El presi contacta amb mí per a fer equip a Mataró un parell de dies abans de la cursa. Li dic que estic en hores baixes i sense fer res des de l'IM de Frankfurt. Només accepto si els hi falta algú per a completar un mínim de quatre i finalment m'enreda tot i jo ser el comodí "per si de cas"
El dia d'abans German, Oriol i Adrian fan l'aquatló del Masnou i l'endemà doblen a Mataró ( els meus respectes i admiració).
Ens afegim a l'equip per a la triatló en Sergi i jo, es a dir, cinc trimasnovins.
Arribada a Mataró després del temporal de dissabte al migdia, el mar està molt malament, tant és així, que els organitzadors de la prova no han pogut posar les boies al segment natatori ja que les onades se les enduria.
Per afegir emoció, jo em deixo el neoprè a l'armari i està permès...
- Molt bé nano, ara estàs fotut!
Miro de relaxar-me i un cop estem tots a platja, molt pocs sense neoprè!!! I em decideixo a tastar l'aigua i veure com gestiona l'entrada a mar amb onades de més dos metres i veure si visualitzo les boies grogues de costa, ja que son força més petites que les de cursa.
Primer intent de salvar la primera onada a través i em sacseja prou fort, mig estabornit miro d' aixecar-me i encarar la propera que em sembla més gran encara i provant d'estirar-me per travessar-la m'impacta, em rebolca i m'escup cap a la sorra molt més enrrere d' on estava. Surto decidit i no ho veig factible i menys encara sense neoprè.
Em reuneixo amb els trimasnovins i miro de relaxar-me, parlo amb ells mentre analitzo les onades i la simetríada. En Sergi que també és "surfero" em diu que m'ho prengui amb calma i que entri quan cregui oportú.
Veure sortir els equips de les noies cinc minuts abans de nosaltres em reconforta i ja estic plenament decidit.
SORTIDA!!!
Deixo que els més ràpids i enfundats en neoprè facin el camí, jo miro de travessar les primeres onades amb tota la calma que soc capaç de gestionar. Ja em trobo uns metres mar endins i les onades són gegants, un cop veig que no derivo gaire, localitzo la boia i miro de traçar, primer gir i nedo força còmode fins al següent gir, enfilo i visualitzo la costa i sense donar-me'n estic surfejant, tal i com m'apropo a la platja les onades són més violentes, una d' elles em fa caure però em permet mantenir la braçada, una de les últimes m'estiro sense braçada i em trobo engolit i centrifugat crec recordar un parell de voltes sense tenir clar si estava cap a munt o cap a vall, finalment surto cap a munt i recupero la braçada per sortir i mirant de reüll la següent onada que ja pràcticament m'atrapa mig nedant i contactant amb els peus a la sorra i m'estampa contra la sorra i em torna a engolir i veig voluntaris a la sorra ajudant a sortir, la següent em catapulta cap a un voluntari que em dona la ma i surto corrents cap a la T1.
-Segona triatló que faig a Mataró amb natació crítica!
(La primera va ser com a debutant i aquesta amb mar infernal i sense neoprè!)
T1 relativament ràpida i a pedalar. Només sortir del port, ja coincideixo amb un triatleta del Cornellà amb el que ens posem d'acord ràpidament pels relleus. En poca estona el grup creix i fem una bona mitja, finalment de 36 km/h.
Arribada a la T2 i ens donem la ma per la bona feina amb el mateix triatleta i gas cap al tercer segment.
Surto del box i sempre la mateixa sensació dels bessons cap a munt! Faig la primera volta regulant.
Segona volta i ja penso en reservar-me pels últims metres, tornem a coincidir amb el triatleta del Cornella i creuem un encaix de mans. ja només queda fer un petit canvi de ritme i meta!!!
Content de retrobar-me amb la distància, no en les millors condicions... Però content d'ajudar a l'equip en el rànquing.
Mesos de reflexió per si renovo llicència, desprès d'onze anys federat.
El full de ruta pel 2020 passa per mirar de fer una marató de cap a peus sense multiesportivitat de per mig, tot i els cants de sirena de l'IM de Vitoria.
Salut i Km!!!
