Desplaçament en cotxe fins a Frankfurt amb arribada un dia abans de la reserva. Com fa un any que vaig fer la reserva... jajajaja
El mateix personal de l'hotel Mercure ens busca allotjament a uns cent metres, en un Ibis hotel.
Trobada amb la resta de trimasnovins tal com van arribant a l´hotel que crec que som 22 més els/les respectius/ves supporters.
El dia d'abans de la cursa, quedem uns per anar a deixar la bici a la T1 que està a uns 14 km de la ciutat, els altres aniran en els autobusos que l'organització posa a disposició dels atletes i acompanyants.
Finalment hi anem en German, Oscar, Jack i servidora.
Som dels primers en entrar les bicis al box al costat del llac, una espècie de embassament privat que fan servir de platja artificial. Un cop col·locat tot, quedem per a tastar l'aigua, és sabut que per la temperatura de l'aigua el neopré estarà prohibit. Jo que he comprat un rebel de sailfish que vull tastar, un cop som a peu d'aigua me n'adono que tinc les ulleres de natació al box. Marxo corrents fins a la swim bag i mentre corro sobre les catifes del box puc comprobar que sota les catifes hi ha de tot, branques, pedres, etc... Doncs com a perseguit pel dimoni me'n torno cap el llac correts amb les ulleres a la ma i trepitjo amb el taló esquerre un pedrusco del tamany d'una pilota de pim pom i veig les estrelles i la via làctea!!!
-Kaguntotloqueremena!!!
Coix i amb els peus escaldats d'anar descalç per la sorra que crema de nassos, faig el tast de l'aigua.
Amb el rebel, em sento com un llonganissa! Força embutit però d'una forma subjectiva em sento ràpid.
Anem a l'hotel i dinem a una pizzeria del costat. La bossa de la T2 la deixo per la tarda, ja està tot el peix venut i ja només em queda hidratar-me i cuidar els detalls que són importants ;-)
Amb els trimasnovins quedem a la recepció de l'hotel a les 4:30 per anar cap a la sortida.
Diumenge em sona el despertador a les 4:00 i lo primer és endrapar l'arròs amb tonyina, que tot sigui dit, no passa gaire bé, però el cos ja s'activa sabent que és el que això significa.
Ens trobem al hall de l'hotel tots amb cara d'animal que espera l'escorxador, la tensió és total!!!
Trasllat amb bus fins al llac i ja no hi ha marxa enrere, últims preparatius a la bike. Allí mateix em trobo amb en Carles amic de l'adolescència amb qui hem progressat de les tri sprins, fins a l'Ironman en paral·lel, tot i que cal dir que ell és un molt bon corredor, cosa que jo no he lograt en aquests anys!
Ens desitgem sort i al lio!
Ens trobem amb gran part dels trimasnovins a l'aigua i els/les supporters que ja han arribat (sortien una hora més tard de l'hotel) ens fem foto i ens col·loquem als calaixos de sortida.
Veiem com surten els pros, en poca estona ja comencen a sortir els calaixos més ràpids, allí hi ha en German.
Jo que em poso al calaix 1:25-30. coincideixo amb el calaix del costat, allí hi ha en Miki, Hector i Dani, em convencen i faig el canvi.
-Jo em penso sortir per la tangent i fer la meva cursa.
Ens desitgem sort i en poca estona ja ens donen la sortida.
SORTIDA!!!
Amb el rolling start és força còmode i hi ha força espais, però el meu subconscient fa que em surti per la tangent i en poca estona em trobo nedant sol a una distància considerable de les boies.
Així vaig fent fins al primer gir de boies i a la que em dono compte ja estic sortint de l'aigua amb bones sensacions. Volta Australiana feta, una parida però em feia molta il·lusió fer-la, ja que no havia fet mai cap triatló amb la famosa volta.
Tornada a l'aigua força bé i segueixo preocupat per apartar-me del gruix de nedadors i torno a apartar-me. Aquest últim tram, de uns dos mil tres-cents metres, se'm fa especialment llarg, cosa que entenc al mirar el GPS.
-Collons!!! La meva excursió natatòria ha estat amb un regal de quatre-cents metres de més!!!
Sortida de l'aigua i vaig cap a la tenda, allí em trec el rebel i em poso crema solar i tota la suplementació alimentària entre tritraje i bicicleta. El taló em fa un mal de ca l'ample, però confio en que a la bici se'm calmi i en l'ibuprofé que tinc planificat prendre al final de la bici.
Sortint de la T1 veig la padrina en posar el peu a terra, sense donar-me´n compte ja en surto. Saltironet i ja soc dalt de la bici, el meu segment favorit dels tres. Em relaxo, planifico la estratègia alimentària i tot va molt bé fins a completar la primera volta, al llarg d'aquesta coincidim amb l'Oriol en Miki i l'Angel.
Al final de la primera, inici de la segona ens creuem amb una triatleta del Rayo team que va molt bé i anem coincidint tota l'estona. La Daniela em diu que va per whats i jo li faig la conya...
-Pues yo voy a Julios!!! :))
Vaig regulant tota la volta i m'adono que la beguda energètica està super calenta i no m'entren les barretes que duia per menjar, a la primera volta m'han entrat, però ara ja no m'entra ni la beguda que està rebullida ni les barretes, el cos només em demana aigua per dins i per fora.
Fa una calor de mil dimonis. Hi ha triatletes tirats per la carretera i ambulàncies amunt i avall, la magnitud de la tragèdia és considerable!
Així vaig fent aproximadament fins el km 160 on la Daniela marxa i jo soc atrapat pel bo d'en Dani que m'anima però vaig fos, sense l'alimentació que pertoca i super acalorat a uns 15 Km de l'arribada, li dic que marxi i fagi la seva cursa ja que el veig molt bé! Verbalitzo l'abandonament i en Dani m'anima a no fer-ho, però no ho tinc clar.
Sense forces a les cames faig l'últim desnivell que està muntat a l'estil de les grans voltes, amb moltíssima gent animant i molt animada, ja que tot és ple de bars al llarg de la pujada. També diré que a la segona volta amb la calor que fà, no hi ha ni la meitat de gent.
-Pels meus collons pujo fins dalt en bici!!!
Està ple de gent que puja a peu i jo pujo arrossegant-me fins dalt on hi ha l'avituallament. Allí és l'únic avituallament on poso el peu a terra, bidó d'aigua per sobre i l'altre me´l bec i reservo per la T2.
Se'm fa un calvari arribar a Frankfurt estic desllorigat, no se com posar -me a la bici, cada sotrac i pas de vies de tramvia em fa veure la padrina. Arribo a la zona de la T1 on quasi bé em menjo als comissaris que m'indiquen el conegut "peu a terra" suposo que m'ho diuen en kartofen, però no estic gaire per la feina.
Peu a terra i quedo doblegat del dolor que em propina el taló.
Arribo al box i la bici me la fan deixar no se a on, allí hi ha algú que em fa aturar-me i deixar-la. Agafo el bidó d'aigua, l'Ibuprofé i la bike bag, de sobte sento una veu familiar que crida el meu nom!!
-Jordi, Jordi!!! Vinga Papa que tu pots!!!
És la meva filla Ariadna que m'anima des del pou on estic ficat i penso que no es mereix veure'm malament, si ho puc gestionar!
Invocant a sant Ibuprofé em poso dret i camino coix.
De tot el que havia de prendre a la marató, només em prenc un sobre de sals i començo a córrer/ caminar amb un gel a la butxaca. Al passeig veig a en Rafa, l'Oriol i en Santi, sense ni donar-me'n compte, no ho analitzo fins una bona estona més endavant que es deuen haver retirat, decisió molt recomananable, ja que estem a l'esgarrifosa temperatura de 40º C, el sol crema, l'aire és calent, literalment és un infern! En arribar al km 5 em saluda en Sergi que vé endollat en la seva primera Ironman.
Vaig fent com bonament puc, motivant-me pam a pam, completar la primera volta és un balsàmic, però em fa veure que me'n queden tres encara!!! Ufff...
La tònica no ha canviat, segueixo veient gent tirada per terra, amb assistència, això si!
Cada cop que travesso un pont, la calor és tant agobiant que sembla que hi hagi un malparit amb un soplet escalfant l'aire.
La segona volta, un calvari! Veig a en German amb en Jou i algú més que no identifico. Ja em projecto amb la mitja marató al sarró. La tercera i millor volta la faig amb l'Edu que també debuta en la LLD i el veig molt bé a un rítme assumible i fem un bon tàndem tota la tercera volta, on només parem als avituallaments i seguim corrent.
Finalment a l'última volta li dic que marxi, el veig molt bé fent una marató sólida al ritme que du.
Jo engego la calculadora pels últims 10 Km, miro el crono i tot just marca 12h i algun minut.
Penso que en condicions normals faria un 10k en menys d'una hora, però no és el cas.
No tenint-ho clar, veient el panorama Dantesc de cursa, penso que serà la primera ironman per sobre de 13 h i no m'importa en absolut, només penso en acabar!
Les supporters han estat situades sota del pont que dona pas a l'inici de volta de la marató i final cap a meta.
Em reservo per l'últim km i arribo emocionat pensant on seran les supporters, ja que he quedat amb elles que em donin l'estelada per entrar-hi.
Entro a la recta final i me la donen tan ben plegada, tant, que pràcticament soc incapaç de desfer-la fins travessar la línia de meta!!!!
Collons no podia estar plegada més petita!!! ;P
Repte consumat!!! 6 x Ironman finisher.
Aquesta última molt lluitada en un any molt complicat en lo personal. Agrair a tothom que m'ha donat un cop de mà, on tot tenia un caire mental fora de mida, he anat a nedar a la piscina amb situacions complicades, per no parlar dels entrenaments a mar i d'alguna competició prèvia a l'Ironman.
Gràcies a tots els trimasnovins/es per una experiència inoblidable a Frankfurt i molt més enllà. A tots i cadascun que d'una manera o altre m'heu posat a la línia de sortida a la que no tenia clar si havia d'anar i finalment fer una cursa intel·ligent. Als Mandrils, als Pavoos, a la colla Nafent i a la família que sempre està allí.
GRÀCIES A TOTS!!!
