dimecres, 19 de febrer de 2014

MITJA MARATÓ DE BARCELONA


Poc entrenament abans d'aquesta cursa, però tinc moltes ganes, de fet, és a la primera 1/2 marató plana en que participo des de fa força temps i primer cop a la de Barcelona.

Vaig a BCN en moto, ja que després la meva filla petita te la seva primera competició de gimnàstica  rítmica i no puc fallar. A l'Arc de triomf em trobo amb en German, ens dessitgem sort. Faig un petit  escalfament i me'n vaig cap a el calaix de sortida, que és el de 1:30- 1:40.

SORTIDA!! M'adono que estic al meu lloc, però he sortit massa fort, deixo passar les llebres d' 1:25 a l'alçada del Paral·lel, més endavant a Gran via, deixo passar a les llebres d' 1:30,

-Aquesta m'ha fet mal deixar-la passar, però haig de ser realista!!

En la primera part de cursa he anat per sobre del ritme mig i haig d'anar trobant el meu ritme, dins del meu cap em vaig repetint...

-Find your rhythm and enjoy it!!

I això intento, rodar a 4:30 aproximadament. El meu objectiu és fer la primera tirada llarga de l'any i no deixar passar la llebre d' 1:40 sota cap concepte.

Van passant els km i em vaig tornant optimista, tenint en compte que la calçotada del dia abans, no és ideal per preparar la mitja. El km 10 és un regal i ja trobo que tinc la meitat de la cursa a la butxaca, vaig bevent a cada avituallament glopades d'aigua, em reservo un gel pel km 15 que amb aigua em passa bé.

Penso que només em queden 5 km i és quan començo a notar-me carregats els peus, ja que és la primera vegada en molts mesos que m'excedeixo dels 10k. Vaig fent els càlculs i arribo bé al final de la cursa, just al quilòmetre 18 ens trobem amb en Joel, un company de feina, creuem quatre paraules i es despedeix i li perdo la pista.

-Kaguntotloqueremena, em fotrà un japo!! :-)

Miro de mantenir el ritme, de fet em guardo per l'últim quilòmetre, sense donar-me'n ja estic. Últims metres agònics, miro el crono i l'aturo en 1:35:39

Estic molt emocionat per què ho he fet com esperava, he fet MMP, però crec que ho puc fer millor en un recorregut pla.

En qualsevol cas... ROAD TO IRONCAT!!!

P.E: La meva petufa ha quedat en cinquena posició a la seva primera competició i s'ho ha passat molt bé, això promet ;-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada