diumenge, 3 de març de 2013

CICLOTURISTA PORTS DEL MARESME


Amb moltes ganes de fer aquesta cursa, però tenint en conte que vinc d'un gran refredat, no les tinc totes...
Gran ambient en arribar a Arenys, el fet que sigui puntuable pel campionat de llarga distancia i obri el calendari, es nota.

Ens fem foto amb la filla de l'Alex i la Gemma que ens ha preparat un cartell especial i la seva família ha tingut moltes deferències amb nosaltres, fent una demostració d'hospitalitat.


SORTIDA!!! Molt densa fins que no arribem a la NII, allí la gent va molt ràpida i no em quedo molt enrrera fins a St Pol, allí ja comença la pujada i em dosifico, ja que la festa acaba a Collsacreu i fins allí vaig fent, passo per la catifa del chip i no marca. 

- Vaja si ho se em dosifico més!!

Ara toca anar cap a St Celoni i el ritme és fort, mentre tant vaig fent neteja de mocs, que deu n'hi do
el que arriba a sortir-me.
Un cop a St Celoni em menjo un plàtan i tot això anar bevent, ara ja comença lo seriós... Però ens han avisat que per seguretat retallaven el circuit uns 20 km per neu al Montseny i en contes de pujar a Sta Helena hem fet costes del Montseny, prou dur!!

A la Baixada, m´he adonat que les mordaces que he estrenat de cautxú, no frenen res i fan soroll.
Tornem a planejar fins a la carretera de St Celoni cap a la Roca, allí en el grup que anava, per cert, molt ràpid, ha imposat un ritme molt fort i jo encontres de posar-me al darrera, davant i donant relleus a tort i a dret.

En començar Parpers, ja he notat la presència de l'home del mall, però no he fet cas, ha estat quan he començat l'ascensió de Dosrius que he vist com les forces s'esvaien per moments, he buscat el meu ritme, que en aquell moment era molt baix i m'ha passat moltíssima gent.

Així nar fent, fins a la desviació per iniciar Vallgorguina cap a Collsacreu, únic avituallament que he fet. He vist bunyols i me n'he menjat tres com un descosit, he omplert el bidó d'aigua i m'he pres un gel.



Apalí... "The walking dead on bike"  les cames per més que volia, no anaven.  Passat vallgorguina veig l'Alex "Keniata" que ve per darrera i m'anima, faig el que puc i m'enganxo, arribo just darrera seu a Collsacreu.

Un cop allí ens diuen que hem acabat, no m'ho puc creure, jo em pensava que encara ens feien anar cap a St  Pol, fer la NII i pujar a Arenys de Munt.

- Quina alegria, m'han fet un home, per què estic buit!!

Gran organització i excel·lent companyia amb el TRi+9 i amics del poble.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada