24h CICLISTES DE MONTMELÓ

En aquest post us parlaré de la il·lusió que em fa participar en aquesta prova a la que ens vàrem apuntar al fil d'un comentari dels Mandrils, nom del grup de whatsapp de sortides ciclistes ( jo només diumenge).

L'instigador va ser en Javi, la resta... només alguns valents vàrem fer un pas endavant, Cheni, Txema, Javi i jo.

Valdria la pena dir que en Txema no coneixia a la grupeta dels Mandrils, ell i jo som amics a través del meu primer equip de triatló, els Cingles de Bertí. També cal dir que després de l'experiència viscuda a les 24 h ciclistes, tots som amics.

Doncs amb els preparatius a última hora, carreguem el camió, gentilesa d'en Cheni i ens desplacem al circuit plegats amb en Javi, Cheni i servidora. En Txema va directament al circuit, un cop allí faig les presentacions, en Cheni que es el capità de l'equip ens reparteix dorsals i informació bàsica, ens lliura uns presents de part de l'organització, barretes personalitzades i una bossa per dur-hi les "zapes".

Decidim logística sobre la marxa i despleguem els "bartuls", estem al Box nº5  allí coneixem a gent de València que competeixen en T6 i que a l'hora són els que organitzen les 24 h  ciclistes de Cheste a les quals ens hi han convidat, més enllà de lo estrictament competitiu.

També coneixem a un noi que competeix a la categoria  solo 24 h amb una BTT doble suspensió i amb rodes de tacos ben gruixudes. Les apostes no son gaire esperançadores per a ell.

Les sortides decidim fer-les en el següent ordre, Sama, Txema, Cheni i Javi, així en relleus d'una hora.

Arriba l'hora i amb puntualitat es dona la sortida en format de cursa de resistència.

SORTIDA!!!

Surto corrents cap a la bicicleta, no gaire ràpid ja que amb les zapes pots anar per terra, en Cheni em lliura la bici i comença l'espectacle, la gent surt com una bala, el cap de cursa no el tinc gaire lluny i en arribar a final de la recta, haig d'anar amb compte, tots volem anar pel mateix lloc i tant ràpid com sigui possible.

El ritme és molt alt, la pujada cap al revolt repsol és dur,  negociar la Seat és tot un perill amb el pilot que som, la pujada de la masia "la Moreneta" en un pedalar intens i la recta de l’estadi amb tot posat 53-11 i amb quaranta ulls en sortejar el revol de La Caixa, pujada a l’estadi després del revolt Banc de Sabadell inici de la baixada cap a la chicane RACC, perillosa de nassos, sortint-ne, tot posat i cap a la recta a fons i amb tots els sentits a flor de pell, rodes, costats, canvis, no vull cap tall durant la meva primera hora i anar ben posicionat.

En fer el primer pas per meta, veig que podré mantenir el ritme durant la meva primera hora, però pateixo molt anant al pilot capdavanter amb uns vint o trenta ciclistes, després d’algun avís d’afilador, miro d’anar avançant posicions, de fet, fins i tot en una volta arribo a passar primer per la línia de meta.

-Mandrils cap de cursa! Jajajaja

Cap a mitja recta rellevat per totes les bèsties, òbviament, però al cap davant de cursa i veient per on vaig, que era l’objectiu per minimitzar el risc de caiguda.

Passen les voltes i la primera hora, entro al box, primer relleu amb en Txema.

Arriba en Txema i havent-ho donat tot a la seva hora al primer relleu l’organització ens notifica que hem superat una mica la velocitat permesa al pitlane ( 20 km/h en aquest tram). Surt en Cheni a fer la seva hora a molt bon ritme. Tercer relleu el d’en Javi i ho dona tot.

Estem tots rodats i l’emoció ens envaeix a tots, sensacions, emocions, ritmes, crono. El segon torn m’arriba a les cinc de la tarda. Primera volta d’escalfament avançant gent i finalment arriba un grup ràpid i m’hi afegeixo.

Sempre miro d’aportar alguna cosa als grups on rodo. Entro al següent relleu amb en Txema i em trobo amb la família d’en Javi a qui em fa moltíssima il·lusió saludar, mes tard gentilesa de la dona d’en Javi, em du a la meva família per que puguin veure’m al meu tercer relleu, on se’m fa de nit i fa fred.

-Temo a la chicane i a la noche por que todos los gatos son Pardos! Jajajaja

Duc a la meva família a casa i recullo dos termos de caldo casolà, que ens reconforta enormement durant la nit.

Soc capaç de dormir mitja hora al box i faig el quart relleu descol·locat pel xubec de mitja hora, en Javi al passar per meta abans d’entrar fa un crit de ca l’ample per si de cas...

-Samaaaaaaaaaa!!!

Ja preparat amb pantalons llargs i alguna cosa més ens donem el relleu, ara és quan m’adono que la llum de doble led que m’han prestat il·lumina molt.

Tornem a fer-nos el relleu amb en Txema, el fred, el cansament i la humitat fan especialment durs els relleus nocturns. El meu penúltim relleu el faig a trenc d’alba i gaudeixo de l’espectacle.

En la repartició dels últims relleus decidim ajustar l’hora i mitja entre jo i en Txema que serà qui aixequi els braços a meta a les 12 del migdia.

El meu últim relleu el faig rodant amb el valent de l'Alberto, simpàtic participant de Granada en categoria solo a qui convido a agafar roda en el grup de tres que hem fet. M’acomiado d’ells i cap al box a donar el transponder al que serà l’últim relleu dels Mandrils a mans d’en Txema. Un cop s’apropa l’hora clau ja tots al mur veiem l’entrada triomfal d’en Txema amb els cap de cursa i guanyadors.

Gran fortuna la nostre ja que no hem hagut de lamentar cap caiguda ni averia mecànica durant la cursa.

Experiència única a rememorar la viscuda entre els mandrils i molta altra gent a qui ha valgut la pena conèixer en un entorn molt més enllà de lo competitiu.

Txema!!! Jo a l’Ironcat aquest any hi vaig a passejar, no puc fer-hi més!

P.E: Per cert us enrrecordeu del noi de la BTT del Box nº 5? Doncs finalment va acabar les 24 h. Felicitación especial para ti chaval!