5ª Zoogs Illes Medes (Marató TV3)

Meteorològicament parlant... Impressionant!! La previsió s'ha complert i es podrà donar la volta a les Medes per segon any consecutiu.
La família ens instalem a l'hotel on es fa el briefing i el lliurament del xip, novetat enguany,  en fer les dues distàncies en format competitiu i no competitiu.

Un cop el neo possat, miro de trobar-me amb el meu amic Isi, ja que mesos abans ens emplaçem a les medes, però no hi ha manera, si que ens trobem amb el que queda dels antics membres del TRI+9 que participem a la travessia, Sergi, Hector, Dídac, Edu i Ferran, també ha vingut a veure'ns en Sergio. Foto de rigor i cap a les medes que hi falta gent...

SORTIDA!!! Crec que som uns tres-cents participants a la 1ª ona. Les sortides de les travessies de nedadors no tenen res a veure amb les de triatló, pel que fa al posicionament inicial (cops), tot i que es tracta d'una cursa competitiva.

Fins la sotida del port de l'Estartit, vaig buscant espais, com he dit, sense problemes, un cop fet el primer gir ja és més còmmode. l'aigua està perfecte a uns vint graus i el mar en calma. En el trajecte cap a les medes de sobte em trobo amb una espècia de serp puntejada que em frega la cara, uns quants metres més endavant me'n trobo una altre a major profunditat i així la puc observar. Finalment ens van comfirmar que estractava plàcton gegant enllaçat.

En arribar a la meda gran, l'espectacle és formidable, varietars de peixos per tot arreu, bancs petits, grans, un regal. el punt culminant és en travessar entremig de la meda gran i la meda petita.

La tornada fins a l'Estartit se m'ha fet una mica llarga, però en girar a l'espigó del port no em guardo res i apreto tant com puc fins a l'arribada. Finalment 1:29:02.

Després d'una dutxa, fem un bon àpat en molt bona companyia i cap a casa amb la feina feta. 

IRONMAN DE BARCELONA

Començaré dient que de les quatre ironman que duc a la "jepa" és la que he preparat pitjor. Amb aquest preàmbul ploraner, m'explicaré...

Gran diluvi hores abans de la cursa amb molt aparell elèctric i les rieres van a tope, de fet el mar està ple d'aigua bruta uns dos-cents metres mar endins.

Finalment l'organització decideix endarrerir mitja hora la sortida, tenint en conte que la tempesta marxa amb la mateixa rapidesa que ha descarregat.

SORTIDA!!! Acompanyat del meu amic J. Vilardaga, ja que amb en Txema no hem coincidit. Algun que altre cop sense importància fins el primer gir, allí molts posicionaments (cops), el proper gir miro d’anar pel dret i em surt millor, el tercer és a cent metres i és més delicat, però em posiciono ja buscant les boies del tram llarg de dos mil tres-cents cinquanta metres. Tram força còmode fins a l'últim gir, allí tothom vol anar a tope.

Surto be de l'aigua, m'eixugo i em poso maillot de ciclista, mitjons i zapes (tot està súper xop de la tempesta) El gran Vilardaga ja corre cap a la bici quan m'estic eixugant, vaig a destapar la bici, bossa al seient i una altre al manillar (previsió de meteo). Quan surto del box, allí veig al Sim.

-Simeó no siguis tant cab..!!!

I ell em pregunta quina mitja vull fer...

- Doncs, jo havia pensat que una mitja de trenta

Quan arribem a Montgat, ja dúiem una mitja de 34,2 km/h i li dic que no anem bé. Doncs així la volta i mitja, és a dir uns cent quilòmetres, i finalment començo a pensar en la marató, ja les cames a la última i curta volta, em fan figa.

Amollo una mica i continuo suau fins al final, quan arribo al box per posar el peu a terra, M'adono que no tinc cames, soc incapaç de córrer, faig tota la T2 caminant, em canvio les zapes de córrer i em poso la gorra, gel al canto i a pixar. Oh no!! Hi ha cua!!! M'espero el meu torn i em be la imatge d'un pro pixant-se a la bici, que una mica més i m'esquitxa. Jajajaja

Amb molta calma inicio el tercer segment, em mentalitzo que haig d'anar fins cada avituallament.
De seguida em trobo amb els supporters del tri+9 fotent una remor de ca l'ample, donen ales. Vaig seguint amb el meu ritme lent, que de tant en tant les cames em traeixen i em fan anar més ràpid a lo que el meu cap contesta inmediatament. He vist a les meves millors supporters, les meves nenes que estan acompanyades de la família Domènech, quina il·lusió!!! Fins la tercera volta tot va molt bé i noto que estic controlant la cursa. Eps!!! També em trobo cap a la banda de Pineda a la família López animant-me a tope.

En iniciar la tercera i última volta un error o simplement, l'home  del mall, em deixa fora de joc. Soc incapaç de caminar recte i la visió és borrosa. M'espanto de veritat i fins l'últim avituallament de Pineda em penso que no arribo. Finalment hi arribo, em prenc l'últim gel amb aigua i fins que no soc capaç de caminar recte i noto la revifada, no em poso a còrrer que és quan em queden tres quilòmetres.

Vaig molt tocat però és el final, en Lluís m'avisa uns metres abans de l'arribada que m'esperen les nenes, salta la meva petufa, i amb la espectacular arribada amb els trimasnovins animant, el meu nom per megafonia i la meva petita amb l'estelada en mà, és una entrada triomfal!!!

Agrair a la meva família, amics supporters que m'han animat en el meu repte de l'any, fer dos ironmans. Però una aparatosa caiguda en bici, em va tenir en dic sec una bona temporada, on les lesions en començar a entrenar, no m'han deixat...

MARNATON BEGUR

Em sento molt afortunat per ser el guanyador del sorteig d'una inscripció per la Marnaton de 7km que es realitza a Begur, gentilesa d'Sportvicious. Haig de dir que és la primera vegada que participo en una travessia de la marca.

Amb la família ens desplacem del Maresme a Begur i d'allí a Sa Riera, punt on s'ha de recollir el dorsal gorro i demés. Moltes cares conegudes i amics, d'entre ells, Pepe, Quim, Jorge, etc...   Anem a dinar i per la tarda anem a voltar per Begur, a les 20h es fa el briefing a Sa Riera i allí ens expliquen que per motius de seguretat no es farà la travessia llarga des d'Aiguablava, ja que la boira és molt densa i en set quilòmetres seria difícil o impossible controlar a tots el nedadors.

Amb bon criteri per part de l'organització, els participants de la travessia llarga nedem de Sa Riera fins a Sa Tuna com a escalfament i de forma prospectiva del recorregut.

Arribada a Sa Riera el matí de la cursa i ja amb el neoprè posat marxem la família al complert cap a la sortida. L'ambient és total, neoprens a dojo per tot arreu, gent escalfant, etc...

Petons a les meves supporters. A la sortida ens demanen fer el control de xip com a mesura de seguretat. A partir d'aquí podem anar sortint escalonadament sense presses cap a Sa Tuna.  Braçada rere braçada el fons és un regal i en sortir de la cala és fabulós. Bancs de peixos ens acompanyen, llàstima de la sobre explotació de construccions costaneres.
 
Arribada a Sa Tuna, allí faig un bon avituallament de fruita i beguda isotònica esperant que arribi tothom per sortir de forma competitiva. Saludo a més cares conegudes, tots/es destil·len mar per tot arreu.

Tornem a fer el control de chip i anem cap a les boies de sortida, al bell mig de la cala, entre les embarcacions.

SORTIDA!!! Estic a l'exterior, deixo que la gent es vagi col·locant i a l'hora ho vaig fent jo també, miro de fer el trajecte més curt possible, sempre buscant com a referent la costa i els caiacs que en tot moment són una referència. Un punt important són les embarcacions d'avituallament amb els globus d'heli, és on noto que el ritme que duc és viu, coincidint amb els dos mil metres ja penso en que me'n resten uns mil i miraré de donar-ho tot els últims cinc-cents metres.

Sense donar-me'n gaire em trobo entrant a Sa Riera, no deixo res guardat, ho dono tot fins el final.

Bon avituallament a l'arribada, on més tard hi ha botifarrada, beguda i entrega de premis. Jo òbviament em quedo sense premi, no obstant, per a mi un 131 de la gral i 44 de la categoria, ja és molt!

Bona organització amb avituallaments generosos i desplegament suficient.

XI IRONCAT Copa de les nacions de triatló

Per fer cinc cèntims del temps... (meteorològicament parlant) :) La previsió és molt bona, ja que anant tot bé, la màxima de la prova és el vent i normalment la calor també. Doncs de les dues me'n lliuro d'una en gran part, ja que al briefing avancen que el vent pot fer acte de presència als més endarrerits a la bicicleta.

Desplaçament matiner, ja que la família hem dormit a l'Ametlla. Entrada de material al box, ja m´adono que pel volum de participants, és una prova ideal. Visita d'última hora al "sr roca" i ja estic llest per anar cap a la sortida de la platja. Últims petons a les meves supporters i en tastar l'aigua ja em fan fora, car, ja és l'hora de sortir, és allí on ens hem saludat i desitjat sort amb el "sensei" Jordi Vilardaga.

SORTIDA!!! Veig que el meu "tocayo" s'ho pren amb la calma per sortir i jo faig el mateix, fins al primer gir vaig esquivant gent, però d'una forma còmode. Arribat el primer gir, ho faig per l'exterior, evitant contactes innecessaris. En busca del segon gir, em sembla veure en Jordi, que compassa la braçada amb mi (ell és més de braç llarg, 1,90cm d'alçada aprox.), obrint pas cap a la boia, el segueixo cap a l'interior del gir. Així han estat les dues primeres voltes, fins que he perdut la seva pista.

Sortida de l'aigua, amb la satisfacció d'haver-ho fet tant bé com he pogut, 1:02:57 del meu crono. T1 ràpida tenint en compte que em trec el neo, m'eixugo el mono i em poso mallot ciclista, de més a més, tot i així 2:46 deT1.

Inici del sector ciclista. Comença per mí una distància que conec, però no el recorregut, amb tot el que comporta. Finalment he optat per dur casc aero (per treure-li profit, amb aquest, és el tercer cop que l'uso) i llantes de perfil 60, les úniques que tinc. Diríem que per la bicicleta, és una aposta aerodinàmica.

Primera volta amb moltes cames i ganes, segona volta millor, a la tercera volta, m'adono que no he parat de pedalar en cap moment, no hi ha ni un sol descans i ja penso en el patiment de la marató, tot i això, penso en conservar les dues últimes voltes, que ha estat quan el vent moderat ha fet acte de presència (pel que diuen els veterans, res a veure quan bufa fort), és des d'aquest punt quan jugo més amb la cadència minimitzant l'esforç.

En el segon segment ens hem anat creuant cada volta amb en Jordi V i ja en l'última, alguna cosa no em quadra. Efectivament en l'inici de la seva sisena i última volta ha tingut una averia. Esperant que ho pugui solucionar, me'n vaig il·lusionat cap el box, passant per la rotonda del flamingo, allí ha estat el meu equip de supporters, m'esplaiaré... Conxi, Ariadna, Berta i menció especial per: Lluís, Carme, Marta i Laura, com us podeu imaginar, m'han donat ales cada volta.

Entrada al box en 5:42.11 de bicicleta a una mitja de 31 km/h, T2 ràpida en 1:46.

Inici de la "Crònica de una muerte anunciada" en versió LLD. Sense volum d'entreno corrent i amb una valentia inoportuna a la bicicleta, ignorant les conseqüències de 5:42:11 sense deixar de pedalar per la manca de descansos i desnivells, em trobo sense cames pels 42 k.

Alenada d'aire en passar pel recó supporter en sortir del box, em plantejo fer dues voltes sense caminar, és a dir 14 k, però en completar la primera, ja em trobo sense les cames per fer-ho.

-Kguntotloqueremena!! Tan bona pinta que tenia el crono...

Inicio la marató caco, ara corro, ara camino. Cada mitja volta et donen una polsera negre i en completar-la, al final de l'escullera, control de xip i cada volta deixes la meta a la dreta. La calor és terrible. M'adono que en Jordi V. no està corrent per què no ens hem creuat i finalment el veig afegit al grup de supporters donant-me ànims.

-Quina putada!! Crec que és el seu primer DNF

Vaig col·leccionant polseres i no veig la llum!! La tercera que em marca la meitat de la tràgica carrera de Filípides, veig que no tinc cames, això si, vull acabar com sigui.


La quarta polsera/volta, em dona ànims, però el peu dret em fa mal des de fa estona, tinc la sensació de tenir-hi un flictena (butllofa) i no deu ser petita. La cinquena volta és una més, però ja pensant en l'última. Mentre et vas creuant amb els corredors, veus el tipus de "condemna" que els queda, els que ja fa estona que han acabat, a qui els queda l'última volta... És com una distracció, a part de donar ànims als participants, de la mateixa manera que jo els rebo.

En passar per davant de la família, els hi dic que em queda l'última volta, la frase ressona dintre de mi i tenint com a referència la cinquena volta que m´he passejat al voltant d'una hora... La faig tant ràpid com puc.

Arribada a meta amb l'equip femení de supporters molt emotiva, sempre és una sensació indescriptible. Per cert, a l'equip femení hi falta algú...

Agrair-vos per enèsima vegada, Lluís i Carme, el suport rebut que no te preu!!

Propers reptes... Ja en parlarem!!

TRIATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT

Meteorològicament parlant... Crec que és un recurs molt gastat ja, oi? Jajaja
Doncs us haig de dir que ha fet bon dia, però el que és realment destacable de la cursa d'avui, ha estat la "Crónica de una muerte anunciada" que és molt senzill d'entendre. Com a l'obra de Gabriel Garcia Márquez, estava cantat que en el segment que més malament duc, acabaria petant, conscient que m'he centrat en el volum (escàs) per l'Ironcat.

Bé, al tema !! L'equip B participava més d'hora que l'A, amb només quatre membres i l'equip A amb sis membres, que no porriques!! jajaja

El míster ens diu que hem d'anar junts a l'aigua per no fer metres de més i sacrificar un bon ritme per anar junts fins la T1, així ho fem, sortim en bici plegats i comencem la primera volta amb la premissa d'anar fent relleus molt curts i ràpids, a la primera volta ens anem adaptant, la segona volta surt de luxe i la tercera, ja en els últims km s'ha trencat el grup en un relleu "hachazo" i jo que he quedat en el grup perseguidor i just de cames per córrer, he hagut de fer l'enllaç...

Entrada al box per la T2 molt xula, preparats per iniciar el tercer segment. Sortim plegats i al final de la primera volta em despenjo, el míster dona la consigna clara, el tall és el quart i jo ja he fet la meva feina, això si, l'entreno fins el final no me'l salto, aguanto el que puc i fins i tot acabo a bon ritme i a uns trenta segons de l'equip que ha fet 1:09:40 i en la posició 29 de Catalunya.

Això ja està fet!! només em queda fer els canvis LLD a la cervela per l'Ironcat i no cansar-me gaire la setmana prèvia.

DUATLO DE VIC

Bon dia per la pràctica d´esport a l'aire lliure. Temperatura molt agradable i cel radiant.
Pel que fa a la meva preparació per l'IRONCAT, no vaig gaire bé, per tant, la duatló de Vic no ha de ser més que un entreno. Amb aquest objectiu, estic preparat per a fer un bon etreno, això si, amb uns 600 participants.

Avui tinc el privilegi de ser acompanyat per les meves supporters al complert, que en dir-les que no es tractava d'una cursa molt llarga, han accedit de bon gust.

Entrada al box per deixar-hi la cervela i la resta de coses i vaig a escalfar una mica. Encara han de fer la duatló infantil i després sortim els adults. Per cert, la nova ubicació de boxes molt millor que la anterior.


SORTIDA!! Ja surto sense forçar gaire, ja que el segment ciclista és maco, però prou dur i si no reservo cames... Em tocarà patir. Les noies han sortit uns 3 minuts més tard que els homes.

Van passant els primers km i ja se que patiré. Arribo al box i em trobo de morros a les nenes que em saluden. Transició tant ràpida com puc i a pedalar !

El segon segment miro de dosificar-me i també dintre del poc entreno que duc, donar el màxim de mí. A les pujades m'ha faltat gas, però a les baixades i plans, he fet tot el que he pogut.

Arribada a Vic i ja abans d'entrar en la zona urbana, ja m'he tret les "zapes" quasi tres km abans del box.

- Kaguntot !! Això ha estat precipitat, però ja està fet, ara no me les poso !

Arribada al box, transició rapideta i a córrer ! M´ha costat de valent poder fer les primeres passes sense cap estrabada muscular, però en poca estona, ja he pogut córrer amb normalitat fins el final.

Molt content pel resultat i per l'entreno que he fet. Suma i segueix !

DUATLÓ DE L'AMETLLA

Poca preparació per afrontar aquesta duatló, ja que per assegurar els punts per equips, el míster em cedeix inscripció d'un company, l'Adri que en plena competi a Igualada el van tirar en el segment ciclista i porta la clavícula tunejada :)

Ens trobem al migdia, ben d'hora ben d'hora, l'Uri, Gerard, Edu i jo, ens anem cap a l'Ametlla tots plegats. Allí tenim ple de supporters, l'Adri mateix, en German, la Laura, la Mireia i la parella de l'Edu (no recordo el nom, sorry).

Entrem les bicis al box que està a la plaça i ens fem foto d'equip, escalfament, estiraments, etc... I no donen la sortida a temps per algun tipus de problema.

 SORTIDA!!! L'Uri surt al davant de tot i en Gerard, l'Edu i jo més cap enrrere. La primera volta la he fet massa ràpida i a la segona volta del 1er segment, he petat. L'Edu m'atrapa i anem junts fins a l'entrada del box.

-Estic super fós i no tinc quasi forces per pujar-me a la bici!!

Em calço les zapes i penso que a la bici em refaré i m'hidrataré, ja que tinc molta sed, mala senyal!!

Circuit molt complicat amb ple de cantonades, rotondes i girs molt perillosos, amb una rampa prou dura, d'uns sis-cents metres de llargada, on m'he acabat d'estovar les cames, jejeje!!

Ha estat molt reconfortant cada volta, de les tres del segment ciclista, passar per
davant del box i sentir el caliu dels supporters del tri+9. El final de l'última volta ciclista, m´ha deixat clar que no tenia cames i la falta d'entreno m'ha posat a lloc.

Segona transició amb contractures als bessons i així he anat... Parant a cada instant per estirar els bessons durant la primera part del tercer segment. Mica en mica he trobat el meu ritme, que ha estat molt lent, però he pogut còrrer.

Arribada a meta amb una noia del fast, a la que he anat animant els últims metres.

Ens trobem tots els trimasnovins a l'arribada i allí ens explica l'Edu que ha hagut d'abandonar per problemes mecànics al segment de bici, quina llàstima!! Per què ho ha fet molt bé.  

GO TRI+9!! Primers punts per l'equip.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Poc entrenament abans d'aquesta cursa, però tinc moltes ganes, de fet, és a la primera 1/2 marató plana en que participo des de fa força temps i primer cop a la de Barcelona.

Vaig a BCN en moto, ja que després la meva filla petita te la seva primera competició de gimnàstica  rítmica i no puc fallar. A l'Arc de triomf em trobo amb en German, ens dessitgem sort. Faig un petit  escalfament i me'n vaig cap a el calaix de sortida, que és el de 1:30- 1:40.

SORTIDA!! M'adono que estic al meu lloc, però he sortit massa fort, deixo passar les llebres d' 1:25 a l'alçada del Paral·lel, més endavant a Gran via, deixo passar a les llebres d' 1:30,

-Aquesta m'ha fet mal deixar-la passar, però haig de ser realista!!

En la primera part de cursa he anat per sobre del ritme mig i haig d'anar trobant el meu ritme, dins del meu cap em vaig repetint...

-Find your rhythm and enjoy it!!

I això intento, rodar a 4:30 aproximadament. El meu objectiu és fer la primera tirada llarga de l'any i no deixar passar la llebre d' 1:40 sota cap concepte.

Van passant els km i em vaig tornant optimista, tenint en compte que la calçotada del dia abans, no és ideal per preparar la mitja. El km 10 és un regal i ja trobo que tinc la meitat de la cursa a la butxaca, vaig bevent a cada avituallament glopades d'aigua, em reservo un gel pel km 15 que amb aigua em passa bé.

Penso que només em queden 5 km i és quan començo a notar-me carregats els peus, ja que és la primera vegada en molts mesos que m'excedeixo dels 10k. Vaig fent els càlculs i arribo bé al final de la cursa, just al quilòmetre 18 ens trobem amb en Joel, un company de feina, creuem quatre paraules i es despedeix i li perdo la pista.

-Kaguntotloqueremena, em fotrà un japo!! :-)

Miro de mantenir el ritme, de fet em guardo per l'últim quilòmetre, sense donar-me'n ja estic. Últims metres agònics, miro el crono i l'aturo en 1:35:39

Estic molt emocionat per què ho he fet com esperava, he fet MMP, però crec que ho puc fer millor en un recorregut pla.

En qualsevol cas... ROAD TO IRONCAT!!!

P.E: La meva petufa ha quedat en cinquena posició a la seva primera competició i s'ho ha passat molt bé, això promet ;-)

BH Duatló El Masnou-Teià

Previ avís en el reconeixement del circuit de la duatló, queda clar que es tractarà d'una prova dura en el recorregut ciclista i el de còrrer, "planico, planico" no és :)

Malhauradament, la previsió meteorològica, no és gaire bona, però l'organització treballa fermament per què tot surti bé.

Arribo al pàrquing i allí em trobo a David i Alfredo, dubtes sobre la indumentaria a portar ja que plou i el terra està molt moll, jo m'he atansat a parlar amb en Sergio al box i em diu que tant si es fa el segment ciclista com si no, les bicis han d'anar al box.

Entrem les bicis al box i en uns minuts l'organització ens comunica que es suspén el segment ciclista i es farà una volta al primer segment a peu i una volta del segment ciclista, també a peu.

Ja em cau tot assobre, amb el poc entreno que duc, i fer el segment ciclista a peu, és una ascensió constant fins a Teià, tot sigui dit, també la baixada és molt ràpida.

Em col·loco davant a la sortida per sortir a la foto i després arriben a última hora els cracks i es posen al davant,

-Ja no surto a la foto! Es clar, qualsevol es posa per davant d'ells...

SORTIDA!! Tothom surt molt fort, jo en arribar al camí del mig, ja noto que el ritme és massa alt per tot el que queda per davant. En arribar a la rotonda de la benzinera enfilem la riera de Teià cap amunt, el meu ritme comença a baixar, la pujada se'm fa eterna, veig algun participant que ja ha petat,

- A mí em falta ben poc!!

Miro de posar-me fites curtes, fins a agafar el trencall passat el pont de l'autopista i ja em plantejo... Després com és plà... Recupero, després, putada rere putada, ops!!

- Vull dir, pujada rere pujada :)

Ja m'ha passat ple de gent que conec, i penso que l'entrenament és bàsic i jo a principi de temporada faig el que puc. Quan m'adono, la pujada s'ha acabat i comença la baixada fins el final.

-A estirar les cames!!

Vaig fent la passa llarga, però controlant-la i veig que tothom al meu voltant també es llença, penso que ja apretaré un cop agafada la rotonda de la riera.

-Coll...!! com baixa el personal, crec que hauré d'apretar més!!

Em deixo les cames baixant, veig que tot deu fot el mateix i haig de reservar-me algo per córrer desde la rotonda fins a l'arribada. Veig en David del club que el tinc aprop i ja no puc fer res més, ho he donat tot a la baixada.

Arribada a meta sense res a la butxaca, estic molt content per l'entreno que he fet i per lo be que ha anat la cursa a casa, al meu poble, els meus amics.

Felicitats a tots i totes per fer possible aquesta cursa.