IRONMAN AUSTRIA ( KLAGENFURT )

Gran montage de la organización de la marca de la "M" con el punto encima, en un entorno espectacular en la zona de Carintia en Austria.

Reconocimiento de mil metros del primer segmento de la prueba en el lago Wörthersee el dia anterior, con unos amigos que me han traido las zapatillas de ciclismo que habia olvidado en casa. Nos informan que el traje de neopreno estará permitido.

Comentamos estrategias de salida y hay disparidad  de opiniones, yo soy partidario de decidirlo sobre la marcha. Nos deseamos suerte para el Ironman.

Ironname, con el nombre de todos los parcicipantes.

Hago acto de presencia en el briefing, donde todo o casi todo queda claro.

Realizo el check in con las bolsas roja y azul fuera de la tienda donde haré la T1 y la T2, todo el mundo tiene su ubicación, no hay pérdida, eso si, somos 3000 participantes en el 15º aniversario de la prueba y hay bolsas y bicicletas por doquier, en el parquing de la universidad de Klagenfurt.

5:00 AM y ya estoy en marcha, almuerzo y voy hacia la zona de transición a dejar un chaleco impermeable por si llueve en el segundo segmento ya que la noche anterior ha llovido.

Vuelvo para ponerme el neopreno y a las 6:20 voy hacia la zona de salida. Los pros salen a las 6:45 y el resto a las 7:00.

Me acompañan mis hijas y mi mujer. Entramos a la zona de baño privada del lago, que es desde donde se da la salida y que puntualmente está abierto con motivo del ironman de Austria.

Busco donde colocarme para que mis supporters me vean, pero hay tanta gente que decido despedirme de ellas i colocarme. Solo quedan unos minutos, los pros ya han salido. Me coloco hacia la derecha de la salida y el paso es imposible, decido quedarme a la izquierda que finalmente es donde parece que hay menos gente y es el trayecto interior hasta el primer virage.

SALIDA!!! Voy buscando mis espacios y veo que la gente en general se lo toma con calma. Buen ritmo hasta la 3ª boya y en el primer giro cierta tensión y algunos golpes por el aglutinamiento, peró muy limpio. Segundo giro y aquí empiezan los problemas, ya que se nada hacia levante con el sol de cara y nado sin referéncia hacia donde me parece, hasta la entrada del canal, ahí es donde veo que he derivado un poco ya que entro por la izquierda, bastante en diagonal. Trato de apretar el ritmo y avanzo a bastante gente, son los últimos 1000 metros y salgo en 1:01 hora con 3950 metros según mi GPS.

Primer segmento mejor de lo que yo creia.

T1 larga, donde me pongo maillot de ciclista para acceder a la alimentación y no sufrir las inclemencias del sol, me seco un poco y me pongo los calcetines compresivos, relajada T1 de 6:56 min.

Primera vuelta de ciclismo muy bonita con un paisaje espectacular, los primeros 20 quilometros al lado del lago, voy acumulando desnivel de los 800 metros por vuelta, parte de ellos, entre el quilometro 60 y 70 en una rampa bastante dura en medio de un segmento muy rápido. 

Circuito ciclista de gran belleza.

La segunda vuelta decido bajar el ritmo para conservar, en el que será mi calvario, la maratón!!

En plena faena de los escasos repechos

Me bajo de la bici en 6:46 horas, con la T1 incluida, la cosa no va mal, de no ser por... Que no llevo buenas piernas para correr!!

Momentos duros en la maratón.

Empiezo la maratón con mucho optimismo, hasta ahora todo ha ido como una seda y pienso que en otras circunstancias correría hasta pasada la media maratón sin problemas. Sin prisa pero sin pausa, ya me he plantado en una cuarta parte de la maratón y voy muy fresco, pero las piernas empiezan a doblarme la cabeza, ya veo que se me va a hacer largo! Tocar la campana de Klagenfurt es un balsámico para la cabeza, pensando ya en la mitad de la maratón y así, entre los avituallamientos y una vez completada la primera vuelta, el resto es pundonor.

Mirando el crono y lo entero que estoy al finalizar, me quedo con la miel en la boca del IM sub 11 horas, pero no puedo remediarlo, soy conservador!!

Emoción en estado puro!!

Llegada a meta de la mano de mis incondicionales supporters muy emotiva.

Al finalizar la prueba me doy cuenta que todo el mundo lleva un chip entregado por la organización que al parecer en el check-in deberían haberme dado y al no hacerlo, no consta mi tiempo en los resultados.

Me quedo con la experiencia, el resultado y con ganas de más!!

ETU HALF CHALLENGE

Trobada matinera amb en Sergi i en Pol al meeting point, devant de casa de l'Uri, que tot i no ser-hi, està a Lanzarote gaudint del seu recent debut a la categoria reina del multiesport, ens segueix reunint.

-Felicitats FINISHER!!! Ja ets un IRONMAN

Sortim a les 5 del matí cap a Calella i meteorològicament parlant, a petició d'en Pol, parlo del temps... jajajaja!!!

Temporal de dissabte a Calella

El dissabte onades descomunals s'emporten les boies que marquen el trajecte del primer segment, això em comenta en Marc, un crack del Calella Team i fill de dos cracks. Resulta que a can Romea, en Xavier i la Neus, són Ironmans i han transmès a la perfecció moltes coses al seu fill.

-Desde aquest petit espai, vull felicitar-vos per ser tant ben parits!!

 Tornant a les inclemències del dia anterior, la carpa on han d'anar les street bags, tancada per motius de seguretat, ja que el temporal de vent aixeca la carpa de terra, em comenta un responsable que està barrant el pas a tothom.

Amb en Javi el dissabte

El Diumenge ens trobem amb en Sim i l'Afri a l´arribar a Calella, ells han passat la nit allí.

Entrem el material que manca i preparem la resta de detalls per a la T1 i T2, el mar està mes calmat i no bufa gaire vent. Ens desitgem sort amb en Pol al box, ja que tots fem diferents sortides, en Sim i Pol estan a l'europeu, en Sergi en Toni i jo a l'open per grups d'edat i l'Afri competeix per relleus fent el segón segment.

De camí cap a la sortida, deuen ser quarts de set, anem en Sergi, l'Afri i jo, buscant l'street bags area, no entenc res quan ens duen lluny de la carpa i és que el dissabte van decidir traslladar-la fora per motius de seguretat, un cop localitzada la zona, l'Afri s'en va a buscar el seu equip i ens desitgem sort.

Bags area de la T1/T2

En Sergi i jo com que sortim plegats al calaix, anem a fer un tast de l'aigua, que no ve gens de gust amb el fred que fa. Sortim i anem cap el calaix, ja que han donat com tres o quatre sortides i a nosaltres no ens queda gaire, anem passant i el calaix es tanca i deu n'hi do la quantitat de gent que som!! Ens desitgem sort amb en Sergi.

SORTIDA!!!  Sense temps per pensar on em col·loco em trobo força devant i ja buscant un bon ritme, m'adono que no duc gaire gent al voltant i nedo molt còmode fins a la primera boia nedant per l'interior, gir prou net sense cap incidència, busco referència visual i no veig res, menys encara despuntant el sol de cara, agafo una referència de costa que em sembla raonable i vaig fent, en una de les avistades, m'adono que vaig bé he vist la boia groga i quan m'apropo veig que és una de les que delimita la zona de banyistes a les platges i la de cursa, es troba bastants metres mar endins.

-Kaguntotloquerremenaaaaaa!!!

Rectifico la trajectòria i un cop sortejo la segona boia, m'asseguro d'agafar una bona referència visual, en pocs metres em trobo enmig d'una bona cridòria, molts nedadors demanen assistència, entenc que hi ha algú amb problemes, veig que les embarcacions de suport s'han adonat i venen, esperant que no sigui res greu, continuo amb la cursa, tercera boia i cap a la quarta, el GPS ja em marca els dos mil metres, enfilo cap a la sortida amb bones sensacions.

T1 força ràpida però decideixo posar-me paravent de màniga llarga i les zapes me les poso abans de pujar a la bici, pensant en eixugar be els peus i no dur-hi sorra o pedres, ja que tot el box està xop i un tros de la sortida te sorra. En sortir i pujar a la bici em trobo amb l'Afri que comença també el segon segment.

Començo la bike pensant en no forçar, ja que el desnivell pot passar-me factura i sense donar-me conte ja estic pujant a Sant Cebrià, al poc coronant Collsacreu i dosificant molt, estirant cames a la baixada de Vallgorguina i pensant en la llarga ascensió de St Celoni fins al Montseny, mentalitat patidora i amunt!!

Baixada del Mortirolo i avanço a força gent, dosificant a l'enllaç fins iniciar Vallgorguina, allí en Sergi em passa a un molt bon rítme i decideixo no agafar-lo i fer la meva cursa, sabent que no tindré cames al tercer segment. Corono Collsacreu sense dificultats i és quan m'adono que he dosificat bé, per tant el que queda ja no em guardo gairebé res, això si, l'entrada a Calella la faig amb prudència, tot i que faig alguns avançaments.

T2 ràpida i...

-Cames ajudeu-me!!

Inicio el tercer segment sense bones sensacions que espero vindran. Em creuo amb en Sim que va endollat, faig la volta a la grada i muntatge de meta i "Gallina de piel" em sembla que ja duc uns dos quilòmetres en sortir-ne i passat els cinc em dic que ja tinc prop d'un quart de cursa a peu a la butxaca. Fa una estona que vaig amb un francés i un espanyol i anem a bon ritme a 4:50 aprox, jo en cursa no ho miro mai, però ells m'ho canten. Fins el quilòmetre 12 vaig fent i les bones sensacions desapareixen de cop quan em ve un dolor claudicant al maluc dret, allí em trobo amb en Paco, Lucas, Santi, Blanca i les meves incondicionals supporters, les hi faig un petó i la meva dona em diu...

-Anem cap a l'arribada a esperar-te!!

I jo en plena crisi física i mental, molt petat, li dic que no crec que acabi, acte seguit penso en la profunda impressió que els dec haver creat a les meves filles i en l'inmediat avituallament, agafo taronja a dojo, un gel i aigua. Segueixo caminant i m'adono que gairebé no coordino el pas, em proposo que fins que no camini ràpid i coordinat no començo a córrer i així ho faig, aprofito per canviar l'aigua de les olives! jajajaja

Ja em sento millor, començo el CACO, ara corro, ara camino i de tornada ja cap el quilòmetre divuit inicio la marxa final a un bon ritme buscant les sensacions i apreto les dents, sento en Sergio que em diu que tinc en  Pol davant, acte seguit sento la meva dona que em crida i li diu a la meva filla...

-Corre, ves amb el papa!! 

Entrada emotiva a meta amb l'Ariadna

Fem els últims metres i avancem a en Pol, el convido a entrar amb nosaltres i diu que tirem, per què deu ni do com tira l'Ariadna, a la baixada a meta, gairebé em foto de lloros i recordo l'arribada a meta el 2011 en el debut en distància IM a Calella, sento com l'spiker anuncia l'arribada de l'Ariadna de la ma del poc que queda de mí.

Tots els tri+9 que ja són finisher estan a meta i ens felicitem, només falta en Pol, que arriba en breus instants, moments molt emotius, ens congratulem tots plegats, ens rehidratem i mengem a dojo i fem foto de família, per cert, Toni faltes tu!!

Gran tri+9!! Els que heu debutat aquest cap de setmana en el multiesport, Iban, Adri i els que heu vingut a animar a Calella, a St Feliu i Lanzarote.

Objectiu assolit, ja que volia prendre-m'ho com un entreno i el meu pensament era fer-ho en sis hores, però amb bones sensacions, no petant!

Es temps d'afinar les cames per anar a Klagenfurt i trobar les bones sensacions!!

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TRIATLÓ PER EQUIPS

Després de banyar-me a les cristallines aigües de les cales de Menorca el pont de maig, arrossego un gran refredat que ha acabat en sinusitis i febre.

Mal presagi per donar-ho tot a l'equip A del tri+9, em passo tota la setmana fent bondat i finalment me la jugo i me´n vaig cap al Prat.

Ens trobem l'equip B i l'A... hi ha molta pressió, ja que hi ha grans triatletes als dos equips. A mi no deixa de venir-me al cap que hauria d'estar al llit.

SORTIDA!! Ànims a tope al B, ho fan molt bé, fins que ells no surten de l'aigua, no anem a provar-la nosaltres. No està gaire freda, i hi ha prou onatge, però sense problemes per trobar referències visuals.

SORTIDA!! Sortim amb la premissa de nedar tres davant i dos a peus, jo de seguida em trobo nedant i posant-me be les ulleres per què m'entra aigua, l'Edu que ens controla fins la primera boia nedant d'esquenes.

- Sobrat, que vas sobrat! jejeje

Un cop allí, decideix quedar-se amb l'últim nedador i ens diu que anem fent, ens reagrupem en sortir de l'aigua i gasss cap al box, T1 i a pedalar.

En Sergi dona un relleu inicial massa llarg i els comento que hem de fer relleus més curts, certament ens en sortim molt bé.

Entrem a la T2 tots junts, aquí comencen els meus dubtes, fins ara m'he trobat força bé. Fem la transició tots molt ràpida, ens trobem corrent en un tres i no rés. En aquest sector, ens passen vàries cosses, flato, problemes amb el ritme, però tots anem amb els dents apretats i aguantant, en Sim que ha estat conservador al segon segment està tirant del grup. Primera volta prou ràpida, la segona és fa llarga i algú demana ajuda i ja ens queden un parell de quilòmetres, el coratge sura en l'ambient l´èpica s'apodera de nosaltres i lluny de defallir, augmentem el ritme, acabem atrapant un equip que duem davant i arribem a meta en un bon esprint.

Bona feina d'equip i el més important, recupero les bones sensacions i la motivació.
Proper repte 1/2 IM de Calella. (si no recaic del refredat)

ICAN MALAGA

Representació espectacular del Tri+9 en aquesta prova!

Uns han baixat un dia abans a Màlaga i d'altes ho hem fet més tard. El dissabte pel matí fem un volta en bici, aprofitant per veure el recorregut del segment natatori, ens fem alguna foto a la Malagueta i cap a dinar. A la tarde/ vespre tenim el briefing de la prova, check in a boxes i el pasta party després.

Tot sigui dit, no només hem vingut a entrenar/ competir...

El dia de cursa ha arribat, tot a boxes preparat, neoprè enfundat i ja tinc ganes de nedar. Finalment ho fem en Edu i jo, després ens reunim amb tots del club i més amics del tri for fun i del fast triatlon instants abans de la sortida.

Com no podia ser d'una altre manera, per l'ocasió la música èpica no falta i sona la banda sonora d' Star wars. En breus estarem en plena feina, primer els pros i després la resta, però tots alhora.

SORTIDA!!! M'he situat a l'esquerre de la sortida, es a dir a l'interior del recorregut, fins a la primera boia, com una seda, primer gir i ja veig com la gent retalla a les boies. Jo vaig fent la meva, buscant el meu ritme i penso que ja he passat el pitjor, però tot d'un plegat m'he trobat al bell mig d'un grup nombrós i he mirat d'evitar els cops i mentre esquiva a un nedador, m'he endut una parada descomunal a la boca i he vist com sagnava, he quedat una mica trasbalsat per una estona, però ràpidament m'he posat a trobar el meu ritme i fer la meva cursa. Completo el primer segment satisfet amb el meu ritme, no amb el cop, que m'ha tallat llavi superior i interior.

T1 tant ràpida com puc, a la zona de bosses coincidim amb en Edu, Paco, Santi i Gerix.

Comença el Segon segment amb molts dubtes sobre les lesions que porto acumulades i m'han tingut fora de joc unes setmanes. No surto gaire convençut amb els primers metres/ quilòmetres, adoquins, ferm en mal estat, pas a nivell del tren i passos de peatons que no respecten als voluntaris que estan per controlar, tot això em fa començar poc a poc, veig que l'Edu em passa i poc després ho fa també en Gerix, això em motiva i vaig fent.

Hem anat creuant-nos tots els components de l'equip en cursa i ha estat una passada, l'última volta m'ha donat caça en Paco i a la tornada volia donar caça a en Gerix i per últim a l'Edu i si que ho he aconseguit, pensant que potser no podria córrer al tercer segment, ho he donat tot.

Arribada a la T2 força ràpid, però tot s'ha esvaït quan he iniciat el tercer segment, no em fan mal les articulacions però tinc els quàdriceps molt fosos i així he hagut de trampejar la 1/2 marató, sense res que hem fes claudicar però amb les cames molt fosses.

He gaudit del paisatge i he aguantat un ritme baix pel meu gust, però no hi ha secrets, l'entreno ho es tot. He sigut rebassat per la locomotora Oriol, pel gran Sergi i en Paco i per descomptat en Gerix que ja només sortir de la T2 ja m'ha plantat.

Arribada emotiva, gran entreno introduït i sumant de cara al objectiu de l'any... ROAD TO IM AUSTRIA!!

XXIII DUATLÓ DE BANYOLES

Quedem ben d'hora amb en Juanpe i en Gerard i cap a Banyoles que hi falta gent!
Arribem i duem les bicis al box, escalfem breus instants i cap a la sortida.

Ens desitgem sort i en breus ja han donat la sortida i estem corrent. Em trobo be de cames, tenint en conte que una setmana enrere, vaig tenir una aparatosa caiguda a la neu que em va deixar en dic sec amb gran dolor i el genoll esquerre inflamat.

Primer segment conservant pel segon, T1 tant ràpida com puc, però abans de sortir-ne, m'ha caigut el gel i la barreta energètica que duia a la bici i he hagut de tornar enrere!!

Inici del segon segment molt conservador, per què les cames no van gaire fines, de fet a les primeres pujades   ja tinc els bessons contracturats i vaig fent com puc. La pujada a Esponellà la faig com puc amb les dues cames contracturades pensant en la baixada per estirar les cames.

Arribada al box molt ràpid amb les cames foses, penjo la bici i veig en Juanpe que ja està corrent i ens saludem.
Inici del calvari, "amb les cames de fusta" apretant les dents i mirant de no baixar el ritme, que finalment ha sigut molt lent, ens creuem amb en Gerard quan em disposo a fer la "punyetera" serp del final.
La setmana d'inactivitat amb el test a fondo del dia abans, 36 km bike + 5 km run, m'han passat factura.

Arribada a meta ultra trinxat, allí m'espera en Juanpe, que ha disfrutat de valent en una disciplina on ell es mou com peix a l'aigua, al cap d'una estona arriba en Gerard. Ens hidratem mengem i ens fem la foto de rigor el gladiadors del club.

El Tri+9 agafant punts molt valuosos!

CICLOTURISTA PORTS DEL MARESME

Amb moltes ganes de fer aquesta cursa, però tenint en conte que vinc d'un gran refredat, no les tinc totes...

Gran ambient en arribar a Arenys, el fet que sigui puntuable pel campionat de llarga distancia i obri el calendari, es nota.

Ens fem foto amb la filla de l'Alex i la Gemma que ens ha preparat un cartell especial i la seva família ha tingut moltes deferències amb nosaltres, fent una demostració d'hospitalitat.

SORTIDA!!! Molt densa fins que no arribem a la NII, allí la gent va molt ràpida i no em quedo molt enrrera fins a St Pol, allí ja comença la pujada i em dosifico, ja que la festa acaba a Collsacreu i fins allí vaig fent, passo per la catifa del chip i no marca. 

- Vaja si ho se em dosifico més!!

Ara toca anar cap a St Celoni i el ritme és fort, mentre tant vaig fent neteja de mocs, que deu n'hi do

el que arriba a sortir-me.

Un cop a St Celoni em menjo un plàtan i tot això anar bevent, ara ja comença lo seriós... Però ens han avisat que per seguretat retallaven el circuit uns 20 km per neu al Montseny i en contes de pujar a Sta Helena hem fet costes del Montseny, prou dur!!

A la Baixada, m´he adonat que les mordaces que he estrenat de cautxú, no frenen res i fan soroll.

Tornem a planejar fins a la carretera de St Celoni cap a la Roca, allí en el grup que anava, per cert, molt ràpid, ha imposat un ritme molt fort i jo encontres de posar-me al darrera, davant i donant relleus a tort i a dret.

En començar Parpers, ja he notat la presència de l'home del mall, però no he fet cas, ha estat quan he començat l'ascensió de Dosrius que he vist com les forces s'esvaien per moments, he buscat el meu ritme, que en aquell moment era molt baix i m'ha passat moltíssima gent.

Així nar fent, fins a la desviació per iniciar Vallgorguina cap a Collsacreu, únic avituallament que he fet. He vist bunyols i me n'he menjat tres com un descosit, he omplert el bidó d'aigua i m'he pres un gel.

Apalí... "The walking dead on bike"  les cames per més que volia, no anaven.  Passat vallgorguina veig l'Alex "Keniata" que ve per darrera i m'anima, faig el que puc i m'enganxo, arribo just darrera seu a Collsacreu.

Un cop allí ens diuen que hem acabat, no m'ho puc creure, jo em pensava que encara ens feien anar cap a St  Pol, fer la NII i pujar a Arenys de Munt.

- Quina alegria, m'han fet un home, per què estic buit!!

Gran organització i excel·lent companyia amb el TRi+9 i amics del poble.

DUATLÓ D'IGUALADA

Quedem amb en Vicenç i en Gerard a tres quarts de vuit al poble i sortim un pel més tard per alguna inpuntualitat... Ho sento nois!!

Matí molt fred després de la nevada d'ahir, al poble 2º C pelats i sortim la representació del club cap a Igualada.

En arribar a Igualada la temperatura no és engrescadora, 0º C, però el pitjor és el ventet gelat, encara hi ha neu d'ahir i trams gelats.

Entrem el material al box i un parell de voltes ala pista d'atletisme són suficients per escalfar, petit briefing instants abans de la sortida per dir-nos que anem amb compte amb el gel a la carretera.

Ens desitgem sort en Vins en Gerard i jo.

SORTIDA!!!

Surto còmode, vaig buscant el meu ritme i ja surto de la pista petita pujada i cap al bosc a fer ziga zagues pel mig, tornada a la pista i segona volta. M'apropo al box i apreto, faig la transició tant ràpid com puc i em pujo a la bici i veig uns quants per terra en aquest punt crític. Enfilo la baixada i en començar a pujar...

-No me'n surto amb el canvi, o sóc jo, a demés les cames no van com és degut!!

En pocs segons, contra vent gelat i la pujada, em passen uns quants duatletes a bon ritme i no estic disposat a renunciar-hi, m'hi enganxo i sorgeix un bon enteniment.

En fer el gir i tornar cap a Igualada, fa baixada i les cames volen, tothom va ràpid hi ha un parell de revolts perillosos i el grup va molt llençat, de baixada he vist una ambulància i algú a terra,

-Espero que no hagi pres molt mal!!

En arribar a les rotondes d'Igualada ja em trec les zapes i en veure el que em queda encara veig que m'he precipitat, però logro entrar pel davant del grup al box.
T2 a full!! I les cames no van...

-Més entreno no aniria malament!!

Aguanto com puc i veig com la Sara del fast m'ha passat com una bala perseguint a la seva companya,  ziga zagues pel bosc i cap a la pista, arribada en 1:02:37

Wow!! Quina duatló més ràpida, felicito a la Sara i al Lucas que també és a l'arribada. Espero a en Gerard i a en Vins i per acabar ens fem foto per immortalitzar el moment.