diumenge, 11 de setembre de 2011

NEDA MARCELONA


Bona travessia amb una excel·lent organització, com ja es habitual en l'equip de Neda el Món.
No les tenia totes per anar-hi, ja que dies abans em despertava pel dolor d'espatlla i a tres setmanes de l'Ironman, potser no tocava.
Diumenge pel matí... Bon dia Catalunya!! i bona diada.
Em llevo amb l'intenció de retirar-me, si el dolor així m'ho indica. Ja de camí cap els banys del Fórum, em vaig trobant amb les bèsties de mar, tots plegats nedaddictes!! Cares mes conegudes que d'altres i amics.
Estiraments ineludibles
SORTIDA!! Com és habitual en mí, em coloco en un lateral i surto molt poc a poc, mirant d'escalfar l'espatlla sense forçar-la, cap els mil metres ja he notat molèsties, però coneixedor de que quan s'escalfa pot anar endavant, m'espero al primer avituallament situat als dos-mil cinc-cents metres. Hi arribo, bec isotònica i en penjar-me de la zodiac noto cremor a l'espatlla dreta.
- Això vol dir que ja està calenta!! O potser és un dolor urent? En qualsevol cas tiraré fins el següent avituallament.
Mica en mica vaig avançant, veig algún peixet i alguna medusa i de tant en tant alterno la respiració per gaudir de l'skyline de Barcelona.
Sense ni donar-me'n em planto al segón avituallament.
- Ja tinc quatre-mil cinc-cents metres al sarró!! Ara per dos-cents metres no l'acabaré?
Amb Luís Moya
M'he endinsat en l'aigua escàs de convicció, que amb els metres s'ha tornat ferma i així, reforçat, he continuat fins el final.
ARRIBADA!! Salutacions cordials d'amics i cares conegudes. Tots fem cara de cansats, però l'il·lusió per la feina ben feta s'empelta.
Satisfet pel repte consumat, acte seguit contacto amb en Marc del CTCB que es prepara per un 1/2 Ironman i quedem per acumular uns setanta km de bike, trenta-cinc dells amb un vent terrible en contra. Un altre entreno de qualitat de cara a l'Ironman del 2 d'octubre i a seguir sumant!!

divendres, 2 de setembre de 2011

XXVI TRIATLÓ DE BANYOLES

Molt males sensacions a la cama i espatlla dreta, durant l'última setmana.
La nit d'abans canvio les rodes de carboni i les mordaces, ja que la previssió és d'aiguats amb alerta gairebé per mitja Catalunya. Això em representa dur 1/2 kg més de pes a la bici i un desarrollo més curt.
Arribada a Banyoles amb la família al complert i a demés em ve a veure el meu cunyat petit (29 anys), qui els pillés ara!! que es vol aficionar.

En entrar al box, salutacions amb el Jordi (presi del club), Guillermo i dos nous components, benvinguts al club!!
Marxem a tastar l'aigua pocs minuts abans de la sortida, el primer contacte és positiu. Arribem i ens trobem amb la resta de companys del club, excepte dos campanes destacables, Isi i Marc!!
Obren el calaix i jo decideixo col·locar-me cap a l'esquerra, primer any que se surt desde l'aigua, per motius de seguretat, ja era hora!!

SORTIDA!! Em trobo força comode sense cops, veig en Sergi que està al meu costat i poc després el perdo, segueixo nedant i al cap d'una estona m'adono que la primera boia groga està molt allunyada de la meva trajectòria i com que nedo tant agust sense cops, rectifico lleument, veig tot el gruix de nedadors molt lluny de mí, però només de pensar en els cops, mantinc una trajectòria allunyada del grup. En arribar a la primera boia i contactar amb el grup m'he adonat que ha estat agradable, per què ha estat progressiu i en la mesura que jo he volgut, fins que he anat per la corda cos a cos amb la resta de nedadors fins a sortir de l'aigua. Nedar tant a gust m'ha costat un temps preciós, però he vingut a fer un entreno!!

T1 molt ràpida i sense incidències, començo la pujada una mica forçat, penso que les rodes lleugeres m'haurien anat molt bé, ja que de pluja res de res. Inmediatament em venen les desagradables molèsties al quàdriceps dret, però sense dolor i vaig fent. En un tram molt ràpid em noto una vibració estranya del dorsal a l'esquena, m'adono que el cinturó s'ha desfet i estic apunt de perdre'l, faig un nus al cinturó i GASSS!!
Abans de la pujada a Esponellà ja hem fet un grup molt homogeni donant-nos relleus, a partir del km 30, vaig amb molta vista per què ningú s'escapi i a l'hora no haver d'anar davant en l'últim km.

T2 "enxufat" a tope, arribo sense les cames carregades, em calço les bambes i a còrrer!! El meu ritme és conservador, ja que fer-ho per sota de 5'/km la setmana anterior era un suplici. Cap el km 4 veig en Guillermo i m'hi enganxo i hem anat junts fins el km 8-9, últims metres i ho dono tot!!
Content d'haver fet una de les triatlons més maques i dura del Circuit Català, prenent-me'l com entreno de l'IM que faré el 2 d'octubre i deixeu-me que us digui que em queda menys d'un mes per fer algo de volúm de còrrer, que fins ara no he pogut fer!! :(

Foto de família a l'arribada amb les noves equipacions, que fan molta patxoca!!