Cursa mítica a la que no hi he participat mai
abans.
Al setembre, un amic em diu que s'ha apuntat
amb la seva dona (Javi i Alicia) i jo que m'animo com els toreros, sense entrenament i amb
l'intenció de deixar de còrrer després de l'IRONCAT, pràcticament parteixo de
zero.
Faig un o dos entrenaments a la setmana de
còrrer, ja que no tinc temps per a més. Durant l'estiu el que si he pogut fer és
agafar molt la bicicleta.
-Doncs ja està fet!
Un cop apuntat, el repte és acabar la mítica
BSS. En els primers entrenos amb els Runner's
back (Marc, Javi i servidora) soc incapaç de fer aparèixer al crono rítmes
de 4min/km, no baixo de 5min/km.
-Això pinta malament!!!
Miro de centrar-me en algun entreno de qualitat.
Un dels entrenaments el mes d'abans de la cursa amb els Runner’s
Back, consisteix a fer un petit tast de sèries en pujada. La cosa acaba
malament, jo amb dolor al meu malmès tendó d’aquil·lià el 2014 en una caiguda en bici i un altre company amb l’esquena
fotuda.
Em queda clar que només puc fer plà i amb
carinyo, finalment apareix algun ritme per sota de 5min/ km, però és fent la primera
i última tirada llarga a 15 dies de la BSS. Dos últims entrenos de uns 6 km i
cap Donosti que hi falta gent.
La meva principal suporter, Conxi s’apunta al
cap de setmana Donostiarra. Hi anem en Marc, Javi i la seva dona Alicia, tots dos
debuten en mitja distància i ho fan a la mítica BSS. També venen uns amics d’en
Javi, en Jaume i la seva dona Susana.
Fem el viatge en cotxe de tirada fins a Tafalla, on
dinem a un bar de carretera...
-Javi com busques al triadvisor ehhh!!! ;-)
Bon jalar i cap a Donosti a buscar el dorsal.
Sopem uns pinxos, uns zuritos i a la piltra que l’endemà ens toca córrer.
Ens llevem ben d’hora i esmorzem a l’hotel amb
en Javi, l’Alicia i en Marc. En Jaume i na Susana son a un altre hotel i ens trobarem a
Irún. El temps és el típic i previst, pluja. Sortim en diferents calaixos, jo
com he acreditat 1:35 em fan sortir més endavant, hi arribo tan just de temps
que el meu calaix ja ha sortit que és el de les 10:24, finalment poso el crono
en marxa per l’arc de sortida a les 10:30.
SORTIDA!!!
Començo a bon ritme amb les presses de no arribar
a la sortida i al cap d’un parell de quilòmetres m’adono que vaig molt ràpid,
de fet vaig per sota de 4:30, no faig cas del crono i em deixo a les sensacions,
abans del km 4 un noi em pregunta a quin ritme faré la cursa, torno a mirar el
crono i em diu que vaig per sota de 4:30.
Jo -Voy por encima de mis posibilidades!
Magu -Vamos bién!
Jo -Tengo que bajar el ritmo!
Tot començant una conversa que s’allarga fins
a meta, anem fent finalment a un ritme mig de 4:40 aproximadament. Magu em va
fent una descripció perfecte del perfil de la seva 4ª ó 5ª cursa, m’avisa que Gaintxurizketa es dur però s’acaba
ràpit. Certament és un tram que si es vol fer a ritme es fa dur. Baixada per
estirar cames i recuperar pulsacions. Em diu que pràcticament és pla fins a Miracruz.
L’ambient és indescriptible, gent per tot arreu del recorregut animant a dojo,
també em trobo amb moltes estelades i molts catalans i catalanes, em sento embolcallat
i esperonat per la gent.
Un dels últims consells que em dona en Magu és
que no camini a Miracruz, allí és on m’espero l’escorxador final que encara no
he trobat. Hi arribem, el salvo amb molta solvència, saludem a Arzak en coronar Miracruz i cap a vall
que només resten 3 km.
Em dosifico per l’últim Km que se que se’m
farà llarg, últim gir i un fort cop de vent de cara em fà ajustar i dosificar
forces i miro d’exigir-me un 4:30 mantingut fins a meta amb en Magu, se’m fa
llarg i agònic però arribo.
Ens felicitem amb en Magu, recollida de
medalla, avituallament i ens despedim. M’adono que no puc caminar gaire bé del mal que em fan les
cames! Arribo a l’hotel i una bona dutxa ho arregla
tot.
Felicitats a tots! Especialment a la Alicia,
que ha debutat lesionada i ha pogut acabar-la. A en Javi que en el seu debut ha
lograt finalitzar amb un bon temps, tot i alguna picabaralla amb en Jaume, però molt
bé. A en Marc que el dia que es cuidi ho petarà i jo, només puc dir que el meu
objectiu estava en acabar entre 1:40-50 i finalment he pogut fer una marca de
la qual em sento molt orgullós 1:34.
Tot això ho anem a celebrar a l’Asador Portuetxe
on fem un dinar de PM.
-Eskerrik asko!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada