TRIATLÓ B DE BANYOLES

Primer repte triatlètic de l'any, on hi vaig després d'un any replet de lesions i no per això, menys atapeit de grans reptes, com Guardiola va dir en anunciar la seva retirada com a entrenador del Barça "m'he buidat i necessito tornar-me a omplir".
Lluny d'estar en forma, el B de Banyoles ha estat un repte per forçar-me a entrenar, dins d'aquest marc de buidor, on cada dia sortir a entrenar era un suplici. Un cop recuperada l'espatlla dreta, m'apareixen fortes molèsties al còrrer, en el segment més exigent i on un pot posar la guindeta després de fer una bona feina en el dos primers segments. De resultes, varies setmanes sense poder còrrer per unes fortes molèsties al genoll, que acaben implicant una lesió antiga de quàdriceps i em matxaquen el maluc,

-Quina piltrafa!!


Be un cop he plorat una miqueta, em centro en la crònica... jejeje!!

Arribada a Banyoles "Ben d'hora, ben d'hora"on ja sempre trobes cares conegudes, preparant el material per entrar a boxes, ja coincideixo amb en Guillermo company del CTCB, en el seu camí cap a Niça, més tard amb en Toni, del CTCB amb marques de somni, amb l'Isi un superklasse, també del CTCB, però que no passa un bon moment després d'una grip, a l'omnipresent Alberto Parra, quin crack i axí infinitat de persones de la família triatlética!!

Ens anem amb l'Isi plegats cap a l'aigua, sense haver-la tastat abans, cosa que a mí m'agrada, sabent que han escurçat el primer segment per què l'aigua està per sota de 14ºC, ens coloquem a la banda esquerre del calaix i ens dessitjem sort i ens aconsellem no fer bestieses ja que tots dos estem tocats.

SORTIDA!!!

Em tiro de cap cosa que mai havia fet i acabo topant amb un participant només entrar a l'aigua, l'esquivo i em mantinc rumb paral·lel a les boies de l'esquerre del tot, veig que duc una respiració accelerada, i penso...

-És la sortida, amb lo que això comporta!!

Continuo amb la meva trajectòria paral·lela uns quants metres allunyat de la corda que marca la trajectòria óptima, sense agobios de gent i continuo amb la respiració alterada,

-Estic hiperventilant? o és que l'aigua està  molt freda?

Opto per lo segón i em centro en la tècnica, veient que ja duc uns bons mil metres i se´mapropa un caiac per l'esquerre i veig les boies grogues (les grans) bastant lluny, per lo tant dedueixo que ha vingut a orientar-me cap a la dreta, un cop ja amb la respiració i la tècnica a la butxaca em veig amb cor de posar-m'hi, i així ho faig!! en arribar a la boia del gir, giro per l'interior i allí hi ha de tot!!
encaro l'ultim tram amb la sensació de lliscar més que mai, sortida de l'aigua molt apilotonada i amb un cert mareig i volant cap a la T1, són les transicions el quart i cinqué esport on disfruto com un vedell.

Inicio el segon segment pensant en la meva cama dreta i en no fer cap bestiesa, tenint en compte que  a la bici no em fa mal, haig de guardar per la cursa a peu on iniciarà per a mí "la dimensió desconeguda"

Vaig fent, hidratant-me, menjant i dossificant fins a la pujada a Esponellà, gran sorpresa en trobar entre la gen a peu de carretera en Marcel Zamora, el gran nostre triatleta animant a la gent, tot un privilegi!!

Aprofito tot el potencial de la meva cervela a les baixades per descansar les cames, m'adono que el casc aero hauria estat un gran encert, ja que guardat a casa no fa res!!
En Guillermo del club m'avança al principi de la primera volta, està molt fort i també ho fà en Carles un amic del Viladecans, estàn en bona forma, a la segona volta em pasa algú del club que no conec, més endavant m'atrapa l'Isi que jo pensava anava pel devant i complertem la resta del circuit gairebé junts.

Arribada a la T2 enxufat a topeeee!!! em calço les bambes i a còrrer, em sento bé a un ritme molt suau pensant en lo traumàtic del impacte en el genoll i així complerto la primera volta, on em torna a passar en Guillermo a un molt bon ritme, que no puc ni vull seguir, en iniciar la segona volta, apareixen les molèsties al genoll i m'acobardeixo, camino, canvio l'aigua de les olives, em trec pedres de les bambes i gairebé la faig tota a peu, em plantejo abandonar seriosament i en un cop de fermesa moral em dic que haig d'acabar.

En iniciar la tercera volta em passa en Toni i l'Isi del club, m'animen i els dic que segueixin, jo vaig caminant, per la meva sorpresa, després agafo un bon ritme i decideixo no dur una marxa tant lenta deixant anar més les cames, en acabar l'última volta veig l'Isi cap el km 5 i l'atrapo, comentem el patiment particular de cadascun i ens proposem arribar junts a la meta i així ho fem.

Mengem i bebem pels descosits i ens posem d'acord en que la distància és molt maca i a l'hora exigent.
Pensant en un bon final de temporada, ara toca recuperar-se bé i a veure quins reptes puc afrontar...

Salutris!!

Masnou-piscifactoria-Masnou

No tinc per costum relatar els entrenos al blog, però aquest n'és un dels que s'ho mereix.
Quedem amb en Marc del CTCB a les 9 del matí per fer un tast de mar indeterminat, es a dir sense una distància previa i amb l'intenció de nedar a través, no mar endins.
Quan estem a ran de platja, veiem un grup de nedadors amb neopré que s'apropen cap a on estém, i de lluny em sembla reconeixer a en Jorge de Neda el Món, ens saludem i m'explica que amb la gent que prepara l'Estret de Gibraltar faràn un entreno fins a la piscifactoria i tornar.

-Ens apuntem!!


En Jorge ens diu que en Marc de Neda el Món ha de venir amb caiac i una zodiac també.
Ens llancem i gaudim d'un mar espectacular, en Marc se sent una mica forçat, ja que no era lo previst i encara no ha començat a entrenar, però amb un parell (de lo que s'ha de tenir) arribem a la piscifactoria.
Ens comenten que la llanxa ha de tornar al port, en Marc molt sensatament s'hi puja i jo amb la resta de nedaddictes m'en torno cap a El Masnou, pel que vaig entenent no guardo la formació que per fer l'estret, sembla que és important. Val a dir que aquest era el meu repte pel 2012, però amb la lessió de l'espatlla dreta, el vaig descartar.

Arribada a la platja, foto de família, dutxa a les instal·lacions del Club Nàutic i cap a casa!!
Jo que pensava que lo més a prop que estaria de la piscifactoria, va ser amb un laser de l'escola de vela i resulta que ha estat nedant ni més ni menys!!
Si tot va bé, el repte de l'estret pot ser factible al 2013.

Salut i nedaddició!!

1a trobada de la Comissió de Nedaddictes

Molt bon dia per retrobar-me amb el mar, després d'estar més de dos mesos en dic sec en acabar el meu primer ironman el 2 d'octubre. Tot i la recomanació d'aturar l'activitat natatoria amb tres tendons tocats en l'espatlla dreta, m'he adonat que el que realment és lesiu per mí, és un gest laboral i aquest és indipensable per anar endavant i fer "bullir la cassola".

Surto de casa amb tot lo indispensable per nedar però sense neopré  (trencat en l'ironman) per lo tant disposat a no nedar però amb tot lo demés per si les mosques. Amb en Marc ja aviem quedat que si feia falta algún caiac jo m'oferia ja que no podia nedar, però lo cert és que en Jorge es va oferir per deixar-me un neopré que ara utilitza la Mònica, per lo tant ara no tenia excusa.

Un cop a l'Estartit i vist l'estat del mar, amb onades de mes d'un metre i amb tramuntana jo no em veig amb cor de llençar-m'hi i forçar l'espatlla.

Tothom enfundant-se el neopré, excepte un valent, en James que ho farà a pel, arriba l'embarcació de seguretat i un caiac, aquest últim inseparable d'en Xavier. Un cop tots a l'aigua, en Marc en Toni i jo pujem a l'embarcació patronejada pel Miki, és en aquest punt quan m'adono que voldria estar a l'aigua, en sortir del port torno a adonar-me'n que el mar no està per rebre'm en l'estat que estic, peró en aturar-nos a l'arribar a la Meda Gran i fer el primer avituallament dels nedadors, ja no puc més i m'hi llenço, anem nedant en direcció a la Meda Xica i em faig un fart de veure peixos i gaudeixo com un nen del regal sensorial que és tot plegat, ens tornem a reagrupar a la Meda Xica i en Marc, coneixedor del meu estat, em pregunta si vull continuar o no, i li confirmo que vull seguir nedant, ja a l'alçada de la travessia que ens trobem, hi ha nedadors/es que mostren signes d'hipotèrmia i pujen a la embarcació, però n'hi ha que agobiats pel neopré decideixen treure-se'l, com en Quim, intrèpid i valent com el que més.

Sortint a mar obert sense recer de les Medes, les onades són importants però amb el corrent a favor, miro d'arribar fins el port de l'Estartit, se m'apropa dos cops l'embarcació per preguntar-me si puc acabar i ho vull fer, l'analgèsic ha fet efecte!!

Despistada pel que fà a l'orientació en arribar a l'espigó del port, ja que gairebé m'en vaig al que delimita el port i platja, arribada a l'Estartit, dutxa i cap a la primera trobada de la comisió de Neda el Món. Un cop allí, van fer-nos balanç del 2011 i propostes pel 2012, on tothom que va voler, va poder dir-hi la seva.

Salut i nedaddicció!!

PRIMER BANY DE L'ANY 2012

Per no perdre les bones costums ni els bons presagis, com l'any passat i en bona companyia, inicio la temporada a l'aigua amb ganes, però amb ganes de treure el nas per les bones sensacions que no acaben d'arribar després d'un any replet de grans reptes, on no he tingut temps d'escoltar el cos.

El 2012 me'l plantejo per refer la integritat física i la motivació sense cap repte a l'horitzó, això si, esperant trobar-lo pel camí en un any olímpic, on els nostres atletes/as s'han deixat la pell per demostrar de quina pasta estem fets i sens dubte que ho donaran tot per les millors posicions a Londres.

Sense més,  ja només em resta desitjar-vos un feliç i atlètic 2012!! 

IRONMAN CHALLENGE CALELLA

Bones previsions metereològiques per diumenge, sembla que el mar estarà bé i això és un consol tenint en compte que duc dues setmanes rabiant de dolor a l'espatlla dreta i sense nedar desde Neda Marcelona, el que si em preocupa és el poc volum de còrrer acumulat degut a la lessió de quàdriceps patida després del 1/2 Ironman de Calella. Bé ara que ja he plorat... em centraré en la crònica :)

Arribem a Calella tota la família al complert (avui hi són les tres) cap a les 6:45 i a les 7:00 obren el bike park on haig de comprovar que tot estigui bé, omplo els bidons de beguda i canvio les bambes ja que decideixo no jugar-me-la en la marató i preparo les més còmodes que tinc amb mitjons compressius. A tot això ja són les 7:45 es tanca el bike park i la bags area. M'he col·locat el neopré i saludo a les nenes que m'han vingut a dessitjar sort i molta calma, abans de posar-me la part de dalt del neopré comprovo que el kinesitape que m'ha posat el fisioterapèuta (Vital ets un crack) estigui al seu lloc i m'empastifo de vaselina els llocs de fricció i vaig a tastar l'aigua cap a les 8:00  i en uns deu minuts ja torno a ser a la sortida ja que els PRO surten d'hora i jo surto al calaix de les 8:50, contra tot pronòstic estic molt tranquil, trobar-me el mar en bon estat i no haver de forçar l'espatlla, haurà tingut alguna cosa a veure.
Estiraments previs ja dintre del calaix de sortida amb les meves nenes al costat, genial!!

SORTIDA!! Deixo que els ràpids fagin la feina i jo, en posició còmode per no rebre molts cops al braç dret, ràpidament vaig fent via. Primera boia entre algún que altre cop i ja visualitzo les boies del tram de 1450 m. en aquest tram he tingut alguna estrabada dolorosa de l'espatlla dreta, tracciono més fort amb l'esquerra i miro de fer-ho el més suau possible amb la dreta. Segón gir molt net i negociant el tercer gir he rebut alguns pals, "fairplay" si no hi entres, no reps. En el tram llarg de 1750 m. hi ha onades i vent de Garbí que és un regal per la tornada. Eufòric pel segment natatori tan còmode, arribo a l'última boia i en els metres finals imprimeixo un ritme viu. Trobada amb la gravetat i a còrrer!!

-Coll...!! El neopré no se'm descorda.


Faig una estrabada forta i per fí baixa la cremallera, entrant a la bags area les meves nenes m'esperen.
En treure'm el neopré observo que el kinesitape s'ha arrencat, m'empastifo de protecció solar, em poso el casc aero que em vaig comprar el dia abans sense haver provat (cosa que no s'ha de fer mai en cursa) mitjons en ma per què la bags area és una piscina i cap a la bici.

-Jordi no tinguis pressa, tens tot el dia pel devant.


T1 de Ironman debutant, 5 min... juas juas juas!!
Em pujo a la bicicleta i ja em sento salvat, el casc es molt còmode i el bidó aero també (aquest últim si que l'havia provat).
Primera volta molt conservadora em menjo una barreta, un plàtan i un gel. Segona volta més conservadora, segona barreta, més plàtan, isotònica i començo la tercera i última volta i ja em noto les cames cansades i la pressió de la calor, segón gel i penso en el que em queda encara per venir. La magnitud de la tragèdia (Monzonià) em fa afluixar, sabent del poc volum acumulat i el no haver fet mai una marató, tot i això em plantejo el tercer segment d'una forma ferma fins el km 21.

T2 molt agradable i molt lenta!! Els debutants a part del dorsal enganxat per tot arreu, de la mateixa manera que els PRO duen un distintiu en els seus dorsals, als "nuvatus" s'ens hauria de posar una "L"
ben visible... juas juas juas!!
Penjo la Cervela, companya de fatigues i em calço mitjons compressius, les bambes, un gel, la gorra i a còrrer!!

Només sortir de la zona de transició em trobo amb les nenes i uns amics Miquel, Mònica i la seva filla Paula, amiga de la meva filla Ariadna.

-Quina il·lusió que hagin vingut!!


Animació a tope dels supporters i endavant amb l'objectiu de fer-ho amb calma, en el primer km em trobo amb en David del CTCB que m'anima a tope.

-Caram, això dona ales, però hauré de gestionar la motivació!!


Primera volta de menys a més, inici de la segona volta ja forçat, però em mantinc en el ritme i l'objectiu, em torno a trobar amb les nenes i els amics, això em dona força, continuo i en un km en  David em diu que vaig molt bé i que duc bon ritme per fer la marató en 4 hores i que no se'm passi pel cap aturar-me a caminar, tenint en compte que patiré. Sense negar-li res em centro en completar la primera 1/2 marató sense aturar-me, no sense dolor... ho faig. Inici de la tercera i pitjor volta, la faig estil CACO, ara camino ara corro, un autèntic calvari. Em trobo amb l'Alberto Parra un autèntic crack, donant suport i allí al seu costat l'Álex i Josep Mª del CTCB, això m'anima, bec isotònica, prenc fruita, em prenc un gel i complerto la tercera volta molt cardat, en Miquel (una bèstia parda en bicicleta i maratonià) m'ha recollit al final de la tercera volta per dir-me que no em deixi. Animació de la família i amics que han cambiat de lloc.

-IUJUUU!! També han vingut en Jandro i la Laura amb els peques en Guillem (el meu fillol) i l'Oriol!! 


Miro el crono i veig que inicio la quarta i última volta en 11 hores.

-Vinga Jordi que 10 km els fas en menys d'una hora. I un raba!! Això en condicions normals i lo d'avui no és normal. Corre, corre!!

Ho intento i no puc amb el dolor de cames, no em deixa pensar amb claredat, vull però no puc i vaig fent, definitivament desde l'últim avituallament em poso a còrrer, arribo al km 40 i al poc miro el crono i veig 11:57 hores, vaig completament fos i no paro pensant en l'arribada, en el privilegi de la gent que m'ha animat, les meves nenes a l'arribada!! i com si d'un miratge es tractés, entro ens els últims metres de catifa i sense donarme'n em trobo envoltat de la dona i les nenes, em donen la ma dreta l'Ariadna i l'esquerre la Berta i la Conxi de la ma de l'Ariadna, l'emoció brolla sobtadament per les grans escletxes del cansament, però ràpidament haig de posar en marxa el control de tracció!! Les petufes tiren de mí com dos bèsties, emocionades a tope com estàn, em veig obligat a fer un sprint final per no sortir a la foto de l'arribada de morros a terra... jajajajajaja!!

Experiència indescriptible en paraules, però el que si us puc dir és que és molt dur, la prova fa honor al seu nom, IRONMAN.

Per enèsima vegada, agraïr a tots els que heu vingut a donar suport, als amics pels sacrificis que això ha comportat, a la família per aguantar lo que no està escrit i als que heu cregut que seria capaç i m'ho heu fet creure. Gràcies per formar part del meu somni!!

NEDA MARCELONA

Bona travessia amb una excel·lent organització, com ja es habitual en l'equip de Neda el Món.
No les tenia totes per anar-hi, ja que dies abans em despertava pel dolor d'espatlla i a tres setmanes de l'Ironman, potser no tocava.
Diumenge pel matí... Bon dia Catalunya!! i bona diada.
Em llevo amb l'intenció de retirar-me, si el dolor així m'ho indica. Ja de camí cap els banys del Fórum, em vaig trobant amb les bèsties de mar, tots plegats nedaddictes!! Cares mes conegudes que d'altres i amics.

Estiraments ineludibles

SORTIDA!! Com és habitual en mí, em coloco en un lateral i surto molt poc a poc, mirant d'escalfar l'espatlla sense forçar-la, cap els mil metres ja he notat molèsties, però coneixedor de que quan s'escalfa pot anar endavant, m'espero al primer avituallament situat als dos-mil cinc-cents metres. Hi arribo, bec isotònica i en penjar-me de la zodiac noto cremor a l'espatlla dreta.
- Això vol dir que ja està calenta!! O potser és un dolor urent? En qualsevol cas tiraré fins el següent avituallament.
Mica en mica vaig avançant, veig algún peixet i alguna medusa i de tant en tant alterno la respiració per gaudir de l'skyline de Barcelona.
Sense ni donar-me'n em planto al segón avituallament.
- Ja tinc quatre-mil cinc-cents metres al sarró!! Ara per dos-cents metres no l'acabaré?

Amb Luís Moya

M'he endinsat en l'aigua escàs de convicció, que amb els metres s'ha tornat ferma i així, reforçat, he continuat fins el final.
ARRIBADA!! Salutacions cordials d'amics i cares conegudes. Tots fem cara de cansats, però l'il·lusió per la feina ben feta s'empelta.
Satisfet pel repte consumat, acte seguit contacto amb en Marc del CTCB que es prepara per un 1/2 Ironman i quedem per acumular uns setanta km de bike, trenta-cinc dells amb un vent terrible en contra. Un altre entreno de qualitat de cara a l'Ironman del 2 d'octubre i a seguir sumant!!

XXVI TRIATLÓ DE BANYOLES

Molt males sensacions a la cama i espatlla dreta, durant l'última setmana.

La nit d'abans canvio les rodes de carboni i les mordaces, ja que la previssió és d'aiguats amb alerta gairebé per mitja Catalunya. Això em representa dur 1/2 kg més de pes a la bici i un desarrollo més curt.

Arribada a Banyoles amb la família al complert i a demés em ve a veure el meu cunyat petit (29 anys), qui els pillés ara!! que es vol aficionar.

En entrar al box, salutacions amb el Jordi (presi del club), Guillermo i dos nous components, benvinguts al club!!

Marxem a tastar l'aigua pocs minuts abans de la sortida, el primer contacte és positiu. Arribem i ens trobem amb la resta de companys del club, excepte dos campanes destacables, Isi i Marc!!

Obren el calaix i jo decideixo col·locar-me cap a l'esquerra, primer any que se surt desde l'aigua, per motius de seguretat, ja era hora!!

SORTIDA!! Em trobo força comode sense cops, veig en Sergi que està al meu costat i poc després el perdo, segueixo nedant i al cap d'una estona m'adono que la primera boia groga està molt allunyada de la meva trajectòria i com que nedo tant agust sense cops, rectifico lleument, veig tot el gruix de nedadors molt lluny de mí, però només de pensar en els cops, mantinc una trajectòria allunyada del grup. En arribar a la primera boia i contactar amb el grup m'he adonat que ha estat agradable, per què ha estat progressiu i en la mesura que jo he volgut, fins que he anat per la corda cos a cos amb la resta de nedadors fins a sortir de l'aigua. Nedar tant a gust m'ha costat un temps preciós, però he vingut a fer un entreno!!

T1 molt ràpida i sense incidències, començo la pujada una mica forçat, penso que les rodes lleugeres m'haurien anat molt bé, ja que de pluja res de res. Inmediatament em venen les desagradables molèsties al quàdriceps dret, però sense dolor i vaig fent. En un tram molt ràpid em noto una vibració estranya del dorsal a l'esquena, m'adono que el cinturó s'ha desfet i estic apunt de perdre'l, faig un nus al cinturó i GASSS!!

Abans de la pujada a Esponellà ja hem fet un grup molt homogeni donant-nos relleus, a partir del km 30, vaig amb molta vista per què ningú s'escapi i a l'hora no haver d'anar davant en l'últim km.

T2 "enxufat" a tope, arribo sense les cames carregades, em calço les bambes i a còrrer!! El meu ritme és conservador, ja que fer-ho per sota de 5'/km la setmana anterior era un suplici. Cap el km 4 veig en Guillermo i m'hi enganxo i hem anat junts fins el km 8-9, últims metres i ho dono tot!!

Content d'haver fet una de les triatlons més maques i dura del Circuit Català, prenent-me'l com entreno de l'IM que faré el 2 d'octubre i deixeu-me que us digui que em queda menys d'un mes per fer algo de volúm de còrrer, que fins ara no he pogut fer!! :(

Foto de família a l'arribada amb les noves equipacions, que fan molta patxoca!!