dimarts, 7 de maig de 2019

XV TRIATLÓ B DE BANYOLES



Compartim apartament a Banyoles gràcies a la gestió del bo d'en Rafa. Serem amb ell, l'Angel, Sergi, Edu i servidora. També està a Banyoles amb la seva parella en Miki i l'Oscar.

Al Briefing i arribem tard però suficient per a saber que per fred ( previsió de 7 ºC pel matí) es retallarà el primer segment.

Sopem i anem a dormir, a mí em costa especialment.

Sona el despertador ben d'hora, el meu a les 5 del matí per a esmorzar sense gana i molta son.

Mica en mica es van llevant la resta de trimasnovins fins que a les 6:45 hem d'estar al box per tal d'entrar el material. En poca estona ens confirmen que sortirem de l'aigua, els rumors i el fred diuen que una duatló seria el correcte.

Ens enfundem el neo i anem cap a l'aigua, certament s'hi està millor dintre que fora.

SORTIDA!!!

Jo que vull evitar el contacte, em surto per la tangent i faig la meva particular natació, tant és així que fins que no surto de l'aigua no em trobo amb ningú.


T1 llarga, ja que em trec el neo mirant de no trencar-lo, que a està cascadillo... Em poso manguitos i xaleco paravent i cap a fora.

Inicio la bici desconeixent el nou recorregut i en pocs quilòmetres ja em trobo amb una rampa d'un desnivell acumulat del 10% que em fa recordar el muro de Haya de la triatló de Zarautz i un cop superat aquest punt, vaig fent sense passar-me de voltes, ja que la resta és una mitja marató.

Cap al final del sector de ciclisme, en una banda sonora al voltant del llac perdo el bidó aero.

-kaguntotloqueremena!!!

Aturo la bici quan puc i em baixo per anar a recollir el bidó aero d'specialized!

Aquest fet a part de fer-me perdre més temps del que ja he perdut a la T1( 4 minuts) em fa reflexionar sobre la configuració per a Frankfurt.



Inicio la marxa cap al box i la T2 ja és una mica més ràpida, li retallo 3 minuts.

Comença l'últim segment i em faig el ferm propòsit de no aturar-me més que per hidratar-me quan em toqui el gel.

Contemplo el paissatge que és una meravella i disfruto dintre del patiment, marxo mentalment i a l'hora m'estructuro però la pixera em fa parar a la segona volta! ;-)
Carregat amb l'últim gel inicio la darrera volta on faig un petit canvi de ritme per entrar a meta havent-ho donat tot.

Entrada a meta on les emocions esclaten, em reservo per a recuperar-me i retrobar-me amb els companys de fatigues.



Sou molt grans trimasnovins!!! Road to Frankfurt!!!

Cap comentari:

Publica un comentari