divendres, 1 de novembre de 2013

L'ESTARTIT MEDES PER LA MARATÓ DE TV3


Sortim la família al complert, amb un ambientador especial al cotxe, que fa olor de coca de forner ;-)

Meteorológicament parlant... el tarannà del dia, vaticina cel parcialment enteranyinat, poc vent pel matí i  mar mogut al voltar la meda gran.

Breus instants per saludar l'Olivia, Marc, Jonhy i posar-me el neoprè. En menys d'un minut ja em col·loco en un lateral de l'arc de sortida.

SORTIDA!!! Deixo els primers participants que passin i em tiro sense preses, vaig fent i veig alguna medusa, abans de sortir a mar obert, un cop enfilo direcció a les medes, a uns mil metres de la meda gran, veig unes quantes meduses grosses i ja no puc relaxar-me tant com voldria. Vaig pendent de la visió frontal i les boies.

El pas entre la meda gran i la xica, ha estat espectacular per la varietat d'espècies que he vist, acte seguit, quan el mar ha començat a remenar-me amb el puja i baixa i alguna coseta més, he vist força meduses i no he pogut gaudir del meravellòs espectacle natural per sobre del nivell del mar.

En el gir de la meda gran, m´he obert una mica, buscant la costa, i he patit una mica més intensament l'onatge, ja que no he buscat recer.

En aquest punt m´he adonat que ens seguia una embarcació turística una mica més allunyada i per uns moments, a la meva esquerre m'ha semblat veure una silueta grisa de cert tamany, però no he donat importància. (Més tard he sabut que era un peix lluna, que han avistat des del vaixell en el mateix tram que jo)


Ja un cop veig la referència de costa intento anar en linia recte i veig que el paddelsurf que duc devant no para d'indicar-me  l'esquerre. Faig cas de les indicacions i la seguent és que anem fins l'avituallament, aquí faig cas omís i no arribo a fer l'avituallament, tot i que m'apropo a tocar i sense avituallar-me, segueixo cap a l'Estartit.

A la segona boia, ja em pensava que arribava, i quan he vist que m'en quedaven dues més, m'he desmoralitzat, pel dolor intens que duia a l'espatlla dreta. Però com el Fénix, he resorgit amb voluntat de ferro, això si, amb el braç tocat!!

Gir a l'última boia que entra al port i per la sorpresa de tots, el port de l'Estartit està minat de meduses.

Faig l'últim esforç i arribo. Molt adolorit però molt content de per fi, amb bones condicions meteorològicament parlant... fer la volta a les medes, ha estat un èxit de participació amb uns 550 nedadors/es per una bona causa, la marató de TV3 i les malalties neurodegeneratives.

Salut i nedaddició!!!

Si el cos aguanta, el  meu proper repte natatori pel 2014... la travessia illes Medes- Formigues!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada