NEDA MARCELONA

Bona travessia amb una excel·lent organització, com ja es habitual en l'equip de Neda el Món.
No les tenia totes per anar-hi, ja que dies abans em despertava pel dolor d'espatlla i a tres setmanes de l'Ironman, potser no tocava.
Diumenge pel matí... Bon dia Catalunya!! i bona diada.
Em llevo amb l'intenció de retirar-me, si el dolor així m'ho indica. Ja de camí cap els banys del Fórum, em vaig trobant amb les bèsties de mar, tots plegats nedaddictes!! Cares mes conegudes que d'altres i amics.

Estiraments ineludibles

SORTIDA!! Com és habitual en mí, em coloco en un lateral i surto molt poc a poc, mirant d'escalfar l'espatlla sense forçar-la, cap els mil metres ja he notat molèsties, però coneixedor de que quan s'escalfa pot anar endavant, m'espero al primer avituallament situat als dos-mil cinc-cents metres. Hi arribo, bec isotònica i en penjar-me de la zodiac noto cremor a l'espatlla dreta.
- Això vol dir que ja està calenta!! O potser és un dolor urent? En qualsevol cas tiraré fins el següent avituallament.
Mica en mica vaig avançant, veig algún peixet i alguna medusa i de tant en tant alterno la respiració per gaudir de l'skyline de Barcelona.
Sense ni donar-me'n em planto al segón avituallament.
- Ja tinc quatre-mil cinc-cents metres al sarró!! Ara per dos-cents metres no l'acabaré?

Amb Luís Moya

M'he endinsat en l'aigua escàs de convicció, que amb els metres s'ha tornat ferma i així, reforçat, he continuat fins el final.
ARRIBADA!! Salutacions cordials d'amics i cares conegudes. Tots fem cara de cansats, però l'il·lusió per la feina ben feta s'empelta.
Satisfet pel repte consumat, acte seguit contacto amb en Marc del CTCB que es prepara per un 1/2 Ironman i quedem per acumular uns setanta km de bike, trenta-cinc dells amb un vent terrible en contra. Un altre entreno de qualitat de cara a l'Ironman del 2 d'octubre i a seguir sumant!!