DUATLÓ DE L'AMETLLA

Poca preparació per afrontar aquesta duatló, ja que per assegurar els punts per equips, el míster em cedeix inscripció d'un company, l'Adri que en plena competi a Igualada el van tirar en el segment ciclista i porta la clavícula tunejada :)

Ens trobem al migdia, ben d'hora ben d'hora, l'Uri, Gerard, Edu i jo, ens anem cap a l'Ametlla tots plegats. Allí tenim ple de supporters, l'Adri mateix, en German, la Laura, la Mireia i la parella de l'Edu (no recordo el nom, sorry).

Entrem les bicis al box que està a la plaça i ens fem foto d'equip, escalfament, estiraments, etc... I no donen la sortida a temps per algun tipus de problema.

 SORTIDA!!! L'Uri surt al davant de tot i en Gerard, l'Edu i jo més cap enrrere. La primera volta la he fet massa ràpida i a la segona volta del 1er segment, he petat. L'Edu m'atrapa i anem junts fins a l'entrada del box.

-Estic super fós i no tinc quasi forces per pujar-me a la bici!!

Em calço les zapes i penso que a la bici em refaré i m'hidrataré, ja que tinc molta sed, mala senyal!!

Circuit molt complicat amb ple de cantonades, rotondes i girs molt perillosos, amb una rampa prou dura, d'uns sis-cents metres de llargada, on m'he acabat d'estovar les cames, jejeje!!

Ha estat molt reconfortant cada volta, de les tres del segment ciclista, passar per
davant del box i sentir el caliu dels supporters del tri+9. El final de l'última volta ciclista, m´ha deixat clar que no tenia cames i la falta d'entreno m'ha posat a lloc.

Segona transició amb contractures als bessons i així he anat... Parant a cada instant per estirar els bessons durant la primera part del tercer segment. Mica en mica he trobat el meu ritme, que ha estat molt lent, però he pogut còrrer.

Arribada a meta amb una noia del fast, a la que he anat animant els últims metres.

Ens trobem tots els trimasnovins a l'arribada i allí ens explica l'Edu que ha hagut d'abandonar per problemes mecànics al segment de bici, quina llàstima!! Per què ho ha fet molt bé.  

GO TRI+9!! Primers punts per l'equip.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Poc entrenament abans d'aquesta cursa, però tinc moltes ganes, de fet, és a la primera 1/2 marató plana en que participo des de fa força temps i primer cop a la de Barcelona.

Vaig a BCN en moto, ja que després la meva filla petita te la seva primera competició de gimnàstica  rítmica i no puc fallar. A l'Arc de triomf em trobo amb en German, ens dessitgem sort. Faig un petit  escalfament i me'n vaig cap a el calaix de sortida, que és el de 1:30- 1:40.

SORTIDA!! M'adono que estic al meu lloc, però he sortit massa fort, deixo passar les llebres d' 1:25 a l'alçada del Paral·lel, més endavant a Gran via, deixo passar a les llebres d' 1:30,

-Aquesta m'ha fet mal deixar-la passar, però haig de ser realista!!

En la primera part de cursa he anat per sobre del ritme mig i haig d'anar trobant el meu ritme, dins del meu cap em vaig repetint...

-Find your rhythm and enjoy it!!

I això intento, rodar a 4:30 aproximadament. El meu objectiu és fer la primera tirada llarga de l'any i no deixar passar la llebre d' 1:40 sota cap concepte.

Van passant els km i em vaig tornant optimista, tenint en compte que la calçotada del dia abans, no és ideal per preparar la mitja. El km 10 és un regal i ja trobo que tinc la meitat de la cursa a la butxaca, vaig bevent a cada avituallament glopades d'aigua, em reservo un gel pel km 15 que amb aigua em passa bé.

Penso que només em queden 5 km i és quan començo a notar-me carregats els peus, ja que és la primera vegada en molts mesos que m'excedeixo dels 10k. Vaig fent els càlculs i arribo bé al final de la cursa, just al quilòmetre 18 ens trobem amb en Joel, un company de feina, creuem quatre paraules i es despedeix i li perdo la pista.

-Kaguntotloqueremena, em fotrà un japo!! :-)

Miro de mantenir el ritme, de fet em guardo per l'últim quilòmetre, sense donar-me'n ja estic. Últims metres agònics, miro el crono i l'aturo en 1:35:39

Estic molt emocionat per què ho he fet com esperava, he fet MMP, però crec que ho puc fer millor en un recorregut pla.

En qualsevol cas... ROAD TO IRONCAT!!!

P.E: La meva petufa ha quedat en cinquena posició a la seva primera competició i s'ho ha passat molt bé, això promet ;-)

BH Duatló El Masnou-Teià

Previ avís en el reconeixement del circuit de la duatló, queda clar que es tractarà d'una prova dura en el recorregut ciclista i el de còrrer, "planico, planico" no és :)

Malhauradament, la previsió meteorològica, no és gaire bona, però l'organització treballa fermament per què tot surti bé.

Arribo al pàrquing i allí em trobo a David i Alfredo, dubtes sobre la indumentaria a portar ja que plou i el terra està molt moll, jo m'he atansat a parlar amb en Sergio al box i em diu que tant si es fa el segment ciclista com si no, les bicis han d'anar al box.

Entrem les bicis al box i en uns minuts l'organització ens comunica que es suspén el segment ciclista i es farà una volta al primer segment a peu i una volta del segment ciclista, també a peu.

Ja em cau tot assobre, amb el poc entreno que duc, i fer el segment ciclista a peu, és una ascensió constant fins a Teià, tot sigui dit, també la baixada és molt ràpida.

Em col·loco davant a la sortida per sortir a la foto i després arriben a última hora els cracks i es posen al davant,

-Ja no surto a la foto! Es clar, qualsevol es posa per davant d'ells...

SORTIDA!! Tothom surt molt fort, jo en arribar al camí del mig, ja noto que el ritme és massa alt per tot el que queda per davant. En arribar a la rotonda de la benzinera enfilem la riera de Teià cap amunt, el meu ritme comença a baixar, la pujada se'm fa eterna, veig algun participant que ja ha petat,

- A mí em falta ben poc!!

Miro de posar-me fites curtes, fins a agafar el trencall passat el pont de l'autopista i ja em plantejo... Després com és plà... Recupero, després, putada rere putada, ops!!

- Vull dir, pujada rere pujada :)

Ja m'ha passat ple de gent que conec, i penso que l'entrenament és bàsic i jo a principi de temporada faig el que puc. Quan m'adono, la pujada s'ha acabat i comença la baixada fins el final.

-A estirar les cames!!

Vaig fent la passa llarga, però controlant-la i veig que tothom al meu voltant també es llença, penso que ja apretaré un cop agafada la rotonda de la riera.

-Coll...!! com baixa el personal, crec que hauré d'apretar més!!

Em deixo les cames baixant, veig que tot deu fot el mateix i haig de reservar-me algo per córrer desde la rotonda fins a l'arribada. Veig en David del club que el tinc aprop i ja no puc fer res més, ho he donat tot a la baixada.

Arribada a meta sense res a la butxaca, estic molt content per l'entreno que he fet i per lo be que ha anat la cursa a casa, al meu poble, els meus amics.

Felicitats a tots i totes per fer possible aquesta cursa.

SwimSilvestre 2013 powered by Sailfish

Molta mandra al llevar-me i saber que l'aigua estarà freda. M'activo a casa amb un suc de fruites i unes torrades i cap a Mataró!!

En arribar-hi, tot de gent del mundillo amics i amigues de l'organització i participants. Un cafetó abans de posar-nos el neopré els representants del tri+9, en Sergio i jo.

Anem a tastar l'aigua que està molt freda i ja ens adonem que les boies no estan dretes i per tant no són tant visibles pels nedadors, un cop localitzades a mar estant, ens preparem per la sortida. Avui som prop de 150 nedadors.

Un cop fet el petit briefing, estem llestos per fer la foto prèvia que ens demana l'organització i esperem la sortida.

SORTIDA!! Sense adonar-me'n estic molt al davant i corro en línia recta cap a l'aigua veient mes o menys on es troba la primera boia, ja que nedem contra la llum del sol, que tot just surt davant nostre.

Gir a la primera boia prou net i enfilo cap a la segona amb no gaires bones sensacions, segona boia i a buscar la tercera que es on fem l'últim gir ja buscant l'arc d'arribada. És en aquest tram on em trobo millor, ja tinc ritme i de fet el veure l'arribada em dona un plus.

Faig l'última apretada abans de sortir de l'aigua i ja en contacte amb la sorra apreto fins l'arribada en un meritori 35e lloc.

Bona manera de fer l´última remullada de l'any al mar!! BON ANY NOU A TOTS/ES!!!

La Sansi del Masnou

Gran matí per la meva família!!

Un cop apuntats tots a la cursa, les nenes, la meva dona (1ª cursa) i jo. Ens desplacem al port, allí hem quedat amb uns amics i les seves filles.

SORTIDA!! Les petites, que fan 800 metres!! Les acompanyo des del principi fins al final i en arribar a meta veig que estan fent dues cues que impedeixen que els nens arribin lliurement a meta. Punt a millorar l'any vinent!!

L'Ariadna arriba amb poques energies, ja que no ha esmorzat, la Berta cansada però amb bones sensacions.

-Be noies bé, així m'agrada!!

Ara toca acompanyar a la mestressa de casa, que no les te totes...

SORTIDA!! Vaig al seu costat gairebé tota la cursa i la vaig informant dels trajectes, una volta al port, etc...
Ja em diu en un parell de quilòmetres que ella no corre mai.

-Va carinyo, que gairebé és com si caminéssim ràpid, si vols en sortir del port et planteges com vas!!
En sortir del port, gairebé 2,5 km va sobrada i la duc tant motivada que penso que la farà sencera. Veiem el km 3 i ja es veu acabant-la, la animo a tope i continuem, entrant al port ho tinc clar que acabarà sense caminar. Últims metres en girar a la part de baix del port i es veu la meta, està super motivada, les nenes i uns amics l'esperen, jo faig la volta a l'arc d'arribada i l'abraço i la felicito.

Increïble!! Jo pensava que faria uns 40 min i ho ha fet en 37:19

-Felicitats per finalitzar la teva primera cursa Carinyo!!

Bé, crec que ja he escalfat prou i me'n vaig cap a la sortida, allí ens trobem molts membres del tri+9 i més gent, tots amb els objectius dibuixats a les cares, els més ambiciosos, els que lluitan contra el crono i jo allí enmig, amb l'objectiu assolit, les nenes la dona i jo... Tant se me'n dona, a cremar els torrons!!

SORTIDA!! Sempre m'adono que no és el mateix que t'esquivin que anar esquivant, aveure si un any em posiciono al davant. Primers 2 km fent ziga zagues i un cop ja corro pel passeig vaig molt forçat, continuo i veig com em va passant força gent, reconec un parell del club que veig que han fet els deures, van molt forts!!

Apreto les dents en tornar a entrar al port i en l'últim gir que du a la meta, faig l'esforç de canviar de ritme i crec que me'n surto, això si, estic fos completament!!

Finalment 20:15 en arribar a meta, lluny del 19:09 del 2010 però molt content del resultat amb poc entreno i més pes del que voldria. És temps per afinar-me!!

Propers reptes del 2014 la mitja de BCN i l'IRONCAT!!

100 x 100m amb Neda el Món

Proposta per part del mestre Jonhy de fer el 100x100. Un repte clàssic entre els nedadors per despedir l'any, fent cent piscines de cent metres.

-Ja em sona dur només de nombrar-ho!! jejeje

Doncs us haig de dir, que m'apunto amb poc convenciment de poder-ho assolir. Primer per què en sessions de 2.000 metres, ja tinc problemes amb el clor de les piscines i per altra banda, estic entrenant un sol cop a la setmana, no cal que us digui que és molt poc, oi?

Un cop a les Picornell, allí saludo la gran família de Neda el Món, mica en mica saludant a molts amics/gues i cares conegudes, un cop allí el míster ens explica com funcionarà. Blocs de 2.500 metres fins assolir els 10.000 metres, en tres grups, uns sortint cada 1:45, uns altres cada 2:00 i per últim cada 2:15.

Jo mirant de creure que no estic tant malament, em col·loco al grup de 2:00, greu error!! Ja que neden per sota d'1:50 els 2.500 metres. Els completo dignament i m'adono que el repte és poder acabar, no anar ràpid i en el següent bloc em situo al grup de 2:15. Avituallament i sant tornem-hi.

Inic del segon bloc, més relaxat físicament i mentalment, tinc temps d'aturar-me uns segons entre sèrie i sèrie. Acabo el segon bloc amb 5.000 metres a les espatlles i vaig bé, tret que ja noto l'espatlla dreta una mica carregada.

Avituallament i cap a l'aigua. És aquí on m'adono que patiré de valent, en iniciar aquest bloc, veig que l'espatlla em castiga amb dolor fort cap a la cinquena sèrie aproximadament. Decideixo posar-me les aletes per veure si el dolor baixa. Efectivament puc concentrar-me més en la tècnica i en definitiva, m'adono que vull dur el meu cos fins als 10.000 si o si!!

Em sorgeixen certs dubtes en veure que tot i que ha minvat el dolor, persisteix al llarg dels metres i em vull veure al finalitzar el tercer bloc. Un cop fora parlant amb la gent ja em veig acabant el quart bolc.

Inici de l'últim bloc amb dolor i certa dificultat respiratòria, crec que pel clor, però pensant en acabar. Un cop fets els 1.000 primers penso que ja ho tinc i en els 2.000 tinc una crisi mental molt dura i és quan em repeteixo...

-Va Jordi que ja ho tens, només 500 metres per aconseguir el teu repte!!

Un cop acabat m'adono que formo part d'algo molt gran, del que em sento molt orgullós.

En sortir amb els més lents, les bèsties més bèsties i més ràpides, ens esperen, ens felicitem els uns als altres, foto de família i brindis per acabar l'any aquàtic.

Tot i que haig de fer més metres i més força, ja veig més proper el meu repte natatori pel 2014.

Salut, nedaddicció i BON ANY!!

L'ESTARTIT MEDES PER LA MARATÓ DE TV3

Sortim la família al complert, amb un ambientador especial al cotxe, que fa olor de coca de forner ;-)

Meteorológicament parlant... el tarannà del dia, vaticina cel parcialment enteranyinat, poc vent pel matí i  mar mogut al voltar la meda gran.

Breus instants per saludar l'Olivia, Marc, Jonhy i posar-me el neoprè. En menys d'un minut ja em col·loco en un lateral de l'arc de sortida.

SORTIDA!!! Deixo els primers participants que passin i em tiro sense preses, vaig fent i veig alguna medusa, abans de sortir a mar obert, un cop enfilo direcció a les medes, a uns mil metres de la meda gran, veig unes quantes meduses grosses i ja no puc relaxar-me tant com voldria. Vaig pendent de la visió frontal i les boies.

El pas entre la meda gran i la xica, ha estat espectacular per la varietat d'espècies que he vist, acte seguit, quan el mar ha començat a remenar-me amb el puja i baixa i alguna coseta més, he vist força meduses i no he pogut gaudir del meravellòs espectacle natural per sobre del nivell del mar.

En el gir de la meda gran, m´he obert una mica, buscant la costa, i he patit una mica més intensament l'onatge, ja que no he buscat recer.

En aquest punt m´he adonat que ens seguia una embarcació turística una mica més allunyada i per uns moments, a la meva esquerre m'ha semblat veure una silueta grisa de cert tamany, però no he donat importància. (Més tard he sabut que era un peix lluna, que han avistat des del vaixell en el mateix tram que jo)

Ja un cop veig la referència de costa intento anar en linia recte i veig que el paddelsurf que duc devant no para d'indicar-me  l'esquerre. Faig cas de les indicacions i la seguent és que anem fins l'avituallament, aquí faig cas omís i no arribo a fer l'avituallament, tot i que m'apropo a tocar i sense avituallar-me, segueixo cap a l'Estartit.

A la segona boia, ja em pensava que arribava, i quan he vist que m'en quedaven dues més, m'he desmoralitzat, pel dolor intens que duia a l'espatlla dreta. Però com el Fénix, he resorgit amb voluntat de ferro, això si, amb el braç tocat!!

Gir a l'última boia que entra al port i per la sorpresa de tots, el port de l'Estartit està minat de meduses.

Faig l'últim esforç i arribo. Molt adolorit però molt content de per fi, amb bones condicions meteorològicament parlant... fer la volta a les medes, ha estat un èxit de participació amb uns 550 nedadors/es per una bona causa, la marató de TV3 i les malalties neurodegeneratives.

Salut i nedaddició!!!

Si el cos aguanta, el  meu proper repte natatori pel 2014... la travessia illes Medes- Formigues!!!