II TRANSFRONTERERA

Grans dubtes i respecte, molt de respecte a l'hora d'afrontar una distància així, 3.300 m.
Tot sigui dit, els ànims per part d'un amic i organitzador, en Lluís, han estat definitius per creure'm
que ho podia fer, al meu ritme que és lent.
Arribada a Portbou i ens reagrupem unes 70 persones, ja veig que gairebé tots són habituals de les travessies, -Que faig jo en mig d'aquestes bèsties de mar...
Em consola el fet que no és competitiva i per tant no hi ha l'agobio de les sortides de les triatlons.
Un cop ens desplaçem cap a Cervera (França), ja puc anar comprovant que la mar està perfecte, més ànims...

Sense cap premisa, em col·loco el neoprè i reclamen als nedadors més lents cap a l'aigua, sense ajustament ni escalfament, SORTIDA!!! Em trobo en un ambient distés, un amic que em saluda, l'altre que desde devant em diu que m'afanyi... Busco el meu ritme i miro d'anar fent i disfrutant del paissatge des del mar i del mar, em trobo tant a gust que ni em plantejo el tema de la distància.
Als pocs minuts, als lents, jo per descomptat, ens avançen com a motos d'aigua un grup ràpid, sense cops ni res per l'estil.
Cap a la meitat de la travessia en Lluís em saluda i em diu que vaig molt bé, en aquest punt veig que em sento còmode i miro de fixar-me en la tècnica i quan estic a punt de girar cap a Portbou, molèsties al genoll dret, -Què estic fent malament?? Miro de fer major rotació del tronc i ràpidament em desapareixen les molèsties i ja cap el final és quan començo a sentir la meva malmesa espatlla dreta, però ja projectant els últims metres de la travessia.
Sortida de l'aigua dura al trobar-me amb la gravetat, però la sensació és que surto prou bé.

Temps final 1h 06m, no està malament però es pot millorar...
-Mmmmm, després 180 km de ciclisme i una marató per acabar?? Hauria d'entrenar molt més, però ja m'ho plantejo, l'Ironman és factible!!!
Després d'arribar a casa em ve el cansanci i unes molèsties estomacals... Aquelles de les que parlen tots els Ironmans, serà per l'aigua o per que no estava gaire fi??
En definitiva, experiència recomanable i molt maca.

TRIATLÓ DE PUIGCERDÀ

Tot apunta per un gran dia (ja sabeu, començo parlant del temps), però just abans d'arribar al tunel del Cadí, ja comença a caure un xàfec de tres parells... Be, sortint-ne, fa sol. Arribada a Puigcerdà sobre les 13h.
La familia al complert dinem tranquil·lament i ens desplacem cap al llac. Sondeig del primer segment al llac,

- No em fá cap gràcia i a de més tinc molèsties a la cama dreta.

També em preocupa no haver dut protecció solar i finalment ha plogut a bots i barrals!!
Entrada del material a boxes i ja noto la pressió/emoció de la competició, em col·loco el neopré just a la banda oposada de la sortida per fer un escalfament i sento per megafonia: Deu minuts per la sortida.
I en aquest moment, m'ha vingut al cap la sortida/ escalfament de la triatló de St Feliu de Guixols,

- Ufff!! quin agobio. 

Em tiro a l'aigua, comprovant que està freda i nedo força ràpid (al meu ritme) fins al cantó de la sortida. Per sort, encara quedaven uns minuts per organitzar calaixos i donar la sortida.

SORTIDA!!! Ja la meva premisa, és nedar per fora sense agobios, en la primera volta he agafat el meu ritme i ha sigut quan he sentit els petits cops a cap i braços i una remor estranya a l'aigua de la calamarsada que queia.

Segona volta i ja veig l'arc de sortida, noto que he fet uns quants metres de més, però força tranquil. Sortida de l'aigua i sorpresa,

- La meva reportera/ dona està al peu del canó, amb la que està caient...

Pel segment de ciclisme per megafonia demanan precaució, la meva dona: Jordi!! no continuis.
A tot això, jo penso...

- Ara que he fet el pitjor, no em retiro ni de conya!!

T1 lenta, però segura, a la baixada de Puigcerdà ja m'adono que el terra està molt relliscòs i m'ho prenc amb calma, la resta, tot pla i pujada fins la volta a uns 5 km de la cruïlla de Queixants fins passat Urtx.
De baixada... comprovo que tot vagi bé, per què no ha parat de diluviar, i veig que s'han acabat les opcions de fer un bon paper...

-Però si no tinc frens del darrera!!

Em reservo pel pla i la pujada de Puigcerdà.
Arribada a la T2 i segueix plovent.
A l'inici del tercer segment, es forma un grupet d'uns cinc triatletes, dos d'ells marxen massa fort per la meva progressió, a la resta, els mantinc a ratlla i finalment en l'últim km... HACHASSOOO!!

Content pel resultat, empipat pels frens, -Seran dolents??

CLÍNIC DE NATACIÓ OW

Curs de formació en técnica natatoria, seguretat, equipació i organització en aigües obertes.
Punt àlgid de la part teòrica quan s'explica la presa de referències visuals, tècnica de natació en grup i a peus, com afrontar l'onatge i les corrents.
Explicació de les diferents formacions en funció del tipus de travesses. Protocol de comunicació amb els caiacs i tècniques de suport i rescat.

Un cop acabada la part teòrica, desplaçament a la platja amb demostració i aplicació de la tècnica amb una petita travessa d'uns 1500 mts.
Experiència molt recomanable, on m'han injectat el cuc per fer alguna travessa.
Transfronterera??  Potser la faré...  ;-)

TRIATLÓ DE MATARÓ

Arribada a Mataró i la meva filla gran pregunta: -Papa ja hem arribat?

Jo respong: -Si, filla ja hem arribat

I ella em diu: -Es que sempre anem tan lluny...

Ja començen a estar una mica fartes. Lo bó del tema és que amb l'excusa de les curses, fem més turisme per  Catalunya, ja que St Guim de Freixenet jo no sabia on era fins que vaig fer la duatló.

Entrada de material a boxes i abans em trobo amb en Marc Castanyer que m'ajuda a preparar el material de boxes mentre arriba la família. Entro a boxes i allí em trobo amb l'Isi, també del club, més tard em trobo amb en Marc un company del poble amb qui compartim entrenos de tant en tant.

Marxem cap a l'aigua amb l'Isi i en Marc. Allí l'Isi em fa una "master class" de com s'ha de posar el neopré a l'aigua, un cop fet el  tast, cap a la sortida. (amb temps, no com a St Feliu, ehhhh!!!)

Un cop a la sortida ens recorden que hem de fer un minut de silenci per la mort d'un company a la tri de Gavà, -Amb la poca gràcia que em fà a mí l'aigua... m'expliquen que va palmar al segment de natació :(

L'Isi em diu que per fora es neda més a gust. Ja em relaxo més.

SORTIDA!! Em coloco cap a l'exterior i certament hi força espais, quan m'apropo a la primera boia, traço fins a l'inerior d'aquesta, aquí ja rebo unes quates "clecas" però m'enfilo i ràpidament torno a trobar el meu lloc amb espais, aquesta vegada per l'interior fins a la sortida.

TR1 relativament ràpida, el neopré s'enganxa. Pujada a la bici sense incidències i ja es forma un grupet d'uns 10-15 que més endavant creix. Primera volta ràpida donant-nos relleus, a la segona, més preocupats per neutralitzar un participant que ens passa rapidissim, però el neutralitzem.

TR2 ràpida, inici del tercer segment amb prudència i de menys a més i amb la sensació de poder fer-ho millor.

Temps final 1:08:51 Lo millor és que en natació progresso, poc però rascant els 13 min.

Classificació del club a la Triatló de Mataró:

                                        1er:   Isi Flores                01:05:12

                                        2on:  Jordi Samaniego   01:08:51

                                        3er:   Sergi Colom           01:09:45

                                        4rt:    Enric Balague       01:12:32

Foto de família, Sergi!! No t'hem trobat...


Quim, descansa en pau. La comunitat triatlètica està de dol.

CABRERÈS BTT

Quart any consecutiu, que faig aquesta cursa/ pedalada, com sempre el recorregut sorprenent per la seva duresa i bellesa.
L'edició d'enguany ha tingut una nota malsonant i ha estat que no hi ha hagut cronometratge
-Vaja per un any que m'ho prenc en serio...
Jo, sóc habitual del recorregut curt, uns 40 km i aquest any no he parat per res més que per omplir-me el bidó de beguda isotónica, consigna previa a la sortida amb uns amics, en Jandro, Conrad i Oriol, aquest últim ex triatleta als 90'
El velocímetre i crono a zero a les 8:30 hores, a 9,5º de temperatura i una boira que mullava. Començo a baixar alegrement i en el primer gir cap amunt, ja pujo com un isard

-Caram, entre les ganes que tinc i les cames com van...
Durant les primeres baixades també agafo ritme, però amb prudència, ja que el dia d'abans ha plogut i tot rellisca força.
Primers embussaments en zones una mica tècniques, fet que m'ha fet perde força temps, però no per això he deixat de tenir en compte que es tracta d'una pedalada a la que hi  ve gent d'arreu de la península i de tots els nivells.
Arribada a meta, el crono marca 2:38:37
-De conya!! he anat a sac, però no se en quina posició he quedat. 
Bé, en tot cas primer de casa meva :))   És clar que qui no es comforma és per què no vol.

TRIATLÓ DE ST FELIU

Per no variar la tònica, inestabilitat meteorològica per la jornada d'avui. La primavera ja és així,  que hi farem!!
De camí cap a St Feliu de Guixols ja ens ha plogut un parell de cops. En arribar no plou.

Dinar escàs, unes dues hores abans de la cursa. Entrada de material a boxes a les 14 hores aproximadament em trobo amb en David i en Sergi, del club i amb en Jordi, Xavi i Marc (entrenos del diumenge).
Amb una mitja hora escasa per la sortida en David s'en va a trotar amb en Sergi, jo decideixo fer estiraments, en acabar en Jordi em proposa d'anar a tastar l'aigua amb el neopré. Entre que m'el poso i em pringo de crema, en David i en Sergi ja han arribat de escalfar, es posen els neoprens a 10 minuts escassos de la sortida. Nadem per devant de l'espigó que ens separa de la sortida quan deuen quedar breus instants per la mateixa.
Apreto per salvar l'espigó i nedar cap a la sortida, veig molta gent, segurament ens esperen per donar-la, per què tothom ens mira amb cara de:
-Que cony foten aquests, si esperem que ens donin la sortida?
SORTIDA!!! Em col·loco cap al mig del calaix i rebo uns quants cops.
-Collons!! cap a l'aigua un altre cop i a rebre.
Em ve al cap el consell d'un company i gran nedador i em desplaço cap el interior del traçat, desviant-me lleument
del grup, és així com he procurat nedar tota l'estona, tret de les boies que no hi ha més remei que passar per un embut.
Sortida de l'aigua amb la sensació d'haver nedat més del compte.
TR1 ràpida, em concentro en la cadència i desarrollo -Les cames no em van!! Recordo que en David m'ha comentat que hi ha uns 2 km de pujada i després tobogans. Passat aquest primer port em refaig i agafo ritme. En el gir de bici als 10 km veig a en Jordi (C.N.Mataró) em costa atrapar-lo i a les baixades ens comença a ploure. 
-Ojuuu paligru que això rellisca!!
Arribada a St Feliu ràpida. 
TR2 una mica lenta per què està tot moll de la pluja, les bambes no m'entren bé.
Inici de l'últim segment amb prudència per les ràmpes, començo a apretar una mica i quan arribo al far m'entra flato.
Intento modular la respiració, però persisteix. Em concentro en el ritme per què veig que em passen força triatletes, al no pensar-hi més se'm passa.
La pluja apreta de valent en els 2 km últims i ja a la recta final, sento que algú em trepitja els talons, apreto a fondo i no m'atrapa.
Content de fer una de les triatlons més maques i antigues de Catalunya i primera en la que el CTCB puntua desde que en sóc membre.

MILLA INTERNACIONAL DE CORNELLÀ

Arribada a Cornellà amb temps per fer un escalfament correcte.
Sensació estranya a l'estomac, barreja del dinar poc apropiat per una cursa i dels nervis de no haver fet mai una cursa similar.
El cas és que no sabia com afrontar la distància.
SORTIDA PISTOLA EN MA!!! Els favorits surten a un ritme fortíssim, ja d'un principi decideixo no seguir-los.
En la primera volta ja veig quin és el meu lloc i procuro no cedir posicions tot i que em costa. Atrapo un participant que s'ha despenjat del cap de cursa a la tercera volta i penso que ja em queda el resto, en l'última volta em passa un participant i li aguanto el ritme, últim gir cap a meta i la distancia que m'ha tret d'uns 4-5 metres ha estat insalvable ja que ha esprintat tant com jo en els metres finals.
Temps final 5:42, vaja decepció!!, sóc lent i inexpert en una distancia molt exigent.