diumenge, 28 de febrer del 2010

Duatló del Prat ( Equips) Campionat de Catalunya

Sortida amb grans dubtes, per què la setmana d'abans havia estat amb gastroenteritis "cagaleras", però amb moltes ganes.

Arribada al Prat i em trobo amb en Jaime i després amb en Toni, bé, ja sóm tres, posteriorment arriba "el presi" per fí ens coneixem tots els components de l'equip, per allò de les estrategies a seguir.
Recollim dorsals i adhesius. El presi ens comenta que l'Isi i en Marc estan de camí, ja apunt de tancar boxes, el jutge ens diu que entrem i que si no trigan gaire, encara passaran, en aquest moment, ja sento la pressió. Ho preparem tot a boxes i sortim. Ja fora veiem que en Marc i l'Isi han arribat i els han deixat entrar... ja em sento millor.
Concretem estratègia i escalfem, la premissa és sortir tots junts de TR1 que ja és eliminatòria.
Sortida a les 16:11 bon ritme, a la segona volta veig que anem molt forts, en Toni m'ho comfirma "Molt bé nois anem per sota de 4 min." jo els comunico que a aquest ritme no podré acabar i que marxin. En aquest punt en Marc em ve a rescatar 4-5 mts endarrere i em diu que fagi la passa més curta i que augmenti la carència, savi consell, deseguida em sento millor, a la quarta i última volta ja em veig amb forces de solventar els metres que ens separen, aleshores com no podia ser d'una altra forma en Marc em diu que em fixi en ell i no en la resta de l'equip.
Per fi entrem a boxes i em sento enbolcallat per l'equip, l'estratègia funciona. Sortim plegats a la TR1, jo la faig amb gomes de pollastre i em surt bé (2 de 3) estadísticament em funciona. Sortim a bon ritme tots plegats, al final de la primera volta veig que sóm tres o quatre, en un dels relleus en Toni em diu que fagi els relleus més progressius i jo penso: - No se que vol dir amb això!! esclar, jo sóc "el nuvatu" i per això no ho entenc.
Ja en la segona volta me n'adono que el que falta és en Jaime i tot just quan em disposso a donar un relleu, rampes als bessons, primer el dret i després l'esquerre, altre cop en Marc magistralment em diu que em quedi darrera i descansi les cames.
A la TR2 arribem força bé, jo darrera de l'Isi, salto de la bici i rampes als isquiotibials i tríceps sural, em calço les bambes i em trovo molt fort però les rampes no em deixen, veig que l'equip m'espera i penso que ha de tirar a fondo i els hi dic que em deixin. Haig d'aturar-me a estirar i poc a poc a marxa de tortuga, al final de la primera volta, quan Godoy i Zamora em passen com una moto, ja em sento capaç d'apretar, vaja si que apreto.. arribada a meta a uns 15 segons dels companys. Molt content pel resultat de l'equip però amb gànes d'haver creuat la meta plegats.
Triatló Cingles de Bertí 35é classificat.

diumenge, 21 de febrer del 2010

L'aventura és l'aventura



Matí fresquet 1'5º a Les Franqueses ( Corró d'avall), Descarreguem les bicis d'en Josep, Teo, Jandro i la meva.

-On són els meus guants? Penso en posar-me els de canviar la roda del cotxe ( pell groga)

-On és el meu casc? Ho recordo perfectament, al garatge de casa amb els guants...

Em decideixo a no participar, quan els companys em sugereixen que en demani un. No gaire convençut pensant que ningú du assobre cascos de sobres, pregunto a gent de l'organització i em diuen que pregunti pel Dani que està marcant amb cinta els últims metres d'arribada.
M'en deixa un dient-me que ès un casc amb molta història.
Preparats per sortir, l'organització diu per megafonia que al segon petard/ coet, sortida. Primer coet i veiem a la gent que ja surt a fondo, després del segon coet sortim nosaltres passant per l'embut de sortida.

-Recorregut curt o llarg? 

Penso que encara una mica carregat de la mitja de Granollers i a una setmana de la Duatló del Prat per Equips, millor fer la curta i a fondo...
Vaig avançant a gent només sortir i abans de la cruïlla del recorregut llarg, ja vaig sol.. Segueixo apretant pensant que dec portar una vintena de participants al devant. uns quants km més endavant, veig que no hi han gaires roderes al fang. Dec portar uns cinc o sis participants, més endavant només veig roderes de moto i un parell de bici.

-Decididament vaig millor del que em penso...

Últims metres, ja veig la meta i faig un esprint, arribo i només hi ha un participant, el guanyador, jo darrera a 30 segons.

Primera cursa/ pedalada que "llepu" calaix, increible i molt sorprés!!

diumenge, 7 de febrer del 2010

Mitja Marató de Granollers


Bon dia i bon ambient. Vaig a Granollers amb en Lluís i en Marc, allí em trobo amb en Jaime, del club "una màquina" ens saludem i ens desitjem bona cursa. Escalfament i cap a la sortida.
Sort al Lluís i en Marc...

SORTIDA!! Tot bé i motivat a mantenir-me en un ritme proper a 4'20, així ho faig, al km 2-3 estrabada del bessó esquerre "declaració d'intencions"

-Avui patirem!!

.Em concentro en el ritme i tot va bé, em sento cómode i mantenint-me constant, decideixo prescindir del crono cap al km 10.

Concentrat en el descens relatiu desde La Garriga, segona estrabada del besso esquerre

-No vaig bé i estic motivat a tope!!

No tinc més remei que baixar una mica el ritme i desaprofitar les baixades,

-quina rabia!!

Al km 17 vaig molt fotut, crec que em podria retirar.. Ho escolto com si fos l'eco que resona dins del meu cap.

-Ni de conya!! he vingut a veure si puc baixar de 1:40.

Amb molts dubtes i dolor, arribo al km 19 i veig com molts corredors fan canvis de ritme, i jo, amb proutes feines corro, la gent ha estat un factor important, els nens/es animant i donant la ma..

-FANTÀSTIC!!

Últims mts i sóc capaç d'esprintar i me la jugo.
1:37:54 real, al crono de la cursa 1:38:20 (em sembla recordar).
Objectiu assolit amb la decepció de veure que podia haver-ho fet més bé.