dijous, 16 de novembre de 2017

BEHOBIA SAN SEBASTIAN #BSS2017


Cursa mítica a la que no hi he participat mai abans.
Al setembre, un amic em diu que s'ha apuntat amb la seva dona (Javi i Alicia) i jo que m'animo com els toreros, sense entrenament i amb l'intenció de deixar de còrrer després de l'IRONCAT, pràcticament parteixo de zero.
Faig un o dos entrenaments a la setmana de còrrer, ja que no tinc temps per a més. Durant l'estiu el que si he pogut fer és agafar molt la bicicleta.

-Doncs ja està fet!

Un cop apuntat, el repte és acabar la mítica BSS. En els primers entrenos amb els Runner's back (Marc, Javi i servidora) soc incapaç de fer aparèixer al crono rítmes de 4min/km, no baixo de 5min/km.

-Això pinta malament!!!

Miro de centrar-me en algun entreno de qualitat. Un dels entrenaments el mes d'abans de la cursa  amb els Runner’s Back, consisteix a fer un petit tast de sèries en pujada. La cosa acaba malament, jo amb dolor al meu malmès tendó d’aquil·lià  el 2014 en una caiguda en bici i un altre company amb l’esquena fotuda.
Em queda clar que només puc fer plà i amb carinyo, finalment apareix algun ritme per sota de 5min/ km, però és fent la primera i última tirada llarga a 15 dies de la BSS. Dos últims entrenos de uns 6 km i cap Donosti que hi falta gent.

La meva principal suporter, Conxi s’apunta al cap de setmana Donostiarra. Hi anem en Marc, Javi i la seva dona Alicia, tots dos debuten en mitja distància i ho fan a la mítica BSS. També venen uns amics d’en Javi, en Jaume i la seva dona Susana.
Fem el viatge en cotxe de tirada fins a Tafalla, on dinem a un bar de carretera...

-Javi com busques al triadvisor ehhh!!! ;-)

Bon jalar i cap a Donosti a buscar el dorsal. Sopem uns pinxos, uns zuritos i a la piltra que l’endemà ens toca córrer.

Ens llevem ben d’hora i esmorzem a l’hotel amb en Javi, l’Alicia i en Marc. En Jaume i na Susana son a un altre hotel i ens trobarem a Irún. El temps és el típic i previst, pluja. Sortim en diferents calaixos, jo com he acreditat 1:35 em fan sortir més endavant, hi arribo tan just de temps que el meu calaix ja ha sortit que és el de les 10:24, finalment poso el crono en marxa per l’arc de sortida a les 10:30.

SORTIDA!!!
   
Començo a bon ritme amb les presses de no arribar a la sortida i al cap d’un parell de quilòmetres m’adono que vaig molt ràpid, de fet vaig per sota de 4:30, no faig cas del crono i em deixo a les sensacions, abans del km 4 un noi em pregunta a quin ritme faré la cursa, torno a mirar el crono i em diu que vaig per sota de 4:30.

Jo -Voy por encima de mis posibilidades!
Magu -Vamos bién!
Jo -Tengo que bajar el ritmo!

Tot començant una conversa que s’allarga fins a meta, anem fent finalment a un ritme mig de 4:40 aproximadament. Magu em va fent una descripció perfecte del perfil de la seva 4ª ó 5ª cursa,  m’avisa que Gaintxurizketa es dur però s’acaba ràpit. Certament és un tram que si es vol fer a ritme es fa dur. Baixada per estirar cames i recuperar pulsacions. Em diu que pràcticament és pla fins a Miracruz. 



L’ambient és indescriptible, gent per tot arreu del recorregut animant a dojo, també em trobo amb moltes estelades i molts catalans i catalanes, em sento embolcallat i esperonat per la gent.
Un dels últims consells que em dona en Magu és que no camini a Miracruz, allí és on m’espero l’escorxador final que encara no he trobat. Hi arribem, el salvo amb molta solvència, saludem a Arzak en coronar Miracruz i cap a vall que només resten 3 km.


Em dosifico per l’últim Km que se que se’m farà llarg, últim gir i un fort cop de vent de cara em fà ajustar i dosificar forces i miro d’exigir-me un 4:30 mantingut fins a meta amb en Magu, se’m fa llarg i agònic però arribo.
Ens felicitem amb en Magu, recollida de medalla, avituallament i ens despedim. M’adono que no puc caminar gaire bé del mal que em fan les cames! Arribo a l’hotel i una bona dutxa ho arregla tot.


Felicitats a tots! Especialment a la Alicia, que ha debutat lesionada i ha pogut acabar-la. A en Javi que en el seu debut ha lograt finalitzar amb un bon temps, tot i alguna picabaralla amb en Jaume, però molt bé. A en Marc que el dia que es cuidi ho petarà i jo, només puc dir que el meu objectiu estava en acabar entre 1:40-50 i finalment he pogut fer una marca de la qual em sento molt orgullós 1:34.
Tot això ho anem a celebrar a l’Asador Portuetxe on fem un dinar de PM.


-Eskerrik asko! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada