diumenge, 12 de juny del 2011

VOLTA NEDANT A SA DRAGONERA

Desplaçament de la família complerta a Mallorca sortint el dissabte i tornant el dilluns, petites vacances!!
El dissabte briefing de Neda el Món al club de vela del Port d'Andraix.


Sensació imponent en la presentació de la part organitzativa i técnica de la volta a l'illa, detalls que ja et possen a lloc, on jo tinc dubtes seriosos de les meves possibilitats a l'hora d'assumir la distància, amb en Lluís i en Marc, ja els vaig dir que faria la llarga 9500m pensant en la retirada per problemes físics a partir dels 5000m. (paletilla dreta defectuosa i trencament fibrilar del recte anterior del quadriceps dret, el diventres nit)
-Collons nano quin panorama!! :-)
Dissabte a la nit bona càrrega de carbohidrats "pastaparty" i força hidratació durant el dia i a dormir.
Ens llevem la família a les 7:00 esmorzar mitja hora més tard i cap a al Port d'Andraix, on ens traslladen amb vaixell fins a Sa Dragonera.
De camí cap a l'illa amb bona mar, un seguit de dofins ens venen a fer companyia fins a Sa Dragonera, nedadors i familiars ja ens contagiem i l'emoció es respira en l'ambient.


Només trepitjar l'illa, els habitants autòctons fan acte de presencia, recordant-nos el per què del nom de l'illa, Sa Dragonera. En donar quatre passes, dracs de pam campen per tot arreu com si de formigues és tractés. Entre tot aixó la tribu dels nedaddictes ocupem l'embarcadero de neoprens i demés, la germanor és total, petons a la família i a l'aigua. Les sortides per diferents nivells es donen en tres onades, jo evidentment en la primera onada, on en principi estem els més lents, l'emoció a un minut de la sortida és total.
SORTIDA!! Ens posem en marxa sortint en direcció sudoest en direcció al Cap de Lleveig, primer objectiu, avituallament dels 2000m. Les sensacions són inmillorables, fem un grupet on anem uns quatre nedadors, dels quals finalment quedem dos, avituallament i veig al crono 32 min, vaig bé, bec isotònica i continuo, sense donar-me'n m'he despenjat i nedo sol, arribant al Cap de Lleveig, la recomanació era passar-lo alegrement per la confluencia de les corrents.


-Jordi apreta que això és aquí mateix!! (encara em quedava un bon tros)
Abans de girar el Cap de Lleveig, massa a l'avora de les roques, sense donar-me'n m'apropo a una boia vermella i quan miro cap a baix veig un submarinista amb un harpó i quan veig que em mira i no només això, si no que m'apunta... m'acolloneixo molt, superat aquest punt, vario una mica més en meu traç i ja noto que la fondària és una altre cosa i les corrents fan acte de presència. Sense ni donar-me'n un cop vist el far del Cap de Lleveig, en entrar a la cara nordoest i hombrívola de l'illa, com s'ens van dir al Briefing, l'aigua estava més fresqueta i a l'hora calmada, gaudeixo de la calma i em trobo amb el segón avituallament.
-Caram Jordi ja t'has plantat als 4000m!!


Surto de l'avituallament i començo amb dubtes de saber fins on podré arribar... En pocs metres ja em posso a lloc, una estrabada del quadriceps dret em diu que no faci servir les cames i per força ho faig.
Sense més plantejament que anar sumant metres i deixant d'una forma acompasada les cames, vaig fent.
M'enduc algún ensurt amb bosses de plàstic que es veuen amb claredat.
-Jordi no t'amoïnis, són bosses de plàstic, o nó!!
Amb la coseta d'anar fent em planto en els 8000m (distància on crec recordar el tercer i últim avituallament), no em puc creure que hagi nedat tal distància.
En apropar-me al Cap de Tramuntana, ja em volta pel cap que el nom és prou sugerent i encara no m'ho plantejo que ja em trobo en els últims 1500m, on la Tramuntana i corrent en contra no permeten gairebé avançar i menys amb tres hores i pico de travessia amb l'espatlla i cama dreta tocades. En Lluís des d'una llanxa m'anima, trec forces d'on no n'hi ha i continuo, en poca estona em trobo realment fatigat lluitant contra els elements i em sento petit, molt petit.
Em replantejo la forma de nedar i aixó en poca estona, agreuja el mal d'espatlla i començo a tenir mal de cap. M'aturo i veig que el vent i l'onatge em fa recular, se m'apropa una llanxa i m'ofereix fruita i em diu que ja ho tinc, que quan vegi la boia vermella, entro a l'embarcadero.
Arribat aquest punt veig que l'únic que vull és acabar el més aviat possible i això comporta traccionar tant com pugui, per no dir que les cames han de funcionar.
Mirant les roques del fons m'adono que l'esforç brutal que faig és inapreciable ja que pràcticament no avanço, al cap d'una estona ja veig el petit castell que hi ha abans d'entrar a l'embarcadero, i m'aplico al màxim i no avanço ni a tiros... (desmoralització absoluta) continuo projectant-me a l'arribada, en la família i amics i com si d'un miracle es tractés, veig la boia vermella i entro a l'embarcadero, sobrepaso el vaixell que ens ha dut fins l´illa i ja veig en Marc que em recull amb paraules de benvinguda i en tocar de peus a terra, en Jorge, que em recomana que no em posi dempeus de cop. 


Veig la meva dona les nenes, en Maxi i tota la gran família de nedadors. Retirada de neopré i cap al Port d'Andraix a menjar.
Un cop a la base nàutica del port felicito a tots i cada un dels components de Neda el Món per l'organització i capacitat d'oferir suport i seguretat i el més important, caliu.
Només em resta dessitjar-vos salut i nedaddicció!!