueltas que hay que dar en la carrera pedestre, creo recordar que me adelanta la chica de Valencia en el principio de la segunda. Completamos el resto de carrera mano a mano.

Llegada a meta contento de poder acabar pese a las adversidades físicas, lógicas por el poco entreno.

-Moraleja... Todas las distancias son respetables.

Por todo ello y gracias a mis compañeros de club sabiendo que me retiraba en este mi décimo año como federado en triatlón,  un año más continuaré federado para participar en el que será mi sexto Ironman en Frankfurt. Allí, en el campeonato europeo de Ironman confluiremos 24 triatletas de mi club. Força Tri+9!!!