divendres, 10 d’octubre de 2014

IRONMAN DE BARCELONA



Començaré dient que de les quatre ironman que duc a la "jepa" és la que he preparat pitjor. Amb aquest preàmbul ploraner, m'explicaré...

Gran diluvi hores abans de la cursa amb molt aparell elèctric i les rieres van a tope, de fet el mar està ple d'aigua bruta uns dos-cents metres mar endins.

Finalment l'organització decideix endarrerir mitja hora la sortida, tenint en conte que la tempesta marxa amb la mateixa rapidesa que ha descarregat.

SORTIDA!!! Acompanyat del meu amic J. Vilardaga, ja que amb en Txema no hem coincidit. Algun que altre cop sense importància fins el primer gir, allí molts posicionaments (cops), el proper gir miro d’anar pel dret i em surt millor, el tercer és a cent metres i és més delicat, però em posiciono ja buscant les boies del tram llarg de dos mil tres-cents cinquanta metres. Tram força còmode fins a l'últim gir, allí tothom vol anar a tope.

Surto be de l'aigua, m'eixugo i em poso maillot de ciclista, mitjons i zapes (tot està súper xop de la tempesta) El gran Vilardaga ja corre cap a la bici quan m'estic eixugant, vaig a destapar la bici, bossa al seient i una altre al manillar (previsió de meteo). Quan surto del box, allí veig al Sim.

-Simeó no siguis tant cab..!!!

I ell em pregunta quina mitja vull fer...

- Doncs, jo havia pensat que una mitja de trenta

Quan arribem a Montgat, ja dúiem una mitja de 34,2 km/h i li dic que no anem bé. Doncs així la volta i mitja, és a dir uns cent quilòmetres, i finalment començo a pensar en la marató, ja les cames a la última i curta volta, em fan figa.

Amollo una mica i continuo suau fins al final, quan arribo al box per posar el peu a terra, M'adono que no tinc cames, soc incapaç de córrer, faig tota la T2 caminant, em canvio les zapes de córrer i em poso la gorra, gel al canto i a pixar. Oh no!! Hi ha cua!!! M'espero el meu torn i em be la imatge d'un pro pixant-se a la bici, que una mica més i m'esquitxa. Jajajaja

Amb molta calma inicio el tercer segment, em mentalitzo que haig d'anar fins cada avituallament.
De seguida em trobo amb els supporters del tri+9 fotent una remor de ca l'ample, donen ales. Vaig seguint amb el meu ritme lent, que de tant en tant les cames em traeixen i em fan anar més ràpid a lo que el meu cap contesta inmediatament. He vist a les meves millors supporters, les meves nenes que estan acompanyades de la família Domènech, quina il·lusió!!! Fins la tercera volta tot va molt bé i noto que estic controlant la cursa. Eps!!! També em trobo cap a la banda de Pineda a la família López animant-me a tope.

En iniciar la tercera i última volta un error o simplement, l'home  del mall, em deixa fora de joc. Soc incapaç de caminar recte i la visió és borrosa. M'espanto de veritat i fins l'últim avituallament de Pineda em penso que no arribo. Finalment hi arribo, em prenc l'últim gel amb aigua i fins que no soc capaç de caminar recte i noto la revifada, no em poso a còrrer que és quan em queden tres quilòmetres.

Vaig molt tocat però és el final, en Lluís m'avisa uns metres abans de l'arribada que m'esperen les nenes, salta la meva petufa, i amb la espectacular arribada amb els trimasnovins animant, el meu nom per megafonia i la meva petita amb l'estelada en mà, és una entrada triomfal!!!

Agrair a la meva família, amics supporters que m'han animat en el meu repte de l'any, fer dos ironmans. Però una aparatosa caiguda en bici, em va tenir en dic sec una bona temporada, on les lesions en començar a entrenar, no m'han deixat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada